SUPÒSIT:

Escolarització de Francisco (10 anys):

- Dades d'interés de la 1a entrevista amb la mare i els fills :

- Ambient sociofamiliar :

- Pare: 38 anys. Treballs temporals des de sempre, i llargs períodes a l'atur. Actualment té el carnet de xofer de camions i autobusos.Comença a treballar per a una empresa de transports.

- Mare: 37 anys. Neteja cases (quan té oportunitat), i s'encarrega de la casa i els fills.

- Dos fills: - Francisco: 10 anys. Deficient motóric.

Utilitza cadira de rodes.

- Xiqueta: 5 anys, sense problemes a destacar.

Poca escolarització.

- Dades de Francisco :

- Embaràs amb sagnat i repòs. Part a termini (llarg i complicat). Pes al nàixer : 4,600 Kg. Presenta un poc d'hidrocefàlia. Se li aconsella estimulació precoç i seguiment evolutiu.

- Al pare li ix treball a la província d'Albacete i es traslladen. No hi ha estimulació, ni revisions fins que el problema motor es fa evident i el porten al metge. Es remet als especialistes i li detecten: "ESPINA BÍFIDA" a la zona sacra-lumbar. Se li aconsella rehabilitació fisioterapéutica (el porta son pare 4 mesos, i després canvien de domicili).

- Als 4 anys, resideixen a Albacete i s'escolaritza en un C.P.E:E. fins als 6 anys. Després passen a viure a un poble de Múrcia, i va al C.P. de la localitat (6-7 anys), després a Múrcia ciutat i assisteix a un C.P. d'integració de deficients motóricos, pròxim al domicili (7-9 anys), del que procedeix.

- A destacar alguns períodes sense escolaritzar.

- Actualment es trasllada a la província de València (...) i es tramita de nou l'escolarització, destacant:

- El xiquet utilitza cadira de rodes, que mou ell sol. Es pot posar dret uns instants, però presenta problemes d'extensió de genolls, rigideses i obertura lateral de peus.

- Controla esfínters diürns, quasi sempre.

- És parlador, extrovertit i li agrada anar al col·legi. Conta que estava a la classe de 3r, però anava unes estones a la classe de Rosa (aula de suport) i altres amb el fisio.

- A simple vista es veu prou tranquil i lent de moviments (en general).

- No s'ha remés les seues dades escolars, però porta material que estava treballant:

- Llibres de 3r de Primària de: Matemàtiques, Coneixement del Medi i Música.

- Quadernets complementaris: Llenguatge (tots de 2n de Primària).

- Fitxes de recuperació de: Orientació espacial, atenció, dislèxies, ortografia i lectura compensiva.

QÜESTIONS

1. PER QUÈ S'ACONSELLA L'ESTIMULACIÓ PRECOÇ, SI NO HI HA DIAGNÒSTIC MÈDIC?

Perquè el xiquet presenta hidrocefàlia, que pot ser una conseqüència d'una Espina bífida, per lo tant és un xiquet d'alt risc al què cal observar.

2. QUÈ ÉS L'ESPINA BÍFIDA? CARACTERÍSTIQUES QUE POT PRESENTAR AQUEST ALUMNE

És un dèficit o desenvolupament incomplet del tancament del canal ossi de la columna vertebral. Es dóna en els primers moments del desenvolupament embrionari. El procés pel qual les vèrtebres comencen a tancar-se per a formar el canal a través de què discorrerà la medul·la, es produeix de mode anòmal quedant la medul·la espinal (estructura clau per a portar impulsos sensitius cap als centres nerviosos superiors -cabal eferent- als efectes, fonamentalment músculs), queden oberts i no desenvolupen la seua funció transmissora correctament.

Hi han variades formes. La més lleu és l'oculta, és difícil de detectar.

Meningocefele . Ix a l'exterior la meninge.

Mielomeningocele. Se pinça la medul·la espinal, la meninge, les arrels sensitives. Tenen perill de tumorar-se.

CONSEQÜÈNCIES.

Els principals problemes que presenten els xiquets amb espina bífida se centren :

- En la carència del control muscular dels seus membres inferiors i en la pèrdua de sensibilitat sent indiferents a determinades sensacions cutànies (olor, pressió, temperatura).

- Poden presentar també dificultats per a la coordinació motora fina, i dèficits perceptiu-motors, en el cas que hi haja afectació de la neurona motora superior.

- Podem trobar des de xiquets que no presenten cap tipus de dificultat cognitiu-intel·lectual fins a xiquets que cursen amb retard mental greu.

- Falta de control sobre la bufeta i el ventre, per la qual cosa no resultarà estrany trobar xiquets que són incapaços de sentir quan necessiten evacuar, o que ho fan sense arribar a adonar-se ( incontinència). Per això són freqüents els problemes digestius i renals.

- Un altre problema és la Hidrocefàlia, present en el 70 - 80% dels casos d'espina bífida.

El signe extern que ho evidencia és un augment del perímetre cranial.

Consisteix en un excés de líquid cefaloraquidi causat pel bloqueig dels ventricles o cavitats cerebrals per les que flueix, sent necessari corregir-la perquè l'augment de pressió que produeix pot causar danys molt greus. La forma més comuna de fer-ho consisteix a implantar quirúrgicament el que es coneix com a vàlvules de derivació ventrículoperitoneal, la infecció i obstrucció del qual sol ser una constant del xiquet amb hidrocefàlia que repercuteix en freqüents i prolongades absències escolars.

Aquests xiquets, i especialment els afectats d'Hidrocefàlia, presenten habilitats verbals prou bones en comparació amb altres àrees del seu desenvolupament. Si bé anàlisi més detallada demostren que molt del que diuen és inapropiat i irrellevant, utilitzant en ocasions una sintaxi molt complexa.

3.- MOTIUS QUE JUSTIFIQUEN EL SEU RETARD ESCOLAR.

- Desinterès per part dels pares, ja que el xiquet no rep cap tipus d'estimulació fins que la deficiència motòrica és ja evident. Açò ocorre als 4 anys.

- Continus canvis de domicili i de localitat, a causa del treball de son pare.

- Períodes sense escolaritzar, deguts a trasllats, canvis de centre i a causa d'intervencions quirúrgiques.

- Problemes de percepció o processament de la informació, que els arriba de forma més lenta i retarden el ritme d'adquisició d'aprenentatges.

- Alteracions en la coordinació aparença-motora, l'esquema corporal, conceptes espacials, etc, que dificulten l'aprenentatge de les matemàtiques i lecto-escriptura.

4.- PASSOS A SEGUIR PER A ACONSEGUIR UNA CORRECTA ESCOLARITZACIÓ.

Partint de la LOGSE en l'article 36, reconeix el dret dels alumnes amb N.E.E. a disposar dels recursos necessaris per a atrapar els objectius proposats en el sistema educatiu ordinari, i atendre a aquests alumnes basant-se en el principi de normalització i integració escolar.

La L.O.G.S..E, en l'article 37.3 determina que l'escolarització en centres específics d'E.E. només es portarà a terme quan no puguen ser atesos en centres ordinaris, revisant periòdicament la situació, prioritzant l'escolarització en centres ordinaris per a afavorir la integració.

El reial decret 696/1995, de 28 d'abril de l'Ordenació de l'Educació d'Alumnes amb N.E.E., regula les condicions per a l'atenció educativa de dits alumnes en les distintes etapes i nivells, tant en centres ordinaris com en específics.

Aqueixes condicions, afecten a l'escolarització, a la millora de la qualitat de l'ensenyament a la proposta curricular, recursos i ajudes complementàries. Tot açò implica:

ð Identificar i valorar de forma precisa les necessitats de l'alumne.

ð Concretar l'oferta educatiu ordinària o específica que han d'incloure les mesures i ajudes necessàries.

El procés d'escolarització dels Alumnes amb N.E.E. ve precedit per:

1.- Un dictamen d'escolarització elaborat per un equip multidisciplinar, on està inclòs el Gabinet Psicopedagògic homologat o el propi S.P.E. L'avaluació psicopedagògica, haurà de reunir la informació de l'alumne, el seu context familiar i escolar que resulta rellevant per a ajustar la resposta educativa a les seues necessitats. I al seu torn tindrà que informació sobre:

a) De l'alumne: condicions personals de discapacitat, història educativa i escolar, competència curricular i estil d'aprenentatge.

b) Del context escolar: anàlisi de les característiques i relacions que s'estableixen en el grup classe; així com l'organització de la resposta educativa.

c) Del context familiar: característiques de la família i el seu entorn; expectatives dels pares i possibilitats de cooperació en el desenvolupament del programa d'atenció educativa en el si de la família.

2.- L'informe de la Inspecció Educativa de la zona on s'haja sol·licitat l'escolarització.

La inspecció educativa supervisarà les decisions controlant:

- Els recursos materials i humans de l'escola, infrastructura.

- Actituds, competència i formació del professorat.

- Voluntat i predisposició de la família i alumne per a treballar en el projecte escolar que se li proposa.

- La seua avaluació i seguiment.

3.- Resolució de la Direcció Territorial o, en el seu cas de la Comissió d'Escolarització del Consell Escolar Municipal que corresponga.

5.- ADAPTACIONS I AJUDES TÈCNIQUES NECESSÀRIES EN ELS ELEMENTS D'ACCÉS AL CURRÍCULUM.

Aquest alumne amb limitacions físiques, té la mateixa necessitat d'accedir al centre i realitzar desplaçaments pel mateix, per la qual cosa s'hauran d'eliminar barreres arquitectòniques de l'edifici escolar, en corredors, serveis, biblioteca, menjador escolar, etc.

Els elements d'accés seran:

a) Accessibilitat i desplaçament pel centre.

b) Organització i distribució pel centre.

c) Organització dels materials i recursos didàctics.

d) Organització dels elements personals.

a) Accessibilitat i desplaçament pel centre.

ð Si utilitza transport escolar, necessitarà autobús amb plataforma elevadora per a la cadira de rodes, i un educador.

ð Substitució d'escalons per rampes.

ð Amplària de portes adequada a la cadira de rodes en tot el centre.

ð Instal·lació d'ascensor.

ð Instal·lació de passamans

b) Organització i distribució pel centre.

ð Bany adaptat (altura de l'inodor, tipus de cisterna, barres de subjecció).

ð Ubicació de taquilles per a bolquers i altres accessoris.

ð Aula d'estimulació i fisioterapeuta.

c) Organització dels materials i recursos didàctics.

ð El mobiliari ha de ser específic per a cada xiquet, i aconseguir una postura a l'aula que el permeta desenvolupar les seues tasques escolars:

- Bipedestadors

- Taules amb escotadura.

- Cadires amb falques.

- Límits inferiors i/o laterals.

- Incorporació de faristols.

- Estreps.

- Recolzacaps.

ð Material didàctic:

- Puzles de gran grandària.

- Llapis, pintures gruixuts.

- Tisores especials.

- Pissarres de ferro amb lletres imantades.

- Materials amb ”velcro“.

- Ordinadors amb dispositius específics per a persones amb grans dificultats en la mobilitat.

d) Organització dels elements personals.

És freqüent que aquests alumnes reben suports educatius. Els professionals que intervenen amb ells són:

• En l'àrea motora intervé el fisioterapeuta, per a aconseguir el control del cos, cap, tronc, gir, etc.

• En l'àrea perceptiu cognitiva el psicopedagògeg.

• En l'àrea social i autonomia personal els educadors. Aquests últims tenen com a objectiu estimular l'autonomia, reforçar els hàbits bàsics, alimentació, vestit, higiene ,així com fomentar una conducta social normalitzada, adaptada a l'ambient al xiquet i a la seua família.

• L'àrea del llenguatge el logopeda i el professor de P.T.

6. TRACTAMENTS QUE ES DÓNA DES DEL P.E.C. I MODIFICACIONS QUE SE PREVEUEN EN EL P.C.C.

El P.E.C. arreplega el procés de presa de decisions assumida per tota la comunitat escolar, respecte a les opcions educatives bàsiques i a l'organització general del centre.

El P.E.C. ha de realitzar-se després d'un profund coneixement de les característiques del Centre i del context sociocultural que està ubicat , els seus elements són :

• Opcions educatives bàsiques o principis d'identitat.

• Objectius generals de Centre.

• Estructura organitzativa.

• Relacions de col·laboració amb els distints col·lectius que intervenen en l'educació.

Ha de contemplar el tractament de la diversitat que suposa l'aplicació del principi de normalització.

L'aprovació i revisió del P.E.C. correspon al Consell Escolar del Centre.

La presència de A.N.E.E. suposa la incorporació de professionals de l'educació, que implica canvis en la vida i organització del Centre que han de contemplar-se en el P.E.C. (professor de P.T., especialistes: logopeda, fisioterapeuta, O.N.C.E., psicòleg i professionals del S.P.E., personal auxiliar, monitors, objectors,...)

El P.C.C. consisteix a concretar i adequar el Currículum Oficial (D.C.B.) a les peculiaritats i necessitats de l'alumnat en cada etapa educativa i a les característiques i exigències del context sociocultural del Centre.

Una funció bàsica és respondre a la necessitat de garantir una actuació docent coordinada i progressiva dels equips de professors que afavorisca l'adequat desenvolupament dels alumnes, el qual es fa extensiu als A.N.N.E.

L'elaboració del P.C.C. implica realitzar les següents opcions bàsiques:

- Definir els objectius generals de cada cicle.

- Seleccionar el conjunt dels continguts.

- Sequenciar els continguts per cicles.

- Establir criteris d'avaluació a final de cicle.

- Definir els supòsits metodològics generals.

- Criteris per a definir l'organització espai-temporal.

- Establir els principals materials didàctics que es van a utilitzar.

7. PROFESSIONALS IMPLICATS EN L'ELABORACIÓ DE A.C.I.s.. I LA SEUA APLICACIÓ.

Quan es tracta de A. C. s'està parlant sobretot, i en primer lloc, d'una estratègia de planificació i d'actuació docent, i en aquest sentit d'un procés per a tractar de respondre a les necessitats d'aprenentatge de cada alumne.

L'estratègia d'actuació deu estar fonamentada en una sèrie de criteris per a guiar la presa de decisions respecte a què és el que l'alumne/a deu aprendre, com i quan, i quina és la millor forma d'organitzar l'ensenyament perquè tots isquen beneficiats. Només en últim terme les adaptacions són un producte, una programació que conté objectius, i continguts diferents per als alumnes, estratègies d'avaluació diversificada, possibles seqüències o temporalitzacions distintes i organitzacions escolars especifiques.

El que constitueix l'eix central de tots els professors és la resposta curricular que s'haja elaborat per a l'alumne/a o grup d'alumnes i en ella adquireix un paper fonamental el/la professor/a tutor/a, el qual és el responsable de l'atenció educativa del A.N.E.E. amb qui el professor/a de P.T. col·laborarà de forma coordinada d'acord amb els objectius educatius que es proposen així com amb els professors implicats.

El professor de P.T.

La col·laboració que pot realitzar a l'aula farà referència a:

a) Realitzar conjuntament amb el tutor/a la planificació de les activitats que corresponguen als A.C.I.

Aquesta intervenció té les avantatges de què:

- Orienta i informa el tutor sobre com actuar i amb què fer-ho.

- Permet al professor de P.T. tindre més informació de l'alumne.

- Respecte de l'alumne/a rep una informació més coordinada, adaptada i amb criteris unificats durant l'horari escolar.

b) Avaluar i intervindre amb els alumnes: tant a nivell de competència de l'alumne/a com al seu estil d'aprenentatge.

c) Assessorar i proporcionar recursos al professor/a tutor/a:

- Orientar sobre les possibles adaptacions a l'aula.

- Com treballar amb els alumnes i quines ajudes proporcionar-los.

- Facilitar orientació sobre els materials didàctics que l'alumne pot utilitzar i proporcionar-li materials adaptats.

- Ajudar-lo a ampliar la seua formació en aqueix camp.

El fisioterapeuta.

La seua col·laboració es centra en torn a la valoració, tractament i seguiment de la rehabilitació física dels alumnes, de cara a millorar la seua condició física.

La seua coordinació continuada i sistemàtica, de cara a establir consell sobre les pautes posturals més indicades en les activitats escolars, quines adaptacions requereix el mobiliari, maneres de millorar el control postural de l'alumne/a amb N.E.E. de naturalesa motòrica:

- Informar sobre el programa rehabilitador que proposa per al xiquet/a.

- Informar sobre les pautes posturals més convenients, normes per a evitar contracturas.

- Entrenar en el maneig de la pròtesi que requerisca l'alumne/a.

- Col·laborar en l'adquisició del material.

El logopeda.

La seua intervenció no ha de limitar-se a la rehabilitació del llenguatge, sinó a col·laborar amb l'equip docent en el desenvolupament de destreses psicomotrius, perceptives i relaciona'ls, amb el fi d'augmentar les possibilitats comunicatives del xiquet.

El seu paper a la presa de decisions és moltes vegades decisiu en aspectes com els de proposar la utilització d'un sistema alternatiu (S.A.A.C.).

És molt necessari que des del P.E.C. es contemple l'organització general del servei de logopedia.

El cuidador.

Només té contemplada la seua intervenció als centres ordinaris que atenguen A.N.E.E. de naturalesa física o motriu, així com en els C.E.E.E.

La finalitat és ajudar els alumnes a realitzar aquelles tasques o activitats de la vida quotidiana que no puguen fer per si mateixos, com puguen ser: neteja personal, l'alimentació l'evacuació, els desplaçaments..

La seua intervenció és molt important per l'autonomia que els hi proporciona i les relacions d'afecció que sol despertar.

8. DECISIONS D'ADSCRIPCIÓ AL CURS-AULA I ÒRGANS I COMISSIONS IMPLICATS.

La decisió ha de prendre's en la Comissió de Coordinació Pedagògica, ja que és la ferramenta de la coordinació educativa i on s'avalua aquesta acció. En aquesta comissió estan representats els coordinadors de Cicle, el Cap d'Estudis, el Director, el professor de P.T., el psicòleg, logopeda, i personal que intervé en l'educació o personal que intervé en el procés E/A.

No hem d'oblidar el programar, planificar, prendre decisions consensuades i coordinades, avaluar la implicació dels professionals, avaluar els mitjans emprats i la seua adequació, avaluar els progressos i adaptar les decisions o modificar-les.

Les seues decisions implicaran al Claustre de Professors i al personal adscrit al centre així com a pares i mares.

Les decisions han de ser recolzades i aprovades pel Consell Escolar.

9. PAPER DEL GABINET PSICOPEDAGÒGIC I RELACIÓ AMB ELS PARES.

El paper del S.P.E., estarà en funció de la realitat del Centre reflectida en la P.G.A.

El diagnòstic pot ser decisiu en el moment de la seua escolarització doncs d'ell depèn el tractament de les N.E.E.

També intervindran els serveis de logopedia i fisioterapeuta, els quals formaran part de l'equip multidisciplinar que estaran integrats en el S.P.E. Els membres del S.P.E. hauran d'integrar-se en l'equip docent i coordinar-se des del P.C.C. per a poder avaluar.

Haurà d'assessorar al professorat i si s'ix del seu marc de competències aconseguir assessorament i formació des del P.E.C.

La col·laboració entre els distints serveis estarà perquè basada en la coordinació.

El paper del Gabinet Psicopedagògic en relació amb els pares serà:

- Col·laborar en els programes formatius de pares d'alumnes.

- Facilitar l'accés de l'alumne a l'Educació Secundària.

10. RELACIÓ DEL CENTRE I ALUMNE AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA. PROPOSTA D'ALGUNES ACTIVITATS.

La col·laboració del Centre ha de ser també cap a les institucions municipals, com són la regidoria d'Educació. El Consell Escolar Municipal i amb els serveis Socials per a portar un seguiment de l'escolarització i de la intervenció sobre famílies que tenen com a problemàtica a la base, la falta de mitjans socioeconòmics o la desestructuració i falta de col·laboració i implicació en el procés educatiu, que moltes vegades es plasma en problemes conductuals i de desmotivació o en problemes d'absentisme escolar que crea grans llacunes curriculars i d'integració, o bé l'entrada precoç en el problema de la drogaaddicció/delinqüència.

12