3-.L'EVOLUCIÓ DE L'EUROPA UNIDA

Després de la IIGM , les relacions econòmiques internacionals dels estats europeus van disminuir a causa de la devastació ocasionada i del sorgiment de les dues grans potències mundials : els EUA i la URSS.

Els estats europeus quedaren relegats a un segon pla i , per consegüent, els seus interessos foren sotmesos a l'interés d'aquestes dues nacions. Els països europeus van prendre conciència que la divisió política del continent europeu limitaria la seva influència en les relacions internacionals.

Sorgí el desig de formar una unitat europea per competir i exercir un paper important en el camp internacional.

ELS PRIMERS PASSOS : de l'OECE a l'Europa dels sis

El Pla Marshall

Un cop acabada la IIGM calia reconstruir Europa , la qual cosa presentava greus dificultats econòmiques que els països afectats no podien suportar. Els EUA posaren en marxa un pla d'ajuda econòmica : el Pla Marshall ( el govern americà enviava als diferents governs europeus els productes necessaris per a la reconstrucció econòmica , especialment primeres matèries i béns d'equip. Aquests eren repartits entre les empreses que els necessitaven , que els pagarien més tard al govern) .

Creació de l'OECE

Però en aquesta ajuda econòmica l'administració americana exigia que els països que l'acceptessin s'haurien d'organitzar i coordinar el repartiment dels fons apordats.

Així el 16 d'abril de 1948 es creava l'OECE ( Organització Europea de Cooperació Econòmica ) , integrada per setze països :

Àustia Bèlgica Dinamarca

França Grècia Irlanda

Islàndia Itàlia Luxemburg

Noruega Portugal Països Baixos

Gran Bretanya Suècia Suïssa

Turquia

També es creava el Consell d'Europa , el 5 de maig de 1949 , i l'OTAN (Organització dell Tractac de l'Atlàntic Nord).

Aquestes foren les bases del procés integrador d'Europa.

Creació de l'OCDE

A partir de 1950 els països de l'Europa Occidental van començar a tenir un creixement econòmic molt fort. L'economia es tornà a organitzar segons els models del capitalisme. Aquest èxit va fer que els països membres de l'OECE es plantegessin la seva continuïtat com a organisme de cooperació europea. Així va desaparèixer l'OECE , que donà pas a l'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic ) , ampliada també al Japó , Canadà , EUA.

L'OCDE havia de distribuir l'ajuda a les nacions en vies de desenvolupament, fomentar els intercanvis comercials i realitzar tasques de cooperació a diferents nivells ( econòmic , tècnic, …) .

Creació del BENELUX i la CECA

El 1948 tres països petits que tenien una economia molt desenvolupada ( Bèlgica , Països Baixos i Luxemburg) van posar en pràctica la idea de la “Unió Duanera”, que consistia en la supressió de drets de duana entre dos estats o més. Van crear el BENELUX.

El 9 de maig de 1950 , Robert Schuman , ministre d'afers exteriors de França, va proposar d'organitzar en comú la producció del carbó i de l'acer dels països de l'Europa Occidental. El suport rebut de part d'Alemanya Federal, Itàlia i el Benelux , donà lloc a la creació de la CECA ( Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer) el 18 d'abril de 1951. Aquests sis països formaven un mercat únic per als productes i abolien les diferències en matèria de preus i transports.Això va portar a la desaparició d'obstacles en els intercanvis entre ells i una legislació i una política industrial comunes per ambdós sectors.

La CECA i el BENELUX constitueixen els dos exemples de veritable integració econòmica .

Creació de la CEEA

La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA) , anomenada al començament EURATOM, va ser constituïda en el Tractat de Roma , juntament amb la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el 25 de març de 1957. El seu objectiu principal era contribuir a la creació i al creixement de l'energia nuclear. Bàsicament s'encarregava de proveir de primeres matèries i de contolar la protecció radiològica dels treballadors i l'ús adequat dels materials nuclears.

Creació de la CEE

El funcionament de la CECA va ser tan favorable per l'economia dels països que hi havien intervingut que el 1955 els representants dels sis països de la CECA van estudiar la possibilitat de crear un mercat comú que inclogués tots els camps de l'economia. El 25 de març de 1957 es va signar el Tractat de Roma on es constituïa la CEE (Comunitat Econòmica Europea ) o Mercat Comú Europeu.

El Tractat de la CEE va establir un període de 12 anys per a l'eliminació de les barreres comercials entre els seus membres , la implantació d'una tarifa de drets de duana comuna per les importacions de la resta del món i la creació d'una política agrícola conjunta.

Bàsicament els seus principis eren :

• Llibertat de comerç

• Lliure circulació de persones

• Lliure circulació de capitals

• Llibertat d'establiment i lliure prestació de serveis ( Lliure accés a exercir qualsevol tipus d'activitat i a la creació d'empreses en qualsevol país de la CEE).

Mentre s'anava aplicant la Unió Duanera , els governs dels països de la CEE van haver de crear organismes que prenguessin decisions que feien referència al seu funcionament : La Comissió Executiva , El Consell de Ministres i el Parlament.

Com a resposta a la CEE , el Regne Unit , i uns altres sis països no comunitaris , van formar l'Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA) el 1960.

Diferències entre la CEE i l'EFTA

Els països fundadors de la CEE el 1957 van ser sis : Alemanya Federal , França , Bèlgica , Itàlia , Holanda i Luxemburg (L'EUROPA DELS SIS).

CREACIÓ DE LA COMUNITAT EUROPEA : l'Europa dels quinze.

Creació de la CE

Les característiques econòmiques del Tractat de la CEE s'anaven complint i les tres comunitats (CECA,CEE i EURATOM), van decidir fusionar-se el juliol de 1967,el que va suposar el naixament de la Comunitat Europea (CE).

El 1969 es va començar a preparar el camí per a la creació d'una forma de financiació permanent de la CE, el desenvolupament d'un marc de cooperació en política exterior i la possibilitat de l'ampliació de la Comunitat.

Ampliació de la Comunitat

Els bons resultats econòmics dels primers anys i les negociacions van fer que la Comunitat s'ampliés :

El 1973 Dinamarca , Irlanda i el Regne Unit. (L'EUROPA DELS NOU)

El 1981 Grècia.(L'EUROPA DELS DEU)

El 1986 Espanya i Portugal.(L'EUROPA DELS DOTZE)

El 1990 l'Alemanya Democràtica , amb la reunificació d'Alemanya .

El 1995 Àustria , Finlàndia i Suècia. (L'EUROPA DELS QUINZE)

La bona situació econòmica va estimular als països a avançar en el procés d'unificació econòmica i política .

El 1986 els països de la CEE van signar l'Acta Única per aconseguir la unitat política

La redacció del Tractat de Maastrich el 1991 i la seva acceptació pels països de la CE (1992), va ser un fet molt important en el procés d'unificació.

El primer resultat del Tractat de Maastrich va ser la transformació de la CE en la Unió Europea (UE), el 1993, que va constituir l'inici d'una etapa on els governs de la UE s'han de posar d'acord per prendre les decisions més importants de la vida econòmica i de la política internacional.

Ampliació cap a l'est

En una reunió del Consell Europeu celebrada a Luxemburg el 12 i 13 de desembre de 1997 es va planificar el procés per el qual la UE admitiria l'ingrés de nous països. Els candidats eren països de l'Europa Oriental. Al finalitzar la reunió , onze països van ser convidats a començar les passes per integrar-s'hi. Aquests països es van dividir en dos grups segons la seva velocitat d'ingrés :

• Xipre, La República Txeca , Estonia, Polònia, Hongria i Eslovenia.

• Bulgària, Letònia , Lituania, Rumania i Eslovàquia.

El compliment de determinats paràmetres econòmics i polítics serà obligatori per al definitiu ingrésde cadascun d'aquests estats.