Fills de l'opulència

ÍNDEX

- El conflicte dels diferents grups urbans...............................2 - 3

Bibliografia...................................................................................... 9

• Feixisme: El feixisme és una ideologia política basada en l'exaltació de la persona en cap (generalment un dictador) que lidera un grup selecte de persones que l'ajuden a dur a terme i a propagar aquest ideal. Aquests ideals solen consistir a menysprear tot allò que no segueixi les doctrines ideològiques marcades pel cap, ja siguin manifestacions culturals, socials, cíviques, històriques, econòmiques.

En extrems, aquestes ideologies feixistes es defensen elles mateixes de forma extrema, arribant a límits que vulneren els drets humans: persecució sistemàtica i aniquilació de qui no pensa d'acord amb la ideologia, repressió de cultures foranes, voluntat d'imposició de la ideologia arreu com a única veritat a seguir.

Durant el segle XX van sorgir el nombre major de manifestacions polítiques feixistes mai vistes al llarg de la història. Les més conegudes a Europa són la nacionalsocialista a Alemanya, Benito Mussolini a Itàlia, Francisco Franco a Espanya, Ceaucescu a Romania, Ioannis Metaxas a Grècia; a Amèrica, Augusto Pinochet a Xile.

Se solen identificar les ideologies feixistes amb les dictadures (que els seus caps acaben proclamant), tot i que hi ha casos de dictadures no feixistes, com és el cas de Cuba, que és de caràcter comunista

• Nacisme i neonazisme: Fonamentalment, els nazis, un grup sobre la redempció, és un al·legat contra el racisme, les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic, tres dels trets que defineixen els grups neonazis. És un rebrot urbà i contemporani del nazisme (neo, és a dir, nou), doctrina ideològica que sorgí a Alemanya a mitjan de la dècada dels 20, a l'ombra del lideratge incontestable d'Adolf Hitler. Després d'un cop d'estat frustrat deu anys abans, Hitler arriba al poder el 1933, es nomena dictador i guia d'Alemanya (führer) i bateja el nou ordre com el Tercer Reich.
  Hitler pretenia representar la sobirania absoluta del poble alemany. Els jueus eren considerats antialemanys; la democràcia, el parlamentarisme, el liberalisme i el comunisme també van ser considerats enemics, "jueus". S'aproven lleis (lleis de Nuremberg, 1935) que anul·len a tots els jueus els drets cívics i es prohibeixen els matrimonis entre jueus i no jueus.

• Racisme: El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial.

Joseph Lorman va nèixer a Barcelona a l'ant 1948.

Al 1967 va abandonar la carrera de Ciències Econòmiques i va entrar a treballar en uns estudis cinematogràfics com a técnic. Al 1969 va retomar els estudis, per anar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es va licenciar en la especialitat de Geografia després d'haver fet dos cursos de Filologia Romànica.

De 1969 a 1974, va obtenir la licenciatura i va alternar els estudis amb treballs editorials i cinematogràfics. Al 1975va començar a treballar de forma continuada com a professional independient, realitzant tarees de redactor editorial, articulista, guionista, técnic cinematogràfic, fotógraf i professor de geografia.

Durant el període 1984-1987 va entrar a treballar com director de producció en una empresa de vídeo, on va col.laborar en la realització de vídeos institucionals, spots publicitaris, grabació d'actes i programes de televisió. A partir de 1988 es va dedicar casi de forma exclusiva a tarees de director de producció independent i va col.laborar amb diverses productores de vídeo i de cinema en la realització de documentals, institucionals, series per a la televisió i llargmetratges.

Al 1990, rere dirigir la producció de la serie dramàtica par a la televisió Terranova, raons personals i de salut fan que abandoni el camp de l'audiovisual es dediqui casi totalment a escriure. A partir d'aquest moment va reemprendre la creació literària io va començar a publicar de forma continuada en col.leccions de literatura infantil i juvenil. Al 1995 va obtenir el premi de literatura juvenil Joaquim Ruyra amb El galió de les illes Cíes. Premi que va repetir dos anys més tard amb El malefici dels Da.

En l'actualitat viu entre Barcelona i Mallorca, i alterna la seva dedicació entre la creació literària, la redacció d'artícles i obres de divulgació, i la fotografia geogràfica i botànica.

Aquesta història ens mostra, intercaladament, la vida d'un jove que comet un acte violent i el jucidi on se'l condemna.

L'Andrés Hurtado es fa un segur de jubiliació amb l'intenció de donar-se de baixa d'aquí un temps per cobrar els interesos. Llavors és quan sent el desig d'independitzar-se del seu pare, per això es vol donar de baixa en el segur. En Salvador Comas, que havia venut el segur a l'Andrés, li comunica que li és impossible tornar-li els diners abans d'un any d'haver-se donat d'alta. L'Andrés l'amenaça i queda amb ell. En Salvador vol fer-li veure al “Naranjito” (pseudònim de l'Andrés) que no li pot tornar els diners perquè encara no els té. Al Naranjito l'acompanyat el seu amic Miki, i al saber de la situació, agredeix en Salvador amb un matxet. El fereix greument i els dos escapen mentres en Salvador demana ajuda just abans de desmayar-se.

Pasen tres anys i en Salvador Comas, que ja esta completament recuperat, denuncia a l'Andrés i en Miki. A partir d'aquest moment, l'obra transcorreix en una sala de jutjats de Barcelona, on hi haurà diferents retrospeccions en el temps.

L'acusació fa declarar a l'Andrés on es mostra molt segur en les seves respostes. Pero després surt a declarar en Miki on es mostra molt nerviós i finalment surten a declarar els amics d'aquets dos, juntament amb altres personatges com els doctors que atenen al Salvador Comas. Una noia delata inconscienment als seus amics. En vista de que és molt difícil guanyar el judici, l'advocat defensor aconsella al Naranjito a que declari contra en Miki i se'n lliuri d'anar-se a la presó. Però al final en Miki es llença contra l'Andrés dien que ell havia insistit en agredir-lo. Al final comdemnen als dos a set anys de presó i a 3 anys a un còmplice seu, a més han de pagar vint millons de pessetes a en Salvador Comas com a indemnització. En les retrospectives dels temps s'explica el que fa l'Andres Hurtado despres d'agredir en Salvador. A través de la vida d'aquet home es preten fer verue a l gent l'exisèencia i el moviment neonazi d'aquest país.

• Andrés Hurtado Villena (Naranjito): és un personatge conflictiu, poc de fiar, un paio perillós, amb un vocabulari vulgar en moltes ocasions; vesteix amb texans ajustats, samarretes Londsale, lambes negres, ulleres de sol i el cap pelat.

• Salvador Comas: és un personatge alt, prim,

• Miguel Cáceres Lozano (Miki): és un noi skin que és el que fa l'agressió al Salvador Comas per ordre del Naranjito.

• Cayetano Dìaz Valero: és l'advocat defensor.

• Emilio Hurtado: pare de l'Andrés Hurtado

• Maribel Villena: mare de l'andrés Hurtado; era rossa i pàl.lida de pell com el seu fill.

• José Cáceres: pare del Miguel Cáceres.

• María Lozano: mare del Miguel Cáceres.

• President del tribunal: és un personatge greu, seriós, de cabells grisos i mitra barba blanca, amb la veu aspra i sense matissos.

• El fiscal: és un personatge d'uns trenta-cinc anys, morè, cabells negres i gest decidit.

• L'acusació particular: era una dona Jove, cabells a mitra mida castanys, ulleres de muntura daurada, llavis pintats, rostre dur, ángulos i mirada Intel.ligent.

• Teresa Camps: era l'advocada de l'acusació.

• Toño: amical de l'Andrés Hurtado

• Manoli: amiga de l'Andrés Hurtado

• Kika: amiga de l'Andrés Hurtado

• Óscar: amiga de l'Andrés Hurtado

• Ken: amic de l'Andrés Hurtado

• Sonia: germana de l'Andrés Hurtado; era murena com el seu pare.

• Fina: és la minyona de la Maribel Villena.

• Pablo Velasco (Don Pablo): era un home d'uns seixanta anys i escaig, força ben conservat; d'estatura mitjana i complexió maciza, d'aspecte sever, amb uns ulls d'un blau metàl.lic; era l'amo de la llibreria Hesperia, especialitzada en publicacións d'ideologia nacionalsocialista.

• Edu: amic de l'Andrés Hurtado, que li enseñilla la llibreria.

• Doctor Giralt: era un home d'uns cinquanta anys, alt, prim, una mica carregat d'espatlles, vestit amb pantalons i americana desaparellats, llicenciat en medicina, en l'especialitat de psiquiatria, per la Universitat de Barcelona i doctorat en la Universitat de Buenos Aires.

• Anselmo: era el dependent de la caixa de la llibreria Hesperia.

• Manel: era l'amo del bar Perico Loco.

• Ernest: germà del Salvador Comas.

• Xavi Pou: amic del Salvador Comas.

• Gigí i Lorna: són els dos drag queens que van anar al Monroe de Barcelona, és a dir, un bar xic gay .

• Felipe Mendoza (la Masa): professor de l'Andrés Hurtado.

• Pedro Muñoz: director de l'escola on està l'Andrés Hurtado i gran amic del pare d'aquest.

• Bibi: és una noia alemanya, alta, rossa, d'ulls blaus i amb un cos massís i ferm, de camperola bavaresa. En Miki stava per ella.

Al llarg de la novel.la l'Andrés Hurtado (Naranjito), en Miguel Cáceres (Miki), en Toño, la Kina, la Manoli, l'Edu, lÒscar i en Ken fan una sèrie d'accions violentes conjuntes i separadament.

Per una part, l'acció principal, que dóna pas al tema de la història narrada, és quan l'Andrés Hurtado o Naranjito queda amb el Salvador Comas, un amical que li havia fet una pòlissa i que en aquells moments, li havia de turnar els diners d'aquesta; el Salvador no els purtava, llavors l'amic del Naranjito, en Miki, va acostar-s'hi, va treure un maxet i, el Salvador, per protegir-se, va alçar el braç per desviar-lo, però li va obrir un solc profund a la galta esquerra, cosa que li va provocar una pèrdua de la conciencia.

L'Edu, per exemple, va esampar la cara contra la paret d'un aficionat del Bilbao en un partit contra l'Espanyol.

Després, quan tot el grup entra al Monroe, el bar gays més xic de Barcelona, i Gigí, un dragqueen, va sentir trompades per tot el cos produïdes pel Naranjito.

Un altre acte conflictiu va ser a la discoteca Moloch, més ben dit a la sortida, quan van agafar a un punk i un noi que venia pastilles, per robar-li els diners que havia fet venent-les.

Tot el grup “conflictiu” format per el Naranjito, en Miki, etc té una manera vulgar de parlar pròpia de bandes conflictives i de molta societat jove, en general. Els personatges com els pares dels nois, el director de l'escola, els advocats, etc parlen d'una manera correcta, formal i cordial.

“El Suprem ratifica penes que sumen 16 anys per a cinc neonazis detinguts a Valladolid”

La resolució del Alt Tribunal desestima així els recursos de casació que parteix dels condemnats van presentar contra la sentència que en març de 2006 va imposar la Secció Quarta del Penal de la Audiència vallisoletana i, per allò, confirma les penes de presó que van recaure sobre ells.

Els que pitjor parats van surtir van ser els germans Alberto i Javier A.L, el segon d'ells cap primer del Ejércit, els que van ser condemnats a 4 anyos de presó cada un com a promotors i organitzadors del delicte de tenència d'aparells incendiaris i explosius
Ademés, i per el mateix delicte, la Sala va imposar 3 anys de presó a uns altres 2 dels acusats, els jóves Pablo R.L. i José Ignacio P.C, mentres que David S.J. va ser condemnat a 2 anys. A aquests tres se'ls va considerar cooperadors dels dos anteriors, si bé la Audiència Provincial va ser més benevolent amb David S.J. al aplicar-li la atenuant analògica de col.laboració amb la Justícia.

El tribunal vallisoletan no va acceptar les agressions protagonitzades per els imputats fossin de caràcter aislat i, per contra, comprenia que tots ells formaven part d'un grup violent totalment organitzat.

El fiscal havia sol.licitat per els imputats un conjunt de penes de 24 anys de presó. En concret, havia demanat les condemnes més dures, 6 anys de presó, per a cada un dels germans Alberto i Javier A.L, en qualitat de promotors, i 4 anys per els tres restants, David S, Pablo R.L. i José Ignacio P.C, aquests últims com a cooperadors.

La sentencia va considerar probat que els germans Alberto i Javier A.L, amb 21 i 25 anys, van idear un escarment contra un grup de jóves d'ideologia 'Skinhead', pel que van demanar la col.laboració dels altres tres acusats, David S, Pablo R.L. i José Ignacio P.C, de 19, 18 i 19 anys, respectivament.

Així, el dia 18 d'octubre de 2003 els condemnats es van dirigir en un Seat Toledo a la zona d'El Cuadro, en concret a la ribera del Pisuerga, lloc en el que els caps de setmana acostumaven reunir-se jóves d'ideología oposada, amb la finalitat d'utilizar els 'cócteles Molotov' que havien sigut elaborats pels citats germans.

Per això, van estacionar el cotxe a la Plaça de Tenerías i es van desplaçar caminant fins la ribera del riu, on van començar els enfrontaments verbals amb altres jòves. Tot i així, la policia va fer acte de presència en el lloc identificant als acusats i van arrestar inicialment a tres d'ells, mentres que van fer allò propi amb otros dos un mes més tard.

A més, los funcionarios registraron el turismo Seat Toledo, propiedad del soldado Javier A.L, e intervinieron seis 'cócteles Molotov', quince piedras de granito y una maza, junto con botellas vacías de las utilizadas para confeccionar otros artefactos incendiarios. Posteriormente, la Policía Nacional efectuó dos registros, uno en el domicilio de los hermanos Alberto y Javier A.L, donde encontró documentación de tipo nazi, y el segundo en la sede de la asociación, donde intervino una porra, varios pasamontañas, gas paralizante y cuadernillos de tipo nazi.

El conflicte narrat en aquesta obra és bastant comú en la societat d'avui dia, i tots els que succeeixen al llarg d la història. Aquestes bandes d'skins tenen un pensament i unes ideologies: la gent que estima Espanya i que lluita per que torni a ser el que era amb Franco, sense vermells, ni nacionalistes, ni negres, ni democràcia; tot això sumat a les ganes de lluitar per salvar el país de la corrupció i de l'invasió d'extrangers que els treuen els treballs i s'aprofiten del seu benestar.

Segons la meva opinió l'obra està molt ben reflexada en la realitat i les situacions, molt creíbles.

La meva puntuació és de un 9. És un llibre molt interessant i d'actualitat. No arriba al 10 perquè reconec que alguns cops es fa molt pesat amb tantes declaracions a l'hora del jutjat, però és un llibre que enganxa al lector i es fa més interessant a mesura que es va llegint. També al anar alternant els fets dels skins amb el jutjat fa que siguin dos ambients molt diferents i això s'agraeix i et fa disfrutar més.

Bibliografia

• http://www.antoniosalas.org

• Diccionari General de la Llengua Catalana.

• http://www.google.es

• http://www.joseplorman.com

• El pequeño Espasa.