Biología, Botánica y Zoología
Evolució biològica # Evolución biológica
T. 11. EVOLUCIÓ
-
Evolució Procés de transformació d'unes espècies en d'altres gràcies a l'acumulació de les variacions que apareixen en els descendents després de llargs períodes de temps.
-
Teoria de l'evolució Principal teoria sintètica de la biologia. Unifica els coneixements de botànica, zoologia, paleontologia, etc. I permet comprendre con s'ha desenvolupat la història de la vida i preveure com continuarà.
-
Espècie Conjunt d'individus que es poden reproduir entre sí i donar lloc a descendents fèrtils.
-
Microevolució Aparició de noves espècies.
-
Macroevolució Aparició de nous regnes, classes, ordres, famílies o gèneres.
-
Deriva genètica Canvi en les freqüències al·lèliques en una població per atzar.
-
Efecte fundador: Separació d'uns individus que donen lloc a una nova població. Com menys siguin més influiran les seves característiques i més diferent serà la seva progènie respecte de la població mare.
-
Efecte coll d'ampolla: Reducció del núm. d'individus en poblacions on periòdicament hi ha sequeres, plagues o incendis.
-
Migració Arribada d'individus d'altres poblacions (immigracions) o la sortida d'individus propis (emigracions).
-
Mutacions Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.
-
Mutacions recurrents: Importants en l'evolució.
-
Selecció Natural Eliminació dels individus menys aptes, els que tenen menys eficàcia biològica o reproductora. Actua en els fenotips i produeix canvis en les freqüències genotípiques: adaptacions.
-
Selecció direccional: S'afavoreix un genotip extrem
-
Selecció estabilitzadora: S'afavoreix un genotip intermedi.
-
Selecció disruptiva: S'afavoreixen dos genotips extrems.
-
Anagènesi = Transformisme.
-
Cladogènesi Comunitat de descendència = parentesc entre espècies (Filogènica) = mateix origen filètic.
FIXISME | LAMARCKISME | DARWINISME | TEORIA SINTÈTICA | |
Època | Pii - mitjans s. XVIII | Mitjans s. XVIII i pii s. XIX | Mitjans s. XIX | Segle XX |
Autors | Linné, Cuvier | Buffon, E. Darwin, Lamarck. | Charles Darwin, A.R. Wallace. | Dobzhansky, Mayr, Simpson |
Aparició d'espècies | Creacionisme | Generació espontània | Generació espontània | Creació a partir d'altres individus. |
Punts principals | Invariabilitat espècies | - Transformació d'unes espècies en d'altres iguals = Transformisme causes: 1. Tendència a la complexitat 2. La funció crea l' òrgan (importància de l'adaptació al medi) 3. Herència de caràcters adquirits. | - Variabilitat en la població. (no sap les causes). És a l'atzar (interespecífica, intraespecífica) - Selecció natural - Cladogènesi | - Deriva genètica, -microevolució i macroevolució. - Variabilitat descendència (mutació, recombinació gènica) - Població, no individu. - Variació freqüències gèniques (migració, selecció natural, mutació, deriva genètica) - Aïllament en la població per a aconseguir una mala espècie (no reproducció). |
Esquemes |
-
Punts en comú del LAMARCKISME I EL DARWINISME:
-
Herència de caràcters adquirits
-
Canvis en les espècies al llarg del temps (Transformació = Anagènesi)
-
Importància del medi per l'evolució.
-
Generació espontània Pasteur (la nega).
-
TEORIA NEUTRALISTA:
-
M. Kimura (1968).
-
La major part dels canvis evolutius no serien adaptatius.
-
La major part de les mutacions no són ni favorables ni desfavorables, són neutres.
-
Accepta la selecció natural.
-
Canvis evolutius a l'atzar.
-
TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT:
Model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):
Totes les espècies successives formen una sola línia evolutiva a partir de l'espècie ancestral.
La transformació és lenta i continuada.
La transformació es produeix en tota la població.
No explica els salts que es produeixen entre una espècie i una altre espècie existent, sense que aparegui cap resta de formes intermèdies.
-
Eldredge i Gould (1972) TEORIA DE L'EQUILIBRI PUNTUAT
-
Una petita població de l'espècie ancestral quedà aïllada de la resta i evolucionà de manera diferent fins que sorgí una nova espècie. Més tard aquesta espècie tornar a l'àrea inicial on es va fer molt abundant.
-
Canvi en les condicions ambientals extinció espècie ancestral.
-
Pressió de la selecció natural més alta a la zona ocupada per la població petita adaptacions més ràpides i avantatjoses.
-
Selecció natural actuà en diferent direcció i l'espècie s'ha adaptat a alimentar-se d'una altre manera amb la qual cosa no competiria amb la inicial si es tornaven a trobar.
-
Com que l'àrea on haurien tingut lloc les formes intermèdies és molt petita, queda justificat perquè no s'han trobat fòssils.
Diferències amb el model del gradualisme filètic (Tª Sintètica):
Les espècies successives es formen seguint dues o més línies evolutives.
En la transformació s'alternen etapes d'estasi (molt lentes o sense canvis) amb etapes de transformació molt ràpida (d'especiació).
La transformació fins a la nova espècie no es produeix en tota l'àrea inicial sinó en una àrea reduïda.
-
LES PROVES D'EVOLUCIÓ:
Taxonòmiques: Criteris de semblança. Les semblances es donen per tenir un antecessor comú Arbre evolutiu.
Biogeogràfiques: Distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències representen la seva flora i la seva fauna.
Radiació adaptativa Procés evolutiu en què les espècies es diversifiquen segons la seva situació i segons la seva alimentació.
Endemismes Espècies pròpies a cada zona.
Paleontològiques: Estudi dels fòssils. Es pot observar un augment de la diversitat d'espècies i un augment de la complexitat estructural dels organismes.
Anatòmiques: Comparació d'òrgans entre diferents espècies. Dos tipus d'òrgans:
Òrgans homòlegs: Mateix origen embriològic, mateixa estructura interna però amb forma i funció que poden ser diferents. Evolució divergent. Indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.
Òrgans anàlegs: Origen embriològic i estructura interna diferents, però mateixa funció. Evolució convergent. No demostren cap tipus de parentiu evolutiu.
Òrgans vestigials: Òrgans superflus, sense funció específica i l'extirpació dels quals no comporta una disminució en l'aptitud de l'individu. (l'apèndix)
Embriològiques: Estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals. Llei biogenètica (Haeckel) Ontogènesi o desenvolupament embrionari (recapitulació curta de la seqüència d'espècies antecessores).
Bioquímiques: Estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. Com més semblant morfològic hi ha entre dos organismes, més coincidència hi ah entre el tipus de molècules que els constitueixen.
Serològiques: Estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes.
-
LA GENÈTICA DE LES POBLACIONS:
Ecosistema: Unitat funcional - dinàmica- Cicle de matèria, fluxe d'energia.
Biòtop (no viu) Medi +, condicions + i factors físics/químics.
Comunitat (viu) Conjunt de poblacions diferents (Relacions: Interespecífiques - entre espècies- Intraespecífiques - entre individus de la mateixa població-)
Hàbitat Lloc de residència.
Nínxol ecològic Funció que fa una espècie en un ecosistema.
Biomassa Massa total dels organismes. Es pot referir a un determinat nivell tròfic o a tota la biocenosi.
Fòssil Restes mineralitzades al terreny (àmbar)
Població Conjunt d'individus de la mateixa espècies que habiten al mateix lloc i que per això es poden encreuar entre si. Comparteixen un mateix conjunt de gens (fons genètic comú).
Freqüències genotípiques tant per u que hi ha de cada genotip.
Freqüències gèniques Tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per a cada caràcter. Es calculen a partir de les freqüències genotípiques.
Llei de HARDY i WEINBERG:
-
Població d'organismes amb reproducció sexual en la qual tots els individus s'encreuen a l'atzar (població panmíctica)
-
No hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica ni hi ha selecció natural. Les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en generació. No evolució.
-
ESPECIACIÓ:
-
Definició: Procés evolutiu mitjançant pel qual a partir d'una espècie apareix una nova espècie.
-
Anagènesi / Evolució filètica.
-
Cladogènesi: parentesc entre espècies.
Especiació per aïllament: Procés lent en el qual es van acumulant les característiques aparegudes a l'atzar que la selecció natural considera avantatjoses Adaptacions al medi.
Especiació al·lopàtrica (Aïllament geogràfic): La població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica.
Especiació simpàtrica (No aïllada geogràficament): Divergència dins de la mateixa àrea. Barreres biològiques Mecanismes d'Aïllament Reproductiu (MAR) que permeten portar a terme l'especiació:
Postzigòtics (Invariabilitat del zigot i esterilitat dels híbrids)
Prezigòtics (Impedeixen la formació de zigots)
Aïllament ecològic
Aïllament estacional
Aïllament etològic
Aïllament mecànic
Aïllament gamètic
Especiació quàntica: Especiació sobtada deguda a mutacions.
Poliploïdia
Autopoliploïdia Quan hi intervé una sola espècie.
Al·lopoliploïdia Quan hi intervenen dues espècies.
Descargar
Enviado por: | AiDa |
Idioma: | catalán |
País: | España |