Editorial:Ariel, s/n. Ètica per al meu fill. Barcelona, 2001.
Títol original: Ética para amador.
Traducció: Maria Josep Udina i Berta Soler.
El llibre tracta sobre tot el que un pare vol dir al seu fill però no troba el moment adecuat per a dir-li-ho. En aquest cas, és Fernando Savater el pare que tracta de fer-li compendre al seu fill, l'Amador, moltes de les coses importants d'aquesta vida. Així, li parla de paraules tan clau com són la llibertat, la comprenssió, els remordiments, l'imitació, els motius de les coses, etc. I passa per temes tan importants com són la bona vida, l'afecte per els altres, el perque del bé i el mal, la nostre propia consciència, els plaers o perque tots nosaltres considerem als polítics com a males persones. Fa ús de personatges coneguts, de pel·lícules, històries, fets de la Bíblia, etc. per a explicar tots aquests temes, des de Esaú, passant per el ciutadà Kane i arribant a un àntic emperador xinès. Fernando Savater diu que el tema més important de tot el llibre és com aconseguir una bona vida. Parla sobre el plaer, que abans era considerat com una cosa dolenta, i sobre les persones que creuen que no han de sentir plaer perque mentres elles en senten hi ha persones que ho passen malament. Parla de quan difícil és aconseguir una bona vida, sense remordiments ni penedicions. Aconsella al seu fill que no es senti mai avergonyit per el sexe ni per el seu propi cos. Altres temes molt importants dels quals parla són l'afecte per els altres i la llibertat. En el primer aconsella al seu fill a tractar als altres com a humans, iguals a ell i no com a coses. En el segon tracta de fer-li compendre si el que ell creu per llibertat és no fer el que vol, per por a un càstig o perque sap que és dolent. Li aconsella, doncs, que faci el que ell cregui però sempre seguint una ètica.
Ètica és una de les paraules més importants del llibre. Fernando Savater tracta de fer-nos compendre el seu significat. Tant en el principi com en el final del llibre, Savater avisa de que Ètica per al meu fill no és pas un llibre sobre ètica sino, simplement, els consells d'ell mateix per al seu fill.
Inclou també dos apartats finals. En el primer es situa deu anys després d'haver escrit el llibre i arriba a la conclusió de que el seu fill ha crescut molt i sap més de la vida que ell mateix. I en el segon ens parla sobre el nou mil·leni i diu que, malgrat el pas del temps, l'ètica seguirà sempre igual.
TEMA DESENVOLUPAT
Els polítics
Un dels temes més importants dels que tracta el llibre i del qual m'agradaria parlar és la política.
Moltes persones creuen que els polítics són estúpits i no exerceixen bé el seu poder. En el llibre he pogut llegir una frase que m'ha semblat molt encertada: “El més probable és que els polítics s'assemblin molt als que els votem, potser massa i tot...”. Demostra que, desgraciadament, hi ha molta gent que, o bé vota sense pensar i sense conèixer els candidats o que en realitat són tan estúpids com els propis polítics.
En les eleccions de fa quatre anys va sortir com a president del govern José Maria Aznar. Aquest, ha protagonitzat, en els últims dos mesos, un espectacle deplorable amb tot el conflicte de la Guerra contra Iraq. No sé si molta gent que el va votar ara mateix es deu sentir avergonyit del seu acte, però el que si ha quedat clar és que l'home es deixa seduir per afers com el petròli o simplement per el fet de passar a l'història.
Votar és un acte que tothom s'hauria de pensar més a fons. El candidat que nosaltres votem ha de ser qui nosaltres considerem que ens sabrà compendre i defensar millor.
El que sí és cert és que en tots els gremis hi ha persones que nosaltres bé podriem considerar “estúpides” per no dur a terme el seu treball d'una manera satisfactòria. El problema dels polítics és que la seva feina és d'ús públic i tothom sap com estàn actuant i per tan és més fácil jutjar.