RESUM DE “ESPILL” DE JAUME ROIG ED. TEIDE 1994

LLIBRE PRIMER: DE LA SEVA JOVENTUT

De la fadrinesa amb la seva mare

La seva joventut la va passar fora de casa. El pare havia mort i l'herència va passar a mans de la seva mare la qual ho va manegar tot al seu favor. Va fer fora el seu fill de casa perquè es busqués la vida. Es va posar malalt i va anar a l'hospital on el van escorcollar, com que no duia diners va dormir al terra.

Va arribar a Catalunya, on va ser patge d'un cavaller amb el qual aprèn a usar les armes, a caçar, a muntar a cavall, la cetreria. La dona del cavaller li tenia enveja, ja que ell era millor que el seu fill. Va fer venir el seu fill perquè el matés però el seu fill covard va fer soroll i el va descobrir. Després es va queixar d'una ofensa al seu marit però ell la va apallissar i tancar al seu castell.

Va tornar a casa, la seva mare es va casar amb un noi més jove que ella que l'estovava, finalment van morir, ell caçador i ella cambrera i bugadera d'ell .

Com fou afillat i enviat

Va anar amb un amic del seu pare (fadrí d'ell) que era mercader, van anar cap a Barcelona i van veure a Na Fortiana dona del rei lligada perquè enredava el rei amb frau i engany, perquè prosperessin ella i els seus. Va ser rodada i turmentada i les criades cremades. Va anar a França, va parar a un hostal (París), va confiar una maleta a l'hostalera, ella va matar el seu pare, va robar tot i se'n va anar amb el seu germà. La van agafar i la van rodar. Roda amb una serp una mona i un gall vell i capbussada riu avall.

Es va fer soldat de les tropes franceses contra el anglesos, empresonaven i demanaven rescats de jovencells. A l'hivern feien tornejos i festes, lluitaven d'abril a setembre.

Continua els actes fets a París

Va conèixer una burgesa que volia festejar amb ell. Preparà una poció al seu marit (segons la cambrera) i tant va beure que va morir. A petició d'un fill bord va ser condemnada pel Parlament a ser soterrada viva sota el seu marit, després fou rodada i cremada.

Va anar a la pastisseria que feia pastissos amb carn humana, van esquarterar la pastissera i les seves filles.

Penjaren una senyora senyora que feia maleficis i espantava la gent i treia les dents i els queixals.

Clou el seu viatge tornant a València

Fa el camí de tornada, com a recompensa del seus serveis prestats, el rei li dóna una duquessa que es redimeix ella mateixa. Entrant a Lleida va veure arrossegar i esquarterar una fornera que prostituïa el seu fill.

A Sagunt va trobar un pagès que castigava la seva dona que feia adulteri quan es pensava que trascolava.

LLIBRE SEGON: DE QUAN FOU CASAT

Com prengué una donzella

Tenia 32 anys, va comprar una casa. La muller de l'antic propietari de la casa vol que la seva cosina sigui l'esposa del protagonista i envia una mitjancera perquè li parli d'ella. Li diu que és bella amb una gran herència (trenta mil sous) i un gran dot i que és de bona família, endreçada i que el matrimoni es faria sense despeses.

La seva dona no accepta els regals del seu marit perquè està de dol. El dot va ser molt pobre i tenia béns confiscats i hipotecats. Era rossa, blanca, polida i saberuda. Parlava molt i es divertia amb la gent però amb ell callava. Una vegada ella es trobava trista i ell per fer-la contenta li comprà moltes coses, però ella no en va voler saber res. Arriba el dia del casament i es convida molta gent. Van estar una setmana i es van gastar tres-centes lliures. Va notar que la seva dona no era verge. Ell volia abraçar-la però ella no ho volia, roncava, xerrava i si ell callava es queixava, es pixava al llit i el podria. Vestia durant mig any amb el mateix vestit, es treia el vestit quan ja estava podrit. No es preocupava de les provisions.

Es llevava quan volia, es maquillava amb moltes substàncies, entrava a missa quan ja predicaven i feia aixecar perquè la saludessin. Anava a banyar-se de nit amb les veïnes als banys públics, menjaven i parlaven. Respon molt malament quan li pregunta d'on ve. Diu que ell és antic del temps de les xapes. Li proposa partir el llit per passar la penitència d'abstinència d'activitat sexual, però ella diu que no vol fer penitència. Ell confiava els seus secrets, ella els escampava. Va fer testament a favor d'ella. La seva dona va revendre objectes de casa. Jugaven a cartes i bitlles. La dona es trobava molt malalta i el marit va revocar el testament amb el pretext que no havia rebut el dot en el temps que era degut. Ell va agafar objectes de la seva dona, potets, anells, vels, mantilles i els va revendre. La dona se'n va anar amb el seu anterior marit, Gauderia de Soler, canonge.

Com volgué prendre una beguina

Decideix peregrinar cap a Sant Jaume (Galícia) i confia tot allò que ha deixat al lloc de partida a la beguina la qual li era de confiança. Se'n va i el primer poble on s'atura és Requena. Allà va trobar una dona que fingia tenir el diable dins seu, amb l'excusa del diable va dir que només sortiria per aquell forat tan ben guardat i que l'esquinçaria, així podria excusar la pèrdua de la seva virginitat. Després continua el seu viatge cap a Calzada on troba una hostalera que li va agradar un peregrí del seu hostal però ell no en volia saber. L'hostalera li va posar una tassa dins del seu fardell i el va acusar de robatori, el van penjar però no va morir, va ressuscitar i va declarar el que havia passat (un gall i una gallina també van ressuscitar), l'hostalera va ser penjada. Va arribar a Sant Jaume i quan ja se'n tornava va veure com un marit acusava la seva muller d'adulteri en un judici. A ella li van fer prendre un ferro calent i es va cremar, ja no la van creure i va ser degollada pel seu marit.

Va arribar a Olite on portaven a enterrar una dona que havia tingut vint-i-cinc marits. Va entrar després a Saragossa, allà va saber que una dona empresonada es feia prenyar per poder endarrerir el dia de la seva execució. Ho va fer durant més de tres anys. La cinquena vegada les llevadores van declarar que no estava prenyada, però van mentir. Abans que se n'anés una dona es queixava que el seu marit la maltractava i va anar a demanar consell a un alfaquí (metge musulmà), ell li va dir que li portés el Cos sagrat. Ella va anar a robar-lo; dins de la caixeta miraculosament hi havia un nen. La dona tota espantada va voler cremar la caixeta i el nen, però l'infant no cremava. Tots dos espantats declaren al prior. Fan una missa i el nen es va transformar en una hòstia sagrada. La dona la ferí un llamp quan anava al camp.

Va continuar el seu camí. A Terol va ser sol.licitat per ser compare. La comare era una dona noble, ella era comare, padrina i mare del fillolet, el pare va ser el capellà que batejava, el seu tracte va ser decobert.

A Sogorb, va recordar-se de la beata, i va acordar que seria la seva companya. Pensava que ella seria destra, que sabria moltes coses, i que del seu cap en podria la seva voluntat. Però fou a l'inrevés.

Es confessa llargament i sovint, no vesteix amb humilitat, les converses escolta secretament, acut a convents i cerimònies d'indulgència. A l'església es quedava darrere i reia, s'aixecava o s'agenollava quan tots seien durant la prèdica, remugava si la tocaven, no es movia per deixar passar, es barallava amb tothom.

Tenia un llibre d'oracions luxós, fingia llegir-lo, no reconeixia les lletres. Cada setmana un capellà la combregava. Tots dos parlaven en veu alta del paradís, es referien a un llit pintat fornit de les seves cortines.

Un frare menor li deia mare davant de qualsevol, la visitava molt sovint, i li ensenyava el monocord (instrument antic amb un sentit eròtic), contemplar i parlar de coses divines.

Vestia cota i mantell de burell (teixit de llana pura) gruixut, la roba interior era de grana i duia una almeixia (túnica àrab de mànigues amples). Teixia cilicis (camisa per a fer penitència), en venia però no se'n posava. El dijous sant, vestia cenyida, portava una medalla i un agnus (objecte, generalment medalla de cera, beneït pel papa i que porta un anyell com a emblema de Crist) d'or. Perfumava el llit, el volia fluix i tot igual. No parava la taula de manera quaresmal, sinó amb força carn. No dejunava i li feia mal menjar peix.

Ella era del coll tort i una rosegaaltars (de devoció fingida). Hauria valgut alguna cosa sinó hagués estat falta d'honradesa: va quedar prenyada, va tenir dues criatures i les va avortar.

El marit li va dir que busqués el seu camí, sense difamar-la. Ell li va donar el seu sou i li va prestar de tot. Ella se n'anà a llogar una casa entre els Beguins i el convent de Sant Francesc.

Alguns veïns li preguntaren per què havia sortit de casa d'ell. Ella deia que ell volia trencar-li la costura sargida amb el seu vot (virginitat).

El marit va sentir que als altres deia que a casa seva no es podia servir prou Déu, i que per això en volgué sortir.

Quan era vella encara es deia donzella. Fou alcavota d'una veïna, fou sentenciada: l'assotaren i la bandejaren.

Com prengué una viuda

Mossèn Company li recomana casar-se amb una viuda. Va veure que feia per ell i s'hi va casar. Però ella es mostra envers el seu marit, ella el menysprea i parla de com vivia amb el seu marit mort i diu que desitja que torni. Diu que el seu marit actual no la tracta bé i que no li fa cas; li retreu moltes coses al seu marit. Ella és malvada, de molt parlar i de poc obrar envejosa i superbiosa. No volia saber res dels amics i familiars d'ell, els volia mal. No li agradava enraonar amb el seu marit.

La seva dona no volia tenir fills amb ell i prefereix metgesses. La viuda busca remei en una metgessa que li proporciona nois joves i afrodisíacs perquè quedés prenyada, però ella en desconfia i excepcionalment ho explica al seu marit. Ell denuncia la metgessa la qual acaba sentenciada i ofegada.

Consulta metges i astròlegs, es gasta dos mil sous. Es creu tot el que li diuen, li donen beuratges, perfums i banys que la fan caure malalta, gairebé mor. Es va poder recuperar gràcies a l'atenció del seu marit.

Ella anava als santuaris per pregar per un fill i feia ofrenes, però mai el va poder tenir, perquè no honrava prou Déu amb el seu cor. Va fingir estar prenyada i amb una llevadora i una padrina van simular un part. El nen va morir ofegat involutàriament, elles van cridar i barallar-se i els veïns van despertar-se i es va escampar el fet. El marit va veure el melic del nen assecat de feia dies i es va descobrir tot. La viuda va fugir i es va penjar ella mateixa desesperada. La van soterrar fora de terra sagrada.

De les monges

Per tercera vegada es va casar. Ho va fer amb una dona que havia estat criada en un monestir. Finalment queda prenyada d'ell, però del nen no vol cuidar-se'n, diu que no vol desfigurar-se ni cansar-se, prefereix estar en repòs. Dóna el seu fill a una tendrera (dona que fa poc que ha parit) alemanya per tal que el cuidi a canvi d'una paga.

El seu caràcter va canviar des del dia que va parir el nen. Sovint vol que el nen canviï de dida perquè no troba l'adequada. Així, el nen va anar passant per tantes dides que es va posar malalt, li van agafar diverses malalties, asma, epilèpsia, ... Llavors va cridar unes llevadores perquè el curessin, però tant el van atavalar que el nadó va morir.

La seva dona es penedeix profundament de no haver cuidat ella mateixa el nadó i culpa d'aquesta actitud de deixadesa a les monges que l'aconsellaren.

Les monges fan el que volen, se'n van al llit amb homes, fan negocis, persegueixen l'abadessa, que mor finalment atavalada, i n'escullen una altra poc preparada per poder manegar tot. Es fan dreceres, amagatalls, ... Si estan prenyades i donen a llum es desfan del nadó. Les monges més grans són les més dolentes.

Una monja que vol seduir un jove va a veure'l sense el vel negre que duu posat de dia. El jove li pregunta per què no el porta, la monja li respon perquè està casada amb Déu i per les intencions que té no és necessari. El jove en sentir-la no vol saber res d'ella i l'endemà va veure com Jesucrist que era en una creu forjada de fusta el saluda en senyal d'agraïment.

Una altra monja volia ficar-se al llit amb un confessor que s'hi va negar. El mateix va passar amb un metge el qual no va voler saber-ne res i la monja el va seguir per abraçar-lo, es van enganxar i van caure escales avall, ella quedà torta.

Les monges van aconsellar a la dona del protagonista que no fes cas del seu marit, que no s'atavalés, que no es fes càrrec del seu fill fingint una malaltia barrejant cendra, oli, farina i calç amb la seva orina i que un mentge sense experiència i ben pagat certifiqués que es trobava malament, d'aquesta manera seria atesa. Si això falla, diuen que es talli la pell amb mostassa, que fingeixi úlceres amb pebre polvoritzat, que es punxi la llengua i tossi per simular tuberculosi però que mai simulés febre perquè podria ser descoberta.

Una monja li va ensenyar a fetillar i ullprendre. Una altra li diu que ha de complir allò de multiplicar-se i omplir el món, que cal practicar-ho per estar sana i bé. La cellera major li diu que ha de vèncer el seu marit des del principi perquè si no s'aviciarà. L'altra li diu que s'aprofiti de les riqueses del seu marit i que les porti al convent. I una altra diu que el seu marit juga amb un dau fals, que si ell quan tira en treu sis doncs que ella cregui quatre.

El marit es compadeix d'ella i no pot corregir-la, perquè ella havia estat criada des de petita en el convent.

La seva dona va tenir un segon fill, va agafar-li la mania de prendre vi de monestrell (tipus de vi produït als monestirs) i va morir ofegada bevent-ne sobre la vora del trull, estava embarassada. La van soterrar al monestir però el seu marit no se'n va doldre pas gaire.

LLIBRE TERCER

El protagonista s'adorm pensant que vol casar-se amb una parenta. En somnis se li apareix Salomó, el savi bíblic que, amb un seguit d'exemples extrets sobretot de les Sagrades Escriptures, l'acaba de convèncer de la malvestat de les dones i, per tant, de la conveniència que oblidi el seu propòsit.

LLIBRE QUART: D'ENVIUDAR

Com ordenà la seva vida

Va prometre que no es casaria amb cap dona ni hi tindria cap relació. Prefereix estar soterrat que casat. Decideix dedicar-se a la vida contemplativa.

Continua el seu viure

Viu tranquil amb tres servents, no treballa, viu de rendes, fa caritat i es dedica a cuidar l'hort. Cada dia va a missa i resa, visita els empresonats i els enviudats, acull els hostes, es preocupa dels malalts, però de les dones no en vol saber absolutament res.

Tercera part

Es penedeix si ha dit cap cosa falsa sobre les dones. Només reconeix com una bona dona la muller de Jaume Roig (l'autor), Isabel Pellicer, ho diu amb un joc de paraules.

• APÈNDIX

• DE LA SEVA JOVENTUT

• JOVENTUT

• FRANÇA

• ACTE DE DONES

• TORNA A VALÈNCIA

• DE QUAN FOU CASAT

• MATRIMONI DONZELLA

• BEGUINA (intent), PEREGRINACIÓ

• REQUENA (exorcisme)

• CALZADA (gall miracle)

• SANT JAUME (adúltera)

• OLITE(vella)

• SARAGOSSA(presidiària prenyada/nen hòstia)

• TEROL(fill capellà)

• SOGORB(recorda beata)

• SEGON MATRIMONI (viuda)

• MONGES

• LLIÇÓ DE SALOMÓ

• D'ENVIUDAR

• DECISIÓ

• VIDA QUOTIDIANA

• ELOGI A DONA DE L'AUTOR