TEMA 1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT MODERN I ELS GRANS DESCOBRIMENTS

Economia i societat a l'Europa del segle XV

1.1 Creixement demogràfic i econòmic

Al segle XV Europa va iniciar una recuperació econòmica i demogràfica i superà la greu crisi del final de l'edat mitjana gràcies a la desaparició de les grans epidèmies.

Les rutes marítimes del Mediterrani, Bàltic i del mar del Nord van reprendre activitat; també s'obri una nova ruta a l'Atlàntic africà i es reactivà la ruta terrestre que comunicava Itàlia amb el sud d'Alemanya.

Gràcies al desenvolupament del comerç augmentà la producció artesana i creixeren les ciutats que eren centres importants o ports comercials. Per portar a terme els intercanvis els mercaders necessitaven la moneda i s'explotaren les mines de plata.

1.2 Nobles, llauradors i burgesos

A pesar dels canvis, l'Europa moderna va seguir sent una societat rural i estamental; la noblesa i l'alta jerarquia de l'Església gaudien d'honors i de càrrecs i estaven exempts de pagar impostos, mentre que la majoria de la població (un 80%) estava formada per llauradors, sotmesos al poder nobiliari.

El creixements de l'activitat econòmica va fer que s'acumularen grans beneficis per a la burgesia; es va originar un poderós grup social: la burgesia capitalista.

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics

Al segle XV els reis es van enfrontar amb la noblesa aconseguint imposar-li la seua autoritat. Així es va crear la monarquia parlamentària, un nou model d'organització del poder.

2.1 La unió de Castella i Aragó

L'any 1469 es casaren el príncep Ferran de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel germana del rei de Castella Enric IV, casament que tingué conseqüències polítiques.

Quan va morir el pare de Ferran es va convertir en el rei de la Corona d'Aragó amb el títol de Ferran II, Isabel heretà la Corona de Castella després de la guerra civil.

Les dos Corones no s'uniren per formar un sol regne, la unió només va ser dinàstica per a que cada regne conservara la seua moneda, lleis i institucions. Els dos Estats tenien reunides les seues forces per afrontar qualsevol tipus d'empresa militar.

2.2 La monarquia hispànica

El matrimoni d'Isabel i Ferra va donar lloc a la monarquia hispànica. Però quan van aconseguir el poder a Castella i Aragó en els dos Estats l'autoritat del rei estava en decadència.

No havien pogut imposar la seua autoritat damunt els nobles i l'alt clergat.

El monarca es solia debatre entre els diversos bàndols de nobles, que igual li donaven suport com l'amenaçaven. El poder de la noblesa i dels burgesos rics era molt gran.

En un principi els reis es van proposar imposar als seus Estats l'autoritat del rei per damunt de tot. Aquest regnat es va considerar l'origen de l'Estat modern i l'inici de la monarquia autoritària. Estos esforços van triomfar a Castella, a contrari de la Corona d'Aragó, on Ferran no va poder amb la noblesa i els burgesos.

2.3 L'expansió territorial

Els reis Catòlics volien unir tots els territoris peninsulars seguint els passos següents: conquistant el regne musulmà de Granada, envaint el regne de Navarra aprofitant que estaven en guerra i creant una política d'enllaços matrimonials amb els reis de Portugal.

L'articulació de la nova Monarquia

3.1 La creació de l'Estat d'autoritat a Castella

Durant el regnat d'Enric IV s'havia perdut a Castella molt de prestigi i autoritat, així que Isabel va tindre que mantenir una gerra civil per a poder tindre el tron. Gràcies a la seua victoriosa batalla de Toro (1476) va ser possible concentrar el poder en mans de la monarquia.

Després d'aquesta guerra hi havia una situació d'anarquia i desordre, i els únics que podien garantir la pau i la seguretat eren els reis així que van crear una espècie de política rural, la Santa Hermandat, que perseguia i atrapava els bandits; per a organitzar l'administració de la justícia crearen la Reial Audiència.

Els Reis Catòlics van empendre la submissió dels nobles i l'autoritat del rei així que van crear un sistema de Consells que tenia diversos àmbits.

3.2 L'uniformisme religiós

Els Reis reforçaren el Tribunal de la Inquisició. Van fer que es convertiren els jueus i als musulmans, qui no ho va fer va ser perseguit.

L'organització econòmica i social

Durant el regnat dels Reis Catòlics l'economia estava basada en la ramaderia.

La monarquia va voler protegir aquest sector en perjudici del desenvolupament de l'agricultura, exercida per el 90% de la població, els llauradors. Les terres pertanyien a la noblesa i al clergat.

Per culpa de la crisi de la baixa edat mitjana l'economia comercial es va danyar. Per acabar en la conflictivitat al camp, Ferran va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que reduïa els drets feudals. També es crearen noves lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures de Catalunya.

A les ciutats, hi havia burgesia dedicada a les activitats comercials i artesanals.

La política internacional del Reis Catòlics

Era una política bastant agressiva.

5.1 L'ocupació del sud d'Itàlia

Ferran tenia la idea de convertir els seus Estats en una gran potència política i militar a Europa i al Mediterrani.

El primer que va fer va ser conquistar el regne de Nàpols que fou objecte de les ambicions dels reis de França, causa que Ferran no podia permetre i que va donar lloc a les guerres entre castellans i aragonesos contra els francesos.

5.2 Les conquestes del nord d'Àfrica

La política dels Reis Catòlics havia donat lloc a la conquista de les Balears, Sardenya i Sicília.

Els barbarescos acostumaven a practicar la pirateria per mar, per aquest motiu els Reis Catòlics can procurar ocupar uns quants ports de la costa africana.

L'any 1497 ja havien conquerit el port de Melilla, Orà i Bugia i van sotmetre al rei d'Alger e 1510.

5.3 L'herència dels Reis Catòlics

Isabel va morir el 1504, però abans de morir va nomenar Ferran governador de la Corona de Castella fins que Carles, fill de Joana (filla d'Isabel), fóra major d'edat.

Després de la mort de Ferran, Carles I arribà al poder el 1516 i la monarquia hispànica es va convertir en un gran imperi europeu.

Els grans descobriments geogràfics

6.1 Les causes dels descobriments

A partir del segle XV es van fer moltes expedicions i es crearen noves rutes comercials i es descobriren nous continents. Molts factors van fer possibles les grans expedicions:

• Necessitats comercials de trobar noves rutes marítimes per accedir a els productes de luxe.

• La nova mentalitat renaixentista va proporcionar l'afany d'explorar nous territoris.

• Descobriments cientifico-tècnics van facilitar la navegació.

La cartografia va evolucionar molt gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes.

Es crearen nous aparells com el timó, la brúixola i l'astorlabi i una nau forta i alta, la caravel·la.

6.2 Els descobriments portuguesos

Amb les ganes de poder arribar a la Índia a per les espècies i les sedes, els portuguesos van ser els primer en llançar-se al mar cap al sud a través de l'Atlàntic.

• Van crear la ruta Guinea descobrint així les illes Madeira i les Açores.

• Pel camí a l'Índia Bartolomé Dias va arribar a l'extrem meridional d'Àfrica. Anys més tard va ser definitiva l'expedició dirigida per Vasco da Gama arribant a Calicut el 1498, a les desitjades illes de les Espècies.

6.3 Les rutes marítimes castellanes

Els Reis Catòlics iniciaren una política de conquistes al nord d'Àfrica que rivalitzà amb l'expansió atlàntica iniciada pel regne de Portugal. El 1479 un acord entre Castella i Portugal (Tractat d'Alcaçovas) va reconèixer a Castella el domini damunt les Illes Canàries i es va completar el control amb el domini de Tenerife.

Castella troba un Nou Món

7.1 El projecte i els viatges de Colom

Cristòfor Colom va pensat en aplegar a la índia sense la necessitat de vorejar Àfrica, sinó creuant l'Atlàntic.

Va presentar el projecte de creuar l'Atlàntic als Reis Catòlics i el 1492 es van signar les Capitulacions de Santa Fe.

Va fer quatre expedicions:

• En la primera van veure terra ferma, la xicoteta illa de Guanahaní que va anomenar San Salvador.

• En la segona van anar a parar a una altra illa que anomenà La Hispanola.

• En la tercera va arribar a la illa de la Trinitat i a la desembocadura del riu Orinoco.

• En la quarta va recórrer les costa d'Amèrica Centra.

Quan va morir encara es pensava que allò eren les terres de Àsia, però molts dels seus contemporanis se'n havien adonat de que la terra era mes gran.

7.2 El repartiment del món entre Espanya i Portugal

Per a evitar conflictes, Espanya va signar amb Portugal el Tractat de Tordesillas, on es traçava la línia que separava el territori de cada un.

Els pobles precolombins

8.1 El continent desconegut

Abans de l'arribada dels europeus a Amèrica; ja feia 20 milers d'anys que aquest continent estava poblat pels pobles ameridins i alguns havien creat grans imperis: asteca, maia i inca. Utilitzaven la pedra com a material bàsic, però no coneixien la roda ni els animals de tir.

Les cultures indígenes són considerades precolombines.

8.2 Les civilitzacions precolombines

• Els asteques: eren un poble guerrer que coneixien l'arc i les llances. La seua capital era Tenochitlán. Practicaven l'agricultura i havien desenvolupat estudis astronòmics. Construïren grans construccions entre les quals cal destacar la piràmide escalonada.

• Els maies: aquesta cultura ja estava formada al segle IV. També treballaven l'agricultura i tenien coneixements astronòmics. Van arribar a inventar una complicada escriptura jeroglífica.

• Els inques: estaven situats a uns altiplans de l'actual Perú des del segle XIII. Formaven un imperi el centre del qual era a la regió de Cuzco. També eren agricultors. El seu emperador era considerat el fill del Sol i anomenat Inca. Van construir impressionants fortaleses, destaca la de Machu-Picchu.

TEMA 2.- RENAIXEMENT I REFORMA

L'humanisme

1.1 L'humanisme: una nova concepció del món

Va ser un moviment revolucionari que va nàixer a Itàlia i que consistia en el rebuig del teocentrisme per l'antropocentrisme. Segons els humanistes les persones son els únics sers dotats de raó i de llibertat.

Els pensadors humanistes s'inspiraven en la cultura grecollatina, en la seua literatura i en el seu art. L'exponent més important de l'humanisme cristià va ser Erasme de Rotterdam.

1.2 L'expansió del pensament humanista

L'ideal humanista exigia estudi i esforç intel·lectual que era impulsat per les Acadèmies, formades per erudits que, baix la protecció econòmica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de antics manuscrits. Des de mitjan segle XV la invenció de la impremta facilità la difusió d'aquests textos.

També es crearen Universitats que promogueren de gran manera les Llengües clàssiques, la Filosofia, la Història i la Geografia.

1.3 L'humanisme espanyol

Les noves idees humanistes europees van tenir un feble reflex a la societat espanyola, encara molt ancorada en l'esperit medieval. Així i tot, el pedagog Lluís Vives i el gramàtic Antonio de Nebrija reflecteixen aquesta nova tendència del pensament.

Artistes italians, francesos, alemanys i del nord d'Europa transmeteren la nova sensibilitat artística del Renaixement.

La Reforma protestant

2.1 Les crítiques a l'església

Alguns humanistes van criticar la generalització de pràctiques abusives. Però l'enfrontament i la ruptura definitiva es va produir arran de les predicacions d'un frare augustinià alemany anomenat Martí Luter.

2.2 La reforma de Martí Luter

Aquesta reforma (anomenada reforma luterana) es basava en:

• La justificació per la fe: la religiositat de la persona es basa en la seua relació amb Déu.

• El sacerdoci universal: el creient és el seu propi sacerdot.

• L'autoritat de la Bíblia: única font d'inspiració cristiana.

La doctrina luterana negava la sobirania del papa i la jerarquia episcopal. Va eliminar els ordes religiosos, va prohibir el culte a les imatges i reduí el nombre de sagraments a dos (baptisme i eucaristia).

2.3 El protestantisme a Europa

Més o menys al mateix temps que el luteranisme, sorgiren noves doctrines reformistes:

El calvinisme, que consistia en dur una vida humil i austera.

L'anglicanisme va sorgir a Anglaterra de la mà del mateix monarca Enric VIII, quan el papa Climent VII es negà a concedir-li l'anul·lació del seu primer matrimoni amb Caterina d'Aragó. Enric VIII, per mitjà de l'Acta de Supremacia, es separà de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l'Església d'Anglaterra.

La Contrareforma catòlica

3.1 La lluita contra el protestantisme

Per tal de frenar el protestantisme l'església catòlica va protagonitzar un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma; reorganitzant la Inquisició i creant la Congregació de l'Índex. L'ordre creat pers sant Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús, va ser el més important de tots els instruments.

3.2 Les guerres de la religió a Europa

Quan Carles V, rei d'Espanya, fou elegit emperador, es va trobar davant la revolta luterana d'Alemanya. Al llarg de tot el seu regnat es va mantenir fidel al catolicisme, però hagué de fer front a una guerra contra els prínceps alemanys de religió protestant. Convocà diverses vegades la Dieta però no va aconseguir que s'arribara a una conciliació entre catòlics i protestants. A la Dieta de Spira del 1529, els luterans protestaren per les decisions de la majoria catòlica (d'ací el nom de protestants). L'any 1547, Carles V es va enfrontar amb les armes a una coalició de prínceps protestants i els va derrotar a la Batalla de Mühlberg.

3.3 El Concili de Trento

Per a posat fi a la crisi del catolicisme es va convocar un Concili de Trento, en el que el papa Pau III que va reafirmar tots els dogmes de la doctrina catòlica:

• Proclamà que la fe era important, però que la salvació també s'havia d'aconseguir per mitjà de les bones obres.

• Reafirmà els set sagraments, el caràcter general de la missa i el culte a la Verge i als sants.

• Declarà la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia i el seu ensenyament s'havia de completar amb la Tradició.

El renaixement. El Quattrocento

4.1 De l'Humanisme al Renaixement

El Renaixement es un moviment italià en el que l'individu passa a ser el centre de l'univers i els artistes es preocuparen per plasmar a les seues obres un ideal de bellesa.

4.2 Itàlia, bressol de Renaixement. El Quattrocento

El Renaixement va nàixer a Florència al segle XV -el Quattrocentro ( 1400-1500)-, en un període de prosperitat econòmica i de grans mecenes. Ben prompte es va expandir per les ciutats italianes i, sobretot, a Roma.

Aquests artistes es van preocupar per trobar les proporcions humanes.

Els arquitectes van buscar el domini de l'espai. Utilitzaven arcs de mig punt, columnes, frontons, cornises i cúpules. Destaca Brunelleschi.

Els escultors van buscar la proporció harmònica del cos humà, que sovint es representa nu. Destaca Donatello.

Els pintors també van buscar el domini de l'espai i estudiaren com es podia representar en una superfície plana de dues dimensions la tercera dimensió o profunditat. Destaquen Massaccio, Piero della Francesca i Botticelli.

L'artista que més destaca va ser Leonardo da Vinci, que sintetitzant l'ideal humanista del final del segle XV, anuncià el pas al Cinquecento.

Expansió del Renaixement. El cinquecento

5.1 El Cinquecento. Roma, centre artístic

Al final del segle XV, el Renaixement es va escampar per diverses ciutats d'Itàlia i d'Europa i la capital de l'art va passar de Florència a Roma.

Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa Juli II encarregà a Bramante la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que va continuar Miquel Àngel.

Dos genis més van ser Rafael Sanzio i Leonardo da Vinci.

5.2 L'escola Veneciana

A més de Florència i Roma, altres ciutats també van tenir grans artistes.

A l'escola Veneciana del segle XVI destaquen Giorgione i sobretot el seu deixeble Ticià.

5.3 Difusió del Renaixement per Europa

La influència del Renaixement en altres països europeus no va arribar fins el segle XVI.

La figura més important del Renaixement a Europa va ser l'alemany Albert Dürer.

L'art del Renaixement a Espanya

6.1 Arquitectura

L'arquitectura del Renaixement espanyol es va desenvolupar en tres fases:

• Estil plateresc

• Estil classicista

• Estil herrerià

6.2 Escultura

Els escultors espanyols van plasmar els sentiments religiosos.

En destaquen dos: Alonso Berruguete i Juan de Juni.

6.3 Pintura

Al igual que l'escultura, la pintura està orientada profundament cap a la religiositat.

3.- L'IMPERI DEL ÀUSTRIES (SEGLES XVI I XVII)

L'imperi universal de Carles V

1.1 Carles V. Emperador

Carles, fill de Joana de Castella i Felip de Borgonya, va caure una herència doble. Tenia domini de Castella, Navarra, Corona d'Aragó, Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat, possessions americanes i territoris italians; posteriorment Habsburg. A més va ser elegit emperador pels electors alemanys.

El títol imperial li proporcionà l'autoritat moral per dirigir Europa en defensa de la cristiandat.

1.2 Els problemes interns

Carles I va arribar a la Península el 1517 per tal de ser reconegut com a rei. Va ser ajudat a governar davant el descontentament de castellans i aragonesos; degut a la protesta de que Carles I utilitzara els diners del país per a la seua elecció d'emperador. Moltes ciutats de Castella s'uniren i van començar la Gerra de les Comunitats.

1.3 Els enemics de l'Imperi

L'emperador Carles V va voler unir tots el reis cristians contra enemics de la religió catòlica: els turcs i els protestants alemanys. Per a poder unir-los van ser necessàries guerres, batalles...

1.4 L'abdicació

Carles V va lluitar els territoris austríacs al seu germà Ferran.

Després, el monarca va abdicar (oferir) en el seu fill Felip II, el qual va rebre els territoris hispànics i les seues colònies, a més dels Països Baixos i les possessions italianes.

L'Imperi hispànic de Felip II

2.1 Felip II i la seua cort

La monarquia universal de Carles I va deixar pas a la monarquia hispànica de Felip II per voluntat pròpia.

Felip II establí la cort a Madrid, on rebia notícies dels assumptes de tots els seus regnes.

En produir-se l'annexió en Portugal, Felip II va constituir un Imperi gegantí.

2.2 La defensa del catolicisme

El temor que el protestantisme penetrara als regnes hispànics i l'existència (a Espanya) de molts conversos va fer que Felip II es convertira en un gran defensor de l'ortodòxia catòlica.

2.3 Les guerres a Europa

La voluntat de Felip II de mantenir l'hegemonia política i l'ortodòxia catòlica a Europa va crear moltes guerres:

• Per derrotar als turcs en l'expansió musulmana, va crear una gran flota.

• La lluita contra Anglaterra va ser motivada perquè aquest país donava suport als protestants. El monarca va preparar una esquadra (Gran Armada) que acabà destruïda per una tempesta prop de les costes britàniques.

• La rebel·lió dels Països Baixos va ser el resultat de la difusió del protestantisme i de la fixació de nous impostos.

Finalment, els Països Baixos es fragmentaren en dues zones: nord (protestant, independent) i sud (catòlic, baix la independència espanyola).

Les guerres van tenir un cost elevat per a la monarquia. Arruïnada per tantes despeses la hisenda espanyola entrà en fallida el 1596.

La conquista d'Amèrica

3.1 Les primeres expedicions

Després de que Colom descobrira Amèrica van començar les conquistes d'aquells territoris.

Es va descobrir l'oceà Pacífic i la ruta que va pegar la volta al món (Magalles-Elcano) demostrant així que la Terra és una esfera.

3.2 Mètodes de la conquista

Els espanyols van tindre una gran superioritat militar, tenien armes de foc i , a més, els soldats espanyols estaven protegits per armadures de metall.

Per a la conquista de l'interior van ser molt importants els cavalls, animals inexistents a Amèrica que va ser rebut amb un gran temor pels nadius.

Per un altre lloc, els conqueridors eren homes amb un innegable afany d'aventures i de riqueses.

Per als indígenes, la colonització va ser desastrosa, ja que va tenir unes conseqüències demogràfiques espantoses.

3.3 Les conquistes d'Espanya

Espanya va tenir, podríem dir, la major expansió conqueridora a Amèrica. Va conquistar part d'Amèrica del Nord i tota l'Amèrica Central i el Sud, excepte Brasil.

L'organització de l'imperi americà

Per a l'administració dels territoris americans, la Corona va crear nous organismes administratius, entre els quals destacaren el Consell d'Índies, la Casa de la Contractació i els virreis

Els indis foren explotats sobretot per a la explotació de l'or i la plata i s'hi transportaren població negra perquè hi treballaren com a esclaus.

De l'auge econòmic a la crisi del segle XVII

5.1 L'expansió del segle XVI

El regnat de Carles I va ser d'expansió econòmica, amb l'arribada de l'or i la plata es va enriquir una part de la població espanyola que va poder viure ociosament i amb gran luxe.

Amb Felip II es van fer evidents els primers símptomes de crisi, els motius d'aquesta davalla no estan clars, poden ser el malbaratament dels diners en les guerres, la poca atenció de l'Estat a l'agricultura i la indústria, i a l'ambient de luxe i oci dels més rics.

5.2 La crisi del segle XVII

Aquest segle es caracteritza per una forta recessió demogràfica i econòmica.

En el terreny econòmic, l'agricultura va empitjorar i la indústria i el comerç van patir una profunda depressió i la producció s'estancà.

Es considera que Espanya no va saber aprofitar l'or i la plata de procedent d'Amèrica, que, en lloc d'estimular la producció, es va dedicar a finançar les guerres europees o a consolidar un model social mobiliari en el qual els diners s'invertien en despeses sumptuàries.

5.3 Una societat cada vegada més rendista

La noblesa era el grup més important entre els privilegiats seguida dels clergat, que era semblant. L'escàs desenvolupament de l'artesania i el fet que el comerç estiguera, en bona part, en mans d'estrangers, comportà que la burgesia fóra numèricament escassa. La majoria dels no privilegiats eren els camperols.

La decadència de l'imperi hispànic

6.1 El rei i els seus “validos”

Un aspecte característic de la política espanyola durant el segle XVII va ser l'abandonament del govern per part dels reis, que can delegar els seus poders en personatges de la seua confiança, anomenats “validos”.

Felip III va delegar el poder en el duc de Lerma. L'any 1609 es va decidir l'expulsió dels moriscos.

Felip IV va lliurar el poder al comte-duc d'Olivares, partidari de reforçar la posició d'Espanya a Europa.

6.4 Carles II i el problema successori

El regnat del darrer monarca dels Habsburg, Carles II va ser una època de decadència, en la qual van actuar tres elements negatius: un rei malalt, un país cansat i despoblat i un enemic poderós, França. Carles II es va morir sense descendència i això provocà un conflicte: la Guerra de Successió, que va enfrontar els partidaris del pretendent francés (Felip de Borbó) i els de l'austríac (arxiduc Carles); la guerra s'acabà amb el triomf de Felip de Borbó.

4.- EL SEGLE DEL BARROC

Transformacions econòmiques i socials

1.1 Demografia i societat al segle XVII

Degut al baix creixement de la població, Europa seguia estancada durant el segle XVII, llevat d'Holanda i Anglaterra.

La societat seguia sent estamental, privilegiats i no privilegiats. Així doncs, els camperols seguien estant sotmesos mentre què els burgesos, siguent de la classe dels no privilegiats, dedicats als negocis es consolidaren com un sector ric i influent.

1.2 Les manufactures estatals

Alguns comerciants, per tal d'obtenir més productes i abaratir els preus, concentraven els treballadors en grans tallers de manera que sorgiren les manufactures.

En alguns països l'Estat va donar suport a aquests establiments i a l'època de Lluís XIV, el seu ministre Colbert va crear manufactures estatals.

1.3 El comerç internacional

El segle XVII, es van consolidar la ruta dels metalls preciosos i la ruta de les espècies. A més, es va establir un a ruta entre Europa, Àfrica i Amèrica (comerç triangular) que es centrava en la compra d'esclaus africans.

El mediterrani va anar perdent importància comercial i al segle XVII van créixer els ports atlàntics.

El comerç colonial va deixar pas als holandesos, anglesos i francesos. El 1602 Holanda creà la Companyia de les Índies Orientals, que tenia més de 250 vaixells; els anglesos crearen el 1600 una companyia semblant.

L'Europa de l'absolutisme

2.1 Europa després de la Pau de Westfàlia

Es produí l'ascens a Europa d'una nova potència, França, i l'enfonsament del vell imperi dels Àustries. Espanya reconeixia la independència d'Holanda, que passaria a convertir-se en una república, i Alemanya es fragmentà en més de 300 Estats.

En l'àmbit religiós, va significar la proclamació de la igualtat i la llibertat religiosa i posà fi a més d'un segle d'enfrontaments i guerres religioses.

2.2 Lluís XIV de França

Es considerat com l'exemple més clar de monarca absolut.

Lluís XIV anuncià la resolució de governar sol i reforçar l'autoritat monàrquica.

El 1682 va abandonar París i va traslladar la cort a Versalles. Tota la cort girava al voltant de la seua persona convertida en el centre de poder, “el rei Sol”. Va convertir els nobles en cortesans i els entretenia amb festes i recepcions.

2.3 La monarquia absoluta

En la monarquia absoluta el monarca estava per damunt de tots, la seua autoritat provenia directament de Déu. D'ell era el territori i d'ell emanaven les institucions. No es sotmetia a cap control i no compartia sobirania amb ningú.

El Barroc, un nou moviment cultural

3.1 Una nova estètica

El Barroc va ser, no tan sols un moviment artístic, sinó també va abraçar tots els aspectes de la vida i la cultura.

Va suposar nous valors estètics on predominen el moviment, la llum i el color, el realisme i el gust pel que és teatral i escènic.

L'objectiu de l'artista es que s'exalten els sentiments i que emocione o sorprenga; està ple de simbolismes.

3.2 Art, religió i poder

La renovació profunda de l'Església després del Concili de Trento trobà en els artistes eficaços propagandistes del nou esperit de la Contrareforma.

L `època del Barroc es també una època de grans monarquies absolutes. Es van construir sumptuoses mansions, destaca el Palau de Versalles.

En contraposició, a l'Europa protestant i burgesa, l'estètica i els temes eren molt diferents. A Holanda i Alemanya, les sobres d'art són encarregades per “clients” burgesos i l'art torna més intimista i quotidià.

3.3 La filosofia i la ciència

Durant el segle XVII es desenvolupà l'empirisme, que defensava el mètode experimental. D'entre tots els científics destaca Galileo Galilei. En la filosofia destaca el matemàtic francés Descartes.

Arquitectura i escultura barroca europees

4.1 Arquitectura

L'objectiu principal és dotar l'edifici de moviment.

Roma és la ciutat on s'origina el nou estil i té, al segle XVII, dos artistes extraordinaris: Bernini i Barromini.

4.2 Escultura

La representació del moviment és també l'essencial.

Les vestimentes adquireixen gran importància.

L'altra gran inspiració és el naturalisme.

Arquitectura i escultura barroca espanyoles

5.1 Arquitectura espanyola

Es distingeix per l'exuberància decorativa. Destaquen José de Churriguera i Pedro de Ribera.

5.2 Escultura espanyola

Continua el camí traçat pel Renaixement. Utilitza la fusta policromada i hi domina el tema religiós. El realisme aconsegueix en la imatgeria proporcions veritablement dramàtiques. Destaquen Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Francisco Salzillo.

La pintura barroca europea

6.1 Característiques de la pintura

• Triomf del color sobre el dibuix, s'utilitzen colors vius i càlids.

• Llum: es contrasten zones fosques amb il·luminades (clarobscur)

• Realisme: es representen les coses tal i com són en la realitat.

• Recerca del moviment: s'intenta representar esforç, asimetria, etc.

6.2 L'escola italiana

Aquesta pintura va aconseguir un gran desenvolupament a Itàlia. L'iniciador d'aquesta tècnica va ser Miquel Àngel Caravaggio. També es pot destacar a Andrea del Pozzo.

6.3 La pintura flamenca i holandesa

L'expansió de l'estil barroc va donar lloca dues grans escoles de pintura europea que reflecteixen la divisió política i religiosa del segle XVII:

• Europa catòlica: es va desenvolupar a Flandes en la qual destaca Rubens. Es tracten temes religiosos, mitològics o escenes populars i retrats.

• Europa protestant: desenvolupada a Holanda en que destaquen Rembrandt, Vermeer i Franz Hals. Era una escola naturalista en la que es va tractar molt la llum. Desapareixen temes religiosos i jeràrquics i apareixen retrats de la burgesia, la pintura d'imatges o la d'interiors, domèstics i costumistes.

El segle d'Or de la pintura espanyola

El segle XVII va ser el segle d'Or de la pintura espanyola. L'activitat creativa va tenir un desenvolupament i brillantor molt grans i va oferir al conjunt de la cultura universal artistes excepcionals. El més destacats són: Josep de Ribera, Francisco de Zurbarán, Carreño, Claudio Coello, Bartolomé Esteban Murillo i Diego Velázquez.

9