Figures Retòriques

Figures de Diccció

• Al·literació: és la repetició d’un so o més dins un vers o bé dins una seqüència breu. Ex: Roncs himnes murtuoris, murumura lluny l’onada. Funció aconseguir un efecte de musicalitat i harmonia.
• Onomatopeia: Imtació fonètica, d’un so o d’un soroll natural.Ex. Splaashhf. Funció fer més expressius el missatge imitant la percepció acústica de sonso o sorolls.
• Paranomàsia: Utilització de dues paraulas de forma idèntica o molt semblant, de significats diferents. Ex. Temps i tems. Funció crear al receptor, una senació momentània de desconsert.

Figures de construcció

• Anàfora: repetició d’una o diverses paraules a l’inici d’un seguit de versos. Funció destacar, reforçar o emfatitzar el sentit de les paraules repetides.
• Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases. Funció ampliar la idea per mitjà de l’acumulació d’aspectes, transmetent una senació d’enumeració incompleta.
• Encavallament: trencament de la unitat d’una oració per la pausa llarga a final de vers: l’oració ha de continuar al vers següent. Funció expressar tensió per la ruptura suau o abrupta, de la unitat prosòdica i sintàctica de l’oració.
• Enumeració: acumulació d’una sèrie d’aspectes referits a la mateixa cosa. S’anomena gradació quan apareixen ordenats de més a menys o de menys a més. Funció detallar o amplificar la describció d’un objecte per tal de transmetre’n una multiplicitat d’aspectes o sensacions.
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical habitual dels elements de l’oració. Cometre una petita transgressió sintàctica amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat fònica, rítmica o mètrica.
• Paral·lelisme: Repetició d’una mateixa estructura en dos o més versos. Funció amplificar o donar més èmfasi a una idea per mitjà d’una equivalència sintàctica.
• Polisíndeton: Repetició d’una conjunció coordinant davant els membres d’una enumeració. És el fenomen contrari a l’asíndeton.Funció alentir el ritme.

Figures de pensament

• Antítesi: Relació d’oposició, dins de la mateixa frase, de dos mots de sentit contrari. Funció posar en relleu una idea com a efecte de contrast.
• Epítet: Adjectiu que remarca una qualitat que és pròpia del substantiu que acompanya. Funció ressaltar una de les qualitats pròpies d’un objecte o bé simplement adornar el discurs.
• Exclamació: forma emfàtica d’expressar diversos sentiments. Funció expressar vivament els afectes i les passions.
• Hipèrbole: deformació de la realitat per mitjà de l’exageració. Funció intensificar determinades qualitats de l’objecte descrit.
• Interrogació: presentació d’una afirmació o d’una negació en forma de pregunta. Funció afirmar o negar amb més vehemència un enunciat i aconseguir una presuasió més forta.
• Ironia: expressió d’una intenció amb unes paraules o uns pensaments de significats diferents. Funció: Ocultar la opinió dels sentiments.
• Paradoxa: unió de dues idees aparentment oposades o contradictòries. Funció aconseguir un efecte sorprenent per mitjà de la descoberta intel·lectual.
• Perífrasi literària: sustitució d’una paraula per mitjà d’unes altres que expressen el mateix contingut. Funció aconseguir un efecte embellidor.
• Personificació: atribució als animals i a les coses inanimades. Funció donar protagonisme i personalitat pròpia al element personificat.

Figures de desplaçament

• Comparació: relació semblança que s’estableix entre dos termes un de literal i un de figurat. Units per un nexe comparatiu. Funció crear imatges suggerides mitjançant l’associació semàntiques explicites.
• Metàfora: identificació que s’estableix per una relació de semblança. Funció crar imatges i idees suggeridores modificant el contingut semàntic de les paraules.
• Metonímia: designació d’una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació de contigüitat fisica. Funció cridar l’atenció sobre una cosa designant-la per mitjà d’una altra paraula.
• Símbol: Representació d’un cooncepte per un objecte concret que sovint ens remet a la idea per analogia. Funció augmentar la connotació del missatge mitjançant l’evocació i el suggeriment.
• Sinestèsia: Assocació d’impressions sensorials que corresponen a sentits diferents. Funció potenciar l’expressió de les sensacions i imatges subjectives.