Geografía


Extremadura


EXTREMADURAINDEX

Introducció .............................................................................................................................pg.3

Extremadura .............................................................................................................................pg.4

1.- Extensió .............................................................................................................................pg.4

2.- Localització i limits ...................................................................................................pg.4

3.- Provincies que la formen ...................................................................................................pg.4

Càceres ................................................................................................................pg.4

Badajoz ................................................................................................................pg.5

4.- Capital. Merida. ...................................................................................................pg.7

5.- Geografia .............................................................................................................................pg.8

Relleu .............................................................................................................................pg.8

Rius .............................................................................................................................pg.9

Embassaments ...................................................................................................pg.10

6.- Clima .............................................................................................................................pg.11

7.- Vegetació .............................................................................................................................pg.12

8.- Població .............................................................................................................................pg.12

9.- Govern i Bandera ................................................................................................................pg.12

10.- Comarques i altres ciutats importants .............................................................pg.13

11.- Folklore .............................................................................................................................pg.16

12.- Gastronomia ................................................................................................................pg.18

13.- El poble dels meus avis ...................................................................................................pg.19

Conclusions .............................................................................................................................pg.21

Bibliografia .............................................................................................................................pg.22

INTRODUCCIÓ

A l'oest d'Espanya, s'estén Extremadura des de les serres de Gredos i Gata fins a Andalusia, i des de Castella fins a Portugal.

És aquesta una regió rica i variada en el seu paisatge: plans i muntanyes, deveses d'alzines i sureres... són els trets que caracteritzen aquesta comunitat autònoma.

Extremadura és una terra carregada d'història. Sobre ella es van assentar molt antigues civilitzacions: tartesios, cèltics, romans, visigots i àrabs van dipositar la seva cultura i el seu caràcter a Extremadura, al mateix temps que van enriquir el seu patrimoni artístic.

Extremadura posseeix parcs naturals amb bells paratges on es pot gaudir de pau i tranquil·litat. A més ofereix altres al·licients, com la pràctica d'esports: la caça, la pesca, els nàutics i poder realitzar una ruta a cavall per la regió.

Extremadura té una gran varietat d'atractius diferents que es barregen, i alhora es completen, en una sola unitat, terra que mereix la pena conèixer.

EXTREMADURA

1.- Extensió.

Té una extensió de 41.602 km2, el que suposa gairebé un 8% del territori nacional.

2.- Localizació i limits.

'Extremadura'

Es troba situada en la part occidental de la Sub-meseta Central. El seu territori és més extens que Holanda, Bèlgica o Dinamarca.

La Comunitat Autònoma extremenya, limita al nord amb Castella-Lleó, al sud amb Andalusia, a l'est amb Castella-la Manxa i a l'oest amb Portugal.

Mapa de Extremadura

3.- Províncies que la formen.

caceres

Càceres es localitza a la zona central de la península, lleugerament al Sud de la província, entre la Sierra de la Mosca i la Sierrilla. El seu terme municipal ocupa 1.768 Km2, sent el municipi més gran d'Espanya.

Cruïllada de comunicacions sobre la Via de la Plata, compte en l'actualitat amb una població de 86. 124 habitants, als quals cap afegir altres 15.000 transeünts, la majoria d'ells estudiants.

Localitats pròximes d'interès són: Trujillo (45 Km.), Mèrida (68 Km.), València de Alcántara (92 Km.), Alcántara (63 Km.), Còria (68 Km.).

'Extremadura'
Les primeres restes d'assentaments humans a Càceres es troben en la Cova de Maltravieso que conté valuoses pintures rupestres i puntes de fletxes Aquesta cova es del Paleolític Superior, té uns 25.000 anys d'antiguitat.

Els orígens de Càceres com nucli urbà es remunten a l'any 25 a. de C. amb la fundació de la colònia romana Norbensis Caesarina, per Lucio Cornelio Balbo. D'aquesta època es conserva una porta en el flanc oriental de la muralla denominada Arco de Cristo o Puerta del Rio, per la proximitat a la Rivera de Marco.

Després de la caiguda de l'imperi ve una època de foscor de la qual tot just es conserva informació.

A partir del segle XII se succeeixen les lluites entre àrabs i cristians. En 1169, Càceres és reconquistada per Fernando II. En 1173 el cabdill almoárabe Abú Ja'qub, va arravassar la ciutat als cristians, reconstruint les muralles, que conserven els seus basaments romans. D'aquesta època es conserven algunes torres albarranas, entre les quals podem destacar: la de Bujaco, la torre de la Yerba i la del Horno.

La incorporació definitiva de la ciutat al regne de Lleó es produeix el dia 23 d'abril de 1229 (Dia de Sant Jordi), amb el rei Alfonso IX, per aquest fet Sant Jordi és el Patró de Càceres. A partir d'aquesta data es començaran a construir nombrosos palaus i cases pairals.

Càceres arrivara al seu major esplendor a l'epoca dels Reis Catòlics.

badajoz 'Extremadura'

Escut de Badajoz.

Badajoz, antiga capital del Regne Aftasí, és la major ciutat d'Extremadura amb una població de 140 000 habitants.

Posseeix una situació estratègica en la frontera de Portugal, a mig camí entre Lisboa, Madrid i Sevilla, el que la configura com punt de trobada obligada en el sud-oest extremeño.

La ciutat de Badajoz es va assentar sobre el cerro de la Muela, on han aparegut restes de l'època prehistórica. Aquest enclavament juntament amb el cerro de San Cristóbal que es localitza en l'altra riba del riu Guadiana, pas estratègic entre la Meseta i Portugal i entre Andalusia i Castella.

En època romana ja apareixen nombroses viles als 'Extremadura'
voltants, moment que alguns historiadors, pel que sembla sense base històrica, li donen a la ciutat el nom de Pax Augusta, Civitas Pacensis...

Serà en època visigoda quan a Badajoz existeixin edificacions d'entitat, encara que segueix sense demostrar-se l'existència de la ciutat i del seu bisbat, que segons algunes teories ja existia, mantenint-se en època mossàrab.

En l'any 875 Ibn Marwan pren la ciutat, considerant-se-li fundador de la mateixa i mantenint-se independent fins al 930 que és conquistada per Abd-al Rahman II. En aquests moments la ciutat ja tenia el seu recinte amurallat, barris, mesquites, alcàsser etc.

Entre 1013 i 1091 Badajoz es convertirà, en regne Taifa independent. Porta de la muralla aràb

Durant el regne Aftasí destaquen també el cultiu de les lletres, les ciències i les arts, existint una gran biblioteca en l'Alcàsser pacense i escrivint-se aquí, sota el mandat del rei AL-Mudaffar la major enciclopèdia dels àrabs a Espanya.

En l'any 1086 les tropes musulmanes derroten en la batalla de Zalaca (Sagrajas), als voltants de Badajoz a Alfonso VI de Castella; fet decisiu per al retard de la reconquesta cristiana. En l'any 1094 la ciutat passa a poder dels Almoràvits i en 1148 als Almohades. En l'any 1169 s'ensenyoreix de la ciutat el rei portuguès Alfonso Enriquez, tornant després a domini musulmà.

En 1230 s'obre un nou període en la història de Badajoz amb la conquesta de la ciutat per Alfonso IX de Lleó. Des d'aquest moment l'agitació històrica es succeirà sense interrupció en la ciutat. En 1289 Sancho IV reprimeix cruelment les lluites entre els bàndols de la ciutat: Bejaranos i Portugaleses.

Badajoz és desde 1336 repetidament assetjada pel regne portuguès fins a la signatura del Tractat de Badajoz en 1801 pel pacense Manuel Godoy, Príncep de la Pau. Entre aquests períodes, la ciutat serà seu d'operacions de Felipe II en el S. XVI, morint aquí la seva dona la reina Ana d'Àustria en 1580, sent enterrada en el convent de Santa Ana i convocant el monarca Corts a Badajoz en 1589.

4.- CAPITAL.

merida

Els romans van convertir a Mèrida en una cruïllada de camins de l'occident peninsular, d'on partien nou calçades que la comunicaven amb les més importants ciutats de Hispania.

Avui, la capital extremeña és el centre neuràlgic d'un extens territori, un lloc en el qual es creuaran tres importants autovies: Madrid-Lisboa, l'Autovia de la Plata i la futura Lisboa-València. Aquesta modernització del sistema de comunicacions és el que ha propiciat el seu creixent desenvolupament.

Mèrida conserva monuments tan universals i reconeguts com el Teatre Romà, seu durant els estius del més prestigiós Festival de Teatre Clàssic d'Espanya; l'Amfiteatre, el Hipódrom o Circ Romà, un dels pocs de planta completa que es conserva en l'actualitat; l'Aqüeducte dels Miracles, una conducció hidràulica de 10 quilòmetres que parteix de l'embassament romà de Proserpina i que és una magnífica obra d'enginyeria romana; el Pont Romà, amb una longitud de 792 metres, i que va anar l'origen fundacional de la ciutat, i nombroses calçades, cases, termes, mosaics... vestigis d'una cultura passada que contribueixen a fer de Mèrida la ciutat turística per excel·lència d'Extremadura.

La Mèrida actual s'ha convertit en una ciutat moderna, que conjuga perfectament les necessitats i prioritats d'una ciutat de serveis amb la monumentalitat del seu passat i les seves tradicions. En els últims anys és a més una Ciutat de Congressos, i la seva importància es veurà acrescuda amb la pròxima inauguració d'un Auditorio-Palacio de Congressos.

'Extremadura'
Aqüeducte dels Miracles

A l'estiu es molt important el seu Festival de Teatre Clàssic.

El Teatre Romà de Mèrida Va ser construït cap a l'any 16-15 a. C i donat per Marco Agripa ( gendre de l'emperador Augusto). Va estar en ús fins a la segona meitat del segle IV, sofrint algunes remodelacions en segle I i II d. de C. La capacitat del Teatre era d'unes 6.000 persones. Les graderies o “caveas” de forma semicircular està dividit en 3 sectors: IMA, MITJANA, SUMMA CAVEA on es distribuïen les distintes classes socials de l'època. Davant de la IMA CAVEA estava la “Orquesta” semicircular destinada als cors. L'escenari estava cobert originalment de fusta. El front de l'escena es compon d'entrants i de dues fileres de columnes, en elles se situaven les escultures com element decoratiu. En la part posterior de l'escena hi ha dependències que eren utilitzades pels actors , amb un peristil enjardinat i una petita càmera o capella per al culte imperial

5.- Geografia.

Extremadura esta dividida en dos espais geogràfics o dues comunitats:

Càceres que és una regió muntanyenca i escarpada

Badajoz que ens recorda a Andalusia amb les seves immenses planes.

relleu

Extremadura té un relleu molt variat, amb serras, planicies, planes,valls i vegas.

Les serres apareixen en els límits nord i sud de la regió i també a la zona centre. Están separades per valls travessades per rius afluents del Tajo i del Guadiana. A les riberes dels rius hi ha extenses vegas i planes. Son terres baixes, planes i molt fèrtils i per tant, molt aprofitades per l'agricultura. Entre les serres i les vegas s'estenen les planes, terras elevades, prácticament planes i no massa fértils, per aixó són més apropiades per a la ramaderia.

Les planes i les vegas

Són les zones més poblades, en elles estan les ciutats,la majoria de les industrias, las terres de cultiu més productives i les principals vies de comunicació. Són terres més baixes,planes i fèrtils a les riberes dels rius Tajo, Guadiana i algún dels seus afluents. Están dedicades principalment a l'agricultura de regadiu.

A la província de Càceres hi ha les vegas de Campo Arañuelo entre els rius Tajo i Tiétar; La Vora entre el Tiétar i la Serra de Gredos; el vall del Jerte, recorregut per aquest riu; i les Vegas de Coria al riu Alagón.

A Badajoz destaquen les Vegas Altes i Baixes del Guadiana; les Planes d'Olivenza fent frontera amb Portugal; i la Tierra de Barros en el centre de la provincia.

Les planicies

Són terres menys fertils, es dediquen principalment a la ganaderia, doncs tenen excel·lents pastos. També es dediquen a cultius de seca. Estan elevades i situades entre les serres i les vegas dels rius. Han estat molt erosionades al llarg de milions d'anys, per aixó són bastant planes, encara que esquitxades de petits turons que els donen un aspecte ondulat.S'estenen pel centre de la província de Càceres i pel sud i l'est de la de Badajoz.

A Càceres tenim d'est a oest: l' Altiplà de Trujillo-Cáceres i l'altiplà del riu Salor.

A Badajoz, i també d'est a oest: La Sibèria, la Serena, la Campiña i el Campo de Zafra.

Les serres

Són les zones on la vida és més difícil. La agricultura és escasa,ja que les terres cultivables són poques a causa de les pendents. Las vies de comunicació també son escases,ja que és més costós fer carreteres i ferrocarrils i només hi ha algunes indústries artesanals. Les seves gents viuen de la ramaderia i,cada vegada més, del turisme,gracies als seus bonics paissatges nets de contaminació. Les localitats són molt petites, moltes d'elles llogarrets.

Hi ha tres grans grups de serres:

Les serres del nord de Extremadura: pertanyen al sistema Central.son les més elevades de tota la Comunitat i en elles està el Calvitero,que amb 2.425 m és el més alt de Extremadura. D'est a oest hi ha quatre grups de serras: Serra de Gredos, Serra de Béjar, Serra de la Peña de França i Serra de Gata.

Les serres centrals: pertanyen a la cadena muntanyosa de les Muntanyes de Toledo. El seu pic més alts és el de Las Villuercas, amb 1.601 m d'altura. S'estenen principalment pel sud de la província de Càceres i part pel nord de la de Badajoz. D'est a oest hi ha cinc serres: Serra de Altamira, Serra de Las Villuercas, Serra de Montánchez, Serra de San Pedro i Serra de la Calera limitant amb Portugal.

Les serres del sud de Extremadura: pertanyen a la serralada de Serra Morena. Son les més baixes de la regió. El seu pic més alt és el Tentudía, amb 1.140 m de altura. De nord-est a sud-oest podem distingir: la Serra de Siruela, la Serra del Oro,la Serra del Pedroso,la Serra d'Hornachos i la Serra de Tudía.

rius

Tots els rius extremeños pertanyen al vessant atlántic. El seu caudal és irregular al llarg de l'any i no molt abundant, amb fortes sequeres en estiu i un augment en les èpoques de pluja i desglaç.

La major part dels rius pertany a les conques del Tajo i del Guadiana,que són els dos grans rius que travessen la regió d'est a oest.

Tajo:

És el més llarg de la península, amb 1.007 km. Neix a la província de Teruel, en el Sistema Ibèric, travessa la comunitat de Castella-la Manxa i després entra en Extremadura, atravesan la província de Càceres per passar a Portugal i dessembocar a l'Oceà Atlàntic al costat de la ciutat de Lisboa. El seu curs és profund i estret.

A Extremadura els seus principals afluents són:
Per la dereta: el Tiétar i l'Alagón.
Per la esquerra: el Almonte,el Salor i el Sever.

Els afluents de la dreta són més cabalosos, ja que baixen de les altes muntanyes del sistema Central,que a l'hivern acumulen gran quantitat de neu.

Guadiana:

Té 778 km de longitud. Neix a les Lagunas de Ruidera, a la província de Ciudad Real. Despres entra a Extremadura per travessar d'est a oest la província de Badajoz i passar després a Portugal. Dessemboca a l'Oceà Atlàntic fent frontera entre Espanya i Portugal al costat de la ciutat andalusa d'Ayamonte.El seu curs és ample i poc profund.

A Extremadura els seus principals afluents són:
Per la dereta: el Guadarranque i el Filoses.
Per la esquerra: el Zújar i el Matachel.

El Zújar és el seu afluent més cabalós.

embasaments

Els rius extremeños estan molt regulats per embassaments que s'utilitzen per al rec, la producció d'energia elèctrica i l'abastament de les poblacions.

A la conca del Tajo hi ha els embassaments de: Valdecañas, Torrejón-Tajo, Alcántara i Gabriel y Galan.

A la conca del Guadiana els més importants son: Cíjara, Puerto Peña (García Sola), Orellana i La Serena.

L'embassament de La Serena, en el riu Zújar, es el més gran d'Espanya i el segon més gran d'Europa.

De molts d'aquests embassaments neix una xarxa de canals imprescindibles per portar l'aigua a les terres de regadiu. Dos dels canals més importants són el d'Orellana i el del Zújar.

6.- Clima.

A Extremadura tenim tres tipus de climes:

Un clima mediterrani típic en la major part de la regió.
Un clima mediterrani continentalitzat en algunes zones del nord.
Un clima de muntanya a les serres més altes.

Clima mediterrani:

És el que té la gran majoria de les terres extremenyas. Les seves principals característiques són:

Les temperatures són fresques en hivern i cálides a l'estiu.
Les precipitacions són escasses i es concentren en la primavera i la tardor. L'estiu és molt sec. En general, en la part occidental d'Extremadura plou més que en la resta de la regió.

Clima mediterrani continentalizado:

El tenen algunes zones del nord i del nord-est extremeny.
Les seves principals característiques són:

Els hiverns són freds i els estius cálids. Hi ha un gran contrast entre els mesos més freds i els més calorosos.

Les precipitacions són més abundants que a les terres amb clima mediterrani típic. L'estiu és molt sec.

Clima de muntanya:

És el que tenen les terres més elevadas,sobre tot del nord d'Extremadura.

Les seves principals característiques són:

Els hiverns són molt freds, amb freqüents gelades i els estius són frescos.
Les precipitacions són abundants tot l'any. En les serres del nord aquestes precipitacions poden ser en forma de neu a l'hivern.

7.- Vegetació.

Alta extremadura:

La vegetació és densa i escalonada. En les parts baixes existeixen boscos d'alcines, robles i pins,.al guanyar altura,les alzines desapareixen i abunden més els roures i els pins. En les parts més altes de les muntanyes la vegetació és escassa i està formada per praderas.En els altiplans la vegetació ha estat molt modificada i apareixen les deveses.

Baixa extremadura:

La vegetació és poc abundant. A les vores dels rius hi ha alguns boscos de ribera.

A la resta de les terres la vegetació és escassa i molt modificada per l'agricultura i la ganadería. Hay grans deveses.

8.- Població.

La població extremenya és aproximadament de 1.070.000 habitants, repartits de la següent manera:

Província de Cáceres: 410.000 habitants.
Província de Badajoz: 660.000 habitants.

La distribució de la població:
La major part dels extremenys viu concentrada a les ciutats i en els grans pobles, situats, generalment, a les proximitats dels rius i a les zones planes. En aquests llocs és on es situen la majoria de les indústries i dels serveis. També aquestes són les zones amb millors terres de cultiu.
Les zones menys poblades són les serras, on a més les poblacions són molt petites.

Les comarques més poblades són les Vegas del Guadiana, la Tierra de Barros i les Vegas del Tajo i els seus afluentes (Tiétar, Alagón i Jerte) En elles estan les localitats extremenyas més grandes, amb excepció de Càceres.

9.- Govern i bandera.

La Junta d'Extremadura:

Està formada pel President d'Extremadura i els Consellers.
El President és elegit pels 65 diputats de l'Assemblea.
Els Consellers són elegits directament pel President.

'Extremadura'
La Junta d'Extremadura té com a missió governar Extremadura. Les seves principals funcions són:
Prendre les decisions de govern.
Representar tots els extremenys davant de les institucions d'Espanya.

La bandera extremeya està formada per tres franges horitzontals iguals:

la superior, de color verd, la central blanca, i la inferior, negra.

Aquests colors tenen una explicació històrica: El color verd era el color emblemàtic de la venera de l'Ordre d'Alcántara, els territoris del qual es van estendre per gran part de les províncies de Badajoz i Càceres. Bandera extremenya

El color blanc era utilitzat al pendó real dels monarques lleonesos i castellans que van reconquerir la regió incorporant-la a Castella.

El color negre es va prendre de l'estendard dels reis Aftásidas de Badajoz, que van crear un gran regne musulmà sobre la major part d'Extremadura, al segle XI, i aportant una esplendor literària i cultural com mai abans no va ser coneguda.

L'himne.

L'himne d'Extremadura és una composició poètica i musical la lletra de la qual pertany a José Rodríguez Pinilla i la música va ser composta per Miguel del Barco Gallego.

El Dia d'Extremadura se celebra el 8 de setembre. Altres festes són el 2 de maig i el 26 de desembre.

10.- Comarques i altres ciutats importants.

Les comarques

La geografia extremenya esta formada per diferents comarques que són les següents des del Nord d'Extremadura fins al Sud:

Las Hurdes

És la comarca més septentrional de la comunitat extremeña. Les Hurdes són, un paradís natural i ecològic. És una regió de grans valors culturals i de tradicions socials. La situació d'aïllament històric ha contribuït de manera clara per crear una fisionomía pròpia i original.

Sierra de Gata

Al Nord-Oest d'Extremadura, és una comarca muntanyosa i amb un clima molt suau i plujós. Aquesta comarca és una de les més antigas i bonica d'Extremadura. Situada en una profunda vall entre abruptes serres, compta amb una rica arquitectura tradicional i nombroses cases blasonadas. El centre de la comarca es Hoyos

Valle de Ambroz

Situat entre la Serra de Gata i les Hurdes. És una vall oberta i dominada per una plana d'alzinars i pastos. El seu clima és suau i amb freqüents pluges, li dóna fertilitat a les seves terres. Hervás i Banys de Montemayor són els seus principals nuclis.

El Valle del Jerte

Situat entre la Vall d'Ambroz i la Comarca de la Vera. És una vall longitudinal, encaixada entre dues serres una d'elles és la Serra de Gredos. Esta poblat de cireres que conviuen a l'hivern amb la neu. Els principals nuclis de població són Plasencia i el Jerte.

La Vera

Enclavada en el pendent meridional de la Serra de Gredos i delimitada a la part sud pel Riu Tietar. La bellesa dels seus paisatges s'accentua amb la singularitat dels seus pobles i la seva arquitectura popular.

Las vegas de Coria

Situat a la zona Sud de la Serra de Gata, negada pel Riu Alagón i pels embassaments de Gabriel i Galan, Borbollón i Valdeobispo. Coria és el nucli principal té gran atractiu turístic i comercial per a la comarca.

Campo Arañuelo

Situada entre les valls entre Monfragüe i la Serra de Gredos, destacant Belvis de Monroy amb el seu castell medieval.
El seu principal nucli és Navalmoral de la Mata, població situada en la via de comunicació cap a Toledo i Madrid, que també és famosa pels seus "Carnavals de Camp Arañuelo".

Penillanura de Salor

Alcantara és el principal nucli de la Comarca en els que s'encaixen els Rius el Tajo i Salor. La comarca aquesta marcada econòmicament per la construcció del pantà d'Alcántara. .

Antiplanícia Trujillano Cacereña

Comarca al centre d'Extremadura, els nuclis principals de la qual són Càceres, ciutat declarada Patrimoni Històric i Trujillo, terra de conquistadors. És terra de conreu sobre terrenys desforestats.

Comarca de los Ibores

Situada a l'Est de la Comunitat Extremenya, entre el Riu Tajo i la comarca de les Villuercas. És una comarca muntanyosa i amb zones cobertes per una vegetació espontanea. En la gastronomia de la zona trobem els seus famosos formatges.

Las Villuercas

Comarca al Sud de la Comarca de les Ibores. Coneguda pels seus paisatges. Els seus nuclis principals són Logrosan i Guadalupe.

Sierra de Montanchez

És continuació de les muntanyes de Toledo. El seu nucli principal és Montanchez, situada a 700 ms d'altitud. La seva economia es basa en els seus famosos vins i pernils.

Los Baldios de Alburquerque

Al Nord de les Hortes del Guadiana. Coneguda pels seus dòlmens a València d'Alcántara i història al castell d'Alburquerque. La seva economia es basa en el bosc alcornocal més important de la regió per seus producció de suro.

La Sibèria Extremenya

A l'Est de la Província de Badajoz. Rep el seu nom per la llunyania de la capital provincial. El seu atractiu bé donat per la instal·lació dels embassaments de García Sola i Cijara. El seu principal nucli és Herrera del Duque.

Vegas de Guadiana

Es divideix en dues subcomarques, les Hortes Altes i les Hortes Baixes. Les pluges són escasses, però els seus camps es nodreixen d'aigua dels pantans. Els seus nuclis principals són Badajoz, Mérida i Don Benito.

Llanos de Olivenza

Fa frontera amb Portugal al sud de les Vegas del Guadiana. Els seus nuclis principals són Olivenza i Alconchel.

Tierra de Barros

Situada al centre geogràfic de la Província de Badajoz. És una de les comarques més fèrtils d'Extremadura, dedicada a la producció vitivinícola. Les seves localitats gastronòmiques són Hornachos i Alange pels seus vins.
Es pot destacar el seu art Mudejar en la majoria dels seus localidades.de García Sola i Cijara. El seu principal nucli és Herrera del Duque.

La Serena

La comarca és un contrast de costums, gastronomia i art, ple de riquesa i singularitat. Famosa pels seus productes derivats de la ramaderia ovina. Castuera és el principal centre de la comarca coneguda sobretot pels seus tornos.

Sierra de Jerez

Comarca situada al Sud d'Extremadura on les precipitacions són elevades i els hiverns una mica freds que provoca la bona producció del porc ibèric. El seu nucli principal és Jerez de los Caballeros com a focus industrial i on és important visitar la seva Muralla Templaria.

La campiña

Comarca situada al Sud-Est d'Extremadura. Dedicada al cultiu dels cereals i a la devesa. Els seus principals nuclis són Llerena i Azuaga..

11.- Folklore.

El cicle festiu extremeny és l'apartat folklòric més conegut de tots.

La varietat de tradicions populars, perpetuades a les festes de la regió, ofereix a l'erudit un camp d'interès excepcional, tant per la seva originalitat com per la possibilitat de posar-les en relació amb les d'altres regions.

Extremadura està esquitxada de festivitats tradicionals, des del començament de l'any, fins a l'últim dia del mes de desembre. Esquemàticament assenyalem a continuació les més interessants:

Nadal:

a) Las Rajas, la Misa de la Gallina y el Auto Sacramental (Galisteo).

b) El Tuero (Aldea del Cano).

c) La Borrasca de Navidad (Ceclavín).

d) Hogueras de Nochebuena (Azuaga).

e) La Adoración de los Pastores (Casar de Palomero).

f) Las Jornadas (Torrejoncillo).

Carnestoltes:

a) Los Corros (Arroyo de la Luz).

b) Los Bujacos (Casar de Cáceres).

c) Fiesta de las Comadres (Escurial).

d) El Peropalo (Villanueva de la Vera).

e) La Muerte del Carnaval (Olivenza).

Quaresma i Setmana Santa:

a) Los "empalaos" (Valverde de la Vera).

b) Los flagelantes (Ahigal).

c) Escenificación de la Buena Mujer (Barcarrota, Acehuchal).

d) El Judas (Cabezuela, Torremenga, Cabeza la Vaca).

e) La "Enramá" (Orellana la Vieja).

f) La "Alborá" (Casar de Palomero).

Festa de Maig:

a) Los Mayos (Campanario).

b) La "Enramá" (Garbayuela, Pinofranqueado).

c) Los Ramos (Navaconcejo, Casas del Castañar).

d) Las Cruces y la Entrega (Acehuchal).

e) La Cruz de Mayo (Tornavacas, Ceclavín).

f) Fiesta de la Santa Cruz (Feria).

g) El Ramo del Cristo del Amparo (Jerte).

Festa de Sant Joan:

a) Las hogueras de San Juan (Orellana la Vieja).

b) Los niños alunados (Navas del Madroño).

c) Las brujas (Tornavacas, Trujillo).

d) Los convertidos en flores (Fregenal de la Sierra).

Evidentment, la majoria d'aquestes festes tenen un caràcter marcadament religiós.

A les germandats i confraries que participen en les processons de Setmana Santa i que veneren una imatge diferent cal unir les festivitats del santoral, observades amb respecte i commemoració pels pobles. Entre aquestes destaquem, per la seva singularitat, les següents:

Tradicions d'animes:

a) El ramo de ánimas (Casar de Cáceres).

b) El toque de ánimas (Tornavacas).

c) El Carnaval de ánimas (Villar del Pedroso).

Festivitats Marianas i d'alguns Sants:

a) La "encamisá" de la Inmaculada Concepción (Torrejoncillo).

b) La "encamisá" de San Antón (Navalvillar de Pela).

c) Fiesta de los escobazos en vísperas de la Inmaculada (Jarandilla).

d) Fiesta de San Blas (Pasarón de la Vera, Aldeacentenera, Nuñomoral).

e) Vaca romera de San Blas (Garrovillas).

f) Celebración de San Sebastián:

- El taraballo (Navaconcejo).

- El jarramplás (Piornal).

- Las Carantoñas (Acehuche).

- Los corros de San Sebastián (Capilla y Peñalsordo).

g) San Mateo: la danza de los tableros (Torre de Santa María).

h) El cordón de San Antón (Brozas).

i) Los auroros de Nuestra Señora del Rosario (Zarza-Capilla).

Els esdeveniments que es succeeixen al llarg del cicle vital també són objecte d'un tractament peculiar (tradicional) per part dels extremeños.

Des del començament de la vida, amb el naixement i el bateig, els costums fan acte de presència i acompanyen el poble fins al moment de la mort.

En totes aquestes manifestacions cal tenir molt en compte l'aspecte supersticiós, motor que posa en funcionament el desenvolupament de molts costums.

Durant els bateigs, després del sorteig dels cinquens, en els casaments i els enterraments, es donen cita diferents tradicions immemorials, mantingudes amb zel pel poble, en les quals es conjuguen tot tipus de manifestacions de caràcter tradicional (cançons, creences, costums culinaris, activitats lúdiques...) que posen en relleu les tradicions populars.

12.- Gastronomia.

Els hàbits alimentaris del poble extremeny s'han caracteritzat històricament per la seva austeritat i naturalitat.

Els productes de l'horta i els proporcionats pels animals domèstics i d'explotació ramadera, unit a la varietat en la reposteria, han estat la base de l'alimentació durant segles.

El Tipic “cocido”, les “migas” o les “sopas de cachuela”, els productes de la matança, els formatges d'elaboració artesanal i els dolços (“perrunillas”, “roscas de muégado”, “bollos de Pasqua”...) formen, entre molts d'altres, la cultura culinària de aquesta regió.

13.- Un poble de Caceres

Casas del Monte

Es troba a la provincia de Cáceres a 4 Km. de la N-630 Gijón- Sevilla i a una distancia de 26 Km. de Plasencia i 34 de Béjar (Salamanca).

Gastromonia

Començarem per la gastronomia, la llista és una mica llarga però allà va:

Amanida de taronges, patates escabechadas, zarangollo, peixos, gaspatxo pobre, sopa de freje, sopes canas, migas, sopa de tomàquet, sopa d'ou, caldereta, patates amb carn, cassola, Chinches amb arròs, sopes dolces, cabrit, chanfaina, landrillas, rosques fregides, perrunillas, coquillos, mantecados, pastes, galetes, ous de molinet amb llet, torrades, hornazo, xoriço de bútago, morcilla fresca, morcilla fi, cahcomenú, morcilla patatera, morcilla de carbassa, llom en tajadillas, formatge fresc de cabra, en oli, amb pebre vermell, oreado, formatge d'ovella....

Amb la gastronomia es pot gaudir durant tot l'any, això sí alguns productes són típics segons la temporada i les festivitats.

Estiu. Piscina Natural (Casas del Monte)

Durant l'estiu tenen a la seva disposició la piscina natural, alimentada perles aigües de la serra. A la nit, les vetllades als xiringuitos, a una temperatura agradable per la proximitat del coll, invita a sopar als rostidors dels xiringuitos.

Pels matins un passeig per les diverses rutes a seguir, també es pot practicar amb la bicicleta de muntanya per molts llocs.

De ruta.

Dues rutes senyalitzades de curt recorregut serveixen per estirar les cames, una va pel camí antic de Casas del Monte al Torn ja en Vall del Jerte i una altra des de Casas del Monte a Jarilla

Festes més importants.

20 de gener: Día de los Santos Patrones.

2 de febrer: Día de las Candelas

Carnestoltes

Setmana Santa i Quintos

25 d'abril. Sant Marcos.

1 de septembre: Fira del cavall

14 de septembre: El Cristo Casas del Monte

1 i 2 de Novembre: La Chiquita.




Descargar
Enviado por:Anirac
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar