Què és l'ESA?

L'Agència Espacial Europea és la porta d'accés a l'espai del continent europeu. La seva missió consisteix a configurar el desenvolupament de la capacitat espacial europea i garantir que la inversió en activitats espacials segueixi donant beneficis als ciutadans d'Europa. L'ESA està composta per 17 Estats Membres. La coordinació dels recursos econòmics i intel·lectuals dels seus membres permet portar a terme programes i activitats de major abast que els quals podria realitzar qualsevol país europeu individualment.

Què fa l'ESA?

La missió de l'ESA consisteix a elaborar el programa espacial europeu i portar-lo a terme. Els projectes de l'Agència es dissenyen amb el fín de conèixer més a fons la Terra, l'entorn espacial que l'envolta, el Sistema Solar i l'Univers, així com per a desenvolupar tecnologies i serveis basats en satèl·lits i fomentar la indústria europea. L'ESA també treballa en estreta col·laboració amb organitzacions espacials no europees, de manera que tota la humanitat pugui beneficiar-se dels avantatges de l'espai.

Qui pertany a l'ESA?

Els 17 Estats Membres de l'ESA so: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa. Canadà i Hongria tenen un estatus especial i participa en alguns projectes conforme a un acord de cooperació. Com es deduïx d'aquesta llista de països, no tots els països membres de la Unió Europea són membres de l'ESA i viceversa. L'ESA és una organització totalment independent, encara que manté llaços estrets amb la UE, mitjançant un Tractat Marco ESA/UE. Les dues organitzacions comparteixen una estratègia europea per a l'espai, i estan desenvolupant una política espacial conjunta.

On està localitzada l'ESA?

Paris, France-MERIS

14 July 2003

L'ESA té la seva seu a París i des d'allí es prenen les decisions sobre futurs projectes. No obstant això, l'ESA també disposa de centres en la resta d'Europa, cadascun amb les seves respectives competències.

• ESTEC, el Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial, s'encarrega del disseny de la major part de les naus espacials i del desenvolupament tecnològic de l'ESA i està situat en Noordwijk (Holanda)

• ESOC, el Centre Europeu d'Operacions Espacials, s'encarrega del control dels satèl·lits en òrbita de l'ESA i està situat en Darmstadt (Alemanya)

• EAC, el Centre Europeu d'Astronautes, s'encarrega de l'entrenament d'astronautes per a missions esdevenidores i està situat en Colònia (Alemanya)

• ESRIN, l'Institut Europeu d'Investigacions Espacials, té la seva seu en Frascati, prop de Roma (Itàlia). Entre les seves responsabilitats es troben la recopilació, l'emmagatzematge i la distribució de les dades dels satèl·lits als socis de l'ESA; actua com centre de tecnologia de la informació de l'Agència. A més, l'ESA disposa d'oficines de coordinació en Estats Units, Rússia i Bèlgica, una base de llançaments en la Guayana francesa, i estacions d'aterratge i seguiment en diverses parts del món.

Quantes persones treballen per a l'ESA?

En l'any 2003, el nombre total de treballadors de l'ESA ascendia a 1920. Aquest grup de treballadors està integrat per ciutadans de tots els Estats Membres, entre els quals es troben científics, enginyers, especialistes en tecnologia de la informació i personal administratiu.

D'on procedeixen els fons de l'ESA?

Les activitats obligades de l'ESA (programes de ciència espacial i el pressupost general) es financen amb les contribucions econòmiques de tots els Estats Membres de l'Agència, en funció del producte interior brut de cada país. A més, l'ESA desenvolupa una sèrie de programes addicionals. Cada país decideix els programes addicionals en els quals desitja participar i la seva contribució als mateixos.

Quin és el pressupost de l'AQUESTA?

El pressupost de l'ESA per a 2006 és d'uns 2.904 milions d'Euros. L'ESA funciona segons el principi denominat “de tornada geogràfica”, és a dir, inverteix en cada Estat Membre, a través de contractes laborals per a programes espacials, una quantitat més o menys equivalent a la contribució de cada país.

Quant es gasta cada europeu en l'ESA?

La inversió per capita del ciutadà europeu en l'espai és molt petita. De mitjana, el ciutadà d'un Estat Membre de l'ESA paga en impostos per a despeses espacials aproximadament el mateix que costa una entrada de cinema. En Estats Units, la inversió per habitant en activitats espacials civils és gairebé quatre vegades major.

Com funciona l'ESA?

L'òrgan de govern de l'ESA és el Consell. El Consell proporciona les directrius polítiques bàsiques en les quals es basa l'Agència per a desenvolupar el programa espacial europeu. Cadascun dels Estats Membres està representat en el Consell i té un vot, al marge de la seva grandària o contribució econòmica. L'Agència està encapçalada per un Director General, que el Consell tria cada quatre anys. Cada secció d'investigació independent té la seva pròpia Adreça, que depèn del Director General. En l'actualitat, el Director General de l'ESA és Jean-Jacques Dordain.

La missió de Rosetta de l'ESA va començar en 08:17 CET (07:17 GMT) el 2 de març de 2004 quan un europeu Ariane-5 llança el vehicle aixecat del Cosmodromo d'Europa en Kourou, Guyana Francesa.

La Ciutat de Luz, París, França (l'àrea brillant grisa), localitzat sobre el ric Seine, és centrada en aquest Espectrómetro de Imagimática de Resolució Mig (MERIS) la imatge. També visible en el cantó superior esquerra és de Londres, Anglaterra. A la dreta és l'Estret de Dover que separa Anglaterra de França i uneix Canal Anglès per a Mar del Nord. Un tret interessant és el color lleuger(de llum) azulado del mar al voltant de l'àrea de Platja Goodwin, que probablement és causada per la sedimentació augmentada. Sobre el costat francès de l'estret és la regió de Nord-Pas-de-Calais. Seguint damunt del nord és el petit país de Bèlgica i la ciutat de Brussel·les. El remot nord és Països Baixos.

GAIA

La Missió Gaia és una missió que conduirà un cens de mil milions d'estrelles en la nostra Galàxia. Això supervisarà cadascuna de les seves estrelles objectiu aproximadament 100 vegades durant un període de cinc anys, amb precisió charting les seves distàncies, moviments, i canvis de la resplendor. Esperen que això descobreixi centenars d'uns milers de nous objectes celestes, com planetes extrasolar i estrelles fracassades van cridar a nans marrons. Dintre del nostre propi Sistema Solar, Gaia també hauria d'identificar les desenes de milers d'asteroides.

Avantatges addicionals científiques inclouen la detecció i caracterizazion de les desenes de milers de sistemes extrasolar planetaris, una revisió comprensiva d'objectes en els límits dels enormes nombres de cossos menors en el nostre Sistema Solar, per galàxies en l'Univers proper, a aproximadament 10 milions de galàxies i 500000 cuasares distants. Això també proporcionarà les noves proves rigoroses de relativitat general.

PEDRO DUQUE

Pedro Duque Astronauta de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). Dades personals Pedro Duque va néixer el 14 de març de 1963 a Madrid. Està casat i té tres fills. Duc és aficionat a la natació, al submarinismo i a la bicicleta. Formació És Enginyer Aeronàutic (1986) per la Universitat Politècnica de Madrid (Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics). Organitzacions Acadèmia Espanyola d'Enginyeria. Honors especials Al març de 1995 va rebre la "Ordre de l'Amistat" concedida pel president Yeltsin de la Federació Russa. Al febrer de 1999 va rebre la Gran Creu al Mèrit Aeronàutic, imposada per La seva Majestat el Rei d'Espanya. A l'octubre de 1999, Pedro Duc va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional juntament amb els astronautes Chiaki Mukai, John Glenn i Valery Polyakov. El premi els va ser concedit per haver estat considerats representants dels artífexs de la cooperació internacional en l'exploració pacífica de l'espai.

Experiència

Durant els seus estudis en la Universitat, Pedro Duc va treballar com becari en diversos projectes del Laboratori de Mecànica del Vol. En 1986 va començar a treballar amb l'empresa GMV (Grup de Mecànica del Vol) i aquell mateix any va començar un projecte sobre un simulador del rotor d'un helicòpter.

A la fi de 1986, Duc va ser enviat per GMV al Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC) de l'Agència Espacial Europea (ESA) en Darmstadt (Alemanya) per a treballar en el Grup de Determinació Precisa d'Òrbites. Des de 1986 fins a 1992, va treballar en aquell Centre en el desenvolupament de models i algorismes així com en la implementació de programes per a la determinació d'òrbites de naus espacials. Durantes aquests anys també va formar part de l'Equip de Control de Vol dels satèl·lits de l'ESA ERS-1 i EURECA.

Al maig de 1992, Pedro Duque va ser seleccionat per a formar part del Cos d'Astronautes de l'ESA amb base en el Centre Europeu d'Astronautes (EAC) en Colònia (Alemanya). Des d'aquesta data fins a juliol de 1993 va realitzar el curs de Preparació Bàsica en EAC així com altre programa de 4 setmanes en el TSPK (el Centre de Preparació d'Astronautes rus) en la Ciutat de les Estrelles, a Rússia.

A l'agost de 1993, Pedro Duque va regressar a la Ciutat de les Estrelles i va iniciar la preparació per a la missió conjunta EUROMIR 94 (ESA-Rússia). Durant la missió EUROMIR 94 (octubre 3-novembre 4, 1994), Pedro Duque va ser Coordinador del contacte amb la tripulació per als científics europeus, des del Centre Rus de Control de Missions (TsUP), a Moscou.

Al maig de 1995, Duque va ser seleccionat com Astronauta Científic de reserva per a la missió de Vida i Microgravedad del Spacelab (LMS), que va volar en els mesos de juny i juliol de 1996 en el Transbordador de la NASA STS-78. Al llarg d'aquesta missió de 17 dies, Pedro Duc va actuar amb l'Equip de Coordinadors per al contacte entre els científics en la terra i la tripulació a bord del Transbordador Columbia. ESA tenia cinc instal·lacions principals en aquest vol, i era responsable de més de la meitat dels experiments realitzats.

A l'agost de 1996 Duque va passar a formar part de la Classe d'Especialistes de Missió, en el Centre Espacial Johnson de la NASA, en Houston. Gràcies a aquesta preparació va ser nomenat `especialista de missió' a l'abril de 1998, un requisit indispensable per a desenvolupar missions en els Transbordadors de la NASA.

En 1999 Pedro Duque va ser destinat a ESTEC (Centre Europeu de Tecnologia Espacial), en Noordwijk (Holanda), per a col·laborar amb la Divisió de Projectes de Mòduls, depenent del Directorado de Vols Tripulados i Microgravedad.

Duque va treballar amb els projectes Columbus i Cupola, com suport integrat a la tripulació, fins a 2002, i de nou després del seu segon vol, durant uns mesos. Entre les seves funcions estava el revisar el disseny des d'un punt de vista de la operabilidad i el manteniment; avaluació ergonòmica de les característiques internes i externes del mòdul; avaluació de les consoles i processos; i participar en revisions de seguretat.

A l'abril de 2001 va ser destinat a la primera classe d'entrenament avançat per a la ISS. La seva formació, que li qualifica per als primers vols europeus de llarga durada a la ISS, va concloure en 2003.

Experiència en l'espai

Duque va participar com Especialista de Missió en el vol STS-95 del Transbordador Espacial, del 29 d'octubre al 7 de novembre de 1998). Aquesta missió de nou dies es va dedicar a la investigació en falta de gravetat i a l'estudi del Sol. Duque es va responsabilitzar, entre altres coses, de les cinc instal·lacions científiques de l'ESA a bord del transbordador, així com del sistema informàtic empleat en el transbordador.

Del 18 al 28 d'Octubre Duque va participar en la missió Cervantes. En aquesta missió de deu dies a l'Estació Espacial Internacional (ISS de les seves sigles en anglès), Duque va ocupar el lloc d'Enginyer de Vol de les nau Saiús-TMA para l'enlairament i aproximació (juntament amb la vuitena tripulació permanent) i per a l'aterratge (juntament amb la setena). L'astronauta va portar a terme un extens programa experimental en l'àrees de biologia, fisiologia, física, observació de la terra, educació i noves tecnologies, incloent operacions amb el Microgravity Science Glovebox, un equip científic desenvolupat a Europa.

Ocupació actual

Duque ha estat protegit per l'ESA en el seu nomenament com Director d'Operacions del Centre Espanyol d'Usuaris i Centre d'Operacions (USOC) a Madrid, gestionat per l'Institut dóna Riva/Universitat Politècnica de Madrid (IDR/UPM). Duque dirigirà l'engegada del Centre i les seves primeres operacions.

3ºESO “E”