Treball sobre el llibre:

Índex

Biografia de l'autor pàgines ==== 2 a 5

Argument de l'obra pàgines ==== 6 a 9

Redacció pàgines ==== 10 a 13

Bibliografia pàgina ==== 14

1.-Biografía de Narcís Oller

Narcís Oller (10 Agost de 1846 a 36 de Juliol de 1930).

Va néixer a Valls i va morir a Barcelona. Va estudiar pret a Barcelona i va treballar com a procurador dels tribunals fins a la seva mort. Va començar a escriure en castellà, pero per la influència del seu cosí Josep Yxart va canviar la llengua dels seus escrits al català. Narcís Oller va quedar orfe de pare quan només tenia dos anys, un cop molt dur per a ell. El germà de la seva mare, el seu oncle Josep Oller i Yxart, va fer el paper de pare. Quan el pare de Narcís Oller va morir, ell i la seva mare es van traslladar a viure a la casa del germà de la seva mare, Josep Moragas i Tavern. La casa on van viure tenia un hort, on ell, la seva mare i el seu cosí passaren moltes temporades. Tant Narcís Oller com el seu cosí Josep Yxart tenien molt influéncia un sobre l'altre i s'estimulaven mutuament, encara que sembla que era més aviat per interés que no pas per a una altre cosa. Tots dos van coincidir com a escriptors de prosa, encara que, en un bon principi, Narcís Oller no va dedicar la seva vida als llibres, cosa que si que va fer el seu cosí.

Durant els anys de la seva infantesa, com que Narcís Oller va néixer en una familia sense masses problemes económics, es va lliurar d'anar a treballar. Era de familia nombrosa, i tenia majordoms i criats fent les feines de la casa. Narcís passava moltes hores amb el seu germà petit qui havia de desplaçar-se en una cadira de rodes, però aquest va morir quan l'escriptor era jove. Quan tenia vuit anys va viatjar a Barcelona i s'instal·là amb la seva mare a cas d'uns parents, li agradava viure-hi pels llums de la nit i la proximitat dels veïns. L'any 1854 fugirien al mas, perquè a la ciutat es va expandir el còlera.

Conegué a Maria i s'enamorà i fou tant gran el conflicte que creà en la seva família que va jurar que si casaria, però va haver d'anar a Barcelona per acabar el Batxillerat i quan va tornar tot l'amor va desaparèixer.

Les influències d'Yxart i de Sardà, van ser decisives, perquè Oller es decantés cap a l'es l'estil de l'època, el naturalisme.

Tot i compartir la literatura realista -naturista més pura amb la descripció de la realitat a la perfecció, on destaca una doble dimensió: matèria i esperit, la qual fa que la personalitat de l'escriptor es plasmi en les seves obres per la seva percepció de la realitat. Des de la publicació de les seves primeres obres va ser el novel·lista més important de la literatura catalana del temps i va obtenir un lloc important en la novel·la realista.

Representa una novel·lística nova, amb formació romàntica i estètica de Zola i Balzac, estimulat per Navarro, Yxart i Sardà, llegia autors francesos i espanyols, va aconseguir un cos modern i coherent, pautes d'actuació pràctica i va utilitzar aspectes de la narrativa costumista urbana.

El fet que va fer madurar ideologicament a Oller va ser la revolució del 68 a partir de la qual deixar de creure en el partit demòcrata i passar a ésser escèptic en el que es refereix a política. Es caracteritza per ser liberalista moderat i tenir un sentiment catalanisme conservador, d'acord a la posició social en la qual es trobava, advocat de la Diputació. Els motius del seu catalanisme no són simplement ideològiques o sentimentals, sinó literàries les quals defensarà als anys 80, amb escriptors com Navarro, Galdós o Luis Alfanso sobre la novel·la catalana moderna. La decisió del canvi de llengua de Narcís Oller va ser decisiu en la carrera com escriptor, desprès de diferents col·laboracions, en castellà, en la premsa i una novel·la inacabada. L'any 1879, desprès del seu primer viatge a París, publica Croquis del Natural, iniciant el primer període de la seva producció amb tendència cap el realisme: La Papallona (1882) i Notes de Color (1883), on les dificultats de la qual es descriuen a Vilaniu (1885). L'any 1879 la seva novel·la Sor Sanxa és premiada, i l'any 1880 Isabel de Galceran, i de nou, és premiada, a l'any 1884 l'Escanyapobres. El seu punt màxim d'esplendor l'aconsegueix amb La Papallona, la qual fou la més important de la seva carrera com autor, gràcies a la fama que aconseguí mitjançant la premsa i les traduccions.

2.- Argument

Aquesta história ens relata l'arribada d'un home, l'Oleguer, a Pratbell, un poblet català de finals del S.XIX. L'Oleguer viu a la seva botiga de gra, on treballa tot sol i viu allà mateix. Tota la gent del poble parla malament d'ell, ja que la gent no s'explica d'on treu els diners per a viure i per a portar una botiga. L'única explicació que troba el poble és que l'Oleguer va matar un home ric, i es va quedar amb els seus diners. Pero no és veritat, ja que l'home és un gran avar i estalvia al màxim. Els diumenges a la nit es prepara una cassola de farinetes, que menja durant tota la setmana, encara que siguin fredes. L'Oleguer no aprecia cap bé material, excepte els diners. Durant tots els diumenges anava a casa del seu conseller, el notari Xirinac i la seva dona, la Tuies. Un dia, en Xirinac li va aconsellar a l'Oleguer, més conegut com a Escanyapobres que es casés, pero haches no li va fer cas.

Durant aquest temps el tren va arribar a Pratbell, i aixó va canviar totalment la forma de vida dels seus habitants. Aquest mateix dia, al tornar cap a casa, un noi li va dir Escanyapobres a l'Oleguer, i aixó el va fer sentir molt malament.

