Arte


Escuela Bauhaus


1.Introducció

La Bauhaus fou una escola de diseny, projectes industrials, arquitectura i centre de cultura, fundada el 1919 a Weimar, traslladada després a Dessau, l'any 1925 i en ésser disolta per presió del nacionalisme, van instal.lar-la a Berlín l'any 1932, on al cap d'un any va ser clausurada definitivament.Fou dirigida des de la seva fundació i gairebé sense interrupció per Walter Gropius.

Els ensenyaments i les investigacions de la Bauhaus, intentaven fonamentar la integració de l'arquitectura i les arts plàstiques a les modernes tècniques industrials.S'hi realitzaren els primers intents de diseny industrial.

A l'escola es donaven coneixements pràctics sobre la manera de treballar la pedra, el vidre, la fusta, el metall, el fang, els colors i els teixits, així com sobre el maneig de les eines; també s'estudiaven les qüestions teòriques dels problemes de l'espai i de les formes,i els de la construcció en general.El professorat fou d'alta qualitat i l'escollí bàsicament el director del centre, Walter Gropius.

Quan l'escola es traslladà a Dessau, l'edifici on s'impartien les classes, fou un clar exemple de l'aplicació de les ensenyances que s'hi donaven.

Després del 1933, un cop clausurada l'escola, el professorat i els deixebles es dispersaren per Europa i per Amèrica,especialment als Estats Units, i sorgiren pertot arreu els famosos instituts tecnològics, amb el conseqüent triomf de les tesis de la Bauhaus, que avui constitueixen el fonament principal del diseny industrial i de la construcció.

2. Objectius i ambicions

La Bauhaus, fou clausurada per la policia de Berlín, cumplint ordres del nou govern nazi, l' 11 d'abril de 1933.

El nombrament d'Adolf Hitler com a canciller Alemany el 30 de gener del 1933, va marcar el final de la constitució de Weimar promulgada el 1919.La duració de la Bauhaus va ser exactament la de la República de Weimar.

Els primers mesos de la Bauhaus es van caracteritzar per una empenta decidida a reformar l'ensenyança de l'art i de crear un nou tipus de societat.

La Bauhaus es va veure forçada a redefinir els seus objectius, a temperar l'idealisme amb el realisme.Conseqüentment durant la segona fase de la vida de l'escola, les idees racionalistes, gairebé científiques, van reemplaçar gradualment les nocions romàntiques de l'autoexpressió artística i van motivar canvis importants en el programa i en els mètodes d'ensenyament.

La tercera fase de l'escola que va començar al 1925, quan la Bauhaus es va veure obligada a abandonar Weimar perquè el nou govern nacionalista de la ciutat va retirar el seu recolzament econòmic

Al mateix temps, l'economia nacional va gaudir d'un auge passatger i la Bauhaus va començar a adaptar l'ensenyament a les comandes de la indústria.La tercera fase de l'escola va acabar a principis del 1929, quan el seu fundador i director, Walter Gropius, va cedir-li el torn a Hannes Meyer, marxista declarat, que considerava l'art i l'arquitectura des de l'exclusiu punt de vista del benefici socialment mesurable.

Les divergències polítiques van obligar la dimisió de Meyer al 1930 i el nombrament de Mies van der Rohe com a director ; però no només això, també van motivar el trasllat de la Bauhaus des de Dessau a Berlín al 1932.Novament, la raó fou la victòria dels nacionalistes a les eleccions regionals.Quan aquells van conseguir el poder estatal, la Bauhaus de Berlin fou clausurada definitivament, i la majoria dels artístes i arquitectes que pertanyien a l'escola, van abandonar Alemanya, duent les idees de la Bauhaus als països on van buscar refugi, especialment als Estats Units d'Amèrica.

Durant la seva breu existència, la Bauhaus, va revolucionar l'educació artística, i la seva presència pot encara apreciar-se.

Tota persona que seu en una cadira d'estructura tubular metàlica, usa una làmpara ajustable per llegir o viu en una casa total o parcialmentconstruïda amb elements prefabricats, s'està beneficiant d'una revolució del diseny treta gran part de la Bauhaus.

Encara que la Bauhaus va canviar la seva orientació diverses vegades durant la seva curta durada, va perseguir inicialment tres objectius fundamentals.

El primer objectiu de l'escola consistia en rescatar totes les arts de l'aïllament en el que es trobaven, i educar als artesans, pintors i escultors del futur per a integrar-los en projectes cooperatius a fi i efecte de combinar tots els seus coneixements.

El segon objectiu era elevar l'artesania al mateix nivell que el de les “belles arts”.Per ells, l'artista era un artesà exaltat i l'objectiu era crear un nou gremi d'artesans sense les distincions de classes que aixecaven una barrera d'arrogancia entre l'artesà i l'artista.

El tercer objectiu, consistia en establir un contacte permanent amb els responsables dels oficis i les indústries del país.La Bauhaus esperava lliurar-se lentament de la dependència de l'ajud oficial venent al públic i a la indústriaels seus productes i disenys.

Va haver de passar un temps per cumplir part d'aquests tres objectius.

3. El fundador

Quan la Bauhaus de Weimar va obrir les seves portes, Walter Gropius tenia només trenta sis anys, però ja era considerat com un dels arquitectes joves més destacats d'Alemanya.

El canvi de creences de Walter Gropius va ajudar a explicar el caràcter de la primera Bauhaus: l'èmfasi amb l'artesania en detriment de la producció mecànica, l'intent d'establir una comunitat reduïda, el treball de pintors amb inclinacions utòpiques i el programa docent, encaminat tan a desarrollar la personalitat de l'estudiant com a facilitar-li coneixements tècnics.

Walter Gropius va nèixer a Berlín el 18 de maig de 1883, i fou fill d'una familia sòlidament lligada a l'arquitectura i a l'educació.Va estudiar arquitectura a Munich i a Berlín, on es graduà només en cinc semestres.Un cop titulat, va ingressar al 1907 al taller de Behrens, l'any en que aquest es va convertir en disenyador en cap de la AEG.

Tres anys més tard, deixà a Behrens per a obrir el seu propi taller, i casi inmediatament, va rebre l'encàrreg que el portà a la fama: la fàbrica de sabates FAGUS.L'edifici que Gropius va projectar amb Adolf Meyer (el que seria el seu soci al cap d'uns anys) s'adelantava sorprenentment al seu temps, sobre tot en l'ús de l'acer i del vidre com a substituts dels murs de carga convencional.

Aquest edifici no fou l'única prova de que Gropius estava replanejant els problemes funamentals del disseny i la construcció.Al 1910, uns mesos abans d'acabar la fàbrica, Gropius va escriure a Walther Rathenau, president de la AEG, polític i economista influent, per a proposar-li la creació d'una empresa dedicada a la construcció de vivendes per a families de treballadors, utilitzant elements prefabricats i estandaritzats.

Una altra prova fou la seva col.lavoració amb la Werkbund, organització heterogènia d'arquitectes, disenyadors i industrials.Hi va deixar marca de diverses maneres; va dirigir, juntament amb Van de Velde, la facció que es va oposar a les exigències d'estandarització de Muthesius.

Dins de l'esperit de la Werkbund, Gropius va intervenir en el diseny de mobiliari, paper decoratiu i una locomotora diésel.

Walter Gropius fou un dels tres recomanats per Van de Velde al 1915 per a la seva possible succeció per dur a terme la Kunstgewerbeschule de Weimar.Tot i que es tractava d'un modernista declarat, d'un home amb un tipus d'idees que no tenien res a veure amb una ciutat tant conservadora, i que li faltava experiència en l'educació i administració, les autoritats van sondejar inmediatament a Gropius i el van convidar a que presentés per escrit els seus punts de vista sobre el futur de l'escola.

4. Estudiants

Els estudiants que van anar al principi a estudiar a Weimar no tenien res en comú entre ells. Hi havia gent de totes les edats. Homes ja madurs i endurits per al servei militar, alguns d'ells traumatitzats o mutilats per la guerra. Hi havia nois joves que vàren començar a pintar i a esculpir a l'academia o joves que van aprendre un ofici a l'escola d'arts i oficis, que es van limitar a estar amb els seus professors quan les dues insititucions es van fusionar.Hi havia moltes dones, la majoria d'elles decidides a fer-se teixidores. De fet hi havia tantes dones que Gropius va decidir de reduir-ne el nombre ja que no hi havia suficients llocs.

Segons el prospecte de la Bauhaus de 1921, aquells qui solicitaven l'ingrés, havien de presentar exemples dels seus propis treballas, un currículo vitae, una declaració de la seva situació económica, un certificat mèdic, i un certificat de bona conducta segons la policia de la seva localitat d'origen.

Les solicituds acostumaven a ser examinades per Gropius i alguns metres més. Els estudiants afortunats, eren admesos inicialment, però sota un període de prova de sis mesoso, i després d'haver superat aquest temps amb èxit, només es convertien en membres de l'escola, si el seu treball, en el curs preliminar havia estat satisfactori.

Els estudiants de la Bauhaus tenien que registrar-se formalment com a aprenents, a la Càmara de Comerç de Weimar només en acabar el seu període de proba. La seva llibertat estava més restringida que la dels estudiants de les academies de Belles Arts. L'assistència regular a les classes i als tallers era obligatòria, i gaudien d'un temps molt curt de vacances. Més important era l'obligació de passar cada etapa del curs en un temps estipulat.

La sensació de viure en el món real enfortia als estudiants per a fer els treballs lo millor posible, per a produir objectes que es puguessin vendre. L' escola proporcionava el material gratuïtament i qualsevol cosa que feia un estudiant era propietat de la Bauhaus. Si es venia, l'estudiant rebia una petita part dels guanys.

Al principi, alguns estudiants es sentien decepcionats amb l'escola. Fins i tot van haver-hi uns quants que van marxar ja que deien que no aprenien gaire, o almenys no el que ells esperaven.

Els estudiants de la Bauhaus, eren, a ulls dels habitants de la ciutat, bruts, sense ganes de fer res, i un pèl extranys.

La vida estudiantil a Weimar era austera, però segur que els resultà força divertida. Els estudiants de la Bauhaus eren plenament concients que participaven en un experiment que estava fent història. Això però, no els va impedir trobar defectes. Gropius, intentava descubrir-los, i frecuentment actuava segons les seves crítiques i recomanacions. Una de les queixes més repetides per els estudiants era que els professors no participaven suficient en la vida de l'escola i no els agradava mostrar l'obra propia als alumnes. Al 1923, un alumne va escriure una carta als professors, demanant que participessin més a les activitats socials. Això sobtà, ja que en aquells moments no hi havia cap mena de contacte personal entre profesor i alumne.

Els estudiants sabien que Gropius podia perdre el recolzament moral i financer i per això era molt popular. Hi havia un cert sentiment dels estudiants capa a ell.

Mai fou fàcil entrar a la Bauhaus ja que hi havia poques places. Els refusos després dels sis mesos eren força numerosos.

Els estudiants que es trobaven a gust a l'escola van tenir èxit des d'un bon principi, i ràpidament van empescar-se-les totes per a poder vendre els objectes que feien al públic. El sol fet de trobar-se a gust, els diferenciava dels altres, ja que als primers se'ls veia amb ganes d'aprendre coses noves, com tècniques artesanals, i els agradava ajudar i col.laborar amb els altres alumnes.

La característica més notable de l'èxit moderat, així com la de la fama dels estudiants de la Bauhaus, fou la extraordinària manera d'adaptar-se. No exageraria si digués que casi tots ells havien aprés de tot abans d'abandonar l'escola, i després van continuar desarrollant els seus coneixements amb una amplia llista d'activitats. Sabien pintar, fotografiar, disenyar mobles, treballar la cerámica i esculpir.

5.Assoliments

Al juliol de 1919, quan es va celebrar la primera exposició de dels treballs dels estudiants de la Bauhaus, el discurs fet per Gropius posà de manifest una gran decepció per la feina dels seus aprenents.Gropius deia que els únics

estudiants que triumfarien, serien aquells que estiguessin disposats a passar gana.

La gent que coneixia la obra de Gropius des del principi, es van quedar molt sorpresos al veure una fotografia de la casa Sommerfeld.Per començar estava construida totalment de fusta i les vigues van ser col.locades d'una manera un tant primitives, fent que aquella casa sortís de lo normal d'aquella època.Va haver-hi gent que inclús va classificar-la com a expressionista. A l'interior de la casa hi havia tot un seguit de relleus que van ser duts a terme per l'estudiant de la Bauhaus Joost Schmidt.Aquests eren abstractes, geomètrics i que aportaven una visió ordenada i d'equilibri.Una part del mobiliari de la casa Sommerfeld fou obra de Marcel Breuer un estudiant de la Bauhaus a qui Gropius va posar a proba per a passar a ser oficial.Els petits detalls com podien ser llums, panys de porta i altres accessoris varen ser disenyats per diversos estudiants de la Bauhaus.

