Lamarkisme: existencia d'una tendencia a la complexitat. Aparicions d'adaptacions al medi a causa de l'us i el desus dels organs. Llei de l'us i el desus, la funcio crea l'organ. Herencia dels caracters adquirits; els canvis que experimenten els individus durant la seva vida es transmeten als descendents.

Darwinisme: elevada capacitat reproductora dels individus. Variabilitat de la descendencia (en els organismes que es reprodueixen sexualment). La seleccio natural: si les condicions ambientals son hostils s'estableix una lluita per la supervivencia en la qual s'eliminen els individus menys aptes i persisteixen els mes adaptats, es l'anomenada selecció natural. Aquests individus seleccionats son els unics que es reprodueixen i per tant els uniks que tranmeten els seus caracters a la descendencia.

Neodarwinisme: es va comprovar que les mutacions ocorren a l'atzar, tant poden ser favorables com desfaborables per assolir una adaptacio; per tant son preadaptatives, es a dir, creen la variabilitat sobre la qual despres ha d'actuar la seleccio. 1\ el proces evolutiu es basa en els principis darwinistes de la variabilitat de la descendencia i de la seleccio natural.2\ la variabilitat de la descendencia es deguda a la mutacio i la recombinacio genetica. Les mutacions creen nous gens mentre que la recombinacio tan sols crea noves combinacions de gens.3\ el que evoluciona son les poblacions i no pas els individus, es mes important estudiar la frequencia dels gens en una poblacio (frequencies geniques) que l'absencia o presencia d'aquestes en l'individu. Les poblacions perduren i van canviant a mesura que varien les seves frequencies geniques, mentre que els individus moren amb el mateix genotip amb que van neixer. 4\ els factors que fan variar les frequencies geniques d0una poblacio son la seleccio natural, les migracions, les mutacions i la deriva genetica . 5\ perque una poblacio arribi a generar una especie diferent ha d'estar aillada de les altres poblacions.

Proves de l'evolucio: tipus de proves: taxonomikes: classificacio dels essers vius per semblances, la categoria taxonomika engloba, al seu nivell elements semblants entre si. Segons la teoria evolucionista, aquestes semblances es donen perque tenen un antecessor comu, es a dir, perque procedeixen d'una mateixa especie mes o menys llunyana. L'existencia de diferents nivells de semblança queda mes ben explicada per un proces evolutiu que per creacio independent de cada especie. Biogeografiques: es basen en la distribucio geografica de les especies.

Proves paleontologiques: es pot observar un augment de la complexitat dels organismes i una diversificacio de les especies des de les epokes mes antigues a les mes modernes.

Proves anatomiques: els organs homolegs tenen un mateix origen embriologic i per tant la mateixa estructura interna pero amb una forma i funcio que poden ser diferents. Els organs homolegs indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns. Els organs analegs son els que malgrat tenen un origen embriologic diferent i una estructura interna tb diferent, exerceixen la mateixa funcio.

Organs vestigials: tb s'utilitzen com a prova de la teoria evolucionista, son organs superflus, sense funcio especifica i l'extirpacio dels kuals no comporta una disminucio en l'aptitud de l'individu. La presencia d'aquests organs queda explikada per lateoria evolutiva si es considera que son organs residuals que probablement van tenir importancia en els organismes predecessors, pero que en els organismes actuals es troben reduits i en desus.

Proves embriologiques: comparacio del desemvolupament embrionari dels animals.

Proves bioquimiques: es basen en l'estudi comparat de les molecules dels diferents organismes. S'ha observat que com mes semblances morfologikes hi ha entre dos organismes mes coincidencies hi ha entre els tipus de molecules que el constitueixen. Aixo es considera uan prova de l`evolucio. Actualment els metodes mes utilitzats per comparar organismes son les sequencies de nucleotids de l'adn nuclear mitocondrial, de l'adn ribosomic i de la sequencia d'aminoacids de diverses proteines.

La genetica de les poblacions: la poblacio es el conjunt d'individus de la mateixa especie que habiten en el mateix lloc i que per tant es poden emcreuar entre si (fons genetic comu). Les frequencies genotipikes son el tant per u que hi ha de cada genotip. Les frequencies geniques son el tant per u de cadascun dels al.lels que hi ha per cada carácter.

Fonts de la variabilitat intraespecifica: mutacions: son canvis inesperats a l'atzar en la informacio genetica. Son preadaptatives. Les mutacions que tendeixen a donar-se reiterativament, les anomenades mutacions recurrents, son les que tenen importancia dins l'evolucio. Migracions (flux genetik): son les arribades d'individus d'altres poblacions (immigracions) o la sortida d'individus propis (emigracions). El fons genetik d'una poblacio pot variar pel flux genetik, es a dir, per l'aportacio o substraccio d'al.lels deguda a les migracions. Deriva genetica: es el canvi de frequencies geniques perque el nombre d'individus reproductors que contribueixen a formar la generacio seguent es inferior al que es necessari perque aquestes frequencies geniques hi estiguin ben representades. Efecte fundador ( separacio de uns kuants individus que donen lloc a una nova poblacio) efecte coll d'ampolla ( poblacions on hi ha drastiques reduccions del nombre d'individus).

Especiacio: es el proces evolutiu mitjançant el cual a partir d'una especie preexistent apareix una nova especie. L'estudi de les relacions evolutives entre les especies d'un llinatge s'anomena filogenia. Tipus d'especiacio: al.lopatrida (aillament geografic) i simpatrida (aillament no geografic sino biologic)

Etapes especiacio al.lopatrida: en principi tenim una especie tots els individus es poden encreuar entre si, aillament geografic, les barreres geografiques son obstacles que impedeixen l'encreuament entre individus. Aillament reproductiu, si les condicions son diferents les mutacions i la deriva seran diferents i les adpatacion tambe. Al cap de milers d'anys les dues subpoblacions inicials presenten tantes diferencies que encara que es posin en contacte no serien capaces de donar descendencia fertil.

Especiacio simpatrida: la divergencia te lloc dins la mateixa area, les barreres son biologiques, els MAR (mecanismes d'aillament reproductor) que poden ser prezigotics i postzigotics.

MAR prezigotics: aillament ecologic: en especies fitoparasitaries uns individus s'han especialitzat en parasitar un tipus de plantes, i uns altres, a parasitar un altre tipus que viu a la mateixa zona, per la qual cosa es mantenen propers pero separats. Aillament estacional: per exemple uns individus floreixen en una epoca i uns altres en una altra. Aillament etologic: uns individus fan uns moviments per atraures a les femelles i uns altres unes altres, per la qual kosa no arriben a posar-se d'acord per aperallar-se. Aillament gametic: les gametes masculines no poden viure a l'interior del cos de la femella, o no son atrets pels gametes femenins.

MAR postzigotics: zigot no viable: el zigot que resulta de la fecundacio no arriba a completar el seu desenvolupament. Esterilitat o no viabilitat dels hibrids: els descendents hibrids moren abans d'arribar a l'edat reproductora o son esterils. El mes conegut es el de les mules hibrids de cavall i ase.