Al dia següent, l'Oleguer va tancar la botiga i va marxar cap a la Coma, unes terres de pagés que tenia ell. La familia que hi vivia no tenia masses diners, per aixó quan l'Oleguer els va comunicar la seva intenció de quedar-se a viure amb ells, es van quedar totalment glaçats. Allà, a la Coma, l'Oleguer es sentia com a casa i va oblidar ràpidament Pratbell. Es va guanyar la confiança de la gent, que la va començar a tractar bé. Pero un bon dia, l'Oleguer va començar a mostrar-se tal com era, manant a la gent i exercint sobre ells una auténtica dictadura. Un dia, quan els ànims estaven molt exaltats, l'Oleguer va portar un mul que era una autèntica fera. Quan un mosso se li va acostar per a donar-li menjar, el mul li va donar un cop a les costelles, i n'hi va trencar una. Aixó va fer esclatar la Coma, que va amenaçar a l'Escanyapobres. Un geperut anomenat Eloi li va jurar que el mataria, i l'Oleguer va marxar corrents, de tornada a Pratbell. Al dia següent anà a casa del notari i li digué que si li podia solventar els problemes que podria tenir pels deutes amb en Pere. El notari, ja que va veure que l'Oleguer no tenia enlloc on viure, li va llogar un castell que feia molt poc que havia aconseguit. Al arribar al castell es va veure que Don Guillem, l'antic propietari, va vendre tots els mobles i tot el que hi havia al castell. L'Escanyapobres va dir-li a en Xirinac que el castell era un fàstic, i que ningú no li compraria. Pero en Xirinac tenia posades moltes esperançes en el castell, ja que creia que el podria vendre per a posar-hi unes fàbriques.

La Tuies compartia l'opinió de l'Escanyapobres, i li insistia cada dia al seu marit que no vendria mai el castell, que s'havia equivocat. Un dia, cansat de reprimir els seus pensaments, en Xirinac va esclatar i es va batallar amb la Tuies. Durant la baralla li va donar un cop de sang al cap a en Xirinac, i dos dies desprès, moria. La Tuies, encara enfadada amb qui havia estat el seu marit el va fer enterrar com un pobre, pero l'enterrador era massa bona persona i li va posar un dels seus millors vestits. L´Oleguer estava molt deprimit: Pratbell era un poble que no tenia futur, s´havia mort el seu conseller i amic, la Tuies podia fer-lo fora del castell, i això era l´únic que tenia, així que va començar a escorcollar-ho tot per veure si tenia algun tresor o alguna cosa que li servís per tenir una millor vida. La gent va començar a dir que hi havia fantasmes ja que l´Oleguer encenia un llum cada nit per buscar. La notícia arribà a la Tuïes, que estava aclaparada perquè un oncle del notari volia denunciar-la i fer-li pagar una part del testament.

L'Oleguer tornava ara a la Coma, per a intentar fer diners d'una manera ràpida, perque havia sentit que la Tuies el volia fer fora del castell. L'Escanyapobres, llest com era en qüestió de diners, li va dir a la Tuies que necesitaba casar-se. La Tuies es va passar set mesos angoixada, fins que va arribar a decidir que es casaria amb l'Oleguer.

I així es va fer, es van casar. La mateixa nit del casament, l'Oleguer li va dir a la Tuies que mai, per res del món, li donès els seus diners a ningú, encara que el tinguessin segrestat i que la seva vida perillés. L'Oleguer i la Tuies van anar a viure al castell, on estalviaven tot el que podien, i ja que tots dos eren molt avars, es barallaven per els diners i cada nit contaven cadascú els diners de l'altre. Amb l'excusa de anar a donar de menjar al mul, l'Oleguer s'aixecava aviat i comptava els diners que tenia amagats per tot el castell, i que la Tuies no coneixia. Ella, al mateix temps, treia del seu refugi un grapat de monedes amb les cuals creia que es salvaria de la misèria. La parella, a vegades, mentre comptava les monedes es barallava, ja que no es refiaven l'un de l'altre. Un dia, fins i tot, l'Oleguer va agafar per el coll a la Tuies i la va amenaçar amb escanyar-la.

Mentre que al castell la situació era proa bona, a la Coma feia temps que era desastrosa. No creixia res i l'Eloi, el jove geperut que havia amenaçat a l'Escanyapobres, havia marxat de la Coma, i estava tramant un pla per a matar a l'Oleguer. En Pere, molt enfadat, va fer fora a l'Oleguer.

Al poble, mentrestant, va arribar una empresa anomenada “Mines de Malgual”, oferint feina a tothom qui volgués a unes mines que s'obririen ben aviat. Pero tant sols 4 mesos després, el màxim encarregat de les mines va marxar amb tots els diners i els obrers van quedar totalment arruinats.

Al castell tot seguia igual, amb baralles per els diners entre l'Oleguer i la Tuies. Com que la Coma anava a pitjor, la Tuies estalviava cada vegada més diners, cosa que no feia res mes que augmentar les ganes de la parella de acumular cada vegada una quantitat major de diners.

Un dia, l'Oleguer va anar a la Coma, i no va tornar a la hora que tenia acostumada a la Tuies, que es va començar a pensar q el tenien pres. Al dia següent li va arribar una carta de part de l'Oleguer on deia que l'havien agafat, i que deixés mil de les seves monedes a la porta del castell. La Tuies, fent cas del que li havia “ordenat” l'Oleguer, no hi va deixar res. Un dia més tard, va rebre una carta igual de l'Oleguer on li pregava que no li fes cas, que el que havia dit abans no ho pensava realment, i que deixés les monedes. La Tuies va seguir sense fer-li cas, i es va passar la nit sense dormir i tenint al.lucinