No se'n conserven moltes dades d'Espartac. Sabem que a néixer a Tràcia cap al 113 a. C. i que milità en les tropes auxiliars romanes. Al desertar de l'exèrcit el van fer esclau però degut a la seva força i traça el vengueren a un director d'una escola de gladiadors, Lèntul Brutus.

L'any 73 a. C. es trobava a l'escola de gladiadors de Capua, al Sud d'Itàlia, on inicià una revolta cercant la llibertat. A aquesta revolta s'hi afegiren esclaus y gladiadors de tota Roma formant un exèrcit molt poderós que derrotà les legions romanes en dues ocasions.

Finalment M. L. Cras derrotà l'exèrcit d'esclaus l'any 71 a. C. guanyant-se així la confiança del Senat. Espartac va ser crucificat junt amb els supervivents de la batalla contra les legions romanes.

Els fets de la pel·lícula s'emmarquen dins el període de la Crisi de la República. En aquesta etapa de l'historia de Roma hi ha molts enfrontaments entre populars i optimats, els dos grans grups socials en què es divideix la societat romana degut a incomformitats per part d'uns i altres.

Després de l'abdicació de Sila com a dictador, l'any 79 a.C., i la restauració del consolat, trobem la Revolta d'Espartac i la Conjuració de Catilina com a dos fets que aguditzen aquesta greu crisis i causen el final de la República de Roma.

Les condicions de vida dels esclaus romans eren ínfimes. Els romans tenien tots els drets sobre els seus esclaus, inclòs el de vida o mort.

Aquests eren majoritàriament presoners de guerra.

Els esclaus eren una força de treball que es renovava amb molta facilitat.

Tan podien ser esclaus privats com públics. Els privats realitzaven les tasques de la casa i s'encarregaven del conreu. Els esclaus públics treballaven en la construcció d'edificis públics o en canteres de pedra.

Aquests no rebien res a canvi del seu treball, només una petita vestimenta, el menjar just per a la supervivència i un espai on dormir, normalment a terra.

Els esclaus també eren víctimes del mercat, eren venuts i comprats perquè fossin gladiadors o seguissin essent esclaus.

Juli Cèsar, per John Gavin:

Neix a Roma 100 aC - 44 aC. Polític, escriptor i militar romà. A pesar de ser patrici sempre va estar a favor del plebeus, considerat popular.

L'any 63 aC va ser nomenat Pontífex Màximus (cap suprem de les qüestions religioses). Formà part del primer Triumvirat l'any 60 aC amb Pompeu i Cras. Prop de l'any 50 aC declarà la guerra a Pompeu i en sortí victoriós. Anà recaptant poders fins que el Senat el declarà Dictador l'any 44 aC. Fou traït i mort per un assassí a sou pagat pel propi Senat. A la pel·lícula, Cèsar representa un jove ambiciós, intel·ligent estratega militar i apoyat pels plebeus de Roma, els populars.

Marc Licini Cras, per Lawrence Olivier:

Polític ambiciós que necessitava acabar amb la revolta per aconseguir els seus propòsits dins la República. Home ric i, per tant, patrici i optimat, pretén ser Dictador.

A la pel·lícula el veiem discutir amb Grac, del partit popular. Formarà el primer triumvirat amb Cèsar i Pompeu però morirà en una batalla.

Gneu Pompeu Magne (no està representat a la pel·lícula, encara que se'n parli):

Militar i polític romà, neix al 106 aC i mor el 48 aC. Sila el proclamà Imperator l'any 79 aC després d'haver aconseguit grans victòries i convertir-se en un gran estratega militar.

L'any 71 aC, després de guanyar batalles a Hispània, va haver de contribuir a reprimir la revolta d'Espartac, encara que no surti a la pel·lícula. L'any 70 aC fou nomenat cònsol amb Cras. Al 60 aC fou membre del primer triumvirat amb Cras i Cèsar. En el 52 aC es proclamà ell mateix cònsol únic i es va haver de disputar el càrrec amb Cèsar en el que va ser la Segona Guerra Civil de Roma.

Tiberi Grac, per Charles Laughton:

Aquest és un personatge anacrònic, no pertany a l'època en què s'emmarca la pel·lícula. Possiblement introduït en aquest context per donar suport a Cèsar al Senat i obtenir, encara que de manera indirecta, una visió dels objectius populars.

En realitat, pertany als inicis de Crisi de la República. Intenta, junt amb el seu germà Caius Grac, reformar el sistema agrícola de Roma. Van ser assassinats, com Cèsar, per un assassí a sou pagat pel Senat.

Segons la pel·lícula, la revolta comença quan Espartac sap que Varinia, la dona de qui està enamorat, ha estat venuda a Cras que se l'endú cap a Roma. Llavors Espartac mata un servent de l'amo de l'escola i els altres gladiadors el segueixen en una lluita aferrissant per escapar.

Els esclaus fan la revolta pel tractament inhumà que reben per part dels romans. Els feien lluitar a mort per així divertir-se ells, o els feien treballar per enriquir-se.

Els esclaus que s'uneixen a Espartac més tard al Vesubi, són treballador agrícoles o de les canteres que han sentit parlar de la revolta i fugen per aconseguir la llibertat.

Els romans sempre han estat cruels amb els esclaus, i tot aquest odi acumulat per part dels esclaus surt quan tots s'uneixen per alliberar-se.

La revolta s'inicià a la ciutat de Càpua, al Sud d'Itàlia. Els esclaus es dirigiren cap al Vesubi on se'ls hi afegiren molts més esclaus.

Un cop derrotats els exèrcits de Gai Clodi i Publi Venuini, la revolta s'entengué per tot el Sud de la península. La següent batalla va ser més al Nord, a Mòdena, i on els esclaus decidiren tornar al Sud per fugir amb ajut del pirates cap a Sicília. Els pirates els van trair i es trobaren atrapats.

L'única opció era marxar sobre Roma. La batalla final va tenir lloc a Apúnia on moriren uns seixanta mil esclaus.

La primera reacció dels romans va ser de ignorància respecte el què succeïa, ja que els revolucionaris eren esclaus i pels romans els esclaus són una espècie tan inferior que no mereixen preocupacions. El Senat hi envià un exèrcit de tres mil soldats que va ser derrotat pels esclaus amb gran facilitat. La situació era cada vegada més perillosa per la República en crisi i amenaçada pels poders unipersonals. A Roma es va estendre el pànic i hi enviaren Cras amb un exèrcit de deu legions. Espartac aconsegueix fugir però el Senat envia a Pompeu i a Lúcul perquè ajudin a Cras i tanquin el pas a Espartac. Cras aconsegueix la desitjada victòria i Pompeu acaba amb els fugitius i s'endú la glòria de la guerra.

Per als esclaus suposà un cop molt fort ja que havien tastat el gust de la llibertat i tot seguit tornaren a ser esclaus, això sí, eren més ben tractats pels romans que tenien por d'una nova revolta. Això suposà que la societat romana comencés a qüestionar-se, per primera vegada, l'esclavitud.

A les batalles de la Revolta hi van morir més de cent mil esclaus. Aquest fet va contribuir a augmentar la crisi en què es trobava la República ja que no tenien gent per treballar les terres. La República s'enfonsava i tots els pretendents per millorar la situació, el què en realitat volien era controlar tots els poders de Roma i governar tots sols.

Primer els metal·litzen de què allà no poden fer amics, perquè potser els toca lluitar a mort contra una dels seus amics i l'han de matar si no volen morir ells.

També els diuen que si són bons gladiadors poden arribar a ser propietat d'un home ric i poderós i fins i tot lluitar a l'arena del Coliseu de Roma, o aconseguir la llibertat.

Aleshores els ensenyen les parts del cos on han de ferir els contrincants per matar-los d'un sol cop o lentament i amb sofriment, o simplement per ferir-los. Com podem observar en la fotografia extreta de la pel·lícula els marcaven les parts del cos on els havien de ferir amb colors.

Hi Havia diferents tipus de gladiadors segons la seva procedència. Al dibuix de sota hi trobem quatre gladiadors ben diferents. D'esquerra a dreta són:

Samnite, Secutor, Tracis i Retiarius.

Els Samnites duien un escut rectangular, un casc, una espasa i proteccions a un braç i una cama.

Els Secutor duien un escut llarg, un casc, una espasa curta i proteccions a un braç i una cama.

Els Tracis duien un escut petit, un casc, una espasa curta o tràcia, un braç, protegit i les cames cobertes.

Els Retiarius diuen una xarxa, d'aquí Retiarius, un trident i protecció al braç i el coll per un cantó.

La majoria dels combats eren a mort, encara que també podien ser una simple lluita per satisfer els patricis. Val a dir que aquest fet no era habitual, ja que la màxima diversió era veure molta sang i que els gladiadors morissin, al menys un.

En aquesta escena el Senat debat què fer amb la revolta dels esclaus. Cras creu que s'ha d'enviar a l'Imperator per així Cèsar tenir el poder de l'exèrcit a Roma. També debaten si hi hauria d'anar Pompeu, però confiats decideixen no fer perdre temps a aquest en batalles contra esclaus.

Podem apreciar amb claredat la vestimenta dels senadors, la Toga Praetexta, excepte el jove Cèsar que encara no era senador però anava al Senat per qüestions polítiques. També s'aprecien els dos bàndols que s'hi enfronten, populars i optimats.

Les termes eren autèntics centres de vida social. La seva estructura era complexa. Normalment estaven compostes de tres grans sales de bany: el frigidarium (d'aigua freda), el tebidarium d'aigua tèbia) i el calidarium (d'aigua calenta), també hi havia sales d'exercicis i massatges, vestidors i jardins.

En aquesta escena Cèsar li proposa a Grac un tracte d'amagat. Ell vol ser dictador però necessita que el proposin en el Senat i vol que l'ajudi. A canvi Cèsar es compromet a aturar la revolta dels esclaus si Grac compleix la seva part del tracte.

Aquí es veu clarament com tots dos personatges cerquen el seu propi interès, aconseguir el poder. Intenten amagar-ho dient que ho fan tot pel bé de la República. Les termes esdevenen així un lloc on els polítics negocien i parlen dels sues assumptes privats.

Sota el meu punt de vista la pel·lícula reflecteix molt bé la situació crítica en què es trobava Roma a finals de la República. El fet que el director, Stanley Kubrick, introduís al film el tema de l'enamorament d'Espartac és original perquè ajuda a seguir el transcurs de la Revolta i ens mostra la part més humana de l'esclavitud. Els romans eren prepotents per naturalesa, es creien superiors en tot.

Podem dir que des de l'esclavització que van realitzar els romans amb altres pobles, la humanitat encara està lluitant per la llibertat de les persones.

Per sort, avui dia tenim la Declaració dels Drets Humans que defensa els drets de totes les persones del món. Això, tristament, no treu de què encara existeixi l'esclavitud en l'actualitat.

Bibliografia

• Apunts d'Història de les Civilitzacions Antigues amb Fàtima Prat

• http://pages.prodigy.com/kubrick/kubsp.htm

• http://www.lilliputmodel.com/articulos/vivo/gladiadores1.htm

• http://www.artehistoria.com/

• http://www.romans-latin.net/

I