Geografía física en Espanya

1.Característiques Generals.

La posició excèntrica d'Europa.

• Solament estem units a Europa pels Pirineus.

• Posició excèntrica i “Difícil soldadura ístmica” han servit de referències amb la relació amb Europa.

• En la història açò ha marcat el caràcter de aillament.

La proximitat al continent africà.

• Espanya fa un paper de pont entre el continent Africà i el Europeu.

Els llimits geogràfics.

• Gran part de la península està banyada pel Mediterràni, el qual té unes característiques particulars i abundants elements culturals i humans.

• Al Oest està la façana atlàntica, amb gran importància a partir de la edat moderna, quan els viatjes a Amèrica es van fer a ravés de les costes atlàntiques de la península.

2.Evolució geològica de la península.

• Era Arcaica

• Orogenia Huronana

• Es completa el Massís galaic

• Comença a fer-se el Sistema Central i els Montes de Toledo.

• Era Primaria (Paleozoic)

• Orogenia Caledoniana.

• Segueix el sistema Central, SªMorena, la Meseta i els Montes de Toledo.

• Orogenia Herciniana.

• Es a la part Oest.

• Sístema Central i Montes de Toledo.

• Massís Hercinià i Pirineu Axial.

• Massís de l'Ebre, Catlano-Balear i el Bètic-Rifeny.

• Era Secondària (Mesozoic)

• Orogenia de Calma i Transgresions marines.

• Els efectes son erosius i de sedimentació.

• Era Terciaria (Cenozoic)

• Orogenia Alpina.

• Separació del Massís Bètic i Català.

• Rejuneixement del Pirineu.

• S'alça el Sistema Ibèric.

• S'enfonsa el Massís del Ebre.

• Es crea la depresió del Ebre, Guadalquivir i els de la part Oriental.

• Es crea la Serralada Cantàbrica.

• Era Cuaternària (Neozoic)

• Orogènia de Glaciacions.

• Es produeix el modelat.

3.Varietat Lítica.

La Iberia Silícica.(Materials primaris)

• Materials:

• Granit, Pissarres, Quarcites (Materials durs i antics.)

• Localització:

• Montes de Toledo, Massís Galaic, Sistema Central,Sierra Morena, Sòcol dels Pirineus, Part Oest de la Cordillera Cantàbrica, Montanyes Bètiques.

• Paissatge:

• Formes suaus, arrodonides amb peniplanes. Clima humit.

La Iberia Calcària. (Materials Secundaris)

• Materials:

• Calcites,Margues,Guixos (diposits marins molt erosionables).

• Localització:

• Part Oriental Cantàbrica, Sistema Iberic, Pre-pirineu, Montanyes Bètiques, Serralades Catalanes.

• Paissatje:

• Barrancs, Coves, Dolines.

La Iberia Argilosa (Materials Terciaris i Quaternaris).

• Materials:

• Argiles, Margues (de procedència erosiva.)

• Localització:

• Depresions.

• Paissatje:

• fds

4.Organització del relleu.

• La altitud Mitjana de la península es de 660 m., gracies sobre tot a la meseta.

• Som els segons amb més altitud d'Europa, després de Suissa amb 1.300 m.

• Disposició perifèrica del relleu respecte a la meseta.

Unitats morfològiques del

relleu peninsular.

1.La meseta i els sistemes interiors.

• Ocupa tres cuartes parts de la península.

• El sistema central la divideix en dos parts.

Submeseta nord

• Està a la conca del Duero.

• Tancat a les influencies marines.

• Clima continental (Molta calor i molt fred.)

Submeseta Sud

• Dividida pels Montes de Toledo.

• Ocupa zones del Tajo i del Guadiana.

• Oberta a les influencies marines.

Sistemes interiors

• Sistema Central (Amb relleu fallat)

• Serra de Ayllon i Somosierra

• Massís de Guadarrama i Massís Gredos. (grans elevacions)

• Montes de Toledo (Sierra de Guadalupe 1700m.

2.Les unitats perifèriques.

Serralada Cantàbrica.

• Amb dos parts:

• El litoral.

