Preparació d'un escalfament per a:

Assignatura d'Educació Física

ÍNDEX pàgina

Explicació teòrica de l'escalfament................................................... 3

Per a què s'executa................................................................................ 3

Com s'executa ........................................................................................ 3 - 4

Efectes que produeix sobre l'organisme ......................................... 4 - 5

Quan i on s'executa .............................................................................. 5 - 6

Escalfament per a l'expressió corporal ........................................... 6

Exercicis per a l'expressió corporal ................................................. 7

Justificació de l'escalfament i els exercicis d'expressió corporal 7

INTRODUCCIÓ

Perquè hem triat aquesta activitat per a fer una sessió d'escalfament?

Doncs sencillament perquè trobem que és una bona opció de trencar la regularitat de practicar sempre esports populars com el fútbol, el bàsquet o l'hanbol. Creiem adient que l'expressió corporal per a posada en escena és una activitat molt significativa i potser útil, fins i tot, en la vida cuotidiana. Així esperem que tothom aprengui alguna cosa més que fer el “ridícul” davant de tothom i poguem donar suport a una activitat més minoritària.

QUÈ ÉS L'ESCALFAMENT?

L'escalfament és pot definir com una progressiva posada en marxa del nostre organisme davant una posterior activitat que ens exigirà un esforç físic important.Amb això busquem bàsicament els següents objectius:

1.- Elevar la temperatura dels músculs, que així respondran millor als exercicis físics que els hi exigeixin posteriorment.

2.- Reduïr els risc de patir lesions, que es produeixen més fàcilment quan la musculatura està freda.

3.- Augmentar la concentració abans de les actuacions, on durant l'escalfament s'afavoreix el procés de concentració per tal d'assolir el millor resultat quan s'afronten construccions difícils.

Un escalfament ideal duraria entre 15 - 30 min (sobretot si és escalfament general) per poder efectuar tots els exercicis i escalfar tot el cos.

PER QUÈ S'EXECUTA?

El objectius de l'escalfament en són varis:

COM S'EXECUTA?

Com ja hem dit, l'escalfament és una posada en acció progressiva, i per tal de fer-lo correctament, s'ha de dividir en diferentes parts. Cada una d'aquestes parts tindrà un objectiu concret i en elles es faran un exercicis ben diferenciats.

1RA PART

L'escalfament començarà amb la realització d'exercicis globals, és a dir, exercicis que mobilitzin diferents parts del cos alhora, relitzant desplaçaments, circumduccions de braços, salts, etc. Seguirem relitzant mobi-litzacions de les articu- lacions que més treballa rem en la nostra pràctica castelleran posterior: canells,espatlles,esquena, coll. Amb aquests exer-cicis busquem augmentar la temperatura dels músculs, per tal d'afavorir i faclitar l'execució de les diferents accions que relitzem durant l'assaig i/o l'actuació.

2NA PART

Seguirem relitzant mobilit-zacions de les articulacions que més treballarem en la nostra pràctica castellera posterior: canells, espatlles, esquena...En aquesta part del'escal fament realitzarem els exercicis que busquen reduïr el risc de patir lesions musculars, es tracta dels estiraments o exercicis de flexibilitat. S'intentarà treballar el músculs que més interesin en cada cas particular. Aquests exercicis es faran buscant la posició límit d'estirament dels músculs que ens interessi i sense forçar.

3RA PART

Després de relitzar els esti-raments, relitzarem alguns exercicis per augmentar el to muscular, és a dir, per tal d'activar la musculatura i preparar-la per l'esforç posterior. Així podem fer algunes flexions de braços, cames, abdominals o salts, entre d'altres. Dedicant un temps abans de començar l'assaig estarem en millors condicions per afrontar les construccions

4RTA PART

Per acabar realitzarem les primeres accions pròpies de la tècnica castellera: pujar a les espatlles d'un company, aguantar un company a les espatlles, voltar un castell amb els braços aixecats... totes aquelles accions que normalment es fan al principi d'un assaig. Cal dir que l'escalfament s'ha d'orientar a les necessitats individuals de cadascú. Segons la funció que s'hagi d'efectuar al castell, caldrà fer els exercicis d'escalfa ment que més interessi.

EFECTES QUE PRODUEIX L'ORGANISME:

• S'activa la funció del cor i l'aparell circulatori; per concequència el cor bategarà més ràpid i es bombejarà més sang.

• S'incrementa la funció de l'aparell respitarori; per això és normal que respirem més ja que necessitem més oxígen per a fer una activitat física.

• Augmenta la temperatura coporal (sobretot envers els músculs); el poros de la pell provoquen suor i la musculatura es mou amb més facilitat.

• Augmenta la motivació, la predisposició per fer l'activitat posterior.

• El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepció, decisió i execució.

• Adquirim aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports a practicar

Especificació (escalfament específic):

Cada escalfament té les seves pròpies particularitatso de l'activitat de referència per la qual s'escalfa, tant en l'intensitat com en la major atenció de determinades regions corporals: per fer-ho més entenedor podriem dir que, per exemple, si hem d'usar tant el tremp inferior com el superior montarem un escalfament que dediqui la marxa de gairebé tot el cos.

• Nosaltres usarem, bàsicament, un escalfament molt específic per a començar a practicar l'expressió corporal: intentarem escalfar, sobretot, la veu i la coordinació dels nostres sentiments amb el cos.

Totalitat (escalfament general):

Sense esta en contra especificació, tot escalfament tracta l'organisme com un tot: així un escalfament general seria un on treballessim totes i cada una de les nostres parts del cos per aconseguir dominar, després, els exercicis amb qualsevol part del cos que ja haurem d'haver treballat.

QUAN I ON?

Previament a la pràctica d'un cert esport/exercici.

Dependrà de l'esport que es realitzi; seria preferible fer-lo al mateix tarreny que realitzem l'exercici. Per exemple; si hem de jugar a futbol serà molt millor que comencem a escalfar dins del camp de futbol per començar-nos a ambientar i a mentalitzar-nos de que anem a jugar a futbol.

• El lloc preferible per fer l'escalfament d'expressió corporal seria més aviat un escenari de teatre (ja que farem expressió corporal decantada al teatre i no a la dansa, com podria ser el ballet), però qualsevol espai suficientment gran i covert, si pot ser, pot ser ideal per efectuar l'escalfament.

ESCALFAMENT PER A L'EXPRESSIÓ CORPORAL

• Com ja hem asmentat abans, l'expressió corporal es pot mirar tant del punt de vista del ball clàssic (ballet) com la del teatre: nosaltres ens centrarem en l'expressió corporal del teatre pel que implica fer exercicis de moviments de tot el cos (incluïds els facials), sense incluir un esforç físic gran, i fins i tot exercicis per escalfar la veu.

1era part: Situació: els participants a la sessió es troben dispersats per la sala. Comencen a caminar amb músical sense seguir un rumb fix o posició fixa. La música que escoltaran els hi ha de donar una sensació d'angúnia com si el perseguissin. Seguidament, quan hagin captat aquesta idea, l'han de representar corrents, amagant-se, fugint seguint les sensacions que els hi dongui la música. En una segona part, la música canviarà i serà molt més alegre, així els participants hauran de canviar de sentiment i imaginar-se que senten envers la música novament: alegres, enamorats, eufòrics...

2na part: Situació: els participants continuen caminant a poc a poc i sense correr, però ara sense música. A partir d'ara nosaltres anirem dient números de l'1 al 4, i cada nombre significarà que hauran de fer una cosa diferent: el número 1- Imaginen que tenen un xiclet i l' han de mastegar movent la boca fins que canviem de número. 2- Imaginen que ells són una moto i han de representar el soroll de la moto i moure's com si ho fossin. 3- Imaginen que tenen tos i no la poden parar. 4-Imaginen que tenen una piruleta i la tenen que llepar.

• En tot cas, mentres fagin qualsevol d'aquestes situacions poden fer comentaris, relacionar-se amb els companys i seguir caminant per la sala.

• Si s'equivoquen en representar un número, com a panyora, han d'imitar un cargol, una uruga i un cangur.

3era part: Situació: dividim la classe en tres grups i aquests grups en posen en cercle. Una persona comença dient una frase inventada, la dirà molt baixeta. A partir d'aquí cadascú dirà la mateixa frase però pujant el to progressivament i cada persona l'ha de dir una mica més fort, quan arribi a l'últim ho ha de que dir cridant. Es faran dues rondes.

EXERCICIS PER A L'EXPRESSIÓ CORPORAL

4rta part: Situació: Es formaran parelles: han de representar una lluita, sense tocar-se. Primer a càmara lenta i després anant augmentant la velocitat. (2 min)

5ena part: Situació: Repartim la classe en tres grups de nou (si pot ser els mateixos d'abans). Cada grup fa un cercle. Al mig del cercle hi ha una pilota. Una persona l'agafa i fa veure que és un objecte imaginari que vulguin i diferents per a cada participant. Ha de representar una improvització. Després entrerà una altra persona i ho representarà amb ell. Després marxa la primera persona i representen una altra història amb un altre objecte i així successivament. (10 min)

6ena part: Es mantenen el grups. Es posa un participant al mig del cercle i s'ha d'imaginar que està dins un grup imaginari. Allà ha de pensar-se un sentiment o situació i l'ha de representar. La resta del grup ha d'endevinar de què es tracta. (15 min)

JUSTIFICACIÓ AMB ELS EFECTES FISIOLÒGICS DE L'ESCALFAMENT I ELS EXERCICIS

1ra part: s'escalfa l'aparell locomotor i la representació dels sentiments envers la música.

2na part: bàsicament per escalfar els moviments facials.

3ra part: escalfem la veu i ens acostumem a graduar-la progressivament.

4rta part: fem servir l'aparell locomotor i representar una situació poc usual amb l'imaginació.

5ena part: practiquem l'improvització.

6ena part: continuem representant l'improvització, però ara de sentiments.