Índex

- Introducció...pàg. 3

- Descripció...pàg. 3

- Mapa mundi amb els territoris afectats...pàg. 4

- Prostitució infantil: “explicacions”...pàg. 5-6

“turisme sexual”...pàg. 6-7

“15 països analitzen el turisme sexual”...pàg. 8

- Explotació de mà d'obra infantil...pàg. 9-11

- Maltractes infantils...pàg. 12-13

- Conclusions...pàg. 14-15

- Bibliografia...pàg. 17

Introducció

En aquest treball es parla sobre els abusos infantils en tota mena d'aspectes, com la prostitució, l'explotació al treball, entre d'altes.

L'objectiu d'aquest treball es conèixer més a fons l'altre part del món que no volem veure, sabem que està però ningú fa res per remeiar-ho i reflexionar sobre el que han de passar molts nens dels països poc desenvolupats per tal de poder menjar com a mínim un cop a la setmana i també en d'altres casos els obliguen a fer-ho

Descripció

L'explotació infantil són tots els tipus d'abusos que rep un nen o una nena, tant explotant-los a la indústria, prostituint-los, abusar d'ells en qualsevol aspecte. L'explotació infantil sempre ha existit, però ningú mai ha fet res, és ara quan la humanitat comença a protestar.

Prostitució infantil

Definició:
La prostitució infantil consisteix en l'ús de menors en activitats sexuals amb remuneració econòmica o altre tipus de compensació ( menjar, roba, habitatge, droga,...) Aquest tipus de pràctica està molt extensa.

Conseqüències de la prostitució als països del Tercer Món:
Aquest tipus d'explotació impedeix als nois i noies la seva educació, amenacen la seva salut física i psíquica, els impedeix viure una vida normal amb dignitat i causa un dany important a la seva autoestima. La majoria de nens i de nenes acaben morts a causa de la SIDA, tuberculosis, o altres malalties com a conseqüència de les relacions que són obligats a mantenir..

Com són les persones que recorren a la prostitució de menors?
1. Més d'un 90% dels casos es tracta d'homes.
2. El 70% dels casos superen els 35 anys d'edat.
3. Normalment són professionals qualificats
4. Busquen treball a prop dels nens per introduir-los en una xarxa de prostitució infantil.
5. El seu nivell social es mig o mig alt
6. El 75 % no tenen antecedents penals.

El fet que a molts països la pràctica de la prostitució infantil estigui prohibida, fa que moltes d'aquestes persones viatgin a països, on no només no està prohibit, sinó que, a més a més, està tolerat pels dirigents.

Quines son les causes de la prostitució infantil?

Hi ha diverses causes que fan que un menor acabi en les xarxes de la prostitució
- La pobresa normalment és la primera causa que fa al menor vulnerable davant l'explotació sexual
- Al mateix temps es donen de vegades casos de nens i nenes amb una situació econòmica no deprimida que sí són explotats sexualment.
- Els menors òrfans o aquells que es veuen obligats a tenir cura, ells sols, dels seus germans i germanes més petits, són clarament molt més vulnerables a qualsevol tipus d'abús sexual o explotació.
- Nombrosos menors que viuen i treballen als carrers sense cap tipus de protecció adulta, recorren a la prostitució per sobreviure a canvi de molts pocs diners, roba, menjar, habitatge, droga, ...
- L'engany, als pares, juga quasi sempre un paper molt important en la captació de menors, en canvi moltes vegades els propis pares coneixen clarament el destí que correran els seus fills quan els lliuren als proxenetes.
- També poden intervenir altres familiars, com oncles, cosins, així com amics o veïns, que poden actuar com a intermediaris en la captació a canvi de petites remuneracions econòmiques.
Al primer món també es poden donar diversos casos:

- Als cinturons industrials de les grans ciutats és on normalment treballen les persones dedicades a localitzar possibles víctimes. S'aprofiten de les privacions econòmiques de les menors i els ofereixen algun tipus de feina o ajuda econòmica, per regla general, a través d'un bar, un espectacle o un ball. Un cop aconsegueixen guanyar-se la seva confiança, les porten a establiments on cauen en mans dels proxenetes.

- També es pot donar el cas de raptes de menors, aprofitant qualsevol imprudència d'aquests.
Cal destacar que les organitzacions de prostitució utilitzen pisos i clubs per retenir a les menors.

Desenvolupament del Turisme sexual

Al 1980, les ONG no Governamentals, van començar a anomenar Turisme sexual per a denunciar el turisme que s'estava desenvolupant als països dels Sud-est Asiàtic.

Des de llavors, el turisme sexual ha anat desenvolupant-se a arribar a ser el punt econòmic d'aquests països i a ser un negoci lucratiu en el qual hi ha milers de persones implicades. També és una gran font de treball. Fins i tot les diferents autoritats governamentals, també reben beneficis econòmics, que tan poden ser legals o il·legals, amb els impostos dels bars, hotels, restaurants, casinos, suborns.

Però el problema és que la crisi econòmica i la falta de treball fomenta la prostitució infantil.

L'explotació sexual infantil multiplica els casos de l'aportació de la SIDA, ja que no tenen no recursos i en alguns casos tampoc el coneixement de la malaltia.

Encara i no tenir gaire informació i estadístiques sobre les denuncies, se sap que hi ha dos milions de nens, majoritàriament nenes que han denunciat, però això és tan sols de Sud-est Asiàtic.

També hi ha persones que van als països amb explotació infantil legal per poder gaudir de sexe fàcil i poc costós amb nens menors d'edat. Com per exemple els pedófils, voyeurs.

Els tribunals i els jutges francesos condemnen a tot aquest tipus d'explotacions a qualsevol francès sigui al país que sigui encara que allà sigui legal.

Si fessin això tots els països rics no incrementarien tant l'explotació sexual als països pobres, ja que no hi hauria tanta gent que explotés als nens, ja que la gent d'aquells països no estan per pagar a una prostituta.

La reina Sofia de Suècia va fer una conferència en la qual va dir que tots els governs del món haurien de fer una llei que castigués la prostitució infantil, la pornografia infantil i el comerç sexual amb els nens.

15 països analitzaren l'explotació sexual infantil:

Representants de 15 països diferents es van reunir a Mèxic per posar remei a l'explotació infantil. Van estar d'acord en que havien d'augmentar les condemnes, combatre la pobresa, establir polítiques públiques, al començament

De el “Foro Internacional Sobre Explotación Sexual Infantil”.

Es va criticar les faltes de modificació del codi penal que permetessin combatre l'explotació sexual infantil, i crear polítiques socials sobre els infants i adolescència d'aquest delicte.

D'altres van assegurar que el primer que havia de fer l'estat era augmentar la protecció dels infants, per la qual cosa, el que han de fer és buscar mecanismes per poder fer-ho.

També es va dir que l'explotació infantil genera a l'any set mil milions de dòlars, i que amb aquests diners és suficient com per escolaritzar a tots els nenes del món.

Una altre executiva, va dir que el 80% dels nens que es prostituïen, en els seus hostatges havien patit abusos sexuals.

Explotació de mà d'obra infantil

No tot el treball infantil, evidentment, és tan repugnant com les formes més perilloses i explotadores. Fins i tot els més fervents partidaris del no-treball infantil reconeixen que tasques apropiades poden aportar als nens habilitats i responsabilitats, mantenir unides a les famílies i contribuir als ingressos familiars. A l'avaluar l'abast del treball infantil i dibuixar solucions, és crucial definir què és el treball infantil, i distingir formes explotadores de formes apropiades.

UNICEF ha desenvolupat un conjunt de criteris bàsics per a determinar si el treball infantil és explotador. Defineix que el treball infantil és inadequat si:

• és amb dedicació exclusiva a una edat massa primerenca.

• es passen massa hores treballant.

• el treball provoca estrès físic, social o psicològic indegut.

• es treballa i es viu en el carrer en dolentes condicions.

• el salari és inadequat.

• el nen ha d'assumir massa responsabilitat.

• el treball impedeix l'accés a l'escolarització.

• el treball mina la dignitat i autoestima del nen (com l'esclavisme i l'explotació sexual).

• impedeix aconseguir un ple desenvolupament social i psicològic.
  

Hi ha uns 40 milions de nens que han de treballar a l'agricultura, a les fàbriques, en petites indústries, en la mineria, en el taller d'artesania, en l'hostalera, en botigues, venedors ambulants. La causa de que passi això en els països que estan en procés de desenvolupament es la manca de recursos econòmics, el domini colonial que gairebé tots van patir, el descens escolar que van tenir els nens i nenes d'entre onze i dotze anys i l'augment de població.

Sovint, als nens els hi encomanen treballs lleugers, però el problema es que són molt perillosos tant per la seva salut com per la seva seguretat, com per exemple: la fabricació de coets, bufat de vidre, transport de vidre incandescent, utilització de materials tòxics a les tintoreries, treballs que impliquen la exposició a la pols i als pulmons en les fàbriques tèxtils, al fred i a la calor per la manofacturació de diversos productes, treball d'esfondrament de diversos materials, proximitat de forns i màquines sense protecció.

Les condicions en que treballen són molt indesitjables e indeficients, ja que treballen sense claredat, ventilació, les condicions sanitàries deixen bastant que desitjar i les precaucions de seguretat no arriben als mínims.

En alguns països és normal que portin als nens rurals a les famílies urbanes, que pràcticament els venen. Aquests nens al arribar a aquella família és explotat amb un treball excessiu i molt
dur, i molts cops no cobren, ja que són fills adoptats i representa que treballen per a la família. També molts d'ells són maltractats. Un altre cas d'explotació amb les nenes és que les venen a proxenetes o màfies i s'hauran de prostituir, quedant-se ja amb les seqüeles i amb les diferents enfermetats que són de transmissió sexual, com per exemple, la indesitjable SIDA.

Les xifres dels nens explotats laboralment cada cop pugen més i guanyen uns deu cops menys que un adult.

Al Sud d'Àsia treballen uns cent milions de nens, dels quals, un 20% fan jornades de tretze hores i reben un sou de quinze a vint euros al més.

A Llatinoamèrica, on treballen uns disset milions de nens entre cinc i disset anys, el que guanyen aquests és del deu al vint per cent dels seus ingressos familiars.

En els països més pobres hi ha explotats uns tres-cents milions de nens explotats laboralment, que diverses organitzacions intenten dur a terme a que els productes del Tercer Món estiguin elaborats en unes condicions dignes de treball, salari i edat.

Maltractes infantils

Maltractament infantil, ús intencionat de la força física o omissió de cura per part dels pares o tutors que tenen com a conseqüència ferides, mutilació o fins i tot la mort del nen.

TIPUS DE MALTRACTES:

Hi ha pares que maltracten als seus fills física i psicològicament, ja sigui per gelos, estrès o odi.

El terme maltracta infantil comprèn una àmplia gamma d'accions que causen mal físic, emocional o mental en nens de qualsevol edat. No obstant això, el tipus de maltracta infligit varia amb l'edat del nen. Els maltractes en nadons i nens en edat pre-escolar solen produir fractures, cremades i ferides intencionades. En gairebé tots els casos d'abús sexual, l'agressor sol ser un home i la víctima una nena en edat escolar o adolescent. No obstant això, en els últims temps està augmentant el nombre de nens barons en edat pre-escolar que sofreixen aquest tipus de maltracta.

Tal vegada el tipus més comú de maltractes és l'abandó, és a dir, el mal físic o emocional a causa de deficiències en l'alimentació, la vestimenta, l'allotjament, l'assistència mèdica o l'educació per part dels pares o tutors. Una forma comuna d'abandó entre els nens és l'alimentació, que comporta un desenvolupament deficient i fins i tot de vegades la mort.

Des de sempre ha existit el maltracta, el que passa és que és ara quan es comencen a denunciar els casos, ja que avanç es considerava que els maltractes eren aliens a les persones de fera l'entorn de la família, i tampoc és que ara n'hi hagi més, sinó que hi ha el mateix o fins i tot menys, ja que s'està reduint els maltractes.

El que utilitzen molt és el maltracta psicològic, ja que els nens no poden demostrar que els seus pares els maltracten i tampoc els hi queden seqüeles físiques. Aquest maltracta tracta d'inferioritzar a aquest nen, fer-li creure que és un inútil, que no l'estimen i que no val res. Aquest maltracta és un dels que sembla que no són tan perjudicials, però jo crec que és igual o fins i tot pitjor que el maltracta físic, ja que tu no et valores a tu mateix, creus que no ets res, i t'ho tornen a repetir. A més, normalment aquests maltractes es solen fer en el període que els nens van a escola, i els nens són molt cruels a aquestes edats, i si una persona ja està dèbil, els nens tendeixen a riure d'aquest, i això fa que el nen maltractat encara es senti pitjor, s'infravalori més i fins i tot, en gairebé tots els casos, acabar amb depressió.

També hi ha homes que arriben amb un estat híbrid a casa a causa de les drogues, l'alcohol, problemes econòmics o problemes emocionals amb la parella i quan arriben a casa no saben el que es fan i maltracten físicament als nens i fins i tot a la dona.

Molts cops, els maltractadors, no volen reconèixer que tenen un problema, una enfermetat psicològica, i no volen ser ajudats per les diferents organitzacions i centres.

Tots els nens maltractats tant física com psicològicament, els hi queden seqüeles per sempre, i en molts casos no es supera aquest trauma.

Molts d'aquest nens maltractats, quan són grans i tenen mills, ells també maltracten als seus, ja que és el que han vist a casa, la forma de “educar-los” i el pa de cada dia.

Conclusions

Hi ha molts nens al món que moren de fam, cada dia moren molts d'ells. Ells des de petits, quan encara molts d'ells no tenen ni l'ús de la raó ja han de treballar per poder menjar tan sols un plat d'arròs i/o ajudar a la seva família econòmicament. A més, hi ha molts pares que no poden treballar, ja que en molts casos tenen malalties que els impedeixen treballar.

Molts nens van a “l'aventura” i treballen al carrer pel seu conte, ja siguin orfes o la seva família no els recolzi. Hi ha molt que viuen al carrer, molts cops en grups per no estar sols.

Hi ha albergs, colònies i diversos centres on acullen als nens del carrer, on els hi poden fer la vida una mica millor a ajudar-los a defensar-se i sobreviure per sí mateixos i poder treballar dignament en algun ofici.

Els nens dels països pobres, freqüentment reben maltractes, gairebé sempre físics.

Aquests nens realment no són nens, són nens adults, ja que han d'afrontar moltes decisions per sí sols, han de guanyar-se el pa de cada dia, i a vegades no l'aconsegueixen, els maltractadors els roben el poc somriure que pot tenir un nen en aquestes condicions, i moltes de les nenes, també amb escassa edat les obliguen a prostituir-se, i si no les obliguen, és una decisió que prenen en una situació límit, per poder sobreviure.

Hi ha molta gent dels països rics que no tenen escrúpols. Hi ha molts homes que aprofiten la poca protecció infantil que hi ha per poder explotar sexualment als nens i nenes, i ho fan per molt poc diners. Fins i tot han arribat a fer certs enregistraments amb nens i nenes fent l'acte sexual amb aquesta gent.

D'altre gent que no té escrúpols però s'amaguen rere d'una màscara són els polítics, ja que moltes d'aquestes tragèdies les podrien evitar posant condemnes més severes per l'explotació infantil sigui el país que sigui. També s'amaguen d'un problema molt greu, la pobresa, ja que molts dels diners adquirits per la població que nosaltres no sabem on van a parar els podrien invertir en els països del Tercer Món, per poder escolaritzar als nens, perquè puguin complir les seves necessitats més essencials, crear llocs de treballs dignes amb condicions bàsiques, i perquè tinguin una oportunitat per poder aixecar el seu país de mica en mica. Tot això, si no ho fan els polítics, que són els que maneguen els diners dels ciutadans, i tenen la obligació de fer el bé tant com cada un en el seu país com en tot el món, ningú podrà fer-ho, ningú té poder econòmic suficient com per aixecar el país, i les mínimes persones que es poden permetre donar part seva a un altre país tampoc estarà disposat a fer-ho, ja sigui per avarícia, ja sigui perquè no troba recolzament econòmic polític per poder tirar endavant un projecte.

La població ja ha donat els seus diners als polítics, ara són ells els que els han de saber utilitzar, ja que són molts països rics que podrien sacrificar part dels nostres diners en fer un món millor en comptes de que els facin servir per comprar-se grans cotxes, embarcacions, bodes, etc.

Bibliografia

http://www.cerdanyola.info/

http://www.enbuenasmanos.com/ARTICULOS/muestra.asp?art=226

http://www.caretas.com.pe/2000/1643/columnas/mvll.phtml

http://www.el-universal.com/1996/09/01/M01EX.shtml

http://images.google.es/images?hl=es&lr=&ie=UTF-8&q=prostitucion+infantil&btnG=B%C3%BAsqueda

http://www.monografias.com/trabajos/einfantil/einfantil.shtml

http://www.geocities.com/capitolhill/congress/3731/apo2g.html

Enciclopèdia Microsoft® Encarta® 2002. © 1993-2001 Microsoft Corporation. Reservats tots els drets.

2