La casa Sommerfeld fou un èxit com a projecte cooperatiu, però també va desvelar les debilitats de la Bauhaus en alguns aspectes.Fou, amb la construcció d'aquesta casa, que Gropius va començar a confiar amb el projecte de l'escola de la Bauhaus.

Tan fou l'èxit de la casa Sommerfeld, que al cap d'un any, al 1922, la villa del doctor Otte, a Berlín, projectada per Gropius fou decorada per l'escola de la Bauhaus.Els èxits començaven a funcionar , tant que uns mesos més tard Herr Cargher, va encomanar a l'escola de pintura de la Bauhaus un esquema decoratiu per una de les seves residències.

6. Imatge pública

Les relacions públiques son vitals per a qualsevol institució educativa, però en especial per a les que estan subvencionades amb fons municipals o estatals.Per a la Bauhaus eren especialment importants.

S'havien de fer continus esforços per a explicar en que consistia la labor de l'escola i tot allò que es volia aconseguir.Tenint en compte tot això , es feu extrany que la primera exposició dels productes de la Bauhaus no es fes fins quatre anys després de la seva fundació.Exposicions privades i informals havien estat exposades anteriorment.La primera, al juny de 1919, que va oferir pintures i construccions inspirades en l'expresionisme.

Al març i al juny del 1921, i també al 1922, es van organitzar altres exposicions privades, principalment dels treballs dels alumnes.A l'estiu de 1922, la “Primera Exposició d Art de Turingia” va utilitzar el Museu del Land a Weimar com a escenari.

Els professors de la Bauhaus van exposar-hi.

Aquesta exposició va perjudicar a la Bauhaus, i Gropius va tenir la suficient prudència per a no fer cas de les crítiques.L'escola va cambiar d'orientació al 1923, ja que Gropius va proposar d'introduir classes de matemàtiques, física i química.Aquest canvi es va fer més evident amb l'exposició celebrada a la Bauhaus a l'estiu de 1923 i durant la setmana d'activitats especials organitzada amb motiu d'ella.

L'exposició va tenir un gran triomf en les relacions públiques i va atraure visitants no només d'Alemania sinó també de fora. Més de quinze mil persones de tot arreu varen voler veure l'exposició, fet que va elevar la moral de l'escola.

Gropius va haver de concedir numeroses entrevistes a revistes, diaris, i escriptors perquè així, la Bauhaus es donaria a conèixer a tot el món.

A la inaguració de l'exposició, la conferència de Gropius que va titular “Art i tecnologia:una nova unitat” va significar l'aparició en públic d'un home totalment nou i ple de noves il.lusions.

Quan Gropius va fer la conferència, l'economia alemana estava amenaçada sota un caos total per culpa del pes de la inflació.Al novembre de

1923, va haver-hi una reforma monetària, i es va estabilitzar l'indústria alemana, cosa que va atraure l'inversió extrangera, però al cap de pocs anys, va haver-hi el Crak del 1929 a Wall Street ( Nova York).

També cal destacar la casa am Horn(1923) obra del professor de la Bauhaus Georg Muche.Era una construcció senzilla, cúbica.Al centre de la casa hi havia una amplia sala d'estar.Cada habitació tenia una funció especial, que sense ser massa grans, podien satisfer perfectament les necessitats del seu habitant.Segons Gropius, el propòsit de la casa era “Conseguir la màxima comoditat amb la millor economia, utilitzant la millor artesania i la millor distribució de l'espai”.Tot l'interior de la casa, alfombres, làmpares, radiadors, tot el mobiliari, inclús tots els estris de la cuina, foren creats als tallers de la Bauhaus.

7. Un nou director

L'escola de la Bauhaus, des del seu inici, havia funcionat sense un departament d'arquitectura.Gropius pensava que els seus estudiants només es plantejarien problemes d'arquitectura si abans havien estudiat a fons el diseny i l'artesania.

Però poc després del trasllat de l'escola a Dessau, el director va cambiar l'opinió.

Al 1927 va inaugurar-se un nou departament d'arquitectura, en el que els estudiants no havien d'estudiar primer artesania per a poder ser grans arquitectes.Hannes Meyer va ser el profesor d'arquitectura ideal per a la Bauhaus.No se sap perquè Gropius va escollir a Meyer com a profesor perquè la visió arquitectónica de Meyer era totalment diferent de la de Gropius, però el que ell no savia era que adquirint un profesor amb tendències polítiques tendint a esquerres era perillós per a una escola que tenia aquestes tendències neutralitzades completament.Al principi Meyer va criticar força el treball de l'escola.Creia que el treball d'un arquitecte consistia en millorar la societat a través del diseny d'edificis funcionals que milloressin la vida de l'home.

Meyer, amb l'ajuda de Gropius i d'alguns dels seus estudiants, va construir un conjunt de cases experimentals en una urbanització al poble de Törten, a Dessau.Tot i que amb el pas dels anys les cases no van donar bon resultat, la urbanització de Törten va aconseguir fer realitat el somni de moltes persones de poder gaudir d'una casa amb jardí i que a sobre, econòmicament eren molt asequibles.Aquesta urbanització també tenia un bloc de pisos amb botigues a la planta baixa disenyat especificament per Walter Gropius.Las cases eren fetes bàsicament amb plaques d'acer .Repentinament i sense saber realment perquè, Walter Gropius va decidir deixar l'escola i després de que Mies van der Rohe refusés el lloc, va pensar que el millor candidat per a ser el nou director de l'escola era Hannes Meyer, encara que feia molt poc que en formava part .

Molts estudiants de l'escola, com Breuer van dir-li a Gropius:”Nosotros corremos ahora el peligro de convertirnos en lo que, como revolucionarios,

rechazamos: una escuela de formación vocacional que evalúa únicamente el

resultado final y no presta atención al desarrollo de la totalidad de la persona...El espíritu comunitario se sustituye por la competitividad individual...”

Ells deien que Meyer podia ser molt bona persona però que com a profesor de la Bauhaus seria una catàstrofe, per això uns quants dels millors estudiants van decidir marxar de l'escola.

El departament d'arquitectura fou dividit en dues seccions: la de teoria i pràctica de construcció, i la de diseny d'interiors, que incluia la fabricació dels mobles i utensilis que havien disenyat.

Més tard es feu un taller de fotografia a càrreg de Walter Peterhans, que també era profesor de matemàtiques.Fou al 1928 i consistia en ensenyar al alumne els aspectes tècnics i estètics de la fotografia.El curs durava tres anys i els alumnes adquirien coneixements de fotografia periodística, publicitària i altres especialitats.

Al 1930, Meyer es va veure obligat a dimitir perquè van sortir a la llum tot un seguit de donacions econòmiques a un grup de miners en vaga, ique havien estat fetes en nom de l'escola.També es va descobrir que Meyer corrumpia amb els comunistes, partit del que ell era seguidor i això feu, no només que ell es veiés obligat a dimitir, sinò que

el van treure fora, a ell i a tots els

estudiants comunistes.

Mies van der Rohe va substituir

a Meyer a l'agost de 1930.Els últims i

depriments anys de la Bauhaus havien

començat.

8.L'amarg final.

Mies van der Rohe tenia ja feia molt temps la reputació internacional de gran projectista d'elegants edificis de vidre i hacer, aparentment simples, quan fou nomenat com a nou director de la Bauhaus.Recordem que al 1928 ja se li havia ofert el lloc de director de l'escola.

La primera feina de Mies van der Rohe era clar, havia de canviar la reputació de l'escola.Havia de lliverar-la de temes polítics controlant a tots els estudiants més radicals i introduint un autoritarisme que no tenia res a veure amb la idea inicial de la Bauhaus

Al principi va rebre moltes queixes per part dels estudiants d'esquerres que es van posar en la seva contra quan van veure que Mies preferia fer cases de luxe i vendre-les a la gent rica i no fer cases més barates per a la gent de classe obrera.Estaven resentits perquè ningú no els havia preguntat si estaven dacord amb el nombrament del nou director i van obligar a Mies a que els ensenyes els seus projectes per veure si estava qualificat per a ocupar aquest càrreg.A causa d'aquestes queixes es van organitzar a l'escola tot un seguit de manifestacions, en una d'elles ve aparèixer la policia, i l'escola fou desallotjada i més tard, clausurada.

Al cap d'unes setmanes, la Bauhaus va tornar a obrir les seves portes i els responsables de les manifestacions varen ser expulsats.Després, Mies van der Rohe, va rebre al seu despatx a tots els alumnes un per un i els va dir que serien expulsats si no cumplien les noves normes.Aquestes normes varen ser enviades a casa de cada alumne abans de que comencés el primer semestre de 1931,i dins del sobre també hi havia una declaració que havien de signar abans de ser readmitits.Deia:”El firmante se compromete a asistir a los cursos regularmente, a no permanecer en la cantina más tiempo del que dure la comida, a no acudir a la cantina por la noche, a evitar las discusiones políticas, a no causar molestias en la ciudad y a salir a la calle bien vestido”.

Igual que Gropius, Mies va alternar la direcció de l'escola amb la seva feina com a arquitecte.Però com que tenia el seu estudi a Berlín, deixava la capital tres dies a la setmana i a Cessau ocupava una casa per al personal de l'escola.

Amb Mies, l'escola es va convertir encara més en una escola d'arquitectura tradicional.Ara la teoria ho dominava tot.La pràctica es va restringir tant fins que va arribar un moment que van tancar-se els tallers.

El domini de l'arquitectura a l'escola es va suavitzar quan els tallers de mobles, pintura mural i el de metalls es van fusionar en un departament de “diseny d'interiors”.Aquest va ser dirigit desde 1932 per Lilly Reich, també responsable del taller de teixits.Mies va dividir l'escola en dos gran àrees: construccions i va escurçar el curs, de nou a set semestres.

La Bauhaus estava desconeguda.La major part de personalitats que havien donat forma a l'escola fins aquell moment, ja havien marxat.

La política exterior tornava a amenaçar l'escola.Durant uns quants anys, l'extrema dreta, cada cop més identificada amb el partit Nazi, havia anat agafant força per tota Alemanya.Al 1931, els Nazis van conseguir el control de la ciutat de Dessau.

Casi tot el personal de la Bauhaus i els estudiants eren jueus.El judaisme de l'escola era força evident, entre altres coses perquè l'arquitectura insistia en fer les teulades planes i això recordava a l'arquitectura de regions subtropicals, per tant era oriental i jueu.

L'escola va tancar al 30 de setembre de 1932.Poc després, els Nazis van entrar-hi, hi van trencar les finestres, van tirar tots els documents al carrer i van destroçar tots els mobles i els utensilis.

Però la Bauhaus encara no estava morta.En un últim intent per a salvar-la, Mies va llogar una fàbrica a Berlín i la va convertir en una improvisada escola.Com que el gavern ja no subvencionaba els estudis de l'escola, Mies va decidir que la convertiria en una institució privada, esperant que les quotes dels estudiants, els guanys de les vendes de productes i els diners dels patrocinadors permetessin la supervivència.

Un estudiant de la Bauhaus recordava com “El fin llegó el 11 de abril de 1933, uno de los primeros días del semestre de verano.Por la mañana temprano la policía llegó en camiones y cerró la Bauhaus.A los miembros de la

Bauhaus que no tenían identificación, los subieron y se los llevaron”

Quatre mesos després de la clausura de l'escola, Mies van der Rohe va enviar una circular a tots els estudiants de la Bauhaus anunciant “ en su última reunión, el consejo de profesores resolvió disolver la Bauhaus.La difícil situación económica del instituto justificaba el cierre”

Aquestes varen ser les últimes paraules de l'escola.

9.Comentari personal d'una obra:

El pavelló Alemany de Mies van der Rohe.

Mies van der Rohe fpart, juntament amb Walter Gropius i altres grans experts del moviment artístic alemany anomenat Bauhaus del qual fou director entre 1930 i 1933.Més tard, amb l'ascens del nacisme a Alemanya, s'exilià als EUA.

El pavelló Alemany fou construit al 1929.És un edifici projectat per a l'arquitecte i que estava destinat a representar Alemanya en l'exposició universal celebrada a Barcelona al 1929.

En aquesta obra, símbol de l'arquitectura moderna, Mies van der Rohe, va saber aprofitar tots els nous material i les noves tècniques de construcció, essent el precursor en aquest camp.No hi ha una clara visió d'on comença i acaba el límit entre l'interior i l'exterior de l'edifici.La façana no és deln tot definida, ja que hi ha tot un seguit de murs que van tancant espais.

Té una estructura de planta baixa aixecada damunt d'un podi elevat.S'accedeix al pavelló pujant vuit granos que formen el podi que és fet de marbre.Un cop damunt del podi veiem que el pavelló conté un petit estany rectangular el terra del qual està cobert de pedres de tartera com si es tractés d'un jardí japonés, estil al que el pavelló ens recorda.El estany està envoltat per un banc també fet de marbre.

A l'interior podem veure un mobiliari fet especialment per a l'ocasió pel

mateix arquitecte; hi ha la famosa cadira de Barcelona en dues versions diferents unes amb respatller i les altres sense, que podem veure en les fotografíes.També hi ha una gran cortina vermella de bellut en una gran finestra que delimita l'interior de l'exterior.He de comentar que el material utilitzat per a fer les cadires a part de la pell del tapissat, era el mateix que l'utilitzat per a fer el pavelló, l'estructura de la cadira era d'hacer.

El projecte de l'edifici fou concebut amb la idea de que l'interior i l'exterior perdessin la seva raó de ser ja que va ser un pavelló molt visitat en l'exposisió universal i l'arquitecte volia que el visitant perdés de vista la seva situació.

Consta de dos espais coberts, un més gran que l'altre, i units per el banc de marbre el qual té l'estany davant.

El pavelló representa una arquitectura que contrasta brutalment amb els altres pavellons existents.Fet de materials nobles com el marbre, l'ònix, el granit, l'hacer inoxidable i el vidre.Pensem per un moment què devien pensar els visitants de l'època de les linies avanguardistes, absolutament actuals, del pavelló Alemany.Tot en l'edifici és auster, simple i desputllat de tota

ornamentació.Els materials i els element assoleixen un grau de belleza que només les formes pures i netes de les grans obres d'art aconsegueixen.

Penso que el pavelló Alemany de Mies van der Rohe, és el millor exemple per a mostrar l'art d'aquesta escola, que sense saber-ho, ha estat la base i la inspiració de molts arquitectes i disenyadors de la nostra època.

10.Conclusió

Al 1919 s'inaugurà una escola de diseny a Weimar, Fundada per Walter Gropius.La Bauhaus era un centre molt diferent de tots els altres i no només per al tipus d'obres que confeccionaven, sinò perquè Walter Gropius creia que un bon artista havia de saber fer de tot: esculpir, pintar, disenyar mobles, fer esmalts i cerámica i creia que si un arquitecte no sabia fer tot lo esmentat, no era un bon arquitecte.Per això, no va ser fins al cap d'uns anys que es va crear un departament d'arquitectura indepentdent a l'escola, on només s'hi estudiava aquesta especialitat.

Encara que va tenir bons i mals moments a causa de la política del país, i que va durar pocs anys, La Bauhaus és la inspiració de molts arquitectes, pintors i disenyadors posteriors a l'escola.

Per això he decidit investigar sobre aquest tema, perquè en un futur no molt llunyà, m'agradaria treballar com a disenyadora d'interiors i penso que haver-me documentat sobre la Bauhaus i haver visitat el pavelló de Mies van der Rohe em pot haver servit de molt per a poder inspirar-me amb el seu modernisme en les meves pròximes creacions.És una llàstima que l'escola es tanques ja que si avui en dia encara existís, les obres dels estudiants podrien ser formes inexplicables i que cap de nosaltres no hem vist mai ni veurem d'aquí a molt de temps.

Fent aquest treball no he buscat cap conclusió ja que crec que tampoc en puc treure.Simplement volia observar més profundament l'art que es creava, possiblement, en l'escola de diseny més famosa, ara ja del segle passat.

12.Bibliografía

*”La Bauhaus”

Autor: Frank Whitford.

Ediciones Destino.

*Bauhaus 1919-1933.

Autor: Magdalena Droste.

Ediciones Benedikt Taschen.

*”El pabellón de Barcelona”

Autors: Ignasi de Solà-Morales.

Cristina Cirici.

Fernando Ramos.

Ediciones Gustavo Gili S.A.

*Enciclopedia Salvat.

Volum 2

Edicions Salvat S.A. Barcelona.




Descargar
Enviado por:Claudia
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar