T. 11. EVOLUCIÓ

• Evolució Procés de transformació d'unes espècies en d'altres gràcies a l'acumulació de les variacions que apareixen en els descendents després de llargs períodes de temps.

• Teoria de l'evolució Principal teoria sintètica de la biologia. Unifica els coneixements de botànica, zoologia, paleontologia, etc. I permet comprendre con s'ha desenvolupat la història de la vida i preveure com continuarà.

• Espècie Conjunt d'individus que es poden reproduir entre sí i donar lloc a descendents fèrtils.

• Microevolució Aparició de noves espècies.

• Macroevolució Aparició de nous regnes, classes, ordres, famílies o gèneres.

• Deriva genètica Canvi en les freqüències al·lèliques en una població per atzar.

• Efecte fundador: Separació d'uns individus que donen lloc a una nova població. Com menys siguin més influiran les seves característiques i més diferent serà la seva progènie respecte de la població mare.

• Efecte coll d'ampolla: Reducció del núm. d'individus en poblacions on periòdicament hi ha sequeres, plagues o incendis.

• Migració Arribada d'individus d'altres poblacions (immigracions) o la sortida d'individus propis (emigracions).

• Mutacions Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.

• Mutacions recurrents: Importants en l'evolució.

• Selecció Natural Eliminació dels individus menys aptes, els que tenen menys eficàcia biològica o reproductora. Actua en els fenotips i produeix canvis en les freqüències genotípiques: adaptacions.

• Selecció direccional: S'afavoreix un genotip extrem

• Selecció estabilitzadora: S'afavoreix un genotip intermedi.

• Selecció disruptiva: S'afavoreixen dos genotips extrems.

• Anagènesi = Transformisme.

• Cladogènesi Comunitat de descendència = parentesc entre espècies (Filogènica) = mateix origen filètic.

• Punts en comú del LAMARCKISME I EL DARWINISME:

• Herència de caràcters adquirits

• Canvis en les espècies al llarg del temps (Transformació = Anagènesi)

• Importància del medi per l'evolució.

• Generació espontània Pasteur (la nega).

• TEORIA NEUTRALISTA:

• M. Kimura (1968).

• La major part dels canvis evolutius no serien adaptatius.

• La major part de les mutacions no són ni favorables ni desfavorables, són neutres.

• Accepta la selecció natural.

• Canvis evolutius a l'atzar.

• TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT:

Model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):

No explica els salts que es produeixen entre una espècie i una altre espècie existent, sense que aparegui cap resta de formes intermèdies.

• Eldredge i Gould (1972) TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT

• Una petita població de l'espècie ancestral quedà aïllada de la resta i evolucionà de manera diferent fins que sorgí una nova espècie. Més tard aquesta espècie tornar a l'àrea inicial on es va fer molt abundant.

• Canvi en les condicions ambientals extinció espècie ancestral.

• Pressió de la selecció natural més alta a la zona ocupada per la població petita adaptacions més ràpides i avantatjoses.

• Selecció natural actuà en diferent direcció i l'espècie s'ha adaptat a alimentar-se d'una altre manera amb la qual cosa no competiria amb la inicial si es tornaven a trobar.

• Com que l'àrea on haurien tingut lloc les formes intermèdies és molt petita, queda justificat perquè no s'han trobat fòssils.

Diferències amb el model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):

• LES PROVES D'EVOLUCIÓ:

Radiació adaptativa Procés evolutiu en què les espècies es diversifiquen segons la seva situació i segons la seva alimentació.

Endemismes Espècies pròpies a cada zona.

• LA GENÈTICA DE LES POBLACIONS:

Ecosistema: Unitat funcional - dinàmica- Cicle de matèria, fluxe d'energia.

Biòtop (no viu) Medi +, condicions + i factors físics/químics.

Comunitat (viu) Conjunt de poblacions diferents (Relacions: Interespecífiques - entre espècies- Intraespecífiques - entre individus de la mateixa població-)

Hàbitat Lloc de residència.

Nínxol ecològic Funció que fa una espècie en un ecosistema.

Biomassa Massa total dels organismes. Es pot referir a un determinat nivell tròfic o a tota la biocenosi.

Fòssil Restes mineralitzades al terreny (àmbar)

Població Conjunt d'individus de la mateixa espècies que habiten al mateix lloc i que per això es poden encreuar entre si. Comparteixen un mateix conjunt de gens (fons genètic comú).

Freqüències genotípiques tant per u que hi ha de cada genotip.

Freqüències gèniques Tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per a cada caràcter. Es calculen a partir de les freqüències genotípiques.

Llei de HARDY i WEINBERG:

• Població d'organismes amb reproducció sexual en la qual tots els individus s'encreuen a l'atzar (població panmíctica)

• No hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica ni hi ha selecció natural. Les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en generació. No evolució.

• ESPECIACIÓ:

• Definició: Procés evolutiu mitjançant pel qual a partir d'una espècie apareix una nova espècie.

• Anagènesi / Evolució filètica.

• Cladogènesi: parentesc entre espècies.