• El Prelitoral (Picos de Europa).

• Dos tipus de materials:

• Al Oest: Primaris.

• Al Est: Secundaris.

Muntanyes de Lleó.

• Serra de la Segundera.

• Serra de la Culebra.

Sistema Ibèric.

• Nord-Oest:

• Serra Demanda

• Serra Urbion

• Serra Moncayo

• Sud-Oest:

• Serra Albarracín

• Serra Cuenca

• Montes Universals.

• Sud-Est:

• Serra Guadar

• Serra Tuvalambre

• Serra Maestrat

• Serra Espadan.

Serra Morena.

• Pissarres.

3.Unitats de relleu exterior

Massís Galaic. (Poc elevades)

• Meseta de Lugo

• Cabeza de Manzaneda.

Montanyes basques.

• Serra Aralar

• Serra Aiztgorri

• Serra Gorbea

• Serra Urbasa.

Pirineus.

• Pirineus Axial:

• Aneto (3400m.)

• Mont Perdut (3300m.)

• Pre-pirineu:

• Leyre

• Izaga

• Guara

• Ladí.

Serralades Catalanes.

• Pre-Litorals:

• MontSeny

• Montsà

• Prades.

• Litorals:

• Gavarres

• Garraf

• Tibidabo

• MontNegre.

Serralades bétiques.

• SubBètiques:

• Cazorla

• Segura

• Sagra.

• Penibètiques:

• Serra Ronda

• Serra Nevada

• Las Alpujarras.

Climes, rius i vegetació

• Factors climàtics:

• La altitud, latitud, longitud, continentalitat, presió vents...

• Elements climàtics:

• Plutja, vent, sol i nuvols.

• Temperatura i humitat.

Masses d'aire, fronts i centres d'acció.

• L'aire tropical es deu al anticicló de les açores. Aquest anticicló es una massa d'aire càlid, humit i pesat, i genera temperatures elevades i estabilitat atmosfèrica.

• Els anticiclons saharians son portadors de gran secor i onades de calor.

• L'aire polar marítim forma els anticiclons oceànics (masses de aire fred, humit i inestable.)

• L'aire polar continental forma els anticiclons europeus. Aquests anticiclóns son masses d'aire sec i molt fred que estan en l'hivern sobre el centre d'Europa i fan baixar les temperatures. Quan arriben a España, provoquen les onades de fred.

• El contacte de les masses tropicals i les polars formen ondulacions borrascoses, causant la majoría de plutjes a Europa. Estes perturbacions van normalment en “families” borrascoses.

• La posició del fons polar varía al llarg de les estacions.

Modificacions introduides pel medi físic.

• La península es troba situada entre dos masses d'aigua:l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

• L'Atlàntic:

• Al ser gran, les aigües tarden més en calentarse o refredarse.

• Fa un paper de regulador tèrmic.

• Es comporta com un centre emissor de fenòmens atmosfèrics.

• El Mediterrani:

• Al ser petit i tancat, les aigües es calfen rapid a l'estiu i tarden més en gelarse en l'hivern.

• Es un important generador de plutges a causa de la humitat.

• Pot provocar borrasques atlàntiques de front polar, ja que el aire humit de ell xoca amb el del Atlàntic o amb el del centre d'Europa.

• Relleu:

• La disposició de cadenes muntanyoses impideix la penetració cap a l'interior de les influencies marines.

• La absencia d'influencies marines provoca que a la Meseta hi haja un clima continental.

• També fà que no ploga molt , ja que els nuvols amb plutja la hagen perdut per les montanyes.

• A més altitud, menys temperatura i més precipitacions.

Climes de la península Ibèrica.

• Dos tipus de climes:

La Iberia Humida.

• Poseeix un clima Oceànic.

• Localització:

• (Part Nord) Galicia, Cantàbria, M.Basques.

• Alta montanya (+1200 m.) -> Pirineus, S.Ibèric, S.Central, M.Bètiques.

• Temperatures:

• Suaus, oscilació tèrmica baixa: 100.

• Estiu (20-250).

• Hivern (100).

• Precipitacions:

• Abundants (+600-800 mm. Anuals).

• Regulars i moderades.

La Iberia seca.

• Poseeix un Clima mediterrani, però de tres tipus:

• Mediterrani Desèrtic.

• Almería, Murcia (-300 mm. anuals)

• Mediterrani Continental.

• Les dos submesetes (menys de 60 al hivern.)

• Mediterrani Litoral.

• C.Valenciana, Catalunya, Andalucía.

• Temperatures:

• Suaus, oscilació tèrmica de 15º.

• Estiu (+25o).

• Hivern (+100).

• Precipitacions:

• 300-600 mm. anuals.

• Irregulars (sequera estiual, màxim anual en la tardor i en la primavera.

• Torrencials.

La xarxa hidrogràfica.

• El clima i el relleu determinen el regim fluvial

Rius del vessant cantàbric.

• La disposició paralela i propera a la costa de la Serralada Cantà- brica, es el factor que més acondicionen el règim fluvial dels rius cantàbrics.

• Son rius curts, cosa que les fa torrencials i amb gran poder erosió.

• El Nalón no té molt cabal, però el Nalón sí. Son cabals molt regulars a causa de la bona distribució de precipitacions al llarg de l'any.

Rius del vessant atlàntic.

• Al vessant atlantic desemboquen uns dels rius més importants de la península, com el Miño, el Duero, el Tajo i el Guadiana. (Els rius més llargs, cabal mitjà anual més gran i major extensió de conca.

• El Miño pese a ser curt, té un gran cabal i una gran regularitat.

• Duero, Tajo i Guadiana naixen al S.Ibèric i desenvoquen a l'atlàntic, igual al Guadalquivir,que recorre la Depresió Bètica.

• Al ser tan llargs, la seua torrencialitat i poder erosiu es inferior als rius cantàbrics.

• El règim dels rius es molt irregular, a l'estiu hi ha poc cabal i el màxim arriba a la primavera, quan es produeix el desglaç.

Rius del vessant mediterrani.

• Excepte el Ebre, son rius curts amb conca petita, a causa del relleu, paralel i proper a la costa.

• Al passar per zones seques, presenten un cabal escàs i una irre- gularitat molt gran.

• El cabal es pèsim en hivern i un poc millor en la primavera i la tardor, coincidint amb la època de plutges.

• El Túria, el Xúquer, Segura, Ter... no son considerats rius, sino com a rambles,ja que presenten durant gran part de l'any sequera, però també hi ha desbordacions.

• El Ebre es tant gran com els de la vessant Atlàntica, amb molt gran cabal, ja que rep aigua de molts afluents.

• El seu màxim cabal es en primavera i en tardor, mentre que la sequera es en estiu.

Costes d'Espanya.

• Son rectilinies quasi totes.

• En Galicia son articulades.

Costes cantàbriques.

• Rectes, ttallades i rases (planures rocoses).

Costes de Galicia.

• Ries (articulades) per les glaciacions en el quaternari.

Costes del Mediterràni.

• Nord (Catalunya).

• Costabrava: tallades.

• Planures, arenals, deltes (Ebre).

• C.Valenciana.

• Murcia: planures litorals -> albuferes, arenals.

Vegetació en Espanya.

• Està condicionada pel clima i la acció de l'home.

Iberia Humida.

• Bosc caducifoli (plantes hidròfiles).

• Arbres:

• Roure, Om, Avelaners, Talers, Salzes.

• Silicies: Castanyer, avet, pinegre.

• Calcàries: Faig.

• Sotabosc: Al nord -> Falgueres, molsa.

Al sud -> Argilagues, ginesta.

• Han hagut repoblacions de pí blanc i eucaliptus.

Iberia Seca.

• Vegetació pobra, però variada.

• Plantes Xeròfiles:

• Fulles petites

• Arrels abundants

• Punxes.

• Arbres Perennes:

• Alzina

• Teix

• Garrofera

• Pí

• Palmera

• Savines.

• Sotabosc:

• Timó

• Romer

• Espígol

• Farigola.