Sociología y Trabajo Social


Fam al mon


1 INTRODUCCIO :

Hambruna: ( del llatí, fames, fam ), mancança greu d'aliments, que generalment afecta a una ampla extensió de territori i a un gran nombre de persones.Les seves causes naturals inclouen la sequera, les inundacions, els terratremols, les plagues d'insectes i les malaties de les plantes. Les causes humanes inclouen les guerres, els conflictes civils, etc. La fam crònica i la malnutrició generalitzades poden ser resultat de la pobresa, la distribució insuficient dels aliments o d'un creiximent desproporcionat de la població respecte a la capacitat de sustentació o d'abastiment dels habitants d'una determinada zona.Les consequències inmediates de la fam son la perdua de pes en els adults i l'aparició de problemes en el desemvolupament dels xiquets.La malnutrició, per damunt de tot, la deguda a la falta d'aliments energetics i proteines, augmenta entre la població afectada i creix la taxa de mortalitat, els xiquets i els ancians son els més afectats.A gran escala, una de les consequències sociològiques més dramàtiques de la fam es la migració de les poblacions

 

Desnutrició: Una gana excesiva que no permet als que la pateixen desemvolupar una vida sana i activa.En el cas dels xiquets, significa trovar-se fisicament malalts i mentalment incapacitats per la fam.Definició de Hartwig de Haen portaveu de la FAO.

2 SITUACIO ACTUAL DE LA FAM AL MON

Segons l'ultim informe publicat per la FAO més de 800 milions de persones pateixen fam i desnutrició al mon. A la cimera mundial sobre l'alimentació celebrada a Roma es va arrivar a l'acord de que es tenia que reduir aquesta xifra a la meitat per a l'any 2015, però malhauradament els estudis més recents han observat que si es segueix la tendència duta fins ara l'objectiu marcat no es podra aconseguir fins a l'any 2030, 15 anys despres del previst. La dada que més ens afecta i que més ens crida la atenció es que com diu el portaveu de la FAO, De Haen, hi han aliments per a tots, però estan mal repartits. El mon actual esta creant aliments per a 12000 milions de persones o siga, quasibé per al doble dels habitants del planeta, així i tot encara hi han 800 milions de persones que passen fam. Com be diu el senyor De Haen,deuen estar mal repartits. El nombre de persones famolenques al mon, sols a disminuit en 14 punts percentuals mentre que la disponibilitat d'aliments per persona a augmentat prop d'un 32 % .

Les zones més afectades pel problema de la fam es veuen clarament al mapa adjunt, les diferenciem per les seves tonalitats marrons oscurs. Entre totes elles la que més destaca es la zona de l'Africa Subsahariana.

 

 

3. LA FAM UN PROBLEMA A L´AFRICA SUBSAHARIANA

 

A l´informe “ cultivos alimentarios y escasez de alimentos” presentat per la FAO, es cita que 16 paisos d´aquesta regio son victimes d´emergencies alimentaries, provocades en major part per causes naturals, sequeres, inundacions,o per conflictes civils a l´Africa subsahariana aproximadament 200 milions de persones estan mal nutrides, el porcentatge es aproximadament d´un 40%. Com observem a la taula adjunta molt més elevat que a qualsevol altra regio.

  

 

Molts dels problemes sanitaris que afecten a les persones en Africa estan directement relacionats amb la fam i la desnutrició. La poca salut que existeix a la regio repercuteix negativament en la productivitat i obstaculitza el desenvolupament economic i social.

El nombre de persones que deuen fer front a una mancança molt greu d'aliments esta calculat en uns 28 milions dels quals 18 o el 64 % es troba en Africa Oriental. En aquesta regió i en la dels grans llacs es fa necesaria l'asistència continua d'ajuda humanitaria , també es fa inprescindible a paisos com Angola, Guinea, Liberia, Somalia i Serra Leona.

3.1 PREVISIONS I AJUDES

Les previsions indiquen un greu descens de la producció d'aliments al sur d'Africa, degut sobretot al mal temps, mentre que també els conflictes civils segueixen interferint en la producció d'aliments en molts paisos del continent. La FAO va demanar a la comunitat internacional les ajudes oportunes per a que aquestes previsions no foren tant roines, va demanar ajudes per al reestabliment de l'agricultura en Africa, ja que l'agricultura esta considerada com a la ferramenta clau per a que Africa isca d'aquesta situació que resulta insostenible.Aquestes ajudes, si més no, no s'han fet notar massa, al 1990 Africa va rebre el 30 % de l'ajuda oficial d'asisténcia destinada a l'agricultura, mentre que en 1998 sols va rebre el 21 %. Així es que reduint l'ajuda a Africa, dificilment podra aquest continent reorganitzar la seva agricultura.Malgrat aquestes dades la FAO estima que el percentatge de persones subnutrides a l'Africa Subsahariana baixarà al 22 % en el 2015,les previsions indiquen que el nombre absolut passarà dels 180 milions en 1995-97 als 184 en el 2015

 

3.2 LA IMPORTANCIA DE L'AGRICULTURA

Segons l'informe presentat per nacions unides els goberns no inverteixen el suficient en agricultura i les inundacions, sequeres i guerres, estan fent que el pla d'erradicació de la pobresa siga completament inviable. Per fer-nos una idea delpoc avançada que està l'agricultura en Africa i de la importància de dirigir les ajudes cap a ella, faré referència a les seguents dades. Al continent Africà l'us de fertilitzants es d'uns 19 Kg per hectarea cada any, mentre que a altres zones del planeta com per exemple en Asia Oriental es de 100 Kg i de 230 Kg en Europa Occidental. A l'Africa Subsahariana sols el 2'7 de tota l'area de cultius es rega , mentre que a l'America Llatina el percentatge es d'un 11'7 i a l'Asia Sur de 42'6 % .

3.2.1 LA YUCA

Un exemple de bona planificació agraria la trobem als paisos de Ghana i Nigèria ací l'aprofitament del cultiu de la yuca ha aconseguit posar fre a l'avanç de la subnutrició i la reduit en més d'un 30 % entre 1979-81 i 1996-98 . Per arrivar a aquesta situació fou molt important el ràpid creiximent del suministre de productes elaborats a partir de yuca, que beneficiaren a la població pobra i desnutrida.

La yuca es un cultiu molt resistent, tolera molt bé la sequera i també es pot cultivar en solos marginals on no prosperen altres tipus de cultius. Les seves arrels es poden collir fins a tres anys despres de sembra-la, aquest fet fa que es puguen quedar en el sol les arrels que no fagen falta com a previsió de possibles anys de mancança d'aliments.

Les arrels de yuca son una molt bona font d'energia, proporcionen vitamina A i C,ferro, calci i proteïnes. Les investigacións portades a terme en les arrels de yuca han permés crear noves varietats resistents a plagues i de gran productivitat. La yuca es un cultiu que potser determinant per a traure de la desnutrició a molts milions de persones. Fins i tot s'ha arrivat a crear una estrategia mundial de la yuca per a fomentar aquest cultiu com important aliment bàsic i font d'ingresos per als seus proveedors.

 

Com podem observar existeixen solucions per al problema de la fam. Els principals factors que fan dificultar la herradicació de la fam son principalment els factors climatics, sequeres , pluges torrencials, etc, també els factors polítics de cada pais, perque pocs son els paisos africans que no es troben inmersos en guerres internes o en paisos fronterers.

4 LA FAM A LES REGIONS D'AFRICA

La situació a moltes regions d'Africa es insostenible seguidament realitzaré un analisi més concis de la situació d'alguns paisos.

A Liberia , Ruanda, Rep.Dem.Congo i Sierra Leona, com a consequència del conflicte civil, necesiten ajuda financera constant per a restablir els seus sectors agricoles.

En Eritrea 1'8 milions de persones estan afectades per una guerra amb la veína Etiopia. Aci malgrat les ultimes millores en la disponibilitat d'aliments, més de 6'5 milions de persones estan afectades per la sequera i per la guerra, a més a més , 50.000 pròfugs segueixen necesitant ajuda humanitaria.

En Mozambique milers de persones depenen de l'ajuda com a consequència de les ultimes inundacions. A kenya la sequera de 1999-00 va augmentar la inseguretat alimentaria de 4'4 milions de persones, en les zones de pastoreig del Nord la falta d'aigua va suposar nombroses perdues de bestiar.

Sudan també té que fer front a fortes caresties en la zona occidental i sud del pais, degut sobretot a la sequera i a la guerra civil que enpitjoren les activitats agricoles i la distribució de l'ajuda humanitaria.

A la República Democràtica del Congo les previsions per a la alimentació tampoc son massa bones. Aquest pais conta amb 2 milions de pròfugs interns i més de 300.000 refugiats procedents sobretot d'Angola. A més a més la situació continua empitjorant perque les ONGs no aconsegueixen arrivar a moltes parts del pais degut a la inseguretat de la zona.

Burundi i Ruanda tampoc s'escapen dels conflictes armats, ambdos paisos també necesiten de l'ajuda humanitaria per tirar endavant.

Somalia per contra ha esperimentat una satisfactoria segona temporada de collites, ha millorat les perspectives alimentaries del pais. Però malgrat tot encara 800.000 persones tenen dificultat per aconseguir aliments. També trobem desplaçaments de grans masses de essers humans, la prohibició d'importat bestiar procedent del Africa Oriental per part dels paisos de la península arabica, es tradueix en una important perdua d'ingresos, s'ha calculat que en el 2000 costà aproximadament 120 milions de dolars.

En zones de Mozambique, Malawi, Zambia i Zimbawbe unes 100.000 persones han vist com canvien les seves vides com a consequència de les fortes inundacions. Les perdues de cultius i de llars foren notobles.

En el Sahel la situació d'abastiment d'aliments ha empitjorat en els ultims anys sobretot despres de la reducció de les collites principalment en Burkina Fasso, Chad i Niger.

En Guinea deuen de fer front als atacs dels rebelds en les zones frontereres, la qual cosa provoca forts desplaçaments de població.

Els problemes afecten també al Sud d'Africa. Segons l'informe de la FAO es produira un greu descens de ls població de cereals degut a la prolongada estació intermitja molt seca i al succesiu exces de pluges que feren malbé els cultius alimenticis de la major part dels paisos. Les ultimes previsions de la FAO pel que respecta a la collita de dacsa apunta a una disminució del 27 % en comparació a la del any passat.Com podem observar a la taula seguent la dacsa juntament amb les arrels representen un percentatge molt elevat de la dieta alimentaria d'aquestos paisos, de ahi la forta importancia de que la collita d'aquest cereal siga bona any rere any.

 

15 paisos d'Africa s'enfronten amb emergencies excepcionals. En la taula seguent s'assenyalen i es citen els principals problemes d'aquestos paisos.Com poden observar a la gran majoria de aquestos paisos el que prima son els conflictes civils, que a més a més comporten uns greus moviments de població entre distints paisos que l'unic que fa es agravar encara més la situació de molts d'aquestos paisos, a més a més en molts d'ells també tenen que fer front als fenomens climatics com poden ser les sequeres o les inundacions.

Angola : Conflicte civil i profugs.

Burundi : Conflicte civil i inseguretat.

Rep.Dem.Congo : Conflicte civil, profugs interns i refugiats.

Eritrea : Profugs interns, repatriats i sequera.

Etiopia : Sequera profugs interns.

Guinea : Profugs interns i refugiats.
Kenya : Sequera.

Libèria : Conflicte civil i profugs.

Sierra Leona : Conflicte civil i profugs.

Somalia : Cnflicte civil i sequera.

Sudan : Conflicte civil en el sud, sequera.

Tanzania : Refugiats i manca d'aliments.

Uganda : Conflicte civil i profugs interns.

Zambia : Inundacions.

Zimbabwe : Sequera.

 

5 CONCLUSIO

per a concluir diré que els alts carrecs participants en la cimera mundial de l'alimentació a Roma , es varen comprometrer a ruduir a la meitat el nombre de persones afectades per la fam en el mon per al 2015, doncs be aquest fet el donen ja com a imposible i diuen que es complirà cap al 2030. Jaques Diouf cap del Fons per a la Alimentació i l'Agricultura diu que el problema de la fam està reduint-se en 8 milions menys cada any, ara bé , mentre s'organitzen totes aquestes cimeres i reunions i totes aquestes parafernalies, on de segur que no faltarà el bon menjar , cada any moriran 11 milions de menors de 5 anys com a consequència directa o indirecta de la fam i la mala alimentació. Al 2020 un de cada dos nens menors de 6 anys en Africa Subsahariana patirà fam i desnutrició. En tot el mon 150 milions de xiquets menors de 6 anys ( 1 de cada 4 ) i 1300 milions majors d'eixa edat ( 1 de cada 5 ) estaran en la mateixa situació de mancança d'aliments, aquestes xifres estan estretes de l' Institut Mundial de la Investigació de Politiques Alimentaries de Washigton. I el que es més dur es que en els .......................................... minuts aproximadament que voste a tardat en llegir el meu treball .......................... xiquets menors de 10 anys hanmort per efectes directes o indirectes de la fam, un cada 7 segons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INDEX

  • 1        INTRODUCCIO

  • 2        SITUACIO ACTUAL AL MON

  • 3        AFRICA SUBSAHARIANA

3. 1 AJUDES I PREVISIONS

3. 2 LA IMPORTANCIA DE L'AGRICULTURA

3. 2. 1 LA YUCA, UNA SOLUCIO

  • 4        LA FAM PER PAISOS I REGIONS

  • 5        CONCLUSIO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

www.fao.org

www.afrol.com

www.bbcmundo.com

 

 

 

 

 




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar