Historia


Feminisme


CRONOLOGIA I EVOLUCIÓ DEL FEMINISME

  • Christine de Pizan publica a París La ciutat de les dames. Amb aquesta obra s'inicia un llarg debat literari ideològic en defensa de la dignitat de les dones. La polèmica és coneguda amb el nom de la “Querelle des femmes” i va durar fins a finals del s. XVIII.

  • S'inicia la Revolució Francesa, durant la qual es van plantejar obertament moltes reivindicacions feministes, especialment el dret a l'educació, al treball pagat i al divorci.

  • 1.791- Fundació dels primers clubs polítics de dones. Olympe de Gouges publica “La declaració dels drets de la dona i de la ciutadania”, en la qual demana la igualtat de drets polítics entre homes i dones.

  • Proclamació de la República francesa. Es promulga la llei del divorci i es concedeix a les dones el dret d'acutar com a testimonis en judicis públics. Publicació del llibre “Vindicació dels drets de les dones”

  • 1.793- Durant el govern dels jacobins es prohibeix a les dones tindre activitats polítiques i es clausuren els seus clubs. Olympe de Gouges és executada.

    1.806- Promulgació del Codi Civil Napoleònic a França que situa les dones en una posició de dependència legal envers al pare o marit.

  • S'aboleix el divorci a França.

  • Creació a França de “La Dona Lliure”, publicació realitzada i dirigida per dones que difonia els ideals del feminisme socialista. Aquesta iniciativa va ser seguida a d'altres països europeus.

  • Flora Tristán publica “la Unión Obrera” en la qual planteja que l'emancipació de la classe treballadora és inseperable de l'emancipació de les dones.

  • A França grups de dones socialistes lluiten per la consecució de la igualtat de drets civils i polítics. Se celebra a Seneca Falls, Nova York, la Convenció pels Drets de les Dones i comença la lluita organitzada per a la consecució del dret a vot. Fundació a Anglaterra del “Quenn'a College”, que proporcionava educació universitaria a les dones.

  • A la Gran Bretnya, el polític John Stuart Mill, com a representant d'un nombrós grup de dones, presenta una petició al Parlament Anglès per demanar el sufragi femení. Inici del moviment sufragista.

  • John Stuart Mill publica “la subordinació de les dones”, en la qual recollia les idees de la seva esposa Harriet Mill. Aquesta obra va tenir una gran influència en la difusió de les idees feministes.

  • 1.882- Acte de Propietat de la Dona Casada.

  • La militant socialista Clara Zetkin funda “l'Oficina de les Dones” i un diari anomenat “Igualtat”, amb la finalitat de mobilitzar les dones de les classes treballadores a reivindicar millores en les condicions laborals.

  • El partit Socialdemòcrata Alemany va donar suport a la demanda de les dones de tenir dret a vot.

  • 1.897- Amb la creació de la Unió de Societats per al Vot de les Dones, el moviment sufragista adquireix a la Gran Bretanya el caràcter d'un moviment de masses.

    1.905- Berta von Sutner, feminsita austríaca, guanya le premi Novel de la Pau.

    1.906- Emmeline Pankhurst crea la Unió Social i Política de les Dones, que va utilitzar mètodes violents de lluita. A Rússia, Alexandra Kollontai crea una organització socialista de dones similar a la que Clara Zetkin havia creat a Alemanya.

    1.907- L'escriptora catalana Carme Karr funda a Catalunya la revista “Feminal”, en la qual es demana el dret a vot.

  • Als EEUU, les militants socialistes comencen a celebrar la Diada de la Dona amb reunions i conferències per demanar el dret a vot.

  • A la Segona Conferència de les Dones Socialeistes de Copenhague es pren la resolució de celebrar la Diada Internacional de la Dona Treballadora per lluitar a favor del sufragi. Dolors Montserdà promou a Catalunya la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla

  • Any de gran agitació sufragista a la Gran Bretanya, que va provocar una forta repressió governamental.

  • Inici de la Primera Guerra Mundial. Participació massiva de dones en les fàbriques de guerra i en l'assistència als soldats. Les principals organitzacions feministes donen suport a l'esforç de guerra.

  • Reunió de Congrés Internacional de Dones a Berna per demanar el final de la guerra. Poc temps després es reunia el Congrés de Dones Socialistes amb la mateixa finalitat.

  • Inici de la revolució a Rússia. Aleexandra Kollontai, cap de l'Oficina Comunista de la Dona, impulsà una legislació que reconeixia la igualtat de drets entre homes i dones, el matrimoni civil i el divorci.

  • Final de la Primera Guerra Mundial. El gobern anglès concedeix el dret a vot a les dones més grans de 30 anys. A partir d'aquesta data molts estats europeus van reconèixer el sufragi femení. Creació d'organitzacions sufragistes a diverses ciutats espanyoles.

  • Creació de la Lliga Intetrnacional de Dones per la Pau i la Llibertat.

  • Legalització de l'avortament a l'URSS.

  • Congrés de la Lliga Mundial per a la Reforma Sexual. Gran activitat de les organitzacions feministes i socialistes per a la legalització de l'anticoncepció i l'avortament.

  • Octubre: La diputada Clara Campoamor aconsegueix fer aprovar la llei que reconeixia el sufragi femení.

  • S'aprova la llei del divorci a Espanya i d'altres mesures legales de reconeixements dels drets civils a les dones.

  • Stalin retalla molts dels drets qfue les dones havien aconseguit en les etapes inicials de la revolució.

  • 1.936- Abril: Creació a Madrid de l'organització de dones que van tenir un gran protagonisme en l'organització de la reraguarda.

    Juliol: Creació de diverses organitzacions de dones que van tenir un gran protagonsime en l'organització de la reraguarda.

  • La Generalitat legalitza la interrupció voluntària de l'embaràs.

  • Abril: S'anul·len les mesures legals de la República que reconeixien els drets civils a les dones, incloses les lleis del divorci de l'avortament.

  • Declaració Universal del Drets Humans en la qual s'accepta el principi de no discriminació per raó de sexe, classe social, raça i creences religioses.

  • Simone de Beauvoir publica “El segon sexe”, considerat el punt d'arrancada d'una nova etapa del moviment feminista.

  • Conveni Internacional per la Igualtat dels Drets Polítics de les Dones. El dret del sufragi femení és reconegut progressivament a la majoria d'estats del món.

  • Segona onada del feminisme. S'orgiment del Moviment d'Alliberament de la Dona.

  • Legalització de l'abortament als EEUU. A França es fa públic un manifest signat per tres-centes dones famoses que reconeixen haver avortat. Fortes movilitzacions a tots els països europeus en demanda del dret a l'avortamnet.

  • 1.975- Primera Conferència Mundial sobre la Dona a Mèxic. L'ONU proclama l'any Internacional de la Dona i inicia un decenni dedicat a promoure canvis en la situació de les dones d'arreu del món.

    Desembre: primeres jornades feministes a Espanya.

  • Març: Reunió a Brusel·les del Tribunal Internacional dels Crims contra les Dones, amb participació de dones feministes d'arreu del món. Es denuncien totes les formes de violència existent contra les dones.

  • Maig: Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades a Barcelona.

  • La nova Constitució espanyola reconeix els drets civils i polítics de les dones.

  • Llei que regula l'avortament a Itàlia.

  • Conveni Internacional per l'abolició de totes les discriminacions contra les dones. Llei de l'abortament a França.

  • Segona Conferència Mundial sobre la Dona a Copenhaguen.

  • Llei del divorci a Espanya. Un grup de dones angleses munten un campament per la pau al voltant de la base de Greenham Commont a la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'impedir-hi la instalació d'armes nuclears.

  • Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. Accions i manifestacions de dones contra el desplaguement d'armes nuclears.

  • El govern espanyol crea “l'Instituto de la mujer”.

  • Legalització de l'abortament a l'Estat espanyol.

  • Tercera Conferència Mundial sobre la Dona a Nairobi. Segones Jornades Catalanes de la Dona.

  • La Generalitat de Catalunya crea l'Institut Català de la Dona.

  • Quarta Conferència Mundial sobre la Dona a Pequín.

  • EL FEMINISME

    És un moviment a favor de la igualtat de drets i oportunitats entre l'home i la dona.

    La batalla formal per la igualtat va començar amb la publicació de l'obra “Una reivindicació dels drets de la dona” (1792) de Mary Wollstonecraft. Posteriorment en els segles XIX i XX, el moviment es va centrar en aconseguir el dret al vot a la dona. El moviment feminista modern, té com a textos clau obres com El segon sexe (1949) de Simone de Beauvoir, La mística del feminisme (1963) de Betty Friedan, Política sexual (1969) de Kate Millet, Nascuda dona (1977) de Adrienne Rich, tracten el problema de l'actual reacció antifeminista que intenta anular les batalles guanyades a l'època anterior.

    El feminisme nega la “inhabitabilitat” de la superioritat masculina tant en l'àmbit professional com en el personal, afirmant que aquesta superioritat masculina sobre la dona sorgeix no d'una superioritat física o intel.lectual, sinó d'una àmplia gama d'estereotips relatius al sexe.

    MOVIMENT FEMINISTA

    Moviment per aconseguir la igualtat política, social i econòmica entre homes i dones.

    Alguns dels drets d'igualtat que es reivindiquen són el control de la propietat privada, la igualtat d'oportunitats en l'educació i el treball, el dret al sufragi o vot lliure i la llibertat sexual.

    El moviment feminista, també conegut com moviment per l'alliberació de la dona, va sorgir a Europa a finals del segle XVIII. Encara que en 1970 la majoria de les dones en el món havien aconseguit millorar els seus drets, encara està pendent la total igualtat amb l'home a nivell polític, econòmic i social.

    Aquest moviment està composat per diferents elements sense estructura jeràrquica. Encara que no es basa en un conjunt de principis formals, la seva idea central és que les dones pateixen una opressió no compartida per l'home i per la que, en general, els homes són els principals beneficiaris polítics, socials, emocionals i econòmics

    Quan el feminisme occidental va ressorgir a la dècada dels 60, el moviment defenia preferentment que les experiències individuals de subordinació de la dona no eren incidents aïllats deguts a diferències particulars de personalitat. En els últims anys, les diferències com les similituds entre les dones han passat a ser objecte d'investigació acadèmica.

    El moviment feminista segueix tres línies d'actuació: exploració d'una nova solidaritat i consciència, relació de campanyes a favor de temes públics i l'estudi del feminisme.

    El moviment femista també ha influit poderosament en els partits polítics i els dindicats. Grups de dones d'aquestes organitzacions lluiten perquè els interessos de les dones siguin presents en els programes polítics i les reivindicacions laborals. En la majoria de partits han aconseguit, per tal d'assegurar la presència de dones en els centres de decisó, fixar un percentatge de càrrecs polítics a ocupar per dones. Amb aquesta mesura, s'intenta trencar la idea, heretada del passat, que les dones no estàn preparades per ocupar llocs de responsabilitats en la vida pública.

    Les mans formen la lletra “Delta”, símbol de la lluita feminista.

    REFORMES LEGALS

    En tots els països del món occidental s'han produït reformes legals pendents a acabar amb la discriminació per raó de sexe. Aquestes reformes han estat més o menys profundes segons la tradició democràtica de cada país i la força que hi hagi exercit el moviment feminista. S'ha constatat però, que si bè les reformes de les lleis són importants, no són freqüenment ignorats i vulnerats. Persiseixen les discriminacions salarials i la segregació en determinats tipus de treball poc considerats i mal remunerats.

    Per tal d'aconseguir que la igualtat de drets entre homes i dones sigui una realitat, s'han cret nombroses institucions com ara el Ministeri de la Condició Femenina o “l'Instituto de la Mujer”. Aquestes institucions elaboren i executen programes d'acció per tal de fer efectiu el principi de l'igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

    En l'àmbit dels països més pobres, els organismes intenacionals han intentat promoure plans encaminats a incorporar les dones en els processos de desenvolupament econòmic i social com a beneficiàries i com a part activa d'aquest desenvolupament. Aquests plans, han tingut poca eficàcia per la crítica situació econòmica que aquests països han experimentat en els darrers deu anys, durant els quals s'ha accentuat la distribució desigual de les riqueses a nivell mundial.

    En els darrers anys han aparegut nombroses associassions femenines vincualades a activitats laborals i professionals. S'han format grups de dones juristes, empresàries, metgesses, ... per tal de tracar els nombrosos problemes que es plantegen a les dones en l'exercici de les seves professions i per introduir-hi els nous valors que s'han plantejat del feminisme.

    ESTATUS TRADICIONAL

    Ja des de'ls principis de la història escrita es manifesta el domini de l'home a les diferents societats. Es pot dir que el domini masculí es remunta al paleolític com a resultat de la valoració de la caça com activitat fonamental. Les regions monoteistes també defensen la idea que la dona és per naturalesa més dèbil i inferior a l'home. A la Bíblia, per exemple Déu va situar a Eva sota l'autoritat de Adan i San Pablo demanava a les dones que fessin cas als seus marits.

    Tot això indueix que les dones es troben en situació de desavantatge en la majoria de societats tradicionals. La seva educació es limita a aprendre habilitats domèstiques i no tenen accés a posicions de poder. El matrimoni és una forma de protecció encara que amb una pressió constant per tenir els fills, especialment fills. En aquestes societats una dona casada té l'estatus del seu marit. Viu amb la família d'ell i no disposa de cap recurs en cas de mals tractaments o d'abandonament.

    En la legislació romana, el marit i la dona eren considerats com un, ja que la dona era possessió del marit. Com tal, la dona no tenia control legal sobre la seva persona, les seves terres, els seus diners o els seus fills. D'acord amb una doble moralitat, les dones respectables tenien que ser casades i fidels, però els homes respectables no. En l'edat mitjana, sota la legislació feudal, les terres s'heretaven per línia masculina i implicaven poder polític, el que afavoria encara més la subordinació de la dona.

    Va haver-hi algunes excepcions. En l'antiga Babilònia i a Egipte les dones tenien dret a la propietat i a l'Europa medieval podien formar part dels gremis artesans. Algunes dones tenien autoritat religiosa com, per exemple, les curanderes siberianes i les sacerdotesses romanes.

    LES IDEES SOBRE LES DONES AL S.XIX

    Sobre la desgràcia de la dona, tothom està d'acord, i en lloc de corregir-la, la societat agrava la desigualtat original de la dona.

    “El destí de la dona es la família i la costura ... Per a l'home, la fusta i els metalls; per la dona, la família i els teixits”

    “La dona, aquell ser tant dèbil”. Això es el que determinava ell lloc, el rol y les feines de les dones.

    La industria destrueix la bellesa i sobre tot la salud de la dona i la desvía de la seva funció esenical: la maternitat. La dona obrera no pot separarse de l'home obrer, perquè ella sola no és res, i l'home tampoc, reuints formen la família.

    Es creia que el lloc de la dona no està al taller o a la fàbrica, sinó a casa, al interior de la família. El treball de les dones a la fábrica era evidentment la principal amenaça per a una família que seguia éssent prioritària. Per això tot el món obrer, els hi oponia una resistència molt forta, i volien reintegrar la dona a la societat.

    Educar als seus fills en l'amor de la llibertat i el treball, ejecutar treballs de costura i els demés que necessiti la casa. Ella ha de ser abans de res, un ama de casa.

    L'ideal sería que el salari del pare fos suficient. Es preferia que la dona casada no s'ocupés més que del treball de casa, i que es posés en pràctica el següent: l'home a d'alimentar a la dona.

    En definitiva, la prioritat concebuda als valors familiars fa que la reivindicació de la igualtat per la feina, d'una alliberació de les dones per treballar fora de casa, no sigui cap mètode fet seu pel movimet obrer.

    El dret polític és un dret perillós quan es troba en mans dels que no saben o tenen independència material per a servirse d'ella. Aquest era el cas de la dona. La supersitició de les dones era suficient per justificar la plena autoritat del pare de família, i negarlis el dret de vot.

    INICIS DEL CANVI

    El Segle de les Llums i la Revolució Industrial van crear un ambient favorable a finals del segle XVIII i principis del XIX per a l'aparició del feminisme i altres moviments reformadors. En la França revolucionària els clubs republicans de dones demanaven que els objectius de llibertat, igualtat i fraternitat s'aplicaren per igual a homes i dones. Però l'aprovació del codi napoleònic, basat en la legislació romana, va retallar a Europa qualsevol possibilitat reivindicativa en aquest sentit. A Anglaterra Mary Wollstonecraft va publicar una reivindicació dels drets de la dona (1792), el primer llibre feminista que demanava la igualtat en un to decididament revolucionari. Amb la revolució industrial la transformació dels treballs manuals cap a un model de producció massiva mecanitzada va permetre a les dones de les classes baixes treballar en noves fàbriques. Això suposar el començament de la seva independència i proletarització: les condicions de treball no eren bones i els seus salaris, inferiors als dels homes, estaven controlats legalment pels seus marits. Al mateix temps es considerava que les dones de classe mitjana i alta haurien de romandre a casa com a símbol decoratiu de l'èxit econòmic dels seus marits. L'única alternativa per a les dones respectables de qualsevol classe era -com a professores, venadores o donzelles. A Europa van sorgir alguns grups feministes que no van tenir gran repercussió. L'Església catòlica es va oposar al feminisme argumentant que destruïa la família patriarcal. En els països agrícoles es mantenien les idees tradicionals i en les societats industrials les reivindicacions feministes tendien a ser sufocades pel moviment socialista.

    El feminisme va tenir major acceptació a Gran Bretanya, protestant en la seva major part i molt industrialitzada, i als Estats Units. Els seus dirigents eren dones cultes i reformistes de classe mitjana. Al 1848 més de cent persones van celebrar a Seneca Falls, Nova York, la primera convenció sobre els drets de la dona. Dirigida per l'abolicionista Lucretia Mott i la feminista Elizabeth Cady Stanton, entre les seves principals exigències van sol·licitar la igualtat de drets, inculint el dret a vot, i la fi de la doble moralitat. Les feministes britàniques es van reunir per primera vegada al 1855. La publicació de Sobre l'esclavitud de les dones de John Stuart Mill va atraure l'atenció del públic cap a la causa feminista britànica, sobretot en el dret a vot. Fins a finals del segle XIX i ven entrat el XX no es va incloure aquest dret en les Constitucions dels països. A Espanya es va concedir al 1832, en la II República. Avui encara existeixen països com Kuwait, Jordània i Aràbia Saudí on la dona no té el dret a vot.

    LES DONES PROLETÀRIES

    Durant els segles XVIII, XIX i principis del XX, el grup més nombrós de dones treballaba en la indústria. La progresiva introducció de maquinària va fer que canviessin les característiques de la feina, ja que no es requeria una gran força, ni una qualificació especial. Per controlar les màquines que produïen en sèrie, es necessitaven persones disposades a fer una feina monòtona i repetitiva, i a resistir les llargues i esgotadores jornades de treball. Els empresaris aviat van veure que les criatures i les dones s'ajustaven bè a aquests requisits, ja que tots dos grups, normalment estaven habituats a obeir i a fer treballs que l'altra gent no volia.

    A més, tenien l'enorme avantatge que se les pagava amb salaris baixos comparats amb els dels homes. Durant les primeres etapes de la industrialització, les relacions laborals no estaven sotmeses a cap tipus de llei legal, la qual cosa facilitava els abusos i la por constant de perdre el lloc de treball.

    Les dones treballaven a les mines, a la metal·lúrgia i en molts altres llocs de manufacturació, juntament amb els homes; però el sector amb més presència femenina era el téxtil i el de la confecció. En aquest últim, al introduir-se la màquina de cosir, va permetre reintroduir la feina a domicili, amb una explotació més intensa. La confecció domèstica, mal pagada, sempre va estar a les mans de les dones. Els llocs de treball que ocupaven les dones se situaven en les categoríes laborals més baixes.

    Les dones de les classes treballadores han compaginat sempre les activitats domèstiques amb altres tasques econòmiques (agrícoles, artesanals, ...). De tota manera, a mesura que la vida urbana s'extenia, aquesta duplicitat d'obligacions es va endurir. Les dones no podien organitzar el seu temps, ja que les jornades a les fàbriques eren molt llargues; d'altre banda, també es va perdre el caràcter col·lectiu de moltes feines. En la forma de vida rural anterior a aquest desenvolupament urbà, les dones s'ajuntaven entre elles i es repartien les activitats. Eren elles mateixes les que distribuïen el seu temps entre les diferents obligacions. A les ciutats aquest tipus d'organització es va perdre i va començar el que avui en dia es coneix com a doble jornada. Amb això volem dir, que les dones a més del treball de cada día, han de realitzar el domèstic.

    Durant la primera meitat del s.XIX, la població treballadora de les primeres indústries va haber de lluitar molt per anar aconseguint unes condicions laborals més humanes. Les dones treballadores van participar en aquestes lluites, i en ocasions, les van protagonitzar. Sempre ocupaven els pitjors llocs de treball, i si hi havia crisis a l'empresa, elles eren les primeres a quedar-se sense feina, i per tant ha estar aturades. Així doncs, van optar per integrar-se a sindicats masculins, i així tenir una major resistència. Però els obrers les veien com a rivals, i acabaren per criticar-les. Més tard, es van ajuntar, i createn els primers sindicats femenins, sobretot en el sector tèxtil. De vegades, aquestes organitzacions van estar sota el control de l'esglèsia, però am el temps van anar canviant; van abandonar els seus interessos pel món laboral, i es van dedicar més a la seva formació com a bones esposes i mares.

    A finals del s.XIX i en les primeres dècades del s.XX, es van promulgar a diversos estats europeus lleis que tenien com a finalitat, protegir les dones de la duresa del món laboral. Com per exemple la “Llei de la cadira”, que permetia a les dependentes dels magatzems seure mentre's no tenien clientela. En altres casos, les lleis reduïen la jornada laboral de les dones i criatures. No obstant, la legislació de protecció no va ser sempre favorable; sota l'excusa de la duresa de certes activitats, es va prohibir a les dones fer algunes feines més ben pagades. Aquestes mesures sempre van tenir el suport dels sindicats masculins.

    Al tindre un salari inferior, les dones que habíen de sobreviure per elles mateixes, no hi havia una altre sortida que la mort o la vergonya. A consecuència moltes dones triaven la conseqüència de la vergonya, i es feien prostitutes.

    Avui en dia la dona treballa a tots els sectors, i de qualsevol cosa, però, malauradament, encara hi ha diferencies salarials respecte a l'home.

    PERCENTATGES DE SALARIS DE LES DONES RESPECTE ELS HOMES (1.981)

    JAPÓ 42,1%

    SINGAPUR 63,4%

    REGNE UNIT 68,2%

    SRI LANKA 70,3%

    NOVA ZELANDA 70,5%

    KENYA 76,5%

    ESPANYA 81,5%

    SUÈCIA 90,0%

    Aquestes diferències, més o menys accentuade segons els països, es deuen, al fet de que les odnes treballen en sectors i categories laborals poc remunerades. Però també encara en molts llocs del mòn, les dones cobren menys que els homes per realitzar el mateix treball, malgrat l'existencia de lleis que prohibeixen explícitament aquest tipus de discriminació.

    CONFLICTES POLÍTICS: SENECA FALLS

    La presa de consiència per part de les dones i la decisió de mobilitzar-se perls seus objectius, va provocar que a més de participar en sindicats de defensa, volguessin participar en la vida política. Va ser un avís alarmant per la població masculina. Tot i així, a meitat del s.XIX als Estats Units, va sorgir una campanya feminista antiesclavista. Es van endur una gran decepció a Londres l'any 1.848, ja que on se celebrava una important convenció internacional, no van ésser acceptades; i la seva participació contra l'esclavitud es va veure tirada pel terra.

    El mateix any, a Seneca Falls, prop de Nova York, les dones no es van rendir, i es va realitzar la Primera Convenció pels Drets de la Dona. En aquesta, a part de lluitar contra les mesures esclavistes que es mantenien en molts països, es van marcar una sèrie d'objectius: el control per part de les dones de les pròpies rendes, el dret de les mares a la custòdia dels nens en cas de divorci i el dret al vot femení. A partir d'aquell moment es van multiplicar les activitats i convencions realitzades per les dones a tot el món.

    DATES EN QUE LES DONES VAN ACONSEGUIR EL DRET A VOT A DIFERENTS PAÏSOS

    NOVA ZELANDA 1.893

    AUSTRALIA 1.901

    FINLANDIA 1.906

    NORUEGA 1.913

    DINAMARCA 1.915

    ISLANDIA 1.915

    HOLANDA 1.917

    RÚSSIA 1.917

    AUSTRIA 1.918

    ALEMANYA 1.918

    ANGLATERRA (dones majors de 30 anys) 1.918

    SUECIA 1.919

    ESTATS UNITS 1.920

    IRLANDA 1.922

    AUSTRIA 1.923

    POLONIA 1.923

    CHECOSLOVAQUIA 1.923

    MONGOLIA 1.924

    ANGLATERRA (dones majors de 18 anys) 1.928

    EQUADOR 1.929

    SUD-ÀFRICA (blanques) 1.930

    ESPANYA 1.931

    FRANÇA 1.945

    ITALIA 1.945

    GUATEMALA 1.945

    IUGOSLÀVIA 1.946

    BENIN 1.946

    ROMANIA 1.946

    CHINA 1.947

    CANADÀ 1.948

    INDIA 1.949

    JAPÓ 1.950

    NEPAL 1.951

    BOLÍVIA 1.952

    GRÈCIA 1.952

    MÈXIC 1.953

    JAMAICA 1.953

    COLOMBIA 1.954

    ETIÒPIA 1.955

    GHANA 1.955

    NICARAGUA 1.955

    PERÚ 1.955

    EGIPTE 1.956

    MALÀSIA 1.957

    HAITÍ 1.957

    HONDURES 1.957

    LÍBAN 1.957

    ALBÀNIA 1.958

    ALGÈRIA 1.958

    IRAQ 1.958

    SOMÀLIA 1.958

    XIPRE 1.959

    MARROC 1.959

    NIGÈRIA 1.960

    ZAIRE 1.960

    BURUNDI 1.961

    GÀMBIA 1.961

    TANZÀNIA 1.961

    UGANDA 1.962

    IRAN 1.963

    KENYA 1.963

    LÍBIA 1.963

    MALAWI 1.964

    AFGANISTAN 1.964

    ZÀMBIA 1.964

    SINGAPUR 1.966

    GUYANA 1.966

    LESOTHO 1.966

    IEMEN 1.967

    SWAZILÀNDIA 1.968

    SUÏSA 1.971

    PORTUGAL 1.976

    LEINCHESTEIN 1.984

    SITUACIÓ DE LA DONA ESPANYOLA

    Entre les àreas social més afectades pel recent canvi sociocultural a Espanya, destaca la situació de la dona en els diferents àmbits més bàsics: en el món del treball, la vida política, el món social en general i en l'aspecte de la família. Tota una sèrie de circumstàncies, tan noves com altres de més antigües, apunten cap a diverses causes en les pautes de comportament i en les formes de constitució de les identitats femenines. Tenint en compte que quan parlem del tema de la dona amb relació al canvi de valors de la societat espanyola, no podem limitar-nos a tractar-lo d'una forma segmentària, parlant del rol que ocupa en aquesta societat, o de la posició social en que està posada. Això significaria aillar la problemàtica de les condicions dins de l'àrea en la que l'engloba.

    La incorporació de la dona al mercat de treball dins d'Espanya, és produeix a un ritme ràpid a partir dels anys 70. L'expansió económica en aquella decada va facilitar la contractació de serveis no qualificats que podien oferir les dones en les seves cases. Paralelament, una gran quantitat de dones entren a centres d'educació mitjana i superior, ocupan de mica en mica, posicions i activitats, que en moltes altres ocasions, substitueixen o complementen els homes. Fent una comparació amb altres societats occidentals, els dos procesos es desarrollen en un període relativament curt.

    En l'actualitat, aquesta participació femenina en el món del treball extra-domèstic, ha augmentat progresivament, però encara no ha aconseguit proporcions comparables amb la de la participació masculina. Molts són els factors que porten a la decisió de treballar a la població femenina espanyola: el fet que continuïn estudian, fa que a la llarga els hi obrin més posibilitats en l'accès del món laboral.

    Per altra banda, cada cop més, les parelles es casen més tard, això produeix que tendeixin a ocupar feines fixes, i quan es casen i tenen fills, no siguin vulgarment tretes fora de la feina que ocupaven. El fet que considerin que tenir un treball és un tret positiu en la seva vida així com un enriquiment personal, fa que moltes optin per la via del món laboral. Això, tal com ho deiem abans, depèn del nivell d'educació i estudis que hagin rebut. Sens subte, en els últims 20 anys, auquest nivell ha augmentat considerablement, fins al punt d'equilibrar-se amb el dels homes. Molta població femenina, al haber aconseguit un bon nivell d'estudis al finalitzar, poden gaudir d'una bona feina i sentir-se satisfetes amb el nivell econòmic.

    Així doncs, podem dir que la situació de la dona a Espanya és resumeix en quatre conclusions:

    • en comparació amb altres paísos occidentals, la incorporació al món del treball ha sigut bastant tard.

    • la seva participació laboral va poc retardada en comparació amb els homes.

    • la seva participació en el món del treball es veu condicionada per la seva situació familiar, considerant que el seu sou mensual es complementari en comparació amb els homes.

    • encara trobem dones que consideren, que el seu rol femení és seguir els valors tradicionals, quedant-se a casa fent les feines domèstiques.

    EXEMPLE BRITÀNIC

    El Regne Unit, després de moltes experiències de lluites a favor de la dona; es va començar a difondre la idea de que havien de participar en la vida política. Això suposava aconseguir plens drets polítics i votar en els sufragis o eleccions generals igual que els homes. Aquest objectiu ja havia estat plantejat al s.XVIII i defensat pel grup de dones més conscients, encara que minoritaris. Poc a poc, en la segona meitat del s.XIX, va anar agafant força a molts països un moviment a favor del vot femení, conegut com a “sufragisme”, que va aconseguir aplegar centenars de milers de dones.

    El punt d'arrencada del moviment sufragista a Anglaterra es situa al 1.866, quan un grup de polítics, el liberal John Stuart Mill entre altres, en nom d'unes mil cinc-centes dones, va acceptar presentar al Parlament una petició per a obtenir el vot femení. Aquesta va ser rebutjada i arran d'això, es va crear una organització permanent per lluitar a favor del vot: la Societat Nacional pro Sufragi de la dona. Durant les properes dècades, en els anys setanta i vuitanta, es van tornar a repetir les peticions al Parlament.

    En els últims anys del segle es va ampliar enormemet el nombre de dones disposades a donar tot el seu suport, a la campanya ja iniciada, a favor del vot femení. Millicent Garret Fawcett va impulsar la coordinació de molts altres petits grups sufragistes i va donar lloc, al 1.897, a la Unió Nacional de Societats pro Sufragi de la Dona. Va arribar a controlar un moviment que al 1.910, era el més nombrós del món i va aplicar noves formes d'actuació. Per exemple, va llançar octavetes de propaganda des d'un globús, va intentar lliurar una petició al rei, mentre passejava en carrossa i quan estava a la llotja reial, i va organitzar manifestacions multitudinàries i pacífiques. El sufragisme anglès no va ser el primer moviment.

    FOTO D'UNA MANIFESTACIÓ BRITÀNICA

    En aquesta imatge, podem veure el discurs d'una dona, durant un moviment feminista fet en el s.XIX a la ciutat de Londres. En aquesta manifestació demanaven el dret a vot femení, així com més llibertats per les dones. Va ser el primer pas per crear l'organització de “Societat Nacional pro Sufragi de la Dona”. Va trigar molt de temps per a què les propostes que proposaven siguessin complertes pel govern britànic.

    OPINIÓ PERSONAL

    Desprès de fer aquest treball, que m'ha costat degut al temps que li he pogut dedicar, i a la dificultat per trobar alguna de les fons, puc arribar a la conclusió de que la dona ha patit molt per a aconseguir un bon lloc en el nostre món.

    En una societat masclista, com sempre ha sigut, la dona s'ha pogut organitzar molts cops de manera ilegal, per poder afrontar els seus problemes, i finalment ho han aconseguit; però també és cert que han hagut de rodar caps. Escriptores, polítiques, proletàries, ... totes han estat involucrades en aquesta lluita que no acabarà fins que una dona arribi a ser President dels Estats Units, per dir-ho d'alguna manera.

    En la meva opinió, crec que molts cops el feminisme ha arribat a sobrepassar el grau de “victimisme”, perquè reconeixem els errors de la societat masclista, però en molts casos les dones no estaven tan malament com volien fer creure, encara que és cert, que en altres casos si.

    Per acabar, felicitar a totes les dones de la història per la lluita i sacrifici que han fet per crear un món millor per les dones.

    BIBLIOGRAFIA

    - Història del feminisme “La lluita pels drets de les dones”

    Autors: García Pleyan, Clara / Roset Fàbrega, Montserrat

    Editorial: Grao

    Any: 1.992

    - Historia del feminismo (siglos XIX y XX)

    Autor: Sole Romeo, Glòria

    Editorial: Eunsa

    Any: 1.995

    - Dona-doneta-donasa

    Autors: Capmany / Maria Aurèlia / Artís-Gener-Avel·lí

    Editorial: Edhasa

    Any: 1.979

    - La mujer en el mundo

    Autor: Díez Celaya, Rosalía

    Editorial: Acento

    Any: 1.997

    - Historia y Género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea

    Autor: S. Amelang, James / Nash, Mary

    Editorial: Alfons el Magnànim

    Any: 1.990

    - Història del Món Contemporani

    Autor: Vílchez Román, Josep Francesc/Carreras Vidal, Núria/Segarra Montaner, Ester

    Editorial: Edebé

    Any:1.998

    24




    Descargar
    Enviado por:Insky
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar