PRÒLEG

Aristòtil va classificar els éssers vius en tres nivells: al primer nivell, tenim les plantes o nivell vegetatiu, que neixen, creixen , i es reprodueixen; al segon nivell hi ha els animals irracionals o nivell sensitiu, que també neixen, creixen, es reprodueixen, i a més, experimenten sensacions; i al tercer nivell o nivell reflexiu hi ha els animals racionals, que es diferencien amb els irracionals per la seva capacitat de pensar i reflexionar. A aquest nivell és al que pertanyem els éssers humans.

Aquesta capacitat de reflexionar i pensar, ens obre un món gran i complex del qual volem aprendre i dominar-lo. És la nostra curiositat innata. El coneixement del medi i els éssers ha estat sempre una de les prioritats de la racionalitat humana.

Però aquest medi és massa gran i complex com per a que cada home sigui capaç d'entendre'l tot sencer. És per això que els humans s'han d'especialitzar en els camps que volen dominar, per tal de fer-ho de manera efectiva.

Un dels aspectes de la vida que més ens criden l'atenció és el propi cos humà i els seus fenòmens. El cos és una complexa i interessant màquina, la més fascinant de totes. I el misteri que ens provoca el no conèixer-la ens motiva a investigar-la. La branca encarregada d'estudiar a fons el cos humà i els seus processos és la medicina.

Els metges s'encarreguen d'aprendre tot allò relatiu a aquesta meravellosa màquina, tot el que hi succeeix, i tenir cura de la salut dels seus iguals. Per a poder fer-ho, han d'investigar i fer estudis amb fàrmacs i tractaments. Aquests fàrmacs i tractaments, abans de ser utilitzats als homes, però, per un període de proves en el qual es prova en altres espècies i animals. Aquests experiments estan legislats i es vigila que no hi hagi abusos per part dels propis científics.

Però, què passa quan un país esta totalment desorganitzat i no hi ha controls de població? Quan la vida d'algunes persones no té “valor” i per tant, se'ls considera animals? La resposta esta a la història, als esdeveniments i documents sobre projectes i investigacions científiques que han estat amagats per la seva crueltat.

L'home, en el seu afany de posseir la veritat absoluta, de sotmetre el seu igual, de sentenciar, de saber sempre més i més per sobre de la resta, és capaç de ser realment cruel i no tenir compassió, fins i tot amb altres éssers humans. És clar que fer un experiment directament es un home és molt més eficaç que fer-ho en un altre animal, però també esta clar que no tots els fàrmacs i tractaments són vàlids per la salut en el seu estat experimental, poden posar en perill la integritat de la persona. Però quan hi ha vides de persones que no valen, es passa la línia del que se suposa ser humà.

Aquests “draps bruts” han estat ocultats, moments terribles de tortures i sofriments amb una doble cara: eren pel bé comú, o bé eren per aconseguir millorar les tècniques d'eliminació dels enemics?

ÍNDEX

Pròleg Pàg. 2

Introducció Pàg.8

Objectius Pàg.10

L'experimentació

Amb animals

3.1.1.Espècies d'animals Pàg.13

3.1.2.Premis Nobel Pàg.16

3.1.3.Reglaments Pàg.17

3.1.4.Crueltats Pàg.20

Amb humans

3.2.1.Tipus Pàg.22

3.2.2.Reglaments Pàg.28

3.2.3.El dabat Pàg.28

3.2.4.Passar els límits:

Eugenèsia i esterilització Pàg.30

3.3. Mètodes alternatius Pàg.34

4.L'experimentació il·legal

4.1.Japó

4.1.1.Contextualització històrica Pàg.39

4.1.2.Els responsables Pàg.41

4.1.3.Experiments Pàg.44

4.1.4.Conseqüències P`g.55

4.2.Els nazis

4.2.1.Contextualització històrica Pàg.59

4.2.2.Els responsables pàg.62

4.2.3.Experiments Pàg.66

4.2.4.Conseqüències Pàg.73

4.3.Vietnam

4.3.1.Contextualització històrica Pàg.76

4.3.2.Els responsables Pàg.77

4.3.3.Experiments Pàg.78

4.3.4.Conseqüències Pàg.79

4.4.Altres Pàg.81

5.Ètica

5.1.El Jurament Hipocràtic Pàg.85

5.2.Principis ètics Pàg.86

5.3.Entrevista amb una metge Pàg.87

6.Conclusions Pàg.90

7.Bibliografia Pàg.91

1.INTRODUCCIÓ

El tema de l'experimentació amb humans sempre m'ha cridat molt l'atenció, doncs sempre m'han interessat les relacions entre la psique humans i les conseqüents accions. Personalment, sempre he pensat que la naturalesa de l'home és dolenta, i amb aquest projecte he intentat de provar-ho. Els experiments i aberracions que aquí descric fan que qualsevol esperança que es pugui tenir en la raça humana passin a convertir-se en simples despulles de decepció.

Al principi, vaig escollir un tema molt més específic: els experiments amb drogues per part del govern americà amb els soldats que van lluitar a Vietnam. Però la informació que vaig trobar va ser mínima i sense rellevància, doncs, segons el govern americà i els ex-combatents, aquells experiments no van existir mai i estan nets de culpa. Així, cercant per la xarxa una informació que sabia no arribaria a trobar mai, vaig anar descobrint altres fases històriques en les quals s'havia experimentat àmplia i cruelment amb éssers humans. Cal afegir que ja coneixia les nefastes proves que els nazis van dur a terme als camps de concentració amb excuses, doncs sempre m'ha importat molt el que es pot arribar a fer per fanatisme i crueltat.

Amb aquest nou enfocament del treball, vaig començar a escollir quin era el caire que li volia donar: volia saber què havia passat, el per què i aprofundir-hi. Vaig anar avançant en la recerca, tant a la xarxa, com a llibres. A vegades, el què vaig trobar era desagradable i em vaig trobar un obstacle: plantejar el tema d'una manera que el meu treball no fos considerat “morbós” i fastigós. Per això no hi fico documents gràfics, sinó que hi adjunto direccions i llibres en què n'hi ha. No són coses agradables. Em van dir que potser d'aquesta manera el meu treball resultava una mica avorrit i monòton. Així, he provat de fer una bona estructuració i utilitzar tots els meus mitjans de vocabulari i expressió perquè no em passés.

I aquí està el resultat. M'ha costat molt aconseguir la informació, doncs encara són temes molt tabú, i per a les persones que ho han patit, traumàtic i humiliant. No m'he pogut posar en contacte amb cap persona ni institució que em donés informació o testimonis pels motius exposats. Tampoc he pogut tenir contacte amb cap psicòleg, doncs els dels hospitals públics no tenien temps, i els privats, em demanaven els calés de la visita. I tampoc cap laboratori ha volgut concedir-me una entrevista ni visites, potser perquè tenen quelcom a amagar o perquè estan molt farts de rebre les visites d'estudiant que volen realitzar treballs. Sigui el què sigui, no puc donar gaires agraïments. Tampoc a societats americanes i israelianes a les quals vaig dirigir cartes sol·licitant informació i a les quals, fins i tot, vaig posar segells de tornada.

Així, els meus agraïments van sols dirigits a la meva tutora de recerca, la Patricia, que m'ha atès cada cop que he necessitat i que ha seguit la meva progressió. També als altres professors que m'han proporcionat material que m'ha resultat útil. I, com no, a la meva amiga la Dra. Betlem Graupera, que no va posar cap tipus d'objecció en deixar-me el Jurament Hipocràtic i en parlar-me de l'ètica i moral dels metges de manera oberta i clara.

Doncs bé, aquí esta el meu treball, potser no és el millor, però jo hi he posat molt d'interès i curiositat, i, malgrat no haver pogut assolir íntegrament els meus objectius, he après molt i estic molt satisfeta amb el resultat.

Espero que a vostès també els resulti interessant i motivant.

2.OBJECTIUS

• Aprendre sobre les raons històriques i socials que poden fer que professionals com els metges es vegin envoltats en crims que no tenen res a veure amb la seva ètica i motivacions.

• Saber qui ha fet aquestes salvatjades, com i per què.

• Assabentar-me de quines bases científiques van fer que el Dr. Mengele, per exemple, volgués fer experiments amb bessons.

• Saber quines legislacions i normes hi ha actualment per evitar que es repeteixi la història.

• Utilitzar tots els meus mitjans apresos de llengua i ciències per realitzar un treball a nivell de batxillerat.

L'EXPERIMENTACIÓ

L'experimentació és el medi mitjançant el qual la ciència prova o refuta les seves hipòtesis. Segons de quina mena de ciència es tracti, els mètodes d'experimentació seran diferents. L'experimentació pot ser química, física, ...

L'experimentació química, per exemple, es durà a pràctica al laboratori, amb substàncies químiques i el seu respectiu material. Els experiments físics poden ser tan senzills com tirar una pedra i observar com cau per efecte de la gravetat. Però, i l'experimentació mèdica?

La medicina és la ciència i art de guarir, alleujar i prevenir les malalties del cos humà. Per tant, si es vol experimentar en medicina, la prova s'hauria de fer en un cos, per tal de saber si un medicament és efectiu o un tractament perillós.

Però provar certes substàncies o procediments experimentals a éssers humans s'evita a causa dels riscos que podria derivar. Per aquesta raó, se sol fer sols en casos d'investigacions avançades o en casos molt urgents i desesperats, i amb acceptació prèvia de l'individu a tractar.

Normalment les primeres “pràctiques” es fan en altres animals. Aquesta experimentació és la que tractarem a l'apartat 3.1.

Posteriorment, ens centrarem a l'experimentació realitzada en éssers humans ( 3.2) , i, per últim, en mètodes alternatius a aquests citats.

3.1. EXPERIMENTACIÓ ANIMAL

L'experimentació amb animals és una pràctica molt freqüent des de mitjans del segle XIX, encara que els primers experiments amb animals ja queden provats al segle II d.C.

Aquesta experimentació és, sobretot, present a laboratoris i universitats, per realitzar estudis i proves de substàncies i medicaments.

A aquests animals se'ls fan moltes proves diferents. L'ús d'animals és justificat per la seva velocitat de cria, i per la seva irracionalitat. Però hi ha hagut demostracions de vertaderes bestialitats en experiments amb animals. És per això que s'han establert codis que regulen la utilització d'animals en experimentacions. Unes lleis que protegeixen els drets dels animals. Però, si parlem des d'un punt de vista jurídic, els animals no tenen drets ni responsabilitats. Més aviat som els humans que tenim responsabilitats envers ells. Des del punt de vista bio-ètic, els animals no són objectes morals, però sí objectes morals. La bio-ètica relaciona els judicis de valor amb els fets biològics i per tant, els Drets dels Animals, tenen un clar significat bio-ètic.

3.1.1.ELS ANIMALS EN L'EXPERIMENTACIÓ: ESPÈCIES I CARACTERÍSTIQUES

Alguns aspectes de les espècies més utilitzades en la investigació bio-mèdica són:

Rossegadors
Ratolí	Representa un 70% dels animals d'investigació.
	Carcinogènesi i mutagènesi.
	Ratons “nude”(nus) atímics. Oncorató de Harvard.
	Ratolins SCID (inmunodeficiència). Ratolins transgènics.
Rata	22% dels animals usats en investigació.
	Comportament, conducta i aprenentatge.
	Toxicologia, farmacologia, neurologia i teratologia. Models d'enfermetats humanes neurodegeneratives(Parkinson), i cardiovasculars(hipertensió).
	Traumatologia medul·la espinal.
Hàmster	Embriologia, neurologia, oncologia.
Cobaies	Deficiències vitamina C. Pell, oïda.
	Proteïnes de complement en sueros sanguinis.
Gerb	Medecina aerospacial.
Lagomorfs
Conill	Oftalmologia: globus ocular, glaucoma.
	Aeroesclerosi, cardimiopaties, embòlies.
	Barrera placentària.
	Vies respiratòries: enfisema, asma, fibrosi quística.
	Osteopatologies. Otitis mitjana.
	Tumors renals.
Animals de granja
Porc	Fisiologia i anatomia similars als humans.
	Tècniques quirúrgiques i transplants d'òrgans
	Nefrologia. Cardiovasculars: ateosclerosi.
	Minipigs i micropigs.
Ovella	Circulació sanguínia fetal.
	Tècniques quirúrgiques i transplants.
	Encefalopatia espongiforme. (Malaltia Vaques Boges)
	Enfermetat autoinmune renal.
Vaca	Cor artificial.
Gos	Representa un 1% dels animals d'investigació.
	Diabetis tipus !.
	Cirurgia cardiovascular.
	Enfermetats autoimmunes.
	Representa fins el 20% dels models animals de malalties .
	Té més de 280 patologies congènites similars a les humanes.
Gat	Visió i oïda.
	Comportament, aprenentatge i neurologia.
	Oncologia.
	Enfermetats infeccioses.
	Traumatologia medul·la espinal.
	Diabetis tipus II, gangliosidosis, mucopolisacaridosis.
Primats no humans
Lemurs,gibons,	Enfermetats cardiovasculars: estrés, hipertensió.
Ximpanzés	Enfermetats neurodegeneratives: Parkinson, Alzheimer.
	SIDA.
	Diabetis.
	Endometriosis.
	Biologia reproductiva.
Amfibis
Granota	Desenvolupament embrionari: model general de vertebrats.
Peixos	Contaminació ambiental.
	Òrgans elèctrics.
	Proteïnes sèriques anticongelants.
	Visió, envelliment, toxicologia, carcinogènesi.
Aus
Gallina	Desenvolupament embrionari
	Càncer d'origen víric
	Endocrinologia, metabolisme vitamina D
	Osteoporosi
Invertebrats
Insectes	Models genètics de desenvolupament.
Cefalòpodes	Visió
Crustacis	Connexions neuro - musculars
Moluscs	Toxicologia medi - ambiental
	Xarxes neurals i sistema nerviós
Planaria	Desenvolupament, comportament

3.1.2.ELS ANIMALS EN L'EXPERIMENTACIÓ: PREMIS NOBEL

Gràcies a la utilització d'animals, s'han aconseguit molts èxits en el camp de la investigació. Alguns han aconseguit tractar malalties molt perilloses i han millorat el nivell de vida a tota la humanitat. Alguns Premis Nobel han estat, també, resultat de treballar fent experiments amb animals. Alguns d'aquests premis són:

Autors	Any Premi	Animal	Investigació
Carrell	1912	Gos	Tècnica de sutura i injert de vasos sanguinis.
Gill	1922	Granota	Consum d'oxigen.
			Metabolisme de l'àcid làctic.
Banting	1923	Gos, conill, peix	Insulina i mecanisme de la diabetis.
Morgan	1930	Insecte(Drosophila)	Teoria cromossòmica de l'herència.
Sherrington	1932	Gat, gos	Funcions de les neurones
Fleming	1945	Ratolí	Efecte curatiu de la penicil·lina en infeccions bacterianes.
Rous, Huggins	1966	Cobaies, rata	Tumors induïts per virus i tractament hormonal del càncer
Von Frisch	1973	Abelles, aus	Comportament.
Murray	1990	Gos	Tècniques de trasplants d'òrgans.
Carisson, Grrengard, Kandel	2000	Ratolí, llimac marí (Aplisya)	Transducció de la senyal al sitema nerviós.

3.1.3.ELS ANIMALS EN EXPERIMENTACIÓ: LEGISLACIONS

La més important és la “Declaració Universal dels Drets dels Animals”, de 1978.Els punts més importants respecte de l'experimentació amb animals són:

Article 1.

Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateixos drets a l'existència.

Article 2.

Tot animal té dret a la vida.

L'home, com a espècie animal, no pot atribuir-se el dret d'exterminar tots els animals, o d'explotar-los violant aquest dret. Té l'obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.

Article 3.

b)Si és necessària la mort d'un animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generar angoixa.

Article 8.

a)L'experimentació animal que impliqui un sofriment físic o psicològic és incompatible amb els drets de l'animal, tant si es tracta d'experiments mèdics, científics, comercials, com qualssevol altres formes d'experimentació.

b)Les tècniques alternatives han de ser utilitzades i desenvolupades.

Article 14.

a)Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats en l'àmbit governamental.

b)Els drets de l'animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets de l'home.

Hi ha altres legislacions, i eus ací un resum dels punts més important que tracten:

1)Tots els animals utilitzats per a fins d'experimentació han d'haver estat adquirits legalment.

2)Els experiments que requereixen la utilització d'animals vius han de fer-se o estar directament vigilats per un especialista qualificat en experimentació biològica.

3)Els animals de laboratori s'han de tractar de manera adequada, alimentant-los convenientment i mantinguts sota mesures d'higiene.

4)Tots els experiments que puguin causar dolor o sofriment als animals s'han de dur a terme sota anestèsia per evitar dolor innecessari a l'animal; únicament es podran portar a terme en animals desperts aquells casos en que es certifiqui que l'anestèsia interfereix o invalida el propòsit experimental.

5)Si una vegada finalitzat l'experiment no és necessària la supervivència de l'animal aquest haurà de ser sacrificat de manera ràpida i sense sofriment, i ha de ser constatada la mort abans de signar el certificat de mort i de desfer-se del cos.

6)Si la naturalesa de l'experiència requereix la supervivència de l'animal, el comitè bio-ètic supervisarà l'experiència i dictarà les normes a seguir.

7)La cura postoperatòria ha de reduir al màxim les molèsties i sofriment de l'animal durant el període de convalescència d'acord amb les pràctiques habituals.

8)Les experiències amb éssers vius i amb extracció de teixit a subjectes vius amb fins d'investigació han de tenir probabilitat raonable de contribuir de manera important a l'adquisició de coneixements que desemboquin en la millora de la salut i el benestal de l'home i els animals.

*Comitè Nacional d'Espanya pertanyent al ICLAS(International Council Laboratory Animal)

Principis de la Legislació d'EEUU sobre experimentació

Legislació europea.

3.1.4.ANIMALS EN EXPERIMENTACIÓ: CRUELTAT

El major problema és que la majoria de laboratoris i empreses no respecten aquestes lleis. I encara que ho facin, alguns dels experiments que realitzen són realment esgarrifosos. Els més comuns són:

Test Draize: Es verteixen 100 ml de la solució concentrada que es vol provar als ulls d'un grup de conills. Els conills estan dins unes caixes agafats pel coll ( alguns se'l trenquen provant d'escapar). No s'utilitzen analgèsics. Les parpelles s'agafen amb clips. La prova dura entre 7 i 18 dies fins que l'ull de l'animal queda totalment irritat. Aquestes proves es fan per saber quines substàncies químiques són dolentes per als ulls i/o provoquen danys, com per exemple xampús o productes de neteja.

Test LD 50: S'utilitzen conills, rates, gossos, gats,... Aquest experiment es fa per provar la perillositat a nivell d' estòmac de diferents substàncies. El procediment és fer arribar a l' estòmac de l'animal mitjançant una sonda ( que a vegades provoca perforacions de mort) on hi ha la substància, o per un forat al coll. Les conseqüències d'aquests experiments són realment nefastes: descomposició, convulsions, úlceres, hemorràgies nasals, lesions pulmonars, i entre d'altres, el coma i la mort. Se'ls continua donant la substància en qüestió fins que mor el 50% dels animals.

Test de sensibilitat cutània: S' afeita la pell a conills, ratolins, porcs i d'altres, per posar-hi una substància i observar els signes de vermellor, úlceres i ademes.

Evidentment, hi ha molts més experiments als laboratoris

3.2. EXPERIMENTACIÓ AMB HUMANS

El fet d'experimentar amb humans és un tema molt discutit perquè si bé pot anar en contra dels Drets Humans i de la moralitat, a vegades és totalment necessari d'investigar en éssers humans vius per poder aconseguir tractaments i medicaments que potser sols amb les proves a animals serien inviables.

Aquesta necessitat ha existit sempre, i per això s'han pres unes mesures per tal de regular aquests tipus d'investigacions i experiments. Gràcies a aquestes regulacions, l'experimentació per part de metges i científics responsables ha estat segura i profitosa, tant per la ciència com per als subjectes amb els quals s'ha experimentat.

Una cosa que s'ha de tenir molt clara és la frontera existent entre la investigació i la pràctica mèdica. Per pràctica s'entén en Medicina aquelles intervencions encaminades a estimular el benestar del pacient a través de la diagnosi, la prevenció o la teràpia; mentre que la investigació s'entén l'activitat per poder provar una hipòtesi i extreure unes conclusions que contribueixin a desenvolupar un coneixement generalitzable.

3.2.1.ELS HUMANS EN L'EXPERIMENTACIÓ: LEGISLACIONS

CONVENI UNIVERSAL ALS DRETS HUMANS I LA BIOMEDICINA(1996)

Preàmbul

Els Estats membres del Consell d'Europa, la resta d'Estats i la Comunitat Europea, signataris del present conveni,

Considerant la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per la Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948;

Considerant el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, de 4 de novembre de 1950;

Considerant la Carta Social Europea de 1961;

Considerant el Pacte Internacional de drets civils i el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals de 1966;

Considerant la Convenció sobre els Drets del Nen, de 1989;

Conscients dels ràpids avanços de la biologia i la medicina;

Convençuts de la necessitat de respectar l'ésser humà a la vegada com a persona i com a ésser humà i reconeixent la importància de garantir la seva dignitat;

Reconeixent la importància de promoure un debat públic sobre les qüestions plantejades per l'aplicació de la biologia i la medicina i sobre les respostes que s'hagi de donar a les mateixes;

Decidits a adoptar les mesures adequades, en l'àmbit de les aplicacions de la biologia i la medicina, per a garantir la dignitat de l'ésser humà i els drets i llibertats fonamentals de la persona;

Ha convingut el següent:

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1(Objecte i finalitat)

Les parts del següent conveni protegiran a l'ésser humà en la seva dignitat i identitat i garantiran a tota persona, sense discriminació, el respecte a la seva integritat i a la resta de drets i llibertats fonamentals respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina.

Article 2(Primacia de l'ésser humà)

L'interès i el benestar de l'ésser humà hauran de prevaler sobre l'interès exclusiu de la societat o la ciència.

Article 3(Accés igualitari als beneficis de la sanitat)

Les parts,{...} adoptaran les mesures adequades amb la fi de garantir un accés igualitari als beneficis d'una sanitat de qualitat apropiada.

Article 4(Obligacions professionals i normes de conducta)

Tota intervenció en l'àmbit de la sanitat, compresa l'experimentació, s'haurà d'efectuar dins del respecte a les normes i obligacions professionals, així com a les normes de conducta aplicables a cada cas.

CAPÍTOL II

Consentiment

Article 5(Regla general)

Una intervenció en l'àmbit de la sanitat sols podrà efectuar-se després que la persona afectada hagi donat el seu lliure i inequívoc consentiment.

Aquesta persona haurà de rebre prèviament una informació adequada sobre al finalitat i naturalesa de la investigació, així com dels seus riscos i conseqüències.

En qualsevol moment, la persona afectada podrà retirar lliurement el seu consentiment.

Article 6(Protecció de les persones que no tenen capacitat per expressar el seu consentiment)

{...}

Article 7(Protecció de les persones que sofreixin trastorns mentals)

La persona que sofreixi un trastorn mental greu sols podrà ésser sotmesa, sense els seu consentiment, a una intervenció que tingui per objecte tractar aquest trastorn, quan la falta d'aquest tractament tingui el risc de ser greument perjudicial per la seva salut i a reserva de les condicions de protecció previstes per la llei, que comprenguin procediments de supervisió i control, així com de mitjans d'elevació de recursos.

Article 8(Situacions d'urgència)

{...}

Article 9(Desigs expressats anteriorment)

{...}

CAPÍTOL III

Vida privada i dret a la informació

{...}

CAPÍTOL IV

Genoma humà

Article 11(No discriminació)

Es prohibeix tota forma de discriminació d'una persona a causa del seu patrimoni genètic.

{...}

CAPÍTOL V

Experimentació científica

Article 15(Regla general)

L'experimentació científica en l'àmbit de la biologia i la medicina s'efectuarà lliurement, a reserva del disposat en el present Conveni i en altres disposicions jurídiques que garanteixin la protecció de l'ésser humà.

Article 16(Protecció de les persones que se sotmeten a un experiment)

Condicions:

I)Que no existeixi cap mètode alternatiu a l'experiment amb éssers humans d'eficàcia comparable,

II)que els riscos que pugui patir la persona no siguin desproporcionats respecte als beneficis potencials de l'experiment,

III)que el projecte hagi estat aprovat per l'autoritat competent després d'haver efectuat un estudi independent sobre la seva pertinença científica, compresa una avaluació de la importància de l'objectiu de l'experiment, així com un estudi de la seva acceptabilitat en el pla ètic,

IV) que la persona que es presenti a l'experiment estigui informada dels seus drets i les garanties que la llei preveu per a la seva protecció,

V) que el consentiment al que es refereix l'article 5 s'hagi atorgat lliure i explícitament i estigui consignat per escrit. Aquest consentiment podrà ser lliurement retirat en qualsevol moment,

Article 17 ( Protecció de les persones que no tinguin capacitat per a expressar el seu consentiment a un experiment)

Sols podrà fer-se un experiment amb una persona que no tingui, conforme a l'article 5, capacitat per a expressar el seu consentiment sobre el mateix, quan es donin les següents condicions:

que es compleixin les condicions enunciades a l'article 16, paràgrafs (I) a (IV),

que els resultats previstos de l'experiment suposin un benefici real i directe per la seva salut,

que l'experiment no pugui efectuar-se amb una eficàcia comparable amb subjectes capaços de donar el seu consentiment al mateix,

que la persona no expressi el seu rebuig al mateix.

De manera excepcional, s'autoritzaran també aquells experiments dels quals resultats previstos no suposin un benefici directe per a la salut de la persona si es compleixen les condicions enumerades las paràgrafs (I), (III), (IV) i (V) de l'apartat anterior, així com les condicions suplementàries següents:

l'experiment tingui per objecte, mitjançant una minoria significativa del coneixement científic de l'estat de la persona, de la seva malaltia o del trastorn, contribuir a aconseguir en un determinat temps resultats que permetin obtenir un benefici per a la persona afectada o per altres persones de la mateixa categoria d'edat o que pateixin la mateixa malaltia o el mateix trastorn, o que presentin les mateixes característiques,

l'experiment sols representi per a la persona un risc o un inconvenient mínim.

Article 18 (Experimentació amb embrions in-vitro)

{...}

CAPÍTOL VI

Extracció d'òrgans i teixit de donants vius per a trasplantes

Article 19

{...}

Article 20 ( Protecció de les persones incapacitades per a expressar el seu consentiment a l'extracció d'òrgans)

CAPÍTOL VII

Prohibició de l'aprofitament i la utilització d'una part del cos humà

Article 21 (Prohibició de l'aprofitament)

El cos humà i les seves parts, com a tal, no han de ser font d'aprofitament.

Article 22 (Utilització d'una part que s'ha extret del cos humà)

Quan una part del cos humà ha estat extreta en el curs d'una intervenció, sols podrà conservar-se i utilitzar-se amb una finalitat diferent d'aquella per la qual hagués estat extreta de conformitat amb els procediments d'informació i de consentiment adequats.

CAPÏTOL VIII

Contravenció del disposat al Conveni

CAPÍTOL IX

Relació del present Conveni amb altres disposicions

CAPÍTOL X

Interpretació i seguiment del Conveni

CAPÍTOL XI

Protocols

CAPÍTOL XIII

Emmenes al Conveni

CAPÍTOL XIV

Clàusules finals

Aquest conveni està format per 14 capítols i 38 articles. Els exposats són els que més tenen a veure amb el tema de l'experimentació, per tant, el que més rellevància té. Aquest Conveni és el més nou que hi ha al respecte, i uneix totes les altres manifestacions anteriors, a més de la declaració Universal dels drets Humans. És per això que no afegiré cap esmena de cap altre document.

El títol és “Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l'ésser humà amb respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina: Conveni relatiu als Drets Humans i la Biomedicina”.

3.2.2.L'EXPERIMENTACIÓ AMB HUMANS: TIPUS

L'experimentació legal amb éssers humans és de molts tipus. N'hi ha que s'encarrega de provar fàrmacs, la que investiga nous tractaments o la que, simplement, vol assabentar-se de cicles de malalties o reaccions del cos humà.

Aquest tema és bastant tancat i no m'ha estat possible obtenir informació directa sobre laboratoris o empreses que en facin.

Però de tots n'és ben coneguda l'existència d'assaigs clínics de medicament o fàrmacs que fan empreses amb estudiant a canvi de diners; o aquella experimentació que alguns malalts es deixen fer amb tractaments en fase de proves per tal de provar de trobar algun procediment sobre la seva malaltia.

També hi ha experiments en què voluntaris s'ofereixen per a proves en benefici d'altres, com per exemple com van fer soldats d'EEUU de l'Esglèsia Adventista. Aquests es van oferir perquè s'hi provessin armes biològiques, com a protecció a la guerra del Vietnam. Aquesta operació, la “Operació Whitecoat”, va inserir microorganismes varis com els causants de la turalèmia o l'àntrax. No va morir cap individu i actualment, a l'Església Adventista, se'ls considera herois.

3.2.3.EXPERIMENTS AMB ÉSSERS HUMANS: EL DEBAT

La qüestió d'experimentar és, com ja he comentat abans, un tema molt discutit i debatut. Actualment, els experiments que més ens criden l'atenció són els experiments genètics. Una vegada obert el llibre de la vida, se'ns ha obert un món de possibilitats i de misteris que dia rere dia, científics d'arreu del món proven de desvelar.

Un tema molt interessant són els bebès de disseny. De moment, es poden fer poques coses, a causa de les lleis i de la tecnologia, però aquesta i la ciència avancen juntes de la mà, i algun dia es podrà escollir l'aspecte físic i psíquic dels descendents.

Els experiments realitzats amb cèl·lules mare són també un gran tema. Si s'aconsegueix seguir treballant, un dia serem capaços de reproduir teixits sans a partir de cèl·lules obtingudes de manera molt senzilla, tal com s'està començant a fer amb les cèl·lules òssies. D'aquesta manera, es podrà evitar fer servir cèl·lules d'embrions, que ens porta cap al tema més important i debatut de la ciència del nostre temps.

La clonació és una experiència que, si més no, tothom n'ha sentit a parlar i en pot opinar. Hi ha gent qui pensa que és un gran avanç, però també hi ha qui opina que és una cosa molt perillosa i totalment immoral. De moment, els experiments realitzats amb d'altres animals no han tingut tot l'èxit esperat; però ja hi ha grups de científics, i de no científics, que asseguren haver clonat nadons.

Estigui bé o no, i jo no sóc ningú per jutjar-ho, s'ha d'admetre que la societat està avançant i que la ciència ho fa amb ella, i que l'únic que nosaltres hem de procurar és que el poder de la ciència no sobrepassi els límits del que és “humà”.

3.2.4.L'EXERIMENTACIÓ EN HUMANS: QUAN ES PASSA EL LÍMIT. EUGENÈSIA I ESTERILITZACIÓ.

Si bé, en principi, l'experimentació és una disciplina que se suposa ha d'ajudar als éssers humans, però respectant-ne la dignitat, no sempre ha estat així. A vegades, en la nostra ambició de voler saber més i més, hi ha moments que s'han sobrepassat els límits de l'ètica i la moral.

No sempre s'han respectat la dignitat humana, en interès de la curiositat i la investigació científiques. És clar que per assegurar-se de la viabilitat d'algun medicament o tractament s'ha de recórrer a l'experimentació; però tampoc és acceptable el que s'ha fet, en alguns casos, per obtenir aquestes proves.

En aquests experiments, totalment contraris a la dignitat i vida humanes, s'han escollit subjectes que per diferents raons s'han considerat inferiors, s'ha pretès ésser un salvador sense responsabilitats morals. Aquests experiments en diverses etapes històriques els tractaré al punt següent, però en aquest punt faré menció a una de les branques “científiques” més cruels que s'han dut mai a terme: l'eugenèsia.

L'EUGENÈSIA

L'eugenèsia era una teoria molt famosa a principis del segle XX, i amb ella es pretenia privar la societat de la càrrega d'elements indesitjables, ho fossin per les seves carències físiques i mentals, o per la seva inclinació al delicte.

Aquesta teoria neix de l'obra de Darwin “L'origen de les espècies” ( 1859). En aquest estudi de l'origen i evolució de les espècies, Darwin exposa aquesta evolució com una combinació de dos factors: la selecció natural i la supervivència del més fort. A partir d'aquí, i donada l'enorme fe que es té en aquell moment en la ciència, es relaciona l'evolució de Darwin amb l'evolució de la societat. S'amplien les teories biològiques a la societat i l'estat, i neix el biologisme i el darwinisme social, que pretenen solucionar els problemes socials amb les teories biològiques. Així, es comença a pensar que la delinqüència i aquells subjectes no profitosos i considerats inferiors exerceixen una influència negativa en l'evolució. Així neix l'eugenèsia, que pretén dues coses: afavorir la reproducció dels “sans” i impedir la dels “malalts”.

Aquesta nova “modalitat” científica té grans adeptes en una societat que no deixa de voler “netejar” els seus països d' “indesitjables”. Els adeptes, però, també els té en metges, que comencen a provar de convertir l'eugenèsia o higiene racial en disciplina mèdica.

A partir de llavors, comencen a aprovar-se lleis per poder realitzar aquesta selecció no natural per la millora racial i l'evolució de la humanitat. Si bé, al principi, la higiene racial es duu a terme mitjançant les esterilitzacions forçoses dels individus no aptes per l'evolució ( a l'Alemanya de Hitler, es buscava la puresa de la raça ària i la desaparició dels indesitjables: jueus, gitanos i d'altres; a la Suècia de la enginyeria social, es buscava la perfecció del ciutadà; i als EEUU, es volia la conservació del tipus americà, volent-se desfer dels immigrants del sud i de l'est del Vell Continent). Les esterilitzacions foren forçoses per individus “inferiors” i per a delinqüents.

Les esterilitzacions es realitzaven per mètodes varis: per raigs X, per operació, o per injecció de substàncies que destruïen tot el sistema reproductor.

Els nazis foren els que més van aplicar aquestes tècniques. Es crearen successives lleis que expressaven aquesta obligació, com la “llei per a la prevenció de malalties hereditàries” o la “Llei contra els delinqüents perillosos per a la societat”. Se sap que entre 1934 i 1944, els nazis van esterilitzar entre 300000 i 400000 persones “inferiors”.

El procediment dels raigs X era el més lent i menys fiable, doncs majoritàriament, els individus morien a causa de les radiacions o de les cremades. Per això, i per fer-ho més efectiu, es col·locaven dos aparells de raigs X apuntant els òrgans sexuals dels subjectes. Així que es van buscar solucions. En un informe enviat pel Dr.Horst Schumann a les SS, aquest manifestava el següent:

“Prèviament vostès han demanat aquesta experiència i he rebut tot el material necessari per realitzar-la satisfactòriament. Destaco especialment la segona part d'aquest treball, que demostra que pel sistema de castració quirúrgica no necessita més de 6 o 7 minuts, i per tant pot realitzar-se més ràpida i fiablement que per raigs X.”

L'altre sistema era el d'injectar substàncies químiques. El va dur a terme el Dr. Carl Clauberg. Aquest va injectar les substàncies als ventres a exàmens ginecològics normals. Milers de dones jueves i gitanes van sofrir aquest tractament. Clauberg va informar a Hitler que amb el tractament, podria esterilitzar mil dones en un sol dia. Les injeccions destruïen totalment les membranes del ventre i feien malbé seriosament els ovaris de les víctimes, que eren després extirpats i enviats a Berlín per provar l'efectivitat del mètode”.

Però els nazis no van tenir prou amb aquest mètode d'extermini i van optar per l'eutanàsia, amb la qual van assassinar milions de persones innocents sols perquè els consideraven inferiors. Aquests assassinats es cometien, o bé directament amb armes, ofegant amb gas els subjectes o amb injeccions de substàncies com fenol o oli directament al cor.

Aquestes esterilitzacions, com ja hem dit, no les van dur a terme sols els nazis.

EEUU va superar les 40000 esterilitzacions i castracions de malalts i dèbils mentals, fins a 1944 en 30 estats. Després, descoberts els crims nazis, va caure la taxa d'aplicació, però tot i això, van procedir 22000 esterilitzacions en 18 estats fins 1963.

“El millor per tots és que la societat impedeixi que continuï l'espècie dels manifestats incapaços en comptes d'esperar a tenir que executar a un degenerat fill del delicte o deixar que mori per la seva malevolència”, escrivia un jutge del Suprem el 1926 en estar a favor d'aquestes pràctiques.

A Suècia, entre 1934 i 1978, es van esterilitzar 62000 persones de raça mixta, poca intel·ligència o amb defectes físics.

A Àsia, durant els anys '70 es van duu a terme esterilitzacions forçoses a la Índia, unes 10000. Actualment, es realitzen unes 100 esterilitzacions mensuals amb quinacrina, a dones que no entenen què els hi fan.

A alguns estats de Brasil, la meitat de dones han estat esterilitzades.

A Perú, el govern ha reconegut unes 110000 esterilitzacions, algunes forçades amb la vacuna del tètanus.

A Mèxic, l'esterilització a les zones indígenes és quasi una necessitat, i moltes vegades, s'ofereix diners a les famílies si es deixen esterilitzar.

A Vietnam, es van fer 32000 esterilitzacions amb quinacrina, i al menys el 40% se'ls hi va amagar.

També s'han realitzar pràctiques semblant a Xile, les quals havien desenvolupat càncers d'úter, ovaris i coll uterí.

Qui té dret i qui no en té a la reproducció? Si ens plantegem aquesta pregunta, obligatòriament ens plantegem,

qui té dret a la vida?

3.3.ALTERNATIVES A L'EXPERIMENTACIÓ

Com ja hem vist, l'experimentació, tant amb animals com amb humans, pot portar a vegades a situacions difícils i immorals.

És per això que s'ha provat de desenvolupar alternatives a aquestes pràctiques. Actualment, tenint en compte el progrés que la tecnologia està realitzant, és lògic pensar que l'alternativa més probable i fiable siguin els models de simulació en salut.

Per això s'han creat uns complexos programes informàtics, àmpliament utilitzats en molts països de la Unió Europea i USA, amb excel·lents que han permès complir o millorar els objectius d'investigació. Alguns dels avantatges que s'estan observant són:

- Estalvi de temps i personal.

- Disminució dels costos representats en temps del personal, químics, reactius, equips i manteniment d'animals.

- Disminució dels animals i de les espècies utilitzades.

- Disminució dels efectes secundaris de fàrmacs sense necessitat d'utilitzar la fase d'experimentació del compost en humans.

4. EXPERIMENTACIÓ IL·LEGAL

Es considera il·legal aquell experiment que no compleixi les normes i pautes establertes en les legislacions vinculades al tema.1

És evident que segurament, d'experimentació il·legal amb humans n'hagi hagut sempre: qui sap com provaven els antics metges els medicaments o com estudiaven algunes civilitzacions els òrgans.

La qüestió és que aquestes pràctiques han existit, existeixen i existiran, probablement, sempre, doncs és dubtós que algun dia, l'home sigui capaç de respectar totes les vides humanes i animals.

En aquest apartat, que esta dividit en quatre grans blocs, tractarem tres grans temes històrics que ens ajudaran a aprofundir una mica més en la història bruta d'algunes civilitzacions, i també altres casos aïllats, que no per això, deixen de ser terribles.

Els tres temes històrics són, en primer lloc, les proves d'armes biològiques que van dur a terme els japonesos entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, a part d'altres experiments als camps de presoners; en segon lloc, les conegudíssimes experiències de millor racial i extermini dutes a terme pels nazis; i en últim lloc, les proves que el govern dels EEUU va fer amb els soldats a Vietnam. Els altres experiments són casos que també són importants, però més aïllats.

ORGANITZACIÓ DELS TEMES

4.1.1.Contextualització històrica

A l'Era de Meiji ( finals del segle XIX), el nou govern va començar una restauració del país la qual l'havia de convertir en un país fort i poderós davant les forces estrangeres. Va constituir un exèrcit fort de ciutadans i els país es va desenvolupar en molts aspectes.

A partir de llavors, el Japó començà a fer tractes amb les potències europees i els EEUU. Però sempre estaven en inferioritat de condicions. Els estrangers amb qui feien tractes van poder començar a estar-se al Japó tal com volguessin. El 1876 es va establir un acord “d'amistat” amb Corea , però donades les desigualtats que hi havia, va esclatar una petita guerra entre aquests que Xina va provar de sufocar. Però el 1894, el Japó va declarar la guerra a Xina. Van guanyar els japonesos. Xina va demanar la pau, i a les mediacions hi van intervenir Rússia, Alemanya i França. Aquests països es van aprofitar per envair una Xina desfeta per la guerra. Les revoltes que sorgien eren sufocades pels japonesos.

Amb l'ajuda dels EEUU i Anglaterra, el 1904, el Japó va declarar la guerra a Rússia. Van quedar “empatats”.

El 1912, l'Era Meiji va acabar doncs el tenno va morir i el va succeir el príncep Yoshihito. Va començar l'Era de Taisho.

El 1914, Anglaterra va demanar al Japó que ataqués el domini alemany de bases navals i naus a Xina i aquest ho va fer, i així es van poder quedar amb aquella part. Quan el 1918 es va acabar la primera Guerra Mundial, hi hagué la conferència de Pau. Es va instaurar la Lliga de Nacions, de la qual el Japó se'n va escindir el 1933.

El 1926 va tornar a canviar l'Era amb la mort del Taisho tenno, i el va succeir el príncep Hirohito que començà l'Era de Showa. El 1929, amb el Crack de Wall Street, el Japó va sofrir una profunda crisi.

El 1933, amb l'alçada al poder com a líders feixistes de Hitler i Mussolini, ens adonem de les semblances entre aquests règims i el japonès: cap dels tres no incloïa la llibertat del poble i el sotmetia. Per això, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, el 1940 els tres països, Japó, Alemanya i Itàlia van signar el Pacte Tripartit, en el qual es declaraven iguals i col·laboradors.

El Japó, en estar al bàndol dels feixistes i no dels aliats i tenint en compte que amb tots els ciutadans estrangers que tenia al país eren aliats, els va començar a perseguir i a ficar a Camps de Concentració.

El 1941 el Japó va atacar Pearl Harbour i EEUU li va declarar la guerra.

Tot va acabar de la manera que tots sabem: el 6 d'Agost de 1945, a les 8:15 del matí, l'Enola Gay va llençar la primera bomba atòmica de la humanitat a Hiroshima. 3 dies després. Va fer el mateix a Nagasaki. S'havia acabat la guerra.

Els responsables foren enviats a la forca o condemnats a cadena perpètua. Però no tots.

4.1.2.ELS RESPONSABLES

Quan va acabar la Primera Guerra Mundial al 1918, els metges de l'exèrcit japonès van començar a estudiar els productes químics i biològics utilitzats durant els combats a Europa. El Comandant Terunobu Hasebe fou assignat per controlar els resultats obtinguts per l'equip de 40 científics dirigits pel doctor Ito. Aviat les observacions del grup d'experts van demostrar que es tractava d'armes capaces de produir devastacions en massa als exèrcits enemics, però per l'orgullós exèrcit japonès allò no va resultar massa honorable. Tot i això, aquesta actitud va canviar després del viatge d'un fins llavors desconegut, metge a Occident. Ishii Shiro.

Ishii Shiro es va graduar a la Universitat de Kyoto el 1920, i va entrar a l'exèrcit. El 1927 es va doctorar i un any després va viatjar per Europa i els EEUU, familiaritzant-se amb les investigacions biològiques dels països occidentals. Quan va tornar, es va dedicar a promoure, investigar i fabricar armes biològiques. La seva teoria es basava en que la guerra amb l'ús de la ciència i la seva capacitat de produir armes devastadores.

Una casualitat va ajudar a implantar les idees de Ishii. Quan va tornar d'Europa, un tipus de meningitis va fer erupció a Shikoku. Ishii va dissenyar un filtre d'aigua especial que va ajudar a parar l'expansió de la malaltia. La seva capacitat com a bacteriòleg es va començar a fer famosa, sobre tot a l'exèrcit, on va presentar l'epidèmia com una mostra del resultat que podien donar les seves armes biològiques. Ishii va trobar partidaris poderosos a l'exèrcit: el Coronel Tetsuzan Nagata, cap d'assumptes militars; el Coronel Yorriinichi Suzuki, cap de IST, la secció tàctica de l'Estat Major de l'Exèrcit Imperial; el Coronel Ryuiji Kajitsuka, cap del despatx mèdic de l'exèrcit i el Coronel Chikahito Koizumi, cirurgià cap de l'exèrcit. El recolzament definitiu va venir de la mà del Ministre de l'exèrcit Sadao Araki. El 18 de setembre de 1931, el Japó va ocupar tot el nord-est de la Xina. Ishii i la seva unitat per investigació bacteriològica es van establir al nord de Manchuria, on l'exèrcit de Kuantung podia mantenir un subministrament il·limitat de presoners xinesos per a realitzar tota classe d'experiments humans. El seu centre d'investigació es va ubicar a un lloc proper al riu Peiyin a 20 quilòmetres de Harbin. El centre es va inaugurar a finals de 1932 amb el nom d'Unitat de Kamo o de Togo. Ishii fou promogut a Coronel i va rebre un pressupost de 200000 iens. El 1936 es van establir definitivament dues unitats per ordre de l'Emperador Hirohito: una era la unitat d'Ishii sota el nom de “Prevenció Epidèmica i Secció de Purificació d'Aigua de l'Exèrcit de Kuantung”(Unitat 731); i l'altra fou la unitat de Yujiro Wakamatsu, la “Secció de Prevenció de la Malaltia Veterinària de l'Exèrcit de Kuantung”(Unitat 100). El juny de 1938, la Unitat 731 va tenir preparada la seva base a Pingfang que ocupava una àrea de 32 quilòmetres quadrats ocupada per 3000 persones entre científics i tècnics. A la campanya de 1937, l'exèrcit japonès va utilitzar gas verinós contra les tropes xineses. Abans d'entrar en guerra amb els aliats, el Japó va utilitzar en cinc ocasions productes de guerra bacteriològica a la Xina: el 4 d'octubre de 1940 un avió japonès va deixar caure bactèries d'àntrax a Chunstein, causant la mort a 21 persones; el 29 d'octubre un altre en va llençar a Ningpo, causant la mort de 99 persones; el 28 de novembre en van deixar anar a Chinhua, però sense víctimes; el gener de 1941, el Japó va estendre la pesta bubònica a Suiyuan i Shansi causant moltes víctimes. Estats Units, però, no va prendre el programa bacteriològic serosament, perquè creia que el Japó estava molt lluny i no podria llençar un atac als EUA. Però tot va canviar quan es van adonar que, entre tots els presoners japonesos del pacífic sud, hi havia metges especialitzats en la guerra de destrucció en massa. Els americans es van adonar llavors que Tokio era el centre per l'experimentació biològica, i per primera vegada va sorgir el nom d'Ishii Shiro com a precursor de la guerra biològica japonesa amb la seva unitat camuflada com a centre d'epidèmies. De sobte, la mida de la Unitat 731 i les seves bombes de gèrmens i virus resultaven un perill real. I a més, la separació entre els EUA i el Japó va deixar de ser l'element de seguretat. Els japonesos van inventar un sistema senzill i barat d'arribar al continent americà. Diversos submergibles nipons ja havien llençat globus amb càrregues incendiàries a les costes dels EEUU i Canadà. Els aliats ho veien com insignificants incendis. Però l'objectiu dels llançaments era anotar-ne l'èxit o fracàs per calcular la quantitat de globus que calien amb microorganismes per tal que el resultat fos letal. Una setmana després van esclatar les bombes atòmiques i el Japó es va rendir. El Coronel Sanders es trobava entre els primers americans que van arribar al Japó. La seva missió era localitzar la màquina de guerra biològica nipona i a Ishii Shiro. Els següents tres mesos, el Coronel va interrogar molts militars i científics però Ishii sempre s'escapava. El setembre de 1945, Sanders va descobrir que la Unitat 731 estava embolicada en horrorosos experiments amb humans. Informat el general MacArthur de les increïbles tortures i suplicis pels que havien passat els presoners xinesos i els propis americans, va contestar: “Necessitem més evidències. Faci més preguntes i quedi's callat sobre tot això.” Va emmalaltir i la segona fase de la investigació la va fer el tinent coronel Arvo T.Thompson, un veterinari. Quan va arribar al Japó, fou localitzat Ishii Shiro. Per ocultar-lo als soviètics, es va declarar mort i es va simular el seu enterrament al poble natal. L'interrogatori va durar molt i al final, va confessar tot el que ell i la seva unitat havien fet.

4.1.3.EXPERIMENTS

a)Guerra bacteriològica

A.1). Procediment

Hi havia diversos procediments mitjançant els quals els japonesos van sotmetre als presoners a experiments amb malalties infeccioses tan perilloses com la pesta, el tifus, la verola o l'àntrax.

*Un dels mètodes, era injectar directament els principis actius de diverses malalties epidèmiques. Dels tres mil presoners xinesos, mongols, britànics, americans i coreans als que es va injectar, al menys mil van morir.

*Un altre procediment era lligar a homes a pals ( protegits amb cascs i armadures) per a sotmetre'ls a explosions de bombes bacteriològiques estàtiques o llençades des d'avions. En una ocasió, de tretze subjectes, vuit en van morir a causa dels impactes de les bombes. Dels altres cinc, quatre van resultar morts per la infecció.

*L'altra prova més comú era la de tancar a quatre homes a un quartet hermètic i disparar-hi agents letals amb aerosols o bé infestar l'habitació amb puces i polls infectats i així saber el volum exacte de puces per metre quadrat necessàries per matar-los a tots.

Amb aquests experiments, i potser d'altres que no arribarem a conèixer mai, els japonesos van poder investigar sobre les malalties infeccioses com a armes. Gràcies a aquestes proves, van poder conèixer més sobre els efectes d'aquestes poderoses armes bacteriològiques. Així, van començar a bombardejar pobles i ciutats amb malalties.

La guerra bacteriològica, però, no la van inventar ells, i potser, hem de conèixer una mica més sobre ella.

A.2)Bases científiques

Què són les armes biològiques?

Les armes biològiques són organismes vius adaptats militarment per a causar malalties en humans, animals o plantes.

Tendeixen a ser fets d'organismes altament contagiosos. Aquests organismes tenen la capacitar de reproduir-se molt ràpidament i de causar un impacte potencialment devastador al blanc escollit.

Com s'utilitzen les armes i com s'envien?

Tenint en compte les diferents formes en que pot venir un germen ( bactèries, fongs, virus o toxines), és molt fàcil estendre'ls. Tan sols cal contaminar el subministrament d'aigua o d'aliments de l'enemic; o enviar bombes o míssils que alliberin un núvol carregat amb el microorganisme, el qual seria transportat per l'aire.

Precedents històrics:

*Guerra del Peloponeso: L'any 431 a.C., els grecs van recórrer a una mescla de brea i sofre per a provocar gasos angoixants.

*El segle XIV, alguns exèrcits que assetjaven ciutats llençaven cadàvers malalts amb malalties infeccioses amb catapultes a l'interior dels murs de les ciutats per escampar-hi la malaltia. Això també fou utilitzat pels tàrtars a Kaffa i pels russos el 1731 contra les tropes sueques a Reval.

*El 1763, un general britànic, Geoffrey Amherst va regalar dues mantes i una bufanda a una tribu d'indis en gest de bona voluntat. Les peces havien estat utilitzades per malalts de verola i la malaltia no va tardar en propagar-se entre els indígenes.

*Durant la I Guerra Mundial, el 22 d'abril de 1915, 5000 soldats van resultar morts i més de 10000 greument intoxicats per l'explosió de barrils de clor líquid a les proximitats de Yprès. Alemanya va llençar gas clòric contra les trinxeres franceses. Van morir soldats francesos, argelins i canadencs. Al 1917, van reemplaçar aquest gas pel “gas mostassa”( iperita), atacant directament sobre la pell i més difícil de protegir que els pulmons.

*També els romans van fer servir malalties per matar la població d'una determinada zona.

*Durant la II Guerra Mundial, l'Exèrcit britànic va llençar a Gruinard, una petita illa escocesa, espores d'Àntrax. Actualment, aquesta illa està deserta. Encara al 1979, els soldats britànics havien de protegir-se amb robes especials quan hi anaven.

Tipus d'organismes:

Àntrax:

L'Àntrax és una malaltia infecciosa aguda causada pel Bacillus anthracis, una bactèria Gram positiva, aeròbica, que forma d'espores, dins la càpsula, que pot cultivar-se a qualsevol medi. S'anomena àntrax o carboncle a la malaltia a causa de l'aspecte que té l'úlcera necròtica que produeix a la pell.

És una malaltia infecciosa típica dels animals que pot ésser tramesa a l'home. L'aparició d'una úlcera necròtica a la pell o de mucoses amb un fons negre com el carbó és una clar símptoma de la malaltia.

-->
[Author:Lm] El bacil pot aparèixer en una forma semblant a un fong.

La bactèria pot aparèixer de forma aïllada o en grups, disposant-se en llargues cadenes que donen una imatge similar a la d'una canya de bambú. Quan entren en contacte amb l'aire, adopten una forma d'espora de gran resistència. És capaç de rodejar-se d'una càpsula protectora que pot incloure varis bacils i que els serveix per a defensar-se dels glòbuls blancs.

El bacil segrega una toxina que es compost de tres factors: un de protector, un altre denominat factor edematòs i, finalment, un tercer anomenat factor letal.

La seva permanència al terra on arriba per fluxos d'altres animals infectats o morts, pot ser de molts anys.

El bacil de l'àntrax pot penetrar a l'home per inoculació a través de la pell de forma accidental o per la picadura d'un insecte. També pot ésser adquirit per inhalació o ingestió d'espores.

Aquestes espores resisteixen situacions molt extremes i per això són un bon microorganisme de transmissió. Són una bona opció com a arma biològica degut a la seva fàcil producció i emmagatzematge: en sec i durant dècades. A més, es dispersen fàcilment per l'aire i poden estar-se a terra molts anys.

L'Àntrax humà té tres formes: cutània, per inhalació i gastrointestinal.

A la cutània, es produeix una lesió ulcerada de fons necròtic sense supuració si no se sobreinfecta. El bacil es disemina cap als ganglis limfàtics regionals, des d'on metastatitza a diferents òrgans i sistemes. Es desenvolupa una vesícula de contingut serós que passa a ser fosc, necrosant-se i deixant aquesta lesió ulcerada rodejada d'una zona d'edema. Aquest edema pot ser poc extens, excepte determinades parts del cos com la cara, on la seva extensió és major. La malaltia cutània pot evolucionar cap a la curació , però també pot evolucionar pitjor amb l'aparició d'una inflamació important dels vasos i ganglis limfàtics. Apareixen altres vesícules al voltant de la principal i es desenvolupen manifestacions sistèmiques importants com febre, malestar, vòmits, diarrees, i calfreds que poden evolucionar a la sepsis.

El bacil de l'àntrax pot adquirir-se també per inhalació d'espores, i produeix tos seca, febrícula i malestar general amb molèsties musculars. Quan evoluciona, apareix una tos productiva amb esputs hemorràgics, febre molt elevada i respiració dificultosa. Els gèrmens també poden implicar el teixit pulmonar i, utilitzant la via limfàtica, colonitzar els ganglis adjacents als pulmons i situats al mediastí, els quals apareixen augmentats de mida.

També es pot adquirir la malaltia via gastrointestinal, però resulta realment insignificant.

L'àntrax es propaga a través del sistema limfàtic, colonitzant els ganglis i generant una reacció purulenta. Pot interferir seriosament en la coagulació de la sang i per això les lesions que produeix en un òrgan són moltes vegades hemorràgiques.

El desenvolupament complert de la malaltia a l'organisme humà és entre 3 i 5 dies, en els quals no hi ha uns símptomes molt forts, però llavors ja arriben febre i shock, i després, ràpidament, la mort. La mort és deguda a la falta d'oxigen, shock secundari, permeabilitat vascular augmentada, fallada respiratòria i fallada cardíaca. La mort arriba de sobte i inesperadament.

La vertadera perillositat de l'Àntrax queda patent amb el fet que sols amb 100 kilograms, es podria eliminar entre 1 i 3 milions de persones.

Yersinia Pestis

És un cocobacil ( bacteri) gram negatiu causant de la pesta bubònica.

En principi, es transmet per contacte amb rosegadors que la porten i a través de les seves puces infectades. El signe característic és el bubó, que és una tumefacció molt dolorosa deguda a la proliferació del bacil als ganglis limfàtics pròxims a la picada, generalment a l'axila i les ingles. A partir del gangli es difon per l'organisme, invaeix el fetge i provoca una septicèmia mortal: la sang es torna negra, deixant taques fosques sota la pell.

Una altra forma de pesta és la pulmonar i és deguda al mateix bacil. En un estat avançat de la malaltia, el bacil es troba als pulmons de l'afectat i aquest, quan tus, emet aerosols rics en bacils facilitant el contagi per inhalació. És la transmissió entre humans que no necessita puces. Té un temps d'incubació curt. Apareix bruscament la febre de 40-41º i pot produir dificultat respiratòria, dolors toràcics, etc. La mort arriba a les poques hores.

La pesta bubònica és transmesa per la puça Xenopsylla cheopis, que convivia al voltant de les rates alimentant-se de la seva sang per posteriorment contagiar a humans.

En principi, la bactèria pot créixer al tracte intestinal de les puces i llavors perd la seva càpsula extracel·lular podent ésser fagocitada pels leucocits, que maten el microorganisme quan aquest entra a causa d'una picadura de puça. Per algun dels bacils és fagocitat per macròfags del teixit I aquests no són capaços d'eliminar la bactèria, permetent un ambient segur perquè puguin recompondre la seva càpsula i altres antígens. Virulents. Llavors maten al macròfeg i poden sortir al medi extracel·lular on són immunes als leucocits. Ràpidament es traslladen als nòduls limfàtics on es multipliquen i adquireixen la morfologia dels bubons. Després passen a la sang i ataquen el fetge i altres òrgans. Si l'epidèmia adquireix majors dimensions, apareix la pesta pulmonar que té un percentatge de mortalitat de quasi el 100%. El període d'incubació de la pesta bubònica és entre 2 i 6 dies i la pulmonar d'1 a 3. Després de la septicèmia poden donar-se convulsions i shock i per últim, la pell es torna negra per la quantitat d'hemorràgies.

La verola

El virus de la verola és una eficaç arma bacteriològica doncs, encara que no és tan mortal com l'àntrax ( tan sols el 30% dels infectats moren), es contagia ràpidament. A més, pot modificar-se i convertir-se en un agent patogen encara més virulent.

És una malaltia infecciosa transmissible, de fàcil difusió y de notificació obligatòria internacional. És la malaltia eruptiva més greu.

És un virus molt resistent a la dessecació i al fred, però és sensible a la calr, per això la malaltia és més comú a l'hivern. Pot viure es estat latent molt de temps. Cap a l'ésser humà, es transmet per la sang. La incubació és molt ràpida, de 10 a 72 hores. S'inicia amb febre molt alta, calfreds, vòmits i dolors generalitzats. Apareixen erupcions de taques vermelles que es fan purulentes i deixen unes cicatrius molt marcades.

Hi ha dos tipus de verola: la verola major sols té una tassa de mortalitat del 20%, i la verola menor, amb mortalitat inferior a 1%. La font de infecció són les segregacions de l'aparell respiratori. El contagi és d'home a home, entra pels aparells respiratori i digestiu i es diposita a les vesícules que forma a la pell

El còlera

És una infecció intestinal aguda, greu que es caracteritza per l'aparició d'evacuacions descomposades molt abundants, amb vòmit i deshidratació, que pot portar el pacient a colapse circulatori en 24 hores i provocar-li la mort.

El còlera és causat per un agent infecciós; es tracta d'un bacil aerobi, Gram negatiu, amb un sol flagel polar que li dóna gran mobilitat anomenat Vibrio Cholerae. El vibrió del còlera sobreviu per períodes de fins a 7 dies fora de l'organisme, especialment en ambients humits y càlids; a l'aigua sobreviu unes quantes hores i algunes setmanes si aquesta es troba contaminada de material orgànic.

Provoca, com ja hem dit, una descomposició molt líquida, i s'arriba a perdre de 15 a 24 litres d'aigua per dia, que pot provocar la mort del malalt per deshidratació.

B)LA DESSECACIÓ DE PRESONERS

B.1)Procediment

Es matava l'individu mitjançant un tret a la nuca o amb una incisió profunda al costat del cos, entre l'esquena i al ventre. Llavors era conduït als laboratoris on li feien un procés de dessecació semblant al procés de momificació que duien a terme als egipcis.

B.2)Bases científiques

El procés de dessecació era senzill. En primer lloc, s'extreien les vísceres del cos, per tal que la seva putrefacció no fes olor ni fes malbé l'individu. Aquestes vísceres, convenientment rentades, es podien, o bé dissecar i estudiar o bé servir de menjar als gossos o als animals del camp. Llavors es realitzava una liquació, i així el cervell es treia més fàcilment. Després es rentava el cos i es preparava per a submergir-lo en carbonat de sodi, Na2CO3. El cos ja s'estava dissecant. L'únic que calia llavors era esperar, normalment uns 70 dies.

C)HIPOTÈRMIA

C.1)Procediment

Fer que un presoner tingués problemes de temperatura resultava una cosa molt senzilla. N'hi havia prou amb ficar-lo em aigua molt freda, tancar-lo a una cambra frigorífica o deixar-lo nu fora dels barracons un fred dia d'hivern.

C.2)BASES CIENTÍFIQUES

Hipotèrmia i congelació

Es considera que hi ha hipotèrmia quan es produeix una disminució de la temperatura corporal per sota dels 35º. Això passa quan el cos necessita més calor de la que pot produir. Després d'un temps, s'esgoten les energies emmagatzemades i comença a baixar la temperatura del cos.

Una temperatura molt baixa afecta les funcions cerebrals, que fa que la persona no es pugui moure i es quedi en un estat d'estancament”. Augmenten les contraccions musculars ( calfreds), que són la resposta innata del cos per produir calor i es provoca una vas-constricció perifèrica. Però aquests mecanismes deixen de funcionar per sota dels 30-32º. Les parts del cos més afectades són aquelles més allunyades del tronc, les distals, com el nas, les orelles, els dits de les mans i els dels peus.

La pell es posa freda, seca i blanca. Hi ha calfreds, respiració superficial i lenta i disminució progressiva de l'estat de consciència.

L'hipotèrmia sota l'aigua és molt més greu, doncs el refredament es produeix molt més ràpidament.

La congelació és el pas següent a la hipotèrmia. La pell, a més de pàlida i freda, s'adorm. Hi ha un inflament, vermellor. Punxades i dolor.

Apareixen vesícules que contenen líquid, similars a les que es produeixen a les cremades. Aquestes ampolles produeixen n intens dolor, sobretot si es rebenten. La falta total d'oxigen dels teixits afectats es manifesta al principi amb encartronament de la pell i després plaques de color negre. Per últim, té lloc una gangrena, en la qual hi ha mort cel·lular per falta d'irrigació sanguínia dels teixits afectats pel fred, podent també aparèixer greus infeccions. Després d'això, es perd el coneixement, i no se sol despertar mai més. Si hi ha qualsevol tipus d'impacte en alguna de les parts congelades del cos, encara que es recuperés, probablement li faltaria aquesta part, doncs quan hi ha congelació, es produeix una sensibilitat molt important, i el cos es fa fràgil.

Hi ha molts mètodes per “descongelar”, però el més efectiu és el d'aplicació progressiva de calor, doncs una calor sufocant de cos pot produir un colapse i la mort de l'individu. Si hi ha hagut gangrena, és impossible recuperar-ne la part afectada.

D)VIVISECCIONS

Les viviseccions són les disseccions en viu. Aquests experiments resultaven molt pràctics per conèixer bé el cos, doncs amb l'individu viu, es pot observar el funcionament d'alguns òrgans. S'obria, sense prèvia anestèsia, l'individu pel pit i s'observava tot el que era funcionament de pulmons i cor abans que es produís la mort de la persona, i per tant, dels òrgans. També es tallaven parts dels cossos per saber què passava i quan tardava l'individu en morir.

E)Bullir les persones vives

F)Sotmetre els presoners a raigs X

G)Transfusions de sang de cavall

4.1.4.Consequències

• Al Japó

Un tribunal de Tokio va rebutjar la paga d' indemnitzacions per part del govern japonès per a més d'un centenar de parents de ciutadans xinesos que haurien estat víctimes d'experiments de la guerra bacteriològica lliurada pel Japó durant la Segona Guerra Mundial.

Un jutge va concloure que, segons el dret internacional, els individus d'origen estranger no poden exigir compensacions del govern japonès per danys soferts en època de guerra.

La justícia japonesa va admetre per primera vegada que realment va existir al Japó un programa de guerra bacteriològica durant la Segona Guerra Mundial.

El grup de 180 persones exigia que el Japó fes el pagament de 83.430 dòlars a cadascun dels demandants, així com una disculpa formal del govern per danys causats en activitats secretes amb armes bacteriològiques contra Xina, per part de divisions com la Unitat 731.

La Unitat 731 de l'Exèrcit Imperial japonès, amb base a Harbin, al nord-est de Xina, va desenvolupar armes bacteriològiques perquè fossin usades contra civils xinesos i va realitzar experiments amb presoners.

Les activitats de l'Exèrcit foren desconegudes per la major part de la població japonesa fins 1981, quan l'autor Seiichi Morimura va revelar la seva tenebrosa història al llibre "The Devil's Gluttony".

• Els aliats

El govern americà va canviar els coneixements d'Ishii Shiro pel seu indult i el dels seus homes, que fos esborrat el seu expedient i que podés seguir una vida normal. Ishii Shiro, després d'una estada als EUA va tornar al Japó amb els màxims honors. Va morir el 1959 de càncer a la gola després de ser governador de Tokio, president de l'Associació Mèdica i del Comitè Olímpic del Japó a la postguerra. Es va protegir a uns científics que van causar tant de sofriment i dolor sense remordiment , sols per aconseguir uns coneixements tan sàdics com els propis científics.

El Coronel Thompson es va suïcidar i el general MacArthur fou retirat de la missió per voluntat pròpia després de queixar-se per l'actuació del seu govern.

Els nazis foren condemnats per experiments al judici de Nuremberg. Però Estats Units va perdonar als científics japonesos a canvi dels seus secrets de guerra bacteriològica amb l'excusa de que s'aproximava un possible enfrontament amb la Unió Soviètica. Potser tenien intenció de fer servir la nova “ciència” apresa dels nipons.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial els bio guerrers tenien emmagatzemades milers de tones de toxines i gèrmens assassins sense utilitzar. Tan sols a la base de Detrick hi havia uns dos-cents projectes diferents, des d'àntrax fins a cultius de mosquits assassins. Americans, anglesos i japonesos van desenvolupar bombes que deixaven anar centenars de càpsules amb agents biològics, bombes que quan tocaven el terra disparaven gèrmens i plagues; bombes mare i filla que, quan una queia, enviava una senyal a l'altra perquè aquesta explotés a 1'5 metres del terra i disseminar l'agent a l'alçada ideal; bombes de porcellana, amb menys tecnologia però igual d'eficaces; bombes de fragmentació que projectaven miques d'acer infectats i moltes més. Aquests programes d'armes biològiques americans i anglesos foren les mesures a una vertadera amenaça nipona, que havien menyspreat. Aquests països també van experimentar amb subjectes humans. El govern americà ha reconegut un experiment durant la guerra amb dos-cents presos s Sant Quintí, que foren injectats amb el bacteri que produeix la pesta bubònica. Cap va morir ni va emmalaltir. Potser per això van voler negociar amb Ishii Shiro. A partir de 1949 i fins els 80, l'exèrcit ha realitzat proves bacteriològiques amb derivats, suposadament inofensius, per rastrejar propagació i detecció.

• La resta del món

El 1972 es va firmar l'Acord d'Armes Bacteriològiques, que prohibia el desenvolupament, emmagatzematge i fabricació d'armes biològiques amb fins de guerra. Aquest acord l'han signat, a més d'Estats Units, Gran Bretanya i Rússia, 130 estats de tot el món.

Aquest tractat no va tenir gaire efecte ja que es creu que molts països com Iraq, Síria, Israel, o Corea del Nord, poden ocultar armes d'aquest tipus.

Tinguin aquests països o no aquest tipus d'opcions d'armament, la veritat és que ja s'ha vist com grups terroristes són capaços de posseir aquesta tecnologia, com es va demostrar amb l'Àntrax “per correu” als EUA. L'amenaça per part de grups terroristes amb armes biològiques no és l'única que preocupa. Wayne Harris, un radical blanc, va ordenar tres mostres de pesta bubònica a un laboratori de Rockville, Maryland. Va tenir prou amb falsificar uns papers per que li enviessin per correu mostres de la terrible malaltia per Federal Express. Harris fou arrestat i condemnat a 18 mesos de presó per frau postal, no per posseir un agent mortal ni per les intencions d'utilitzar-lo en contra dels seus enemics de raça.

4.2.1.CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Des de feia segles, els successius governs alemanys havien estat repressius i bastant dictatorials amb la població d'Alemanya. I aquesta havia caigut en un estat de crisi econòmica molt important, el qual feia difícil la seva existència com a potència. Però quan va formar la Triple Aliança, amb Àustria i Itàlia, i va establir colònies a Àfrica i Àsia a partir de 1884, va quedar clar l'aspiració a convertir-se en una de les grans potències mundials.

La rivalitat entre Alemanya amb França i Anglaterra per un costat, i amb Rússia i Sérbia per l'altre, va desencadenar la Primera Guerra Mundial al 1914. La capitulació dels seus aliats, l'Imperi Austro-hungarès i Turquia, el novembre de 1918 va fer inevitable la derrota d'Alemanya. La crisis fou accelerada per la revolució interna, que va fer abdicar l'emperador. El govern fou donat al socialista Friedrich Ebert per a convocar una assemblea constituent. Les seves possessions a Àfrica i Àsia foren transferides a les potències guanyadores.

La socialdemocràcia alemanya s'havia dividit en un corrent moderat, partidari d'una evolució gradual cap al socialisme, i la que propugnava el canvi revolucionari. El grup Espartaco, encapçalat per Carlos Liebknecht i Rosa Luxemburgo, s'identificava amb la revolució russa de 1917 i volia instaurar un règim similar al soviètic.

El desembre de 1918, el govern va fixar les eleccions de la constituent per a un mes després. L'exèrcit va reprimir els disturbis als carrers i una revolta popular, promoguda pels socialistes radicals. Els Espartacos foren arrestats, i es va donar gran majoria als socialistes moderats. Es va escollir Ebert com a primer president de la República, i aquell mateix any, el govern del socialista Gustav Bauer signà el Tractat de Pau de Versalles.

Alemanya estava arruïnada, i no va poder pagar les indemnitzacions que se li demanaven per la guerra. Es va ocupar la regió industrial de Ruhr el 1923. A finals de 1924, es van establir les finances del país.

Quan va morir Ebert el 1925, es va escollir com a president Paul vonHinderburg, que volia ficar Alemanya entre les grans potències, recolzant el país a tornar al poder. L'economia va créixer força, però, amb el crack de Wall Street de 1929, es va quedar sense crèdits externes. El 1930 Hidenburg va dissoldre el Parlament, i en les eleccions, comunistes i nazis obtingueren un gran increment de vots. El partit Nazi, liderat per Hitler, es van convertir en la segona potència política.

La promesa del nazisme de reconstruir la Gran Alemanya, humiliada pels tractats de guerra, i la campanya en la que es responsabilitza jueus i comunistes de la crisi econòmica, fou exercint cada vegada més atracció a la classe mitja i les masses empobrides. Comunistes i socialistes, enemics des de 1918, no es van unir contra Hitler mentre eren majoria al Parlament i no es van adonar del perill que representava.

En les eleccions de 1932, el Partit Nazi va duplicar el nombre de vots, i se li va oferir a Hitler una participació al govern de coalició dirigit pel dretà Franz vonPapen. Però encara no es va acceptar que Hitler agafés el govern. Papen. Entre 1932 i 1933, van haver-hi uns 6 milions de desocupats. El 1933, es va donar el govern a Hitler, qui va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions, a les quals el NSDAP va obtenir majoria absoluta.

Aquest any, Hitler va abolir el sistema federal d'Alemanya i va instaurar un poder central absolut, va dissoldre tots els partits excepte els seu, va il·legalitzar els sindicats i les vagues. Alemanya es va retirar de la Conferència del Desarmament i de la Societat de Nacions.

El règim va instaurar els primers camps de concentració per recloure milers d'opositors polítics, gitanos i homosexuals i va iniciar un programa d'eliminació física de discapacitats. Les protestes de les esglésies van frenar aquestes accions.

El 1935, Hitler, després de que el gabinet fou obligat a fer un jurament de lleialtat al canceller, inicià el rearmament alemany, en violació del Tractat de Versalles. Les potències europees, simplement, van protestar. Amb les “Lleis de Nuremberg”(no confondre amb el “Procés de Nuremberg”) de 1935, el règim va formalitzat jurídicament la seva ideologia racista, creant la base per la seva posterior política d'extermini de minories ètniques i religioses. El 1936, Alemanya, Itàlia i Japó van firmar el Pacte anticomunista o Tripartit.

El 1938, les tropes alemanyes van envair Àustria i Hitler va proclamar la seva annexió. També se li va annexionar les Sudetes txecoslovaques, per pressió de Hitler i de nacionalistes alemanys a les potències europees. La nit del 9 al 10 de novembre de 1938, el govern va instrumentar la destrucció sistemàtica de comerços i institucions religioses i culturals jueves.

El 1939, aprofitant les contradiccions entre xecs i eslovacs, les tropes alemanyes van avançar sobre Praga. Anglaterra va donar garanties a Polonia, Romania, Grècia i Turquia de preservar la seva independència. A la vegada, amb França, va provar una aliança amb la URSS. El 1939, Alemanya i la URSS van signar un pacte de no agressió i de compartir Polònia, però quan Alemanya la va envair, Anglaterra i França li van declarar la guerra. Començava la Segona Guerra Mundial. Hitler va poder amb Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i França. Però no va poder amb la URSS.

Mentre realitzava aquesta política d'expansió, al país hi havia una sistemàtica política d'extermini de la població jueva als camps de concentració. A aquests camps se'ls realitzaven tot tipus de tortures, des de treballar sense parar fins a gasejar-los en quantitats d'escàndol, passant per realitzar-hi cruels experiments i proves. Van morir uns 7 milions de persones: 6 milions jueus i 1 milió més d'altres ètnies.

La guerra va acabar el 1945, amb la rendició d'Alemanya a causa de la presa de Berlín per part de l'Exèrcit Vermell i el desembarcament de Normandia.

4.2.2.ELS RESPONSABLES

Seria molt fàcil dir que Hitler és el culpable de tot. En certa manera, és veritat: fou ell qui va treure i legalitzar les idees racistes i els mitjans necessaris perquè tot acabés en el gran Holocaust, i és veritat que estava periòdicament informat dels experiments i proves que hi havien.

Però, no era ell qui es tacava de sang les mans, ni qui torturava els presoners. Ell donava les ordres, i hi havia qui les complia i fins i tot, feia coses noves per voluntat pròpia. És clar que el govern en té la culpa. Però no tota.

Els metges que van ajudar al genocidi, si és que se'ls pot dir així, ho van fer per pròpia voluntat i vocació. Què els va motivar? La política, les cruels idees dels nazis i l'obsessió per els avanços de la medicina i l'evolució.

Va haver molts metges que van participar d'aquestes carnisseries, però he posat els més important, ordenats per camps de concentració. He dedicat, això sí, un llarg apartat al metge més conegut de l'Alemanya nazi, Josef Mengele.

CAMP	METGES	ALGUNS EXPERIMENTS
Mathausen	Dr. Kresbsback	Injeccions de benzina
		Dr. Schank	Hormones, polls, aliments, virus de tifus, còlera i tuberculosi Extracció de tota la sang d'un pacient
	Strurhof	Dr.Hirt	Experiments amb gasos verinosos
		Dr.Birckentach
		Dr.Haagen	Experiments amb el tifus
Sachsenhausen	SS Otto Skorzeny
Dachau	Dr.Sigmund Rascher	Vols a gran alçada, hipotèrmia, operacions quirúrgiques i tuberculosi.
Ravensbrück	Dr.Kar Gebhardt	Inseminació de presoneres amb semen de simi, implantament d'ossos. Viviseccions.
		Dr.Mandel
	Auschwitz	Dr.Mengele	Experiments amb bessons
		Dr.J.P.Kremer	Viviseccions
		Dr.Otmar vonVerschuer	Estudi de l'Herència
		Dr.Ernst B.
		Dr.Karl Clauberg	Esterilitzacions
		Dr.Wladyslav Dening	Ovariotomies.
		Dr.Entress
		Dr.Hantl
		Dr.Josef Klehr
		Dr.Scherpe
		Dra. Herta Oberhauser	Amputació d'extremitats, extracció d'òrgans, cristall en pols a les ferides.
		Dr.Horst Schumann	Esterilitzacions.

EL DOCTOR JOSEF MENGELE: L'ÀNGEL DE LA MORT

Va néixer l'11 de març de 1911 a Gÿinzburg, Alemanya. L'ambient que en aquell moment hi havia a Alemanya i, sobretot, a Berlín van marcar molt a Mengele: la medicina floria, Berlín era considerada la ciutat més refinada, i naixia, a partir de les comparacions de les teories de l'evolució de Darwin i els nous descobriments, una nova ciència: l'eugenèsia.

La família de Mengele era molt dura i disciplinada, i no se sentia estimat. Sempre es volia superar per estar bé amb sí mateix i demostrar que podia arriba lluny, potser perquè els seus pares se'n adonessin.

Josef Mengele era realment intel·ligent i molt ambiciós. Però també tenia un costat agressiu i molt patriòtic. Per això, quan Hitler va començar a fer discursos sobre la puresa de la raça ària, i a més, tenint en compte que la puresa hereditària, eutanàsia, esterilització dels indesitjables i puresa racial mitjançant l'eugenesia ocupaven la societat científica, no va dubtar en estudiar filosofia i medicina. Es va unir al Partit Nazi.

Les seves primeres investigacions van ser a l'Institut d'Herència Biològica i Higiene Racial, amb el Dr. Ottmar vonVerschuer. Va publicar estudis sobre genètica i nens, i es va interessar, sobretot, pels bessons.

Encara que sembli mentida, quan va acabar la carrera, Josef Mengele va realitzar el Jurament Hipocràtic1. Quan, després d'haver estat condecorat amb la Creu de Ferro en Primer Grau i la Creu de Ferro en segon Grau i convertit en heroi nazi per participar amb la Waffen SS en combat, va anar a Auschwitz, sembla que el va oblidar.

Ell sabia que a un camp de concentració com a Auschwitz trobaria totes les “cobaies” que necessités, i que no tindria cap límit en la utilització de les mateixes. Les investigacions que realitzava estaven dirigides al descobriment de la raça ària per una banda, i per l'altra, a la seva reproducció. Per això trobava tan fascinant els bessons.

Es calcula que va assassinar a uns 280 parells de bessons.

Quan va acabar la guerra, i abans d'abandonar el camp, va fer una última selecció i va enviar més de 400 persones al gas.

Va fugir.

ELS EXPERIMENTS AMB BESSONS

Les proves que va fer passar als bessons foren realment terribles: va provar de canviar el color dels ulls amb substàncies àcides(estava obsessionat amb els ulls blaus). Injectava directament a via fenol, cloroform i altres líquids per saber què passava. Els extirpava òrgans interns en viviseccions i altres degeneracions.

Fins i tot, una vegada, va cosir dos bessons per les mans i l'esquena per convertir-los en “siamesos”. Evidentment, els nens van morir per les infeccions i hemorràgies que van patir als punts de sutura de les venes.

Un cas fou el de dos bessons hongaresos que van arribar a Auschwitz el 1943. Posseïen un cos molt atlètic. Tenien molt de pèl al cos i el van guardar les primeres setmanes. Els bessons foren dutxats i examinats minuciosament. L'examen va durar 4 dies. Llavors foren sotmesos a raigs X. Després, se'ls van inserir dos tubs pel nas fins als pulmons i se'ls va administrar un gas que va fer que tossissin tan fort, que se'ls va haver de lligar. Foren fotografiats durant dies amb pèl. Després els van arrencar els pèls un a un per obtenir les arrels i foren, de nou, fotografiats. Van rebre edemes de bari i se'ls va realitzar un examen urologocal molt dolorós. Se'ls van treure mostres dels ronyons, la pròstata i testicles. També se'ls va fer un examen inferior gastrointestinal sense anestèsia.

Després de tres setmanes de tortures, foren assassinats amb injeccions de fenol al cor. Dissecats, van ser enviats a l'Institut d'Investigació Biològoga i Racial i Evolutiva de Berlín.

LABORATORIS

No sols va haver metges que realitzessin aquests experiments. Prestigioses firmes químiques i farmacèutiques sense escrúpols també van aprofitar-se de la situació, com per exemple la I.G.Farben, la Behring o la Bayer.

Fragment de la correspondència de Bayer amb Auschwitz:

“Li agraïm molt, senyor, posi a la nostra disposició un cert nombre de dones per unes experiències amb un nou narcòtic...Acusem el rebut de la seva resposta. Tot i això, considerem exagerat el preu de 200 marcs per una dona. No podem oferir-ne més de 170 marcs per cap. Si està d'acord, anirem a buscar-les. Necessitem unes 150 dones. Hem rebut l'enviament de les 160 dones. Encara que totes estaven dèbils, hem pogut realitzar l'experiència. {...} Han mort totes. Esperem resposta per més tractes.”

4.2.3.EXPERIMENTS

Hi havia tres classes d'experiments: la Lufswaffe (soldats), feien experiments sobre supervivència i rescat, com els efectes de la gran altitud, les baixes temperatures o la ingestió d'aigua de mar; el tractament mèdic tenia a veure amb la investigació en el tractament de ferides de guerra, atacs amb gas i formulació de vacunes contra malalties infeccioses; i els experiments racials, sobre nans i bessons, i l'estudi dels esquelets.

1-SUPERVIVÈNCIA I RESCAT

A)Observació de la mort per gana

A.1)Procediment

Es triaven subjectes sans i forts, i se'ls aïllava de la resta. No rebien cap tipus d'aliment, sols aigua perquè no es deshidratessin. Se'ls anaven prenent mides i anotacions sobre la resistència. S'esperava a saber quant tardaven a morir.

A.2)Bases científiques

Quan es digereixen aliments, el cos adquireix energia, una energia que va gastant en tots els processos del metabolisme.

Quan no ingerim aliments, no hi ha aportació d'energia. El primer que s'utilitzen llavors les reserves de greix. Després, quan aquestes s'esgoten, passen a usar-se les proteïnes dels músculs i òrgans per proporcionar l'energia.

Per últim, el cos es troba massa dèbil per funcionar de manera correcta o combatre les infeccions.

B)Supervivència a gran alçada

B.1)Procediment

Es posava als individus en cambres de pressió i se'ls hi anava augmentant o disminuint aquesta per saber els efectes que poden tenir els vols de gran alçada per als pilots. També se'ls posava amb manques d'oxigen per imitar la hipoxia.

B.2)Bases científiques

Hipòxia, dèficit agut d'oxigen

A la troposfera es produeixen símptomes d'hipòxia a partir de 4000 metres. En el límit, sota de l'estratosfera, a partir de 10500 metres, la inhalació d'oxigen pur no manté una adequada saturació d'oxigen a la sang. La hipòxia produeix diverses reaccions: irritabilitat i excitació al principi, després pèrdua progressiva de concentració i finalment, pèrdua de consciència. La freqüència cardíaca i respiratòria augmenten i disminueix la concentració tisular d'oxigen. Una hipòxia prolongada pot ocasionar danys cerebrals.

Embòlia gasosa

La disminució de pressió atmosfèrica per sobre dels 9000 metres fa que el nitrogen de l'aire no sigui capaç d'estar-se en dissolució i s'alliberi en forma de bombolles als teixits dels organismes. Acompanyats de gotes de greix dels adipocits fets malbé, aquestes bombolles poden entrar al torrent sanguini i formar obstruccions vasculars. Aquest fenomen ( de descomposició ràpida) pot causar confusió, paràlisi o colapse general de la circulació cerebral, així com dolor a les grans articulacions produït per episodis isquèmics.

La descompressió ràpida que es produeix quan hi ha una despresurització accidental ocasiona danys greus al cor i altres òrgans per efecte de les embòlies gasoses.

C)Hipotèrmia i congelació

C.1)Procediment

Els experiments sobre congelació es dividien en dues parts: per una banda, s'estudiava el temps que era necessari per baixar la temperatura corporal fins la mort, i per l'altra, es provava de trobar maneres de reanimar les víctimes.

Per congelar les víctimes, es posaven a blocs de gel, o a l'exterior dels barracons, amb temperatures sota zero. Per experimentar les maneres de ressuscitar els congelats, es va provar amb làmpades de sol, que irradiaven calor a la víctima, arribant a cremar-li la pell. Un jove al qual van repetir aquest experiment, va morir un dia després. Un altre procediment que es va provar va ser la irrigació interna, abrasant-ne els intestins i la veixiga. Tots els subjectes van morir. El mètode més efectiu va ser posar la víctima en aigua calenta i anar augmentant la temperatura poc a poc. Moltes víctimes van morir. Fins i tot es va provar escalfar els subjectes fent que copulessin amb diverses dones alhora. Aquest pervertit experiment no tenia cap èxit.

C.2)Bases científiques

Aquest experiment ja l'he comentat científicament a l'apartat 4.1.3., als experiments del Japó.

D)Ingestió d'aigua de mar

D.1)Procediment

Es feia que els individus beguessin aigua de mar per saber què es pot fer en els naufragis.

D.2)Bases científiques

Segons es diu, beure aigua de mar, al ésser salada, provoca una major sensació de set. I això fa que els que ho fan es tornin bojos, doncs tenen tota l'aigua del món per beure, però cada cop tenen més set.

2-TRACTAMENT MÈDIC

E)Injert ossi

E.1)Procediment

Actualment, hi ha una operació que pot fer que les persones que pateixen “enanisme” creixin entre 6 i 10 cm. Es fa tallant l'ós i deixant un espai entre les dues parts perquè aquest es regeneri sol. Doncs bé, els nazis van provar de posar trossos d'ós entre les dues parts d'un altre ós ja tallat.

F)Producció de gangrenes

F.1)Procediment

Es feia una ferida a un individu i es deixava que se li gangrenés infectant-la, per provar mètodes de curació.

F.2)Bases científiques

La gangrena és la mort o necrosi de cèl·lules individuals o teixits d'un organisme viu. La causa fisiològica immediata és l'obstrucció de l'aportació de sang arterial. Això provoca una pèrdua de sensibilitat i de la funció de la part afectada, normalment una extremitat, que es torna freda, fosca i es descomposa. Hi ha dos tipus de gangrena:

*Gangrena seca: o crònica, es produeix quan hi ha una obstrucció gradual de les artèries i els teixits quedes sense circulació sanguínia.

*Gangrena humida: o aguda, es produeix si els teixits morts s'infecten per la bactèria Clostridium. També es coneix com a gangrena gasosa degut al seu gasós olor a podrit. La temperatura del pacient s'eleva bruscament, i experimenta gran dolor, anèmia aguda i prostració. La gangrena humida pot aparèixer amb la contaminació de la ferida per sorra o materials contaminats. És mortal. Una vegada establerta, és totalment necessària l'amputació.

G)Defensa contra gasos tòxics

Tenint en compte que és semblant a l'experimentació amb armes biològiques, i aquestes ja han quedat explicades a l'apartat 4.1, no tornaré a repetir el mateix. Sols adjuntaré un document.

René Marx, un ex-deportat descriu un experiment d'aquest tipus:

“Bickenbach va provar fer alguns experiments. La Wehrmacht li havia encarregat que realitzés investigacions per lluitar contra gasos tòxics injectant líquid a l'organisme. Un comandant del camp va manar cridar alguns detinguts. Van escollir-ne vuit, gitanos, considerant més forts. Els van fer creure que els llibertarien. Els van dur fora del camp...Per la nit, tothom va tornar. Els vam rebre al barracó 5, la infermeria. L'infermer polonés els va prendre la temperatura, el pols i la respiració cada dues hores. Al dia següent al matí, dels vuit, n'havien mort quatre. Les SS havien format dos grups amb dues dosis diferents.”

H)Malalties infeccioses

H.1)Procediment

Com a la guerra bacteriològica duta a terme pels japonesos, se'ls infectava amb els gèrmens que provocaven malalties tan perilloses com la pesta o la verola.

H.2)Bases científiques

A l'igual que al punt anterior, la informació sobre les experiències amb armes biològiques ja la trobem al punt 4.1.3. Hi afegiré, també, una declaració.

Un testimoni, en Casimir Climent, que va estar Mathausen, recorda una experiència:

“Els espanyol també hem fet de cobaies . El servei de sanitat de les SS va demanar al nostre camp un grup de persones en bon estat de resistència física. No agafaren alemanys, sinó estrangers. De republicans, hi havia en Gil, en Calderon i jo. En Calderon va morir d'una lepra fulminant. A mi em van injectar 100 gr d'un líquid que ni el propi SS sabia què era. Crec que era un estaphilococ i volien fer-ne sèrum d'antiestafilococ. L'Institut d'immunologia de Viena va demanar quaranta homes que tinguessin un bon estat de salut. Ens van enviar molts de la barraca 2, la dels més ben alimentats. Durant sis mesos ens van posar una injecció al pit. Viena enviava cada mes una caixa metàl·lica amb injeccions numerades i el doctor SS mai no sabia què ens injectava sota la mamella esquerra. Durant tres o quatre dies teníem molta febre. La injecció, molt profunda, no era reabsorbida immediatament i es feia una calcificació, com un tumor que anava desapareixent. Aleshores ens treien 200 o 300 grams de sang. Després he tingut reaccions i no sé si ha estat d'això...També recordo a en Pere Baró i Gili, d'estat Català, que va morir al camp perquè li van extreure tota la sang...”

J)HÍBRIDS

J.1)Procediment

Es va escollir quinze dones. Se'ls va inocular líquid seminal de simi per provar de fer híbrids i així fer que s'obri una altra porta: la barreja d'espècies.

Totes les dones, en adonar-se de què els havien fet, es van suicidar.

J.2)Bases científiques

Els híbrids són els descendents dels creuaments entre espècies, gèneres o famílies diferents. Els híbrids que s'originen a la naturalesa tenen una paper important a l'evolució en l'increment de la varietat genètica. També es poden crear de manera artificial si s'assegura la trobada de cèl·lules sexuals d'organismes diferents. Quant més estreta és la relació entre els pares, l'híbrid té més possibilitats de ser viable.

3-EXPERIMENTS RACIALS:ANTROPOLOGIA

A part dels experiments que es feien amb els presoners, també se'ls assassinava per poder estudiar-los antropològicament. Cossos o parts dels cossos eren enviats a Universitats, on altres científics es dedicaven a estudiar-los i “col·leccionar races”.

Comunicats

Amb remitent del gerent econòmic d'Ahnenerbe:

“Berlín, 2 de novembre de 1942. Secret. A l'Òbersturmbannführer de las SS Dr.Brandt. Estimat Camarada Brandt: Com vostè sap, el Reichsführer de les SS va ordenar fa un temps que es proporcionés al Hauptsturmführer de las SS Prof.Dr.Hirt tot allò necessari per les seves investigacions. Per dur a terme certes investigacions antropològiques es necessiten 150 esquelets de presoners o jueus, i el camp de concentració d'Auschwitz els ha de proporcionar.{...}Amb camaraderia, Heil Hitler, Seu atentament, Sievers.”

Informe realitzat pel Dr.Hirt en resposta Suministre de cranis de jueu-bolxevics a Estrasburgo:

“Es disposa d'àmplies col·leccions de quasi totes les races. Sols en el cas dels jueus no hi ha cranis suficients per la ciència com perquè el treball amb ells permeti arribar a conclusions segures. La guerra ens dóna l'oportunitat d'aconseguir-ne {...}. Després de la mort induïda del jueu, el cap del qual ha de quedat intacte i sense ferides, separarà el cap del tronc i l'enviarà, submergit en algun líquid de conserva en pots ben segellats fets per aquest fi a la direcció enviada.”

Informe d'investigació de l'Institut Kaiser de Psiquiatria:

“Ha registrat un notable augment el nombre d'autòpsies infantils al laboratori Haar. Gràcies a això, ha estat possible recopilar un material únic en la qüestió de malformacions i lesions cerebrals....”

Propostes del Prof. Schneider el 2-09-44 a Prof.Nitsche:

“Ja contava que, dels idiotes investigats ens fallaria una tercera part.{...}no es van adoptar les mesures adequades i ara resulta que van amagar els pots enviats per nosaltres i no ens han pogut enviar aquells cervells, {...} també va resultar que a Eichberg estaven escassos de formol, així que els cervells s'han fet malbé. {...} No rebrem els cervells. He de suposar, per tant, que sols la meitat dels idiotes que aquí hem examinat quedaran disponibles per a completar la investigació. Lamentable, però que no té solució.”

4.2.4.CONSEQÜÈNCIES

Els milions de jueus han hagut de carregar sempre amb el dolor del que va passar als seus avantpassats, i el govern alemany ha donat indemnitzacions a persones i famílies que van patir d manera directa els efectes del gran Holocaust Nazi.

Els metges:

El Dr. Wladyslav Dering va ser declarat criminal de guerra, però va esquivar la justícia i va practicar la medicina molt de temps a la Somalilàndia Britànica.

La Dra. Herta Oberhauser va rebre una condemna de vint anys com criminal de guerra, però va sortir de la presó el 1952 i va obtenir una plaça com a metge de capçalera a Stocksee, Alemanya. La seva llicència per a practicar la medicina fou anul·lada el 1960.

El Dr. Karl Clauberg va estar a la presó 30 anys.

El Dr. Kar Gebhardt fou fusilat com a criminal de guerra el 1948.

El Dr. Mandel fou condemnat a mort el 1947 com a criminal de guerra.

El Dr. J.P. Kremer fou penjat.

El país:

Va caure en una gran crisi i a més, sempre hi haurà la desconfiança i petit “odi” cap a una nació que va deixar que succeís el que va succeir. Va perdre força com a potència mundial.

El Judici de Nuremberg:

El judici mostrà que es van cometre crims de guerra contra la humanitat. Va sentenciar els criminals i va establir un codi. Aquest Codi de Nuremberg va fixar els principis bàsics per a realitzar experiments que respectin els requisits de moral, ètica i dret:

1)El consentiment voluntari del subjecte es essencial.

2)L'experiment ha de prometre resultats beneficiosos per al benestar de la societat, i necessaris.

3)L'experimentació s'haurà de basar en una experimentació anterior amb animals, de manera que es tingui coneixement dels problemes i riscos que es poden derivar.

4)L'experiment ha d'evitar dolor físic i psicològic innecessari.

5)No es podran realitzar experiments en que hi hagi sospites de mort o deteriorament del subjecte.

6)El grau de risc no pot excedir el determinat per la importància humanitària del problema que l'experiment pretén solucionar.

7)S'haurà de protegir l'individu perquè no pateixi cap lesió ni incapacitat.

8)Els experiments s'hauran de realitzar per persones qualificades científicament.

9)Al transcurs de l'experiment, el subjecte pot abandonar en qualsevol moment.

10)El científic ha de posar fi a l'experiment a la mínima sospita de perill.

*He realitzat un resum dels punts relacionats amb la investigació mèdica del Codi de Nuremberg. Es pot completar amb el Conveni explicat al punt 3.2.

El món:

El món va quedar profundament tocat per aquests fets. Mai es recorda un episodi més cruel de la història i de les nefastes conseqüències del racisme. Encara ara, quan sentim alguna cosa sobre aquella època, se'ns posa la carn de gallina. El cinema, la literatura,..., ens segueix oferint informacions i relats sobre un tema que, encara que a vegades voldrien oblidar, cal que recordem, perquè

QUI OBLIDA LA HISTÒRIA, ESTÀ OBLIGAT A REPETIR-LA

4.3.1.CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

La Guerra del Vietnam va tenir lloc a Vietnam entre el 1959 i el 1975. El seu origen foren les guerrilles comunistes de Vietnam del Sud recolzades per Vietnam del Nord, per derrocar el govern sudvietnamita. L'enfrontament va desembocar en na guerra entre els dos països que aviat es va convertir en internacional quan Estats Units i uns altres 40 països més van recolzar Vietnam del Sud, mentre que la URSS i la República popular Xinesa van ajudar Vietnam del Nord. Vietnam es trobava separada en dos territoris delimitats física i políticament.

El 1954, el president americà Dwight D. Eisenhower va oferir ajuda econòmica directa a Vietnam del Sud i s'hi van enviar tropes. Diêm es va proclamar president de la República de Vietnam, i va expressar que no hi hauria reunificació per molt que els del nord ho volguessin. Així, amb el recolzament dels EEUU va començar un dilema: els del Sud no volien unificar-se, però els del Nord sí que volien. Durant 1957, els simpatitzants comunistes que havien arribat al Nord van començar a tornar al Sud, constiruint el Vietcong ( Vietnam Congsan o Vietnam Vermell) i van començar a realitzar sabotatges contra instal·lacions militars americanes; el 1959 van començar els seus atacs contra el govern de Diêm.

Durant la presidència de J.F.Kennedy, es va signar el tractat d'amistat entre EEUU i Vietnam del Sud. Es van enviar 11200 soldats a Vietnam. El 1963, Diêm i el seu germà, en un cop d'estat, foren executats. Fins el 1967, no va haver un govern estable. Aquest any, Thieu va resultar escollit president de la República.

Alhora, vietnamites del Nord s'infiltraven ells i els seus mitjans per ajudar el Vietcong. Va començar a intensificar-se la guerra, i EEUU, amb Lyndon B.Johnson com a nou president, van començar els bombardeigs a Vietnam del Nord. La presència americana a Vietnam va pujar a 200000 soldats.

Va haver intents de pau, però tots van fracassar, així que va continuar una guerra cruel i costosa que no duia enlloc. Una vegada els americans se'n van adonar, a USA es va crear n ambient de repulsió contra la Guerra del Vietnam. Va començar a haver-hi moviments de repulsa i moviments pacifistes.

Amb el nou president, Nixon, EEUU va començar a evacuar homes el 1965, uns 90000. però el 1970, tropes americanes van penetrar a Camboia i es van tornar a començar els combats i atacs aeris a Vietnam del Nord. A Vietnam va arribar a haver més de 500000 soldats americans.

La guerra sense lògica va continuar, doncs no van ser capaços de posar-se d'acord cada cop que es reunien per provar d'arreglar les coses. Però el 1973, després d'innombrables negociacions, es va signar l'Acord del fi de la guerra i la restauració de la pau, i l'alt el foc va entrar en vigor el 28 de gener. A finals de 1973, ja s'havien retirat totes les tropes americanes.

El resultat d'aquesta guerra foren més de dos milions de vietnamites morts, 3 milions ferits i cents de nens orfes, a part d'uns 12 milions de persones refugiades; i 57685 americans morts, a part dels 153303 ferits. Hi ha uns 2500 desapareguts.

La guerra del Vietnam és famosa per la seva crueltat i per no tenir gaire lògica. Però el govern americà, si bé no la va aprofitar per guanyar-la, ho va fer per fer experiments amb els soldats, als quals donava drogues perquè no tinguessin por, lluitessin més salvatgement i estiguessin contents.

4.3.2.ELS RESPONSABLES

S'ha d'atribuir tota la culpa al govern dels EEUU, doncs feia els experiments a partir de la CIA i el pentàgon.

4.3.3.EXPERIMENTACIÓ

A) DROGUES

A.1)Procediment

Les drogues es passaven camuflades al menjar o a l'aigua, així tenien controlat que no es perdés o no s'utilitzés. Els soldats no sabien que se'ls estava drogant.

A.2)Bases científiques

ELS PSICOFÀRMACS

Què són?

Són substàncies químiques que alteren el comportament, l'humor, la percepció o les funcions mentals. Les diferents cultures, al llarg de la història, han utilitzat aquestes substàncies per canviar estats de consciència.

Els psicofàrmacs exerceixen la seva acció modificant certs processos bioquímics o fisiològics cerebrals. Existeixen sis categories de psicofàrmacs: hipoticosedants, analgèsics narcòtics, estimulitzants euforitzants, al·lucinògens, alcohol i agents psicotròpics.

L'alcohol és el més corrent i més legal. Altera les funcions mentals i motores i pot lesionar el fetge i provocar addicció, l'alcoholisme. Els agents hipnoticosedants com els barbitúrics o el diazepam inclouen els depressors cerebrals com els somnífers o ansiolítics. Els analgèsics narcòtics s'utilitzen com analgèsics doncs calmen el dolor. Els agents estimulants euforitzants com les amfetamines poden usar-se per suprimir l'apetit o tractar la hiperactivitat, millorar el rendiment físic o mental o prevenir el mareig. Els fàrmacs psicotròpics milloren els símptomes dels pacients esquizofrènics. Els al·lucinògens, per últim, aconsgueixen estats alterats de la consciència. El més important i el que més es va utilitzar per experimental a Vietnam és l'LSD, però també s'utilitzen la mescalina i el PCP, apart d'altres.

L'LSD

L'LSD o Dietilamida de l'Àcid Lisèrgic és un fàrmac al·lucinogen potent, sintetitzat per primera vegada el 1938 a Suïssa a partir de l'àcid lisèrgic. L'àcid lisèrgic és un component de la floridura de la centena, un fong, i produeix canvis onírics, en l'humor i el pensament i altera la percepció del temps i l'espai.

L'LSD introdueix alteracions transitòries del pensament, del tipus de sensació d'omnipotència o un estat de paranoia agut. També s'han descrit reaccions a llarg plaç com psicosis persistent, depressió perllongada, o alteració del judici, encara que no s'ha pogut establir si aquestes són resultat directe del seu consum.

Se sol ingerir per la boca, en tauletes o càpsules. A vegades, també es pren líquid.

4.3.4.CONSEQÜÈNCIES

Molts dels soldats que van tornar i es van reinserir a la societat han tingut recaigudes o efectes del consum de drogues durant la guerra del Vietnam. La majoria no sabia ni si n'havia pres.

El govern dels EEUU, com sempre, va quedar net, i encara a dia d'avui, és un tema amagat i no gaire reconegut.

4.4.1.Experiments il·legals amb aspartame

L'aspartame és una substància que es va fer molt famosa, doncs semblava resultar una bona solució per als diabetis. L'experimentació havia anat bé, però es va comprovr que quan es provava amb subjectes humans, no era efectiva i a més, derivava greus riscos per a qui ho prenia. Se'n va prohibir l'experimentació i l'ús, però un doctor, el Dr. Ortega va realitzar experiments clandestins amb víctimes que creien prendre un derivat de la papaia. Aquests experiments van ser fets el 1984 a Mèxic, Argentina i Gualtemala. Va tenir nefastes conseqüències per a qui va formar part de la prova : aparició de tumors, gliomes, atacs d'epilèpsia, tremolors, desorientació, pèrdua d'equilibri i de memòria.

4.4.2. Mortals experiments americans amb la SIDA

Tuskegee, Alabama. El govern va donar a 412 homes negres “placebos”, és a dir, drogues sense valor medicinal que tenien sífilis per documentar i estudiar tot el procés de la malaltia.

Àfrica i la república Dominicana. El govern està donant a dones embarassades i amb la SIDA les mateixes drogues sense valor per estudiar la transmissió d'aquesta malaltia.

S'ha aconseguit un tractament que, pres a l'embaràs en píndoles, bloqueja la transmissió de la malaltia i impedeix que el nen surti infectat. Però els països pobres no se les poden permetre, així que han caigut en els experiments que fan amb elles simulant que els donen el medicament que salvarà els seus fills.

S'han donat a conèixer 18 experiments amb 17000 dones. Experiments semblants e fan als EEUU, però amb les vertaderes píndoles.

Milers de nens naixeran malalts perquè el sector de la farmàcia i la sanitat vertadera està solament a l'abast dels països desenvolupats. I mentre, serviran de conillets d'índies perquè nosaltres trobem solucions que ni tan sols compartirem amb elles.

4.4.3. Càncer i hepatitis

A un geriàtric de Brooklyn, s'han descobert unes esgarrifoses notícies: s'injectava als pacients cèl·lules canceroses per a estudiar la resposta immunològica als tumors ( Jewish Hospital and Medical Cander de Brooklyn).

Però els nens tampoc se'n salven: a una institució de nens deficients, també a Nova York, els nens foren inoculats amb virus de l'hepatitis per disposar de coneixements sobre la malaltia.

4.4.4.Les lobotomies

La raó de la bogeria ha estat sempre molt misteriosa. Els àrabs creien que era una gràcia divina; els cristians, que era un càstig per pecadors. Però amb els avanços de la medicina es va arribar a una suposició, al segle XV: la bogeria està causada per la Pedra de la Bogeria, una pedra que està situada al front i que fa que els homes es tornin bojos. Així, es va posar de moda treure del cap dels malalts unes pedres que ni tan sols existien.

Dos científics, Fulton i Carlyle, van començar a fer operacions basades en això però amb base científica: van fer, mitjançant, una operació, que dues mones agressives passessin a ser tranquil·les i dòcils. La intervenció consistia en extirpar una part del lòbuls frontals del cervell després de fer perforacions a cada cantó del crani. Ubicada sobre les òrbites dels ulls, es deia que aquesta era la zona del cervell on es desenvolupaven les emocions i la personalitat. Per tant, quan s'extirpés una part, l'individu perdia part d'aquesta personalitat i del seu temperament. Era cirurgia cega: mai se sabia que es tocava.

Diverses persones van quedar impressionades per aquest experiment: el neuròleg portuguès António Caetano de Abreu Freire Egas Moniz, va preguntar si aquesta cirurgia es podria aplicar a humans. Al poc temps, revelaria el seu caràcter ambiciós realitzant allò que havia proposat. Va denominar les operacions leucotomies, i en va realitzar 20 des de 1935 amb, segons ell, excel·lents resultats. Deixava les víctimes en un estat zombie, sense consciència d'ells mateixos, però per la societat d'aquell temps, estaven millor així, com vegetals, que omplint manicomis. El 1949, va guanyar un Premi Nobel.

Un altre home que es va impressionar molt fou el neuròleg Walter Freeman. També va voler provar-ho en humans, però com ell no podia ( sofria artritis), va buscar un company, el neurocirurgià James Watts. Van assajar una setmana amb cadàvers i van passar a humans vius. La primera operació la van realitzar a una dona de 63 anys , amb depressió i trastorns de personalitat. Es va recuperar perfectament sense les pertorbacions que tant l'havien fet sofrir.

Freeman va rebatejar la leucotomia com lobotomia i ho va practicar per tot EEUU. Va inventar un sistema més efectiu: la lobotomia transorbital o del pica-el. La intervenció consistia en introduir un pica-gel sota la parpella superior de l'ull per perforar el lòbul i moure'l. Sols amb anestèsia local, era molt més ràpid (15 minuts) i barat ( 250 $), i no calia ser un cirurgià. Va realitzar 5000 lobotomies el 1949.

Entre les víctimes del pica-gel va haver-hi també gent famosa. Un cas és el de Frances Farmer, una bella i jove actriu de naturalesa independent i simpatia pel comunisme, que va ser un escàndol per la seva afició a l'alcohol i les drogues. Després de ser violentament tractada amb electro-shocks i violada pels hospitals on va anar passant, va caure a les mans de Freeman. Li va practicar la lobotomia. Mai més va ser rebel. Va canviar.

Durant els anys 60, aquestes pràctiques van seguir existint.

5.1.EL JURAMENT HIPOCRÀTIC

J

uro per Apol·ló. Metge, i Esculapi i per Hygeia i Panacea i per tots els déus i deesses, posant-los de jutges, que aquest mon jurament serà complert fins on tinc poder i discerniment. A aquell qui va ensenyar-me aquest art, l'estimaré el mateix que als meus pares; ell participarà del meu manteniment i si ho volgués participarà dels meus bens. Consideraré la seva descendència com germans meus, ensenyant-los aquest art sense cobrar-los-en res, si ells desitgen aprendre'l.

Instruiré per precepte, per discurs i en totes les altres formes, als meus fills, als fills del qui em va ensenyar a mi i als deixebles units per jurament i estipulació, d'acord amb la llei mèdica, i no amb altres persones.

Portaré endavant aquest règim, el qual d'acord amb el meu poder i discerniment serà en benefici dels malalts i els apartarà del perjudici de l'error. A ningú donaré una droga mortal encara que en fos demanada, ni donaré consell per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a cap dona pessaris destructors; mantindré la meva vida i el meu art allunyat de la culpa.

No operaré a ningú per càlculs, deixant tal feina als qui treballen en aqueixa pràctica. A qualsevol casa on entri, serà per benefici dels malalts, abstenint-me de tot error voluntari o corrupció, i de lascívia amb les dones o homes, lliures o esclaus.

Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva professió, o fora d'ella, senti o vegi en la vida dels homes que no tingui d'ésser públic, mantenint aquestes coses de manera que no se'n pugui parlar.

Ara, si compleixo aquest jurament i no el trenco, que els fruits de la vida i de l'art siguin meus, que sigui sempre honrat per tots els homes i que de lo contrari m'advingui si el trenco i són perjur.

5.2.PRINCIPIS ÈTICS BÀSICS DE LA MEDICINA

1)RESPECTE PER LES PERSONES ( PRINCIPI D'AUTONOMIA)

Aquest respecte implica dues conviccions ètiques: en primer lloc, els individus han de ser tractats com a agents autònoms i, en segon lloc, les persones amb autonomia disminuïda són titulars de protecció. Per tant, aquest principi de respecte a la persona implica dos requeriments morals: el del reconeixement de l'autonomia i el de protecció d'aquells que no disposin d'aquesta autonomia.

Respectar l'autonomia vol dir respectar les opinions i eleccions d'una persona, evitant l'obstrucció de les seves accions sempre que no siguin perjudicials per altres.

2)PRINCIPI DE LA BENEFICÈNCIA I NO DE LA MALEFICÈNCIA

És, potser, el punt ètic més important per als metges. Aquest principi és l'encarregat de procurar el benestar del pacient per sobre de tot. D'aquesta manera, s'han d'evitar els danys ( maleficència), o si més no, minimitzar-los i fer màxims els beneficis.

3)PRINCIPI DE JUSTICIA

La justícia és entesa com la “honestedat en distribució”, o “el que es té dret”. El principi de justícia seria aquell que senyala que tots els iguals han de ser tractats com iguals, per tant, el metge no ha de tenir en compte cap tipus de distinció entre pacients, ni per pròpies idees ni per pressions socials.

5.3.ENTREVISTA AMB UNA METGE

La Senyora Betlem Graupera és metgessa a Obstetrícia i Ginecologia a l'Institut Universitari Dexeus de Barcelona. Té 31 anys i s'ha ofert molt amablement a concedir-me una entrevista. Ha estat ella qui m'ha proporcionat el Jurament hipocràtic i els Principis.

- Bona tarda, Sra. Graupera.

- Bona tarda.

- Bé, en primer lloc, per què es va voler fer metge?

• A mi sempre m'havia agradat aquest món, i a més, crec que és bo ajudar a la gent, i vaig creure que estaria prou capacitada per aconseguir-ho.

• Vostè m'ha proporcionat el Jurament Hipocràtic. A part que moltes gràcies, en quin moment es realitza aquest jurament?

• Es fa l'últim dia, el dia de la Cerimònia de graduació.

• Què significa pels nous metges aquest jurament?

• En realitat, no gaire. És una tradició. Com podràs llegir, és realment molt antic i antiquat. Aquell dia, no et fixes en el que diu, estàs massa emocionada amb el fet que ja ets metge.

• Però, bé que els metges han de creure el què diu, oi?

• Home, això és clar. El que passa és que aquest document està totalment obsolet i hi ha moltes coses que ja no tenen aplicació. Però és evidentment que també s'ha de tenir cura dels pacients i protegir-ne la intimitat, com diu el jurament.

• És important tenir ètica per ser un bon metge?

• Es una de les coses primordials: si no ets una persona ètica, no ets una persona.

• I quines bases ètiques segueix, on metge?

• Doncs, com ja t'he donat, els principis d'autonomia, beneficència i justícia resumeixen l'ètica per ser un bon metge.

• I quin és el més important?

• Evidentment, el Principi de Beneficència i no de maleficència. És el nostre guia. És el que diferencia els metges dels salvatges.

• I què en penses, dels metges que no ho respecten, com varen fer els nazis o els japonesos?

• Haig d'opinar? Sense comentaris. L'únic que et puc dir és que estan motivats per la política i la pressió social.

• Per últim, què creus que ha de tenir algú per ésser un bon metge?

• El més important: vocació. Després, paciència, i bones intencions.

• Algun comentari?

• Que la medicina, i la ciència, té un problema molt important: el sociològic. Ens hauríem de conscienciejar que no estem preparats per assumir de manera correcta tots els avanços que estem patint en ciència i tecnologia.

• Doncs bé, moltes gràcies, Sra. Graupera.

• De res, gràcies a tu.

6.CONCLUSIONS

• Hi ha moltes societats que proven d'amagar crims que no s'haurien de repetir, doncs van totalment es contra de la dignitat i dels drets humans. I després, són tan hipòcrites com per criticar el que fan altres sense fer una ullada al seu passat.

• La pressió política sobre la ciència pot fer que aquesta es desviï a depravacions i crueltats totalment irracionals i que haurien d'estar més castigades.

• La justícia no actua sempre com ho hauria de fer: per què mai van agafar en Mengele? Per què tants metges nazis van seguir practicant la medicina com si fossin els metges íntegres i ètics que mai van ser?

• Els éssers humans poden ser realment cruels, i aquest estudi realitzat m'ha demostrat que no vaig malament sobre el que penso de la humanitat. Trobo que amb coses com aquesta, queda prou demostrat que l'home és dolent per naturalesa, i que sempre provarà de fer-ho tot contra els altres guals a ell, mai intentarà fer-ho per bé aliè ( les excepcions confirmen la regla).

• Trobo que he assolit correctament els meus objectius, doncs ara, entenc que no comprenc, quines motivacions van fer que els metges de diverses èpoques i societats volguessin conèixer més enllà, com ho van fer i què varen provocar. Què s'ha de tenir en compte per no repetir episodi tan nefastos de la història com els exposats a aquest treball.

• Sobre les perspectives de futur, evidentment, aquest és un treball obert. Sempre es pot saber més sobre història, detalls que t'ajuden a una millor comprensió i aprofitament, mitjans que et permeten buscar i trobar més. I sobretot, sempre pots tenir més cultura i coneixements que t'ho poden fer veure diferent. Així doncs, aquest treball queda totalment obert a tot tipus d'informació en un futur.

7.BIBLIOGRAFÍA

Llibres:

• HEYDECKER,J.J. i alters: El proceso de Nuremberg. Barcelona. Ed.Brugera. 1965

• MÜLLER-HILL, Benno: Ciencia mortífera. Barcelona. Labor/Punto Omega.1985.

• VVAA: Crónica de la medicina, .Barcelona. Plaza & Janes.1995.Volums I i II.

• VVAA: Experimentación humana en Europa: legislación y aspectos bioéticos. Valladolid: Secretariado de Publicaciones de la Universidad. 1997.

• VVAA: Deportación, el horror de los campos de concentración. Barcelona. Ed. Petronio. 1969

• Articles:

• APARICIO, Daniel: “Sistemas Informáticos como alternativa a la experimentación”.www.ctv.es. 15 de març de 2002.

• HARO, Eduardo: “Etnobomba”. www.elpaís.es. 17 de novembre de 1998.

• Villán, Jorge: “Soldados de EEUU de la Iglesia Adventista se ofrecieron voluntarios para experimentos biológicos del ejército”. www.estrelladigital.com 25 d'octubre de 2001.

• Enciclopèdies :

• Enciclopèdia Microsoft Encarta 2002.

• Enciclopedia Microsoft Encarta 2003.

Internet:

• www.odci.gov

• www.vietnam-war-papers.com

• www.hystorypapers.com

• www.encarta.msn.es

• www.elrincondelvago.com

• www.bioeticaweb.com

• www.elperiodico.es

• www.elpais.es

• www.ctv.es

• www.estrelladigital.com

• www.comunidad.derecho.org

• www.aforo.com

• www.cnice.mecd.es

• www.artehistoria.com

• www.biomedicaweb.com

• www.diariomedico.com

CONFIDENCIAL:L' experimentació il·legal amb humans

83

4.X. NOM DEL CAS

4.X.1.CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Introduiré una mica el que era aquell moment, què va passar i com.

4.X.2.ELS RESPONSABLES
Qui es va encarregar dels experiments.

4.X.3.EXPERIMENTS

-Y

*Y.1)Procediment: com es duien a terme els experiments.

*Y.2)Bases científiques: en quins raonaments i estudis mèdics i biològics es basaven per realitzar les experiències.

4.X.4.LES CONSEQÜÈNCIES
Què va passar amb els responsables? I amb els familiars de les víctimes?