Historia del Arte


Estilos artísticos del siglo XVIII y XIX


CONTEXT HISTÒRIC

El rei carles IV accedí al tron l'any 1788, la seva por a l'expansió de les idees revolucionaries provinents de frança, va fer que es congelessin totes les reformes iniciades pel seu pare. El monarca apartà del govern a tots els ministres il.lustrats (florida blaca, Jovellanos...)al 1792 va nomenar ministre a Manuel Godoy, i va tancar les fronteres amb França.

La mort a la guillotina del rei Lluís XVI familiar seu, va portar al monarca a declarar-li la guerra a França.

Les tropes espanyoles van mantenir l'ofensiva en el territori francés fins que a partir del 1794, l'incapacitat de l'exèrcit espanyol, va fer que les tropes franceses avancesin sobre Catalunya.

Les negociacions de pau entre la república francesa i la monarquía de Carles IV, van portar a la pau de Basilea, on Espanya acceptava ser subordinat de França.

Napoleó obtinguè el consentiment del govern per a travessar Espanya per a atacar Portugal, peró aquesta invasió nava lligada intimament lligada al domini de la península, i el 1808 va donar lloc el motí d'Aranjuez, que va provocar la dimisió de Godoy, i l'abdicació al tron de Carles IV. Napoleó va anexionar la península a l'imperi, i va nomenar rei al seu germà Josep.

A la península es va alçar la població en contra de l'invasor. Les tropes franceses van haber de recular a Rusia, i Napoleó, incapaç de mantenir dos fronts, va pactar amb els espanyols la fi del comflicte.

Goya

Neix a Ivendetodos, Saragossa. Estudia pintura amb un mestre Barroc. Casat amb la germana de Bayon, l'ajuda a entrar a la cort, on treballa rfent cartrons, per a tapissos. S'inicia en la pintura costumista per a passar posteriorment a ser pintor de Carles III, i pintor de cambra de Carles IV. Es va convertir en el realista de moda.

Vers 1790 una malaltia el deixa sord, fet que significà un canvi important en la seva personalitat. El dolor colectiu de la guerra del francès va significar un tancament mès gran respecte a la forma de veure la societat. L'aillament, la introspecció, la crítica amarga, són terts característics d'aquesta etapa.

Goya és un pintor que treu partit del poble, veu com arriba a la fí de les monarquíes absolutistes i privilegiades, el naixement d'una nova classe social, la burgesia, que rehivindica mès garanties constitucuonals, i la separació de poders.

Veia com arribava la “primavera dels obles”.

Etapes artístiques

  • Primera: Triomfs profesionals, visió optimista d la vida. Colors vermells i grisos, foctura acabada, dibuix de traç continu, temàtica amable.

  • Segona: Sofriment , visió oètica, presència creixent del negre, factura de taques, dibuix trencat, temes dramàtics o de fanatasía ombrívola.

Temes pictòrics

  • Costumistes: cartrons per tapissos. Vida de Madrid. Certa imfluència de Velazquez, gran capacitat de miniaturització de les imatges.

  • Retrats:Clientela exigent, gran penetració psicalògica i a cops burlesca i cruel. Deixa entreveure antipatia o simpatia. “la condesa de Chinchon”

  • Pintura religiosa: no era un pintor religiós. Són escenes religioses peró populars, fetes amb terror “San Antonio de la Florida”

  • Pintura patriótica:Són epopeies de movuiment i de dolor. Gran significat de lallum i de les ombres “els afusellamemts del 3 de maig”

  • Pintures negres: Absència de color com a element expressiu. Absència de línies, de dibuix, taques, món al.lucinant de dolor, desesperació.”saturn devora els seus fills”

  • Gravats i dibuixos: És un gran gravador, fa sèries-capritjos, honors de guerra, tauromàquia.. Experimenta totes les tècniques.

INICIS DE L'ART CONTEMPORANI:Neoclasicisme i Romanticisme

Aquests dos corrents artístics es desnvolupen a partir de concepcions plàstiques a cops distants, i d'altres molt relacionades. Le fronteres entre aquests estils de vegades són difícils de limitar.

  • Art neoclàssic: raó , actitudracional de l'artista

  • Art Romàntic: passió, actitud personal de l'artista.

El Romanticisme parteix del neoclasicisme, asumeix la complexitat de les idees històriques.

Neoclasicisme

A partir de 1750 retorna el gust per l'antiguitat, per les ruïnes. L'Art clàssic i el renaixement són model d'equilibri.

Es refusa el Barroc i el Rococó, je que són estils molt recarregats, i ara es busca l'ansteritat i la sobrietat, és l'estètica de la raó.

  • Imfluències: excavacions de Pompeia i Herculà (descoberta d'un món en l'antiguitat)

La revolució francesa consolidà el moviment i fa que s'escampi per tota Europa, doncs es un moviment no vinculat a l'Antic Règim.

Es crren les primeres acadèmies d'art on s'etablien les normes artístiques. Es produïen model per a ser imitades.

Arquitectura neoclàssica

Al llarg del neoclassicisme l'arquitectura es preocupa per la racionalitat, simplicitat i utilitat. Es denomina l'arquitectura de la raó.

L'arquitectura neoclàssica s'opossa i reacciona contra el marcat i abandonat carácter decoratiu del barroc i rococó.

Trets característics

  • Les formes responen a una funció i aspacialitat racinalment calculades.

  • Si hi ha guarniment és per a resaltar algun element arquitectónic.

  • L'aparença és solemne i severa.

  • La columna com a element base i indispensable en cualssevol construcció. També el peristil.

  • Els frontons es poblen de grups escultórics

  • S'utilitza la cúpula

Pierre Alexander Pijou

Va treballar per a Napoleó, que necessitava l'estil dels Cèsars i faraons com a expressió de l'imperi universal al qual aspirava. Vadesenvolupar el Neoclassicisme afegint simbologia heretada, donant lloc al denominat “estil Imperi” Arc de Triomf.

L'escultura Neoclàssica

Al llarg de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX l'escultura evoluciona des d'una esaltada espiritualitat barroca. Cromatisme a una escultura neoclàsica de construcció de volums, puressa de contorns, equilibri i simplicitat.

Els trets fonamentals d'aquesta escultura són:

  • Ús de marbre que sustitueix la fusta, la profunció cromàtica del barroc ès sustituïda pel blanc.

  • La temàtica es l'antiguitat clàssica, grecoromanes, a cops són pures cópies. Abunden temes mitológics.

  • Hi ha un interès per la bellesa ideal, actituds reapssades, severitat i puresa de l'art antic.

  • Hi ha un avenç de l'escultura usbana, qu serveix d'ordenament, en els eixos viaris. És l'inici de l'escultura funerària.

Antonio Cannova ( 1757-1822)

L'escultura de Cannova marca el pas del barroc final al clasicisme. És un escultor amb una gran tècnica que imita als clàssics grecs que es conserven al seu paìs, Italia.

Les seves obres solen representar a la juventud, grubs d'efebs i doncelles.

Destaca la bellessa esterna.

Obres:Eros i psique i Paulina Borghese.

Pintura neoclàssica

El retorn a l'antiguitat en matèria pictorica té un inconvenient , escassetat d'obres conegudes. Els pintors s'inspiren en les escultures, i om a conseqüéncia d'aixó s'adopta el dibuix com a ideal. Desprès s'aplica el color. Els pintors neoclàssics grans dibuixants, deixen d'interesar-se per la llum.

La temàtica és clàssica , mitológica i hisdtórica, encara que també temes medievals.

Els principals autors neoclaassics cón David i Ingres.

Jacques Luis David (1748-1825)

És el veritable promotor de la pintura neoclàssica a França. Es formà a partir de l'art grecoromà de Rafael i Caravaggio.

  • Temàtica: s'inspira en el món antic, tot i que David li otorga un missatge moral contemporani. Tria esdeveniments de l'antiguitat que glorifiquen el patriotisme, el valor i el sacrifici.

S'inspira en els relleus, dels quals pren la simetria,la ordenació paral.lela. Les seves figures es model.len com l'estatuaria grega. L'anatomia es representa amb presició.

Les seves pintures destaquen l'herotisme, es menys pera el moviment, predomina la representació loberal.

Obres: Jurament dels Horacis, La mort de Mavat.

El romanticisme

Aquest moiment artístic i cultrural s'estènb de 1800 a 1850. El Romanticisme es caracteritza per expressar estats d'ànim i sentiments. La raó deixa de ser important a favor dels sentiments.

  • Intensitat emocional

  • Caràcter visionari, oníric (deriva dels somnis)

  • Expressió subjectiva, emocional, individualisme

  • Descobriment del paisatge

  • Exaltació del poble (oprimit) la llibertat, el patriotisme

La lliure interopretació dels postulats estilístics dona peu a disposicions individuals, com els natzarens, quan es busca en un passat mitificat i d'inspiració religiosa.

Pintura Romàntica

La temàtica predilecat és el paisatge, d'aspecte salvatge, misteriós o desastres naturals. La lluita de l'humanitat enfront de la natura. Temes exòtics melanconiosos, polìtics amb escenes revolucionàries.

  • Ésser humà sumit en la contemplació del paisatge

  • El retrat és el millor gènere per a repreentar l'esperit ronàntic, rostres plens de tristesa o satisfacció o soletat.

  • El color predomina sobre el dibuix. El sublim predomina sobre la bellesa.

-Anglaterra, Alemanya:paisatge.(Tourner, Coustable, Fiedrich)

-França:Esdeveniments contemporanis (Gericault, De la Croix)

-Espanya:costumisme, quadres històrics.(Madrazo)

Eugene Delacroix (1798-1863)

Pintor romàntic que treballa amb un estil de gran dinamisme i moviment colorista, l'acció es recolza en el color com a element expressiu .El color té sentit per ell mateix, investiga les posibilitats.

Treballa temes polítics, literaris, històrics i de denúncia.

En general, la seva pintura es acracteritzada per la prefecció de linea, per la composició inspirada en Miquel Angel i també per Gericault.

El Romanticisme escultóric

L'escultura és una forma d'expressió artística que no facilita la identificació d'un moviment concret.

Es una escultura on la forma es basa en l'antiguitat clàssica, peró , a diferència del neoclasicisme, vol introduir moviment, són personatges en acció.

François Rude (1784-1855)

Artista compromès politicament i partidari de Napoleó, s'exilià en 1815 a Bruseles, va tornar a França el 1827. La seva obra més coneguda és “la marsellesa”, relleu escultóric sobre els laterals de l'arc de triomf a París, obra neoclàssica.

CONTEXT HISTÓRIC

En torno al año 1850, los graves conflictos que tuvieron lugar durante la primera mitad del siglo XIX han pasado ya. Atrás ha quedado la guerra de la Independencia(1808-1849), causada por la invasión de los franceses. Y comienzan a olvidarse los enfrentamientos políticos que caracterizaron el reinado de Fernando VII (1814-1833)

Durante el reinado de Isabel II se abandona el absolutismo y la corona española se va transformando lentamente en una monarquía constitucional al amparo del liberalismo político. Los liberales toman el poder, pero se inciden en dos grupos antagónicos: modernos y progresistas.

La situación económica y social de estos años centrales del siglo XIX es muy agitada. Es el momento en que se producen importantes avancestenológicos: la primera línea de ferrocarril-desde Barcelona hasta Mataró-, en el año 1848; la emisión del primer sello de correos en 1850; la instalación dl telégrafo...

A partir de 1868, la historia de España experimenta grandes convulsiones. La revolución del 68, ocasiona la renuncia de Isabel II al trono y su exilio en Francia. Comienza entonces un proceso político que va a durar seis años, durante el que se suceden el gobierno provisional que estuvo presidido por el general Serrano, un ensayo monárquico al margen de los Borbones y una brevísima I República.

Los graves disturbios sociales, un fuerte rebrote del Carlismo, dan lugar, a finales de 1874, a la sublevación del general Martínez Campos y a la restauración de la monarquía en la figura de Alfonso XII, hijo de Isabel.

El último cuarto de siglos e caracteriza por el contraste entre la estabilidad política de la restauración y las continuas alteraciones de carácter social. Los problemas sociales derivados del fuerte desarrollo industrial y de la aparición de los movimientos obreros organizados se agudizan cada vez más.

Los problemas del siglo XIX culminan con la pérdida de Cuba y filipinas, que desencadena la crisis del 98, en las puertas del nuevo siglo.

El realisme

Moviment artístic que aspirava a donar una representació vertadera del món sensible basada en l'observació detallada de la vida. A partir de la segona meitat del segle XIX hi ha una avidesa per a estudiar la realitat.

El realisme es desnvolupa en literatura i en arts plàtiques, especialment en pintira. El moviment neix a França i s'escampa per Europa..

Pintura realista

Els elements irreals o fantàstics del neoclasicisme i romanticisme, provocan una reacció d'un grup d'artistes francesos que creien que sols ss'haurà de pintar el que es podia experimentar amb els sentits: llocs , persones, objecetsdel seu entorn... La funció de la pintura és representar la realitat tal com és.

Pintors com Courbet o Bammier, Millet, reaccionen davant dels fets de la revolució de 1848 i reconcilien les realitats quotidianes de l'època amb l'art cullte i oficial. Els temes són oficis, i els protagonistes treballadors o pagesos, personatges de la revolució Industrial o de les revolucions socials.

S'exalta el treball, desapareix la preocupació per la religió i l'ànima. El paisatge pinta una realitat concreta.

Goustave Courbet (1819-1877)

Artista socialista i revolucionari. No va posar l'art al servei de l'ideologia. La seva obra té un marcat caràcter polític i social. A borda la realitat prescindint de qualsevol perjudici social, moral estètic o religiós. La seva tècnica deriva de Velazquez, Zurbaran, Rembrant. Té una pinzellada solta, utilitza tons càlids sobre fons obscurs. Es considera que anticipa l'impresionisme.

Jean François Millet (1815-1875)

Millet pinytor dels pagesos, mostra predilecció per temes rurals, l'ètica i la religiositat del treball del pagesos. Els protagonistes de la seva pintura són treballadors del camp aliens dels comflictes polítics del moment.

Representa els treballadors com a herois de la moralitat, transforma les escenes del treball i pobresa en imatges de noblesa i dignifica la població rural. Le spenombres que envolten les figures i el paisatge, contrasten amb amplis conjunts de llum que comfereixen un gran dramatisme al conjunt.

Obres:L'angelus, i les Espigadores.

El realisme espanyol

A la península ibèrica el realisme es manifesta en la pintura histórica., temes socials i paissatge. La pintura paisatgística reprodueix la natura directament dels seus paisatges, a l'aire lliure.

El realisme de contingut social es centra en asumptes anecdótics i amables de la societat burgesa, tot i que a cops es de crítica social.

Joaquim Sorolla treballa un compromís social en la seva primera època. Marià Fortuny s'interessa en les situacions quotidianes i escenes de carrer.

El paisatge realista està representat per l'escola de Barbizon, amb Carod, i a Catalunya per l'escola olotiana.

Marià Fortuny i Karsal (1838-1874)

Fortuny és un artista que combina una tècnica virtuosa amb temes anecdótics i jovials, lluny de la crítica social. Tot i ser considerat dins del realisme, també és considerat un artista preciocista. Les seves obres tinguèren un èxit desbordant durant els 70, sobretot a França.

En morir prematurament, ha quedat plantejada si les seves inquietuds plàstiques l'habrien portat mès punts de contacte amb els impresionistes.

Miquel Blay (1866-1936)

Artista que destacà per un estil molt personal, que es recolza en un domini del dibuix i de la tècnica de l'escultura, i en una gran facilitat per treballar l'expressivitat.

Tot i que pugui semblar academisista, es un grup escultóric que trenca amb l'academicisme. Del realisme d'aquesta època, l'escultor evololucuonaria cap al simbolisme i el modernisme, etapa en la que destacà, entre alters pel seu grup al.legòric de la música popular al palau de la música Catalana.




Descargar
Enviado por:Trcilla
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar