Ciència: conjunt de coneixements sobre el món obtinguts per mitjà de l’observació, l’experimentació i el raonament; dels quals es dedueixen lleis, i a partir d’aquestes s’elaboren teories comprovables.

Física: ciència que estudia qualsevol canvi en la matèria en què no s’altera la naturalesa de la matèria.

Química: ciència que estudia la composició,les combinacions i les transformacions de les substàncies que afecten la seva pròpia naturalesa.

Matèria: tot allò que ocupa un lloc en l’espai.

Propietats generals: tenen un valor que no serveix per identificar la substància(massa, volum i temperatura).

Propietats característiques: tenen un valor propi i característic per a cada substància(densitat, punt de fusió, punt d’ebullició, duresa, solubilitat en aigua i conductivitat elèctrica).

Densitat: magnitud que mesura la quantitat de massa per unitat de volum.

Duresa: resistència que mostra a ser ratllat.

Solubilitat en aigua: mesura la massa d’aquesta substància que es pot dissoldre en 100 g d’aigua.

Conductivitat elèctrica: mesura la capacitat que té una substància per transmetre un corrent elèctric.

Magnitud: qualsevol característica de la matèria, o dels canvis que pot experimentar, que es pot mesurar; qualsevol característica que és possible expressar amb un nombre i una unitat.

Mesurar: mesurar una magnitud és comparar-la amb una quantitat de la mateixa naturalesa, a la que anomenem unitat, per veure quantes vegades la conté.

Primera regla fonaments matemàtics: tot terme que multipliqui la incògnita en l’equació passa a l’altre costat de l’equació dividint; i si està dividint, passa multiplicant.

Segona regla fonaments matemàtics: tot terme que sumi o resti la incògnita en l’equació passa a l’altre costat amb el signe oposat: si està sumant, hi passa restant; si està restant, hi passa sumant.

Mètode científic: procediment que segueixen les persones que treballen amb la ciència per estudiar els problemes i arribar a conclusions certes.

Passos del mètode científic:

• Observació: examinar i analitzar un fenomen concret plantejant-se preguntes sobre el fenomen.
• Elaboració d’hipòtesis: donar una possible explicació del fenomen i respondre les preguntes plantejades. Cada possible resposta és una hipòtesi.
• Experimentació: intentar reproduir els fenòmens observats en condicions controlades per verificar si les hipòtesis són certes.
• Anàlisi de resultats: actualment, els ordinadors permeten fer càlculs fàcilment, manejar taules i analitzar les dades d’un experiment.
• Obtenció de conclusions, definició de lleis i establiment de teories: a vegades les conclusions poden predir algun fenomen observable en el futur.
• Publicació de resultats: amb l’objectiu de que altres científics puguin reproduir els resultats o utilitzar-los per als seus estudis.