ESTRUCTURA DE L'OBRA

Quan Miquel Marti i Pol escriu els poemes d'Esrimada Marta, durant el 1977 i els primers mesos del 1978, ya és un poeta madur: te quaranta-vuit anys i ha publicat una quinzena de llibres de poesia. des de fa set anys pateix una malaltia inguatiable, una escleriosis multiple, que li impedeix, entre altres coses, caminar i parlar amb normalitat, i l'obliga a viure practicament recos a casa seva.

El llibre esta dividid en tres parts: “Set poemes d'aniversari”, “Capfoguer”i “Estimada Marta”.

La primera part, que abraça tres anys, Marti Pol la dedica als set anys de la seva malaltia, la qual la té ja asumida y pensa que la vida ha de seguir i comença a obrir portes al món. Cal esmentar que el títol de la primera part fa referencia als set anys de la seva malaltia i que el numero set es sol expresar com el numero de la sort.

Durant la segona part, la qual dura dos anys, la malaltia de l'autor a evolucionat positivament i que fa que ell “s'aixequi” i que es senti capaç de viure amb més plenitud. En aquesta segona part trobem alguns poemes dedicats als lectors de les seves obres.

Finalment a l'ultima part, la qual no te un temps establert, el poeta treu la seva faceta amorosa i dedica els seus poemes a una dona ficticia, la Marta.

En relació a totes les parts, trobem un vocabulari fàcil i usual/semiculte, utilitza un estil sobri, un rigor formal i el tema de la seva malaltia sol estar present al igual que el “jo” com a poeta.

ANALISI DELS POEMES

Primera part: Set poemes d'aniversari.

Marti Pol aprifita el numero set, tradiconalment considerat magic, per commemorar els set anys de la seva malaltia. Que l'autor dediqui aquesta primera part a la aseva malaltia només pot significar una cosa, que l'autor a superat la seva malaltia i es dona comte de que la seva vida ha de seguir i així ho fa.

Poema I

Mira'm els ulls que cap fosca no venç. 10 A

Vinc d'un estiu amb massa pluges, 8 B

però duc foc a l'arrel de les ungles 10 B

i no tinc cap sangtraït pels racons 10 C

de la pell del record. 6 c

Per l'abril farà anys del desgavell, 10 A

set anys cosits amb una agulla d'or 10 C

a la sorra del temps, 6 a

platges enllà perquè la mar els renti 10 D

i el sol i el vent en facin diademes. 10 B

Mira'm als ulls i oblida el cos feixut, 10

la cambra closa, els grans cilencis; 10 D

de tot això sóc ric, i de més coses, 10 B

però no em tempta la fredor del vidre 10 E

i sobrevisc, aigües amunt del somni, 10 D

tenaç com sempre. 4 E

Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn 10

Títol: Mira'm als ulls. He elegit aquest titol perquè durant el poema l'autor ho menciona molt. A més al proleg de Pere Farres explica com per a Marti Pol els ulls són un dels sentits més importants, el ulls no enganyen i mostren la vertadera persona.

Tema:El tema principal del poema es el retor de un nou Marti Pol, un Marti Pol despreocupat de la seva malaltia, el qual té afany per viure i somriure a la vida.

Estructura: Aquest poema esta format per una estrofa de deset versos, els cuals es barregen entre art major i art menor, rima consonant i asonant i femenina i masculina. Hi podem establir dues parts:

-A la primera l'autor explica el seu passat fosc i el desig per començar una nova vida.

-A la segona part formada per l'ultim vers l'autor dona per començada una nova vida, una vida que s'assembla a l'anterior a la seva enfermetat.

Resum: En aquest poema podem captar la recuperacio per part de l'autor de la seva malaltia,que durant set anys l'ha tingut separat del món exterior. Marti Pol vol ensorrar la seva malaltia i començar una nova vida, una vida separada de la malaltia.

Recursos estilistics: Als versos I.XI i XVII trobem una anafora “Mira'm els ulls” i als versos IV,X i XV trobem l'anafora “i”. Trobem una hiperbole al tercer verç “jo duc foc a l'arrel de les ungles”.Trobem una serie d'encavalgaments als versos III, IV i V. Trobem una metafora al vers XIII “de tot això sóc ric”. Finalment robem el colofó a l'ultim vers “ hi pots llegir el retorn”.

Conclusió: En conclusió, marti pol amb aquest poema dona per començada una nova etapa en al seva vida, una vida millor, despreocupada i plena de vida.

Poema II

Titol: Tocant la lluna. Penso que és un bon titol perque reflexa el ultim vers, el qual reflexa una certa llibertat.

Resum: Despres de set primaveres tancat a casa fent meditacio, l'autor asumeix la seva malaltia i desideix tornar a viure. Aquesta nova vidano es com ell se l'havia pensat, una vida fosca i sense naturalesa, pero l'autor es troba amb un paisatge acollidor ple de llibertat. El poema acaba amb una metafora a la qual reivindica la seva llibertat” Alçant els punys pots percudir la lluna”.

Poema III

Titol: Solitud. Penso que és la paraula més apropiada per descriure aquest poema.

Resum: Aquest poema té un to més dramatic, en ell l'autor està molt agreujat per la seva malaltia i la marginació que li comporta. Així doncs veim versos com”Des de la més estricta solitud”, “perque la solitud només era un cancell”.

Poema IV

Titol: Set claus, set anys. Durant el poema es parla de set claus que obren set portes aquestes són els set anys que l'autor du amb la seva malaltia.

Resum: Aquest poema esmenta les accions que hauria de fer l'autor per a refer al seva vida. No ofegar-se en els records, no intentar millorar la vida ja viscuda, guardar-se les penes a la butxaca, brir noves portes per a refer la seva vida i per ultim oblidar els set anys d'angustia.

Poema V

Titol: Reposem junts.

Resum: En aquest poema l'autor expressa que vol quedar-se allà on és en aquell moment, la tranquilitat de saber que res li persegueix, que a abatut aquells set anys inm havia oblidat fins i tot el So. Així doncs l'autor vol estar molt de temps en aquella mena de somni i que ningu el torni a molestar.

Poema VI

Titol: Ençà i enllà dels somnis.

Resum: En aquest poema l'autor s'enfronta a la decisio per lluitar per la vida, una nova vida que està més prop dels somins.

Poema VII

Titol: Records amb enyorança

Resum: En aquest poema, Marti Pol decideix començar a fer coses i oblidar el temps passat i per tant obrir portes a noves coses.

Segona part: Capfoguer

Els vint poemes d'aquest apartat formen un conjunt perfectament definit entre el primer i el darrer, els quals sota les imatges d'un joc de daus i de la noia que des del fons del temps, mira el poeta, inclou una reflexió que té per eixos principals la vida mateixa del poeta i la seva activitat poetica. El significat de capfoguer és qualsevol dels ferros o pedretes que sospesen els tions en una llar de foc.

Poema I

L'ombra del mar ha fet callar als ocells. 11 A

Ara el so fosc de les destrals oscades 10

se sent molt lluny. Agito el gobelet 4+6

i llanço els daus. La sort és una noia 4+6 B

que em mira sempre des del fons del temps 10 A

i té ulls clars i riu maliciosa 10 B

Titol: La sort. He triat aquest titol perque penso que és lo més important qu aparex a l'obra ja que a apartir d'aquets daus i conseqüentment la sort a pareix una noia que podria ser la Marta.

Tema: La sort converida en una noia a la qual estima .

Estructura: El poema està format per una estrofa de sis versos, tost ell són decasil·labs meny el primer vers que té onze. Tots ells són d'art mallor i la rima és barreja entre femenina i masculina. Podriem establir dues parts:

-Els tres primers vesos fins al segon punt, ens situa a l'espai i al temps.

-Part del tercer fins al final del poema ens narra l'aparició ficticia de la Marta.

Resum: En aquest poema l'autor fa referenciam amb la sort a aquella dona anomenada Marta que una vegada va veure i per sempre li va enamorar. De Marta s'enrrecorda ka seva mirada que per a ell és una de les parts més importants de l'ésser humà i el seu somriure malicios.

Recursos estilistics: Al començament del poema trobem una metafora “L'ombra del mar ha fet callar als ocells”,al quart vers trobem una comparació entre la dona i la sort, un encavalgament entre els versos IV i V, trobem una anafora al vers IV i VI i finalment una clara cesura als versos III i IV marcada per un punt.

Conclusió: En aquest poema trobem clarament per primera vega la figura de la Marta, encara que no ho especifiqui, la qual té dedicat una part sensera a la tercera part del llibre.

Poema II

Titol: Debades. Durant el poema el poeta sol utilitzar aquesta paraula, que és un sinonim de en va, la qual és la més significativa.

Resum: En aquest poema l'autor expresa un sentiment que de vegades té sobre coses que ell sap que mai han passat, però per a ell són moments unics, possiblement són somnis passats relacionats amb la seva estimada Marta.

Poema III

Titol: La solitud extrema.

Resum: En aquest poema l'autor vol expressar la solitud en la que viu, en la que mai sobra res perquè només hi està ell , una solitud on regna el silenci.

Poema IV

Titol: Dret i reves

Resum: En aquest poema l'autor parla de la complexitat de les coses que fan que la vida sigui confusa i dificil.

Poema V

Titol: Declaració d'amor

Resum: En aquest poema l'autor expressa el seu amor universalment, però concretament cap a la Marta. Vol expressar l'amor que sentia durant el seu periode de tancament i l'amor que sent en aquesta nova vida. així doncs vol reconeixer el seu amor cap a la Marta i que tothom ho sàpiga.

Poema VI

Titol: Mots.

Resum: En aquest poema l'autor esmenta com a de triar els mots per al seu treball el qual te un rigor formal. Diu que aquestos mots han de ser plens, sugeridors, compactes. Explica que els ha de elegir elitistament perque ell s'hi juga la seva vida com a poeta.

Poema VII

Titol: Els records.

Resum: En aquest poema l'autor classifica els seus records com l'heura que s¡engoixa en murs, o siga que forma la vida de algú i que el diferencia com a persona i que el fa madurar encara més.

Poema VIII

Titol: L'engany de la llum.

Resum: en aquest poema l'autor califica la llum com una cosa enganyossa la qual el fa temptar.

Poema IX

Titol: La meva inspiració.

Resum: En aquest text l'autor parla d'una mena de por, que es pot entendre com la seva inspiració, que li acampanya per tot arreu. També enuncia el seu amor, el qual sol sortir a moltes de les seves obres i a més té una tercera part dedicada. El conjunt d'aquestos dos elements formen l'arrel profunda dels seus poemes.

Poema X

Titol: Allo que he escrit.

Resum: En aquest poema l'autor inclou l'amor cap a la seva creació, per res del món ell canviaria allò que escriu, afirma que allo que escriu pot ser que no sigui exemplar però tot i així per a ell la poesia és una cosa que se l'estima profundament.

Poema XI

Titol: El pas dels anys.

Resum: En aquest poema l'autor molt més serios i disciplinat, a causa dels anys, afirma que amb el pas dels anys la seva escriptura a canviat però tot i així ell mai renunciara a escriure. També diu que el destí en el que pensem tots (cel-infern) és tot una gran farsa, perque el desti és per a cadascu diferent i que la mort no és més que el final de la vida.

Poema XII

Titol: Gracies a tu, lector.

Resum: En aquest poema l'autor el dedica al lector, ell confia en que sempre hi haura algu que l'acompanyi. També aprofita per agrair a tots aquells que poden valorar la seva obra i aquell que la puguin llegir.

Poema XIII

Titol: Poesia.

Resum: En aquest poema l'autor presenta la creació del mateix. Diu que es pot escriure per qualseval motiu, ja sigui facil o complicat, on s'ha de escollir el mot minuciosament. Poc a poc, mot per mot, el poema va agafant forma, fins arribar a forma-se una rima perfecta.

Poema XIV

Titol: Un ric passat i un incert futur.

Resum: En aquest poema, l'autor expressa com es sent. Diu que sempre esta sol, però tot i aixi li acompanya un ric passat, en el qual la seva literatura era molt més complexa. Però diu que no li importa viure aixi si pot arribar a creure i a escriure sobre el seu incert futur.

Poema XV

Titol: La conversa.

Resum: En aquest poema l'autor expresa els seus sentiments adquirirts en una conversa que té amb qualsevol desconegut, en la qual posa tot el seu interes, pot ser ho faci per arribar a coneixer-los i no viure tant sol. Però mai li fan cas i les converses són un seguit de preguntes per part de Marti pol.

Poema XVI

Titol: Després del berenar.

Resum: Marti Pol comença el poema esmentant que mentre recull el berenar li ve de gust entablir una conversa amb un desconegut mentre donen un paseig. I mentrestan recorda uns versos de l'Estellés els cuals tracten de l'home humil i senzill.

Poema XVII

Titol: Tancant els ulls.

Resum: En aquest poema, Marti Pol a traves de metafores narra el tancament dels ulls i un posterior somni, on els mots floten com un vaixell. pero aquestos somnis es destrueixen si al tancar els ulls es troba amb una noia propicia al joc i a la baralla.

Poema XVIII

Titol: Demano poc.

Resum: Marti Pol en aquest poema confesa que per a ell ser feliç li és facil amb poca cosa. Poder fer el seu treball, llegir un poc... Però per a ell el maxim plaer, allo que més feliç el fa és poder escriure.

Poema XIX

Discretament, però amb aquella força 10

que no se sap ben be d'on procedeix, 10

vull deixar dit aixo que dic, les coses 10A

elementals i clares que em commouen: 10

uns sentiments, uns anhels, uns neguits, 10

el fer i desfer senzill de cada dia. 10

Puc afirmar que soc feliç en fer-ho, 10

intensament feliç moltes vegades. 10A

Vull deixar dit això que dic i prou. 10

Més endavant ja diré d'altres coses. 10A

Titol: Soc feliç.

Tema: En aquest poema l'autor narra el dia a dia i allo que sent .

Estructura: El poema esta format per una sola estrofa formada per deu versos tots de deu sil·labes. Els versos són tots d'art major i rima lliure, amb l'excepcio dels versos III, VIII i X i una barretja entre rima femenina i masculina. Podem dividir el poema en dues parts:

A la primera part l'autor esmenta el desig de expresar un sentimen t que li dona la seva rutina diaria.

A la segona part, que comença al vers IV, expressa que és feliç.

Resum: En aquest poema l'autor vol deixar clar que ell encara que estigui sol hi es feliç, i que ell escriu sobre allo que li commou. Amb aquesta aclaracio l'autor ens afirma que no es un home amargat per la seva manca de companyia.

Recursos estilistics: En quant als recursos retorics, trobem una enumeracio al vers V la qual fa que el poema adquireixi un ritme pausat, trobem una anafora als versos III i IX, finalment cal remarcar la quantitat de vegades que apareix el mot feliç, amb el qual l'autor vol subrallar el seu estat.

Conclusio: Per concluir penso que cal donar l'enorabona a l'autor per ser una persona tant positiva i voler compartir el seu sentiment amb la resta de lectors.

Poema XX

Titol: Ulls clars

Resum: El poeta comença el poema esmentat un viaxell que pronte arribara al port, un altra vegada apareixen els daus i el gobelet, i posteriorment apareix la noia, la Marta, la qual té una mirada tendra i un somriure malicios.

Tercera part: Estimada Marta

Aquesta tercera part destaca per l'arribada de l'amor, un amor entre l'autor i la seva estimada Marta. Durant aquesta part es descriu una relació amorosa a la qual trobem molta sensualitat.

Els poemes d'aquesta tercera part es poden dividir en tres seccions:

-Els sis primers recrean el joc amoros i erotic.

_ La consumacio de la relació que es du a terme entre els poemes VII i XII.

- Finalment els ultims poemes estand edicats al repos posteriot a l'acte sexual i a l'expresament del plaer asolit.

Poema I

Des de les hores mortes, talaiot, 10 A

m'omplo la pell de dibuixos, obscens 10 B

i tu hi ets, Marta, en tots. Minucios, 10 A

et ressegueixo sines i malucs, 10 C

el ventre lleu i el sexe ardent i obscur 10 C

amb la punta dels dits extasiats. 10 D

Ets una sola i moltes. Complaent 10 B

i complaguda alhora, rodolem 10 B

per un pendent insolit. Cada gest 10 B

perfà l'extrema intimitat del joc 10 A

desmesurat i estricte. Marta, els mots 10 A

que ens diem sense dir-los no són pas 10 D

escuma sino aigua, i el desig 10 E

és un vast horitzo. Si tanco els ulls 10 C

te'm fas present i esclaten els colors. 10 A

L'arbre de llum tan densa dels sentits 10 E

poblat de nou de fulles i d'ocells. 10 B

Titol: El joc.

Tema: En aquest poema, Marti Pol fa un joc amoros previ a l'acte sexual.

Estructura: El poema està compost per una sola estrofa, la qual té deset versos d'art major ( decasilabs), rima masculina i femenina i creuada. El poema es pot dividir en tres parts:

- A la primera part, que abraça els tres primers versos, l'autor fa una petita introduccio i ja ennuncia el nom de la seva estimada, la Marta.

-La segona part; que abraça els versos III fins al XIV, ens narra el joc amoros previ a l'acte sexual.

- L'ultima part abraça els quatre ultims veros expresen la maxima sensualitat del poema.

Resum: En aquest poema, Marti Pol ja es relaciona, ficticiament , amb la seva estimada amb la qual practica un joc amoros molt sensual, al qual podem observar com li passa la ma pel sexe, els pits o el ventre.

Recursos estilistics: En aquest poema trobem al vers VI trobem una hiperbole al mencionar”la punta dels dits extasits”, els dits no poden estar extasiats, és l'autor el que es troba d'aquella manera. Als veros VII i XI trobem dues paradoxes, “una sola i moltes” i “desmesurat i estricte”. Durant tot el poema podem captar una imatge sensual i amorosa. Finalment penso que trobem una metafora al vers XV “esclaten els colors” que fa referencia a “l'esclat dels seus sentiments”.

Conclusio: En conclusio, trobem un poema ple de sensualitat, armonia i un rigor formal.

Poema II

Titol: El sentit de la meva vida, Marta.

Resum: En aquest poema podem veure una relacio entre la Marta i Marti Pol. L'autor es sent mijor que mai i totes les seves penes s'han esfumat. També es pot apreciar que per preimera vegada els dos cosos formen un i per tant practiquen l'acte sexual.

Poema III

Titol: Amor.

Resum: En aquest poema, Marti Pol descriu la relacio amb l'amada com una cosa intensa, plena d'energia , un amor pur , és una relacio amorosa plena de somnis cap al futur.

Poema IV

Titol: Seducció.

Resum: En aquest poema veim com l'autor mostra els sentiments cap a la seva esstimada, la qual sent el mateix per ell. El poema acaba amb una certa sensualitat.

Poema V

Titol: Tu ets el present

Resum: En aquest poema, l'autor a traves de metafores expresa el seu amor cap a la Marta, el desig per la seva part d'estimarla i deixar enrrera el passat, vol viure el present amb ella. Finalitza com la resta dels poemes d'aquesta part amb l'acte sexual.

Poema VI

Titol: L'acte sexual.

Resum: En aquest poema veim com l'autor té moltes ganes de fer l'amor amb la Marta a la qual besa per tot el seu cos i s'escolten crits que xoquen amb les parets, és una intensitat mutua i plena de goig.

Poema VII

Titol: Climax

Resum: En aquest poema l'autor definitivamen penetra dins el cos de la Marta i es consumenixen en un plaer maxim, ple de dolçor i plenitud.

Poema VIII

Titol: Tendresa

Resum: En aquest text el poeta ens mostra la tendresa, la dolçor i la plenitud en la que consumen l'acte sexual.

Poema IX

Titol: Marta, clar cancell del goig.

Resum: Marti Pol comença el poema fent una descripcio de l'amada, que poc a poc s'apropa fins a tornar a fer l'acte sexual.

Poema X

Titol: Dos futurs.

Resum: En aquest poema l'autor expresa el seu sentiment per a estar amb la Marta tota la vida, pensa en un futur amb ella i deixa enrrera el pasat i només pensar en el futur.

Poema XI

Titol: Traçam les vies.

Resum: En aquest poema l'autor torna a fer l'amor amb la seva amada i per volta segona arriban al climax.

Poema XII

Titol: Tots els miralls

Resum: En aquest poema l'autor expresa el sentiment de plenitud que han arribat ambdos, i fa una descripcio de la dona i del seu cos merabellos.

Poema XIII

Titol: Temps de repos.

Resum: En aquest poema, Marti Pol es troba descansant despres de l'acte sexual i observa la seva amada i vol que el temps es detengui.

Poema XIV

Titol: Reposes, Marta.

Resum: En aquest poema trobem la mateixa accio qu l'anterior. L'autor es troba descansant despres de l'acte sexual i mentre observa a la Marta, la qual no a existit mai

Poema XV

Lluny, Marta, lluny de tot i en solitud; 10 A

platja deserta, cambra closa, bosc 10 B

de grans silencis; tanta vida, tant 10 C

de tu i de mi pertot arreu que res 10 D

no ens escatima imatges, fonda arrel 10 D

que ens nodreix i que ens seva. Lentament 10 D

emergim de les aigües, xops de la llum. 10 E

Que vibri l'arc que tensa cada mot 10 B

i cada gest i cada sentiment; 10 D

que el mar llunya, pregoni l'alt triomf 10 B

de la teva bellesa i del meu goig. 10 -

Lluny, Marta, lluny, l'esclat intens del blanc 10 C

restaura els limits que hem tant vulnerat. 10 C

No hi ha buidor ni fosca, i altre cop, 10 B

vida i no vida en un sol moviment, 10 D

m'omplo la pell i el pensament de tu 10 E

des de les hores mortes, talaiot. 10 B

Titol: Lluny, Marta.

Tema: En aquest ultim poema el poeta expresa el seu maxim amor cap a la Marta.

Estructura: Es tracta d'un poema de una estrofa la qual esta formada per deset versos d'art major i rima consonant, aixi com tots els poemes de la tercera part del llibre.

Resum: En aquest darrer poema trobem un triomf per part dels amants, un final ple de goig, alegria i amor per part dels dos.

Recursos estilistics: Al començament del poema podem observar una imatge que abraça els dos primers veros, trobem un seguit d'anafores al primer veers i al dotze, al tercer i al quart, tambe trobem una paradoxa al vers XV “vida i no vida”.

Resum de la introduccio de Pere Farrés

Quan Miquel Marti i Pol escriu els poemes d'Esrimada Marta, durant el 1977 i els primers mesos del 1978, ya és un poeta madur: te quaranta-vuit anys i ha publicat una quinzena de llibres de poesia. des de fa set anys pateix una malaltia inguatiable, una escleriosis multiple, que li impedeix, entre altres coses, caminar i parlar amb normalitat, i l'obliga a viure practicament recos a casa seva.

El llibre esta dividid en tres parts: “Set poemes d'aniversari”, “Capfoguer”i “Estimada Marta”.

La primera part, que abraça tres anys, Marti Pol la dedica als set anys de la seva malaltia, la qual la té ja asumida y pensa que la vida ha de seguir i comença a obrir portes al món. Cal esmentar que el títol de la primera part fa referencia als set anys de la seva malaltia i que el numero set es sol expresar com el numero de la sort.

Durant la segona part, la qual dura dos anys, la malaltia de l'autor a evolucionat positivament i que fa que ell “s'aixequi” i que es senti capaç de viure amb més plenitud. En aquesta segona part trobem alguns poemes dedicats als lectors de les seves obres.

Finalment a l'ultima part, la qual no te un temps establert, el poeta treu la seva faceta amorosa i dedica els seus poemes a una dona ficticia, la Marta.

Resum del proleg de Miquel Marti Pol

En aquest proleg l'autor explica el motiu pel qual ha realitzat aquestos poemes. Diu que set anys enrrera el doctor Lluis Barraguer i Bordas li va diagnosticar una escleriosis multiple, la qual l'impedia fer una vida normal, ja que va deixar entre altres coses de caminar, i molts de moviments es van fer cada volta més dificils de realitzar a causa d'una dolenta coordinació dels seus moviments.

Explica que la malaltia es pot dividir en tres fases:

-Tres anys de continua devallada, durant aquest periode l'enfermetat s'escampa.

-Dos anys de progresiva estavilitzacio.

- Un ultim periode de temps no designat, al qual trobem un canvi positiu.

Al proleg, l'autor explica com li ha repercutit la seva malaltia durant el transcurs de la seva vida, i el poces que ha dut per asomir-lo i fer-li front.

L'autor fa referencia a la primera part del seu llibre, Set poemes d'aniversari, perque diu que pot ser que siguin aquestos els que millor expresin el seu sentiment per viure. El poeta esmenta que encara que no pugui realitzar molts dels moviments necesaris per a viure bé i que es trobi en un estat quasibe vegetal, ell té unes ganes immenses per a continuar la seva vida.

Finalment l'autor fa referencia a l'ultima part del seu llibre la qual és molt diferent a la resta de poemes. Són quince poemes plens d'amor i sensualitat.

Panorama historic

“Esrimada Marta va ser editat per primera vegada a l'any 1978. Aquest està inclos dins la lirica de posguerra, a la qual hem de situar a Miquel Marti Pol en la lirica de caire social, juntament amb J.M Castello, Joaquim Moles, Gabriel Ferreter; Vicent Andres i Estellés i Joan Oliver. Aquesta lirica destaca perque procura fer un poesia compromesa, la qual va obtenir molt d'exit als anys 80; també pot anomenar-se poesia de realisme historic.

Es basa en la filososfia marxista i a Catalunya sorgeix una lluita contra la dictadura.

Els estudiadors d'aquest moment són Grauski, Luckas i Brecht, defensen aquell poeta o intelectual que s'involucra en la societat. És el contrari de la literatura postsimbolista.

A causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura del Generalisim, va portar una forta repressio contra els autors catalans i la literatura que feien la qual estava censurada. Aixi doncs molts d'autors van haver d'exiliar-se. D'aquesta manera la llengua catalana va desenvolupar-se en tres ambits diferents:

-Cultura publica.

-Cultura d'exili.

-Cultura clandestina.

Aquestos tres ambits tenien com objectiu salvar al llengua, recuperar el prestigi social i cultural i salvar les institucions publiques.

Finalment cal afegir que la poesia va permetre la continuitat del catala, va evitar alguns del problemes de censura”.

Apunts de catala any 2005/2006

BIOGRAFIA DE MIQUEL MARTI I POL

“Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut sobretot com a poeta, però també ha escrit prosa i ha fet traduccions. Va cursar estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys va començar a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fabrica tèxtil en què treballava la seva mare. Però als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, que el va obligar a passar un any al llit i que li va permetre llegir abundosament. Amb Paraules al vent, que publica el 1954, va obtenir el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó, col·labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Inicia també a finals dels seixanta activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort. [Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976)].

Treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió. El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema Ara és demà, amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'asssitència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El Puig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.

Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta —sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1986— és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institut d'ensenyament secundari de Cornellà de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.

El 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'és membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que sigui presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel.” Exret literalment de http://www.martiipol.com/martipol_bio_cat.html .