1. DOCUMENTACIÓ

1.1 Catalogació

- Nom: Figura ajaguda

- Escultor: Henry Moore

- Cronologia: 1938

- Moviment artístic: Avantguarda

- Localització actual: Tate Gallery, a Londres

1.2 Elements materials i tècnics

- Material utilitzat: pedra

- Tècniques: talla

- Formes: Exempta

- Tipologia: jacent

- Dimensions: 1,32 m

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Descripció: Es tracta de la representació d’una dona reclinada sobre una superfície horitzontal que exhibeix un gran buit sota els pits. És plasmada d’una manera simbòlicament esquemàtica: el cap és molt petit en comparació del cos.

- Proporcions: Desproporcionada perquè el cap és molt petit en comparació amb el cos.

- Composició: Tancada, horitzontal. Les línies compositives són diagonals i ondulants. Hi predomina la línia corba, que transmet tranquil·litat i repòs, tant en les formes arrodonides com en el buit.

- Estil i autor: L’escultura del S. XX pren camins molt diferents segons els diversos artistes, encara que tinguin molts punts de confluència. Així les formes biomòrfiques i polides, les investigacions sobre el buit, la creació d’espai, ... eren solucions que ja buscaven els artistes de les primeres avantguardes; Moore les aglutinarà, hi donarà una forma personal i obrirà noves vies pel futur. És un dels artistes que renova l’escultura occidental. Malgrat que va iniciar la seva escultura abans de la Segona Guerra Mundial i que es va relacionar amb Brancusi, Picasso i altres artistes parisencs, va ser després de la conflagració quan va arribar a la fama i va rebre els grans encàrrecs. La sinuositat de les escultures, la utilització del buit, la tendència a l’abstracte orgànic sense perdre mai la figuració, ... el convertiran en un dels mestres de l’escultura de tots els temps.

3. INTERPRETACIÓ

- Tema: És la representació de la mare protectora, feta a partir d’unes formes corbes i ondulades que remeten al cos femení i d’un buit fonamental allà on hauria d’haver-hi el ventre – i, més endins, l’úter – de la dona.

- Iconografia: És una dona jacent amb les cames plegades.

- Iconologia: L’obra és una reflexió sobre la fertilitat. Moore hi va reinterpretar les figures de les antigues deesses prehistòriques en què el ventre i els pits eren les zones preponderants. En aquest cas, el ventre es defineix a través del buit, de l’absència de matèria. També pot ser la representació del concepte de <<mare>> com a refugi de les misèries d’aquest món i com a lloc on trobar la pau. Les formes rodones evoquen forces vitals, fructificadores, que emulen la capacitat de la dona de desenvolupar dins seu una nova vida. L’espai buit és la cavitat acollidora que convida al refugi de la foscor; sense cap aresta que provoqui una ferida, la <<mare universal>> acull al seu si una humanitat castigada per les pròpies misèries. És una crida a les forces ocultes i desconegudes que determinen l’essència de la humanitat.

- Funció: Estètica. Va ser concebuda per decorar un espai concret. La seva funció era ser contemplada i suggerir a l’espectador, mitjançant la corba, la relació entre les forces primigènies de la natura i les formes del cos de la dona.

- Context històric: Molts dels artistes que van despuntar després de la Segona Guerra Mundial es van iniciar en els ambients de la primera avantguarda: buscaven un camí personal amb una gran llibertat, sense adscriure’s a cap moviment predeterminat. Una llibertat que es veurà estroncada durant el període bèl·lic i que es reprendrà posteriorment; pel que fa a Moore, això farà que es quedi a viure definitivament a Anglaterra, d’on ja no sortirà sinó per fer algun viatge de curta durada.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

Aquesta obra és molt important ja que Henry Moore va ser un dels primers a treballar la matèria amb relació al buit. Aquest innovador escultor va crear un llenguatge que se servia de la combinació de la matèria i el buit per suggerir la força vital i conferir vigor a la forma, rebutjant així les concepcions clàssiques i renaixentistes de la bellesa.