Biología, Botánica y Zoología


Evolució biològica # Evolución biológica


T. 11. EVOLUCIÓ

  • Evolució Procés de transformació d'unes espècies en d'altres gràcies a l'acumulació de les variacions que apareixen en els descendents després de llargs períodes de temps.

  • Teoria de l'evolució Principal teoria sintètica de la biologia. Unifica els coneixements de botànica, zoologia, paleontologia, etc. I permet comprendre con s'ha desenvolupat la història de la vida i preveure com continuarà.

  • Espècie Conjunt d'individus que es poden reproduir entre sí i donar lloc a descendents fèrtils.

  • Microevolució Aparició de noves espècies.

  • Macroevolució Aparició de nous regnes, classes, ordres, famílies o gèneres.

  • Deriva genètica Canvi en les freqüències al·lèliques en una població per atzar.

    • Efecte fundador: Separació d'uns individus que donen lloc a una nova població. Com menys siguin més influiran les seves característiques i més diferent serà la seva progènie respecte de la població mare.

    • Efecte coll d'ampolla: Reducció del núm. d'individus en poblacions on periòdicament hi ha sequeres, plagues o incendis.

  • Migració Arribada d'individus d'altres poblacions (immigracions) o la sortida d'individus propis (emigracions).

  • Mutacions Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.

    • Mutacions recurrents: Importants en l'evolució.

  • Selecció Natural Eliminació dels individus menys aptes, els que tenen menys eficàcia biològica o reproductora. Actua en els fenotips i produeix canvis en les freqüències genotípiques: adaptacions.

    • Selecció direccional: S'afavoreix un genotip extrem

    • Selecció estabilitzadora: S'afavoreix un genotip intermedi.

    • Selecció disruptiva: S'afavoreixen dos genotips extrems.

  • Anagènesi = Transformisme.

  • Cladogènesi Comunitat de descendència = parentesc entre espècies (Filogènica) = mateix origen filètic.

FIXISME

LAMARCKISME

DARWINISME

TEORIA SINTÈTICA

Època

Pii - mitjans s. XVIII

Mitjans s. XVIII i pii s. XIX

Mitjans s. XIX

Segle XX

Autors

Linné, Cuvier

Buffon, E. Darwin, Lamarck.

Charles Darwin, A.R. Wallace.

Dobzhansky, Mayr, Simpson

Aparició d'espècies

Creacionisme

Generació espontània

Generació espontània

Creació a partir d'altres individus.

Punts principals

Invariabilitat espècies

- Transformació d'unes espècies en d'altres iguals = Transformisme

causes:

1. Tendència a la complexitat

2. La funció crea l' òrgan (importància de l'adaptació al medi)

3. Herència de caràcters adquirits.

- Variabilitat en la població. (no sap les causes). És a l'atzar (interespecífica, intraespecífica)

- Selecció natural

- Cladogènesi

- Deriva genètica,

-microevolució i macroevolució.

- Variabilitat descendència (mutació, recombinació gènica)

- Població, no individu.

- Variació freqüències gèniques (migració, selecció natural, mutació, deriva genètica)

- Aïllament en la població per a aconseguir una mala espècie (no reproducció).

Esquemes

  • Punts en comú del LAMARCKISME I EL DARWINISME:

    • Herència de caràcters adquirits

    • Canvis en les espècies al llarg del temps (Transformació = Anagènesi)

    • Importància del medi per l'evolució.

    • Generació espontània Pasteur (la nega).

  • TEORIA NEUTRALISTA:

    • M. Kimura (1968).

    • La major part dels canvis evolutius no serien adaptatius.

    • La major part de les mutacions no són ni favorables ni desfavorables, són neutres.

    • Accepta la selecció natural.

    • Canvis evolutius a l'atzar.

  • TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT:

Model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):

  • Totes les espècies successives formen una sola línia evolutiva a partir de l'espècie ancestral.

  • La transformació és lenta i continuada.

  • La transformació es produeix en tota la població.

  • No explica els salts que es produeixen entre una espècie i una altre espècie existent, sense que aparegui cap resta de formes intermèdies.

    • Eldredge i Gould (1972) TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT

    • Una petita població de l'espècie ancestral quedà aïllada de la resta i evolucionà de manera diferent fins que sorgí una nova espècie. Més tard aquesta espècie tornar a l'àrea inicial on es va fer molt abundant.

      • Canvi en les condicions ambientals extinció espècie ancestral.

      • Pressió de la selecció natural més alta a la zona ocupada per la població petita adaptacions més ràpides i avantatjoses.

      • Selecció natural actuà en diferent direcció i l'espècie s'ha adaptat a alimentar-se d'una altre manera amb la qual cosa no competiria amb la inicial si es tornaven a trobar.

    • Com que l'àrea on haurien tingut lloc les formes intermèdies és molt petita, queda justificat perquè no s'han trobat fòssils.

    Diferències amb el model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):

  • Les espècies successives es formen seguint dues o més línies evolutives.

  • En la transformació s'alternen etapes d'estasi (molt lentes o sense canvis) amb etapes de transformació molt ràpida (d'especiació).

  • La transformació fins a la nova espècie no es produeix en tota l'àrea inicial sinó en una àrea reduïda.

    • LES PROVES D'EVOLUCIÓ:

  • Taxonòmiques: Criteris de semblança. Les semblances es donen per tenir un antecessor comú Arbre evolutiu.

  • Biogeogràfiques: Distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències representen la seva flora i la seva fauna.

  • Radiació adaptativa Procés evolutiu en què les espècies es diversifiquen segons la seva situació i segons la seva alimentació.

    Endemismes Espècies pròpies a cada zona.

  • Paleontològiques: Estudi dels fòssils. Es pot observar un augment de la diversitat d'espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes.

  • Anatòmiques: Comparació d'òrgans entre diferents espècies. Dos tipus d'òrgans:

  • Òrgans homòlegs: Mateix origen embriològic, mateixa estructura interna però amb forma i funció que poden ser diferents. Evolució divergent. Indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.

  • Òrgans anàlegs: Origen embriològic i estructura interna diferents, però mateixa funció. Evolució convergent. No demostren cap tipus de parentiu evolutiu.

  • Òrgans vestigials: Òrgans superflus, sense funció específica i l'extirpació dels quals no comporta una disminució en l'aptitud de l'individu. (l'apèndix)

  • Embriològiques: Estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals. Llei biogenètica (Haeckel) Ontogènesi o desenvolupament embrionari (recapitulació curta de la seqüència d'espècies antecessores).

  • Bioquímiques: Estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. Com més semblant morfològic hi ha entre dos organismes, més coincidència hi ah entre el tipus de molècules que els constitueixen.

  • Serològiques: Estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes.

    • LA GENÈTICA DE LES POBLACIONS:

    Ecosistema: Unitat funcional - dinàmica- Cicle de matèria, fluxe d'energia.

    Biòtop (no viu) Medi +, condicions + i factors físics/químics.

    Comunitat (viu) Conjunt de poblacions diferents (Relacions: Interespecífiques - entre espècies- Intraespecífiques - entre individus de la mateixa població-)

    Hàbitat Lloc de residència.

    Nínxol ecològic Funció que fa una espècie en un ecosistema.

    Biomassa Massa total dels organismes. Es pot referir a un determinat nivell tròfic o a tota la biocenosi.

    Fòssil Restes mineralitzades al terreny (àmbar)

    Població Conjunt d'individus de la mateixa espècies que habiten al mateix lloc i que per això es poden encreuar entre si. Comparteixen un mateix conjunt de gens (fons genètic comú).

    Freqüències genotípiques tant per u que hi ha de cada genotip.

    Freqüències gèniques Tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per a cada caràcter. Es calculen a partir de les freqüències genotípiques.

    Llei de HARDY i WEINBERG:

    • Població d'organismes amb reproducció sexual en la qual tots els individus s'encreuen a l'atzar (població panmíctica)

    • No hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica ni hi ha selecció natural. Les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en generació. No evolució.

    • ESPECIACIÓ:

    • Definició: Procés evolutiu mitjançant pel qual a partir d'una espècie apareix una nova espècie.

      • Anagènesi / Evolució filètica.

      • Cladogènesi: parentesc entre espècies.

  • Especiació per aïllament: Procés lent en el qual es van acumulant les característiques aparegudes a l'atzar que la selecció natural considera avantatjoses Adaptacions al medi.

  • Especiació al·lopàtrica (Aïllament geogràfic): La població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica.

  • Especiació simpàtrica (No aïllada geogràficament): Divergència dins de la mateixa àrea. Barreres biològiques Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR) que permeten portar a terme l'especiació:

  • Postzigòtics (Invariabilitat del zigot i esterilitat dels híbrids)

  • Prezigòtics (Impedeixen la formació de zigots)

  • Aïllament ecològic

  • Aïllament estacional

  • Aïllament etològic

  • Aïllament mecànic

  • Aïllament gamètic

  • Especiació quàntica: Especiació sobtada deguda a mutacions.

  • Poliploïdia

  • Autopoliploïdia Quan hi intervé una sola espècie.

  • Al·lopoliploïdia Quan hi intervenen dues espècies.




  • Descargar
    Enviado por:AiDa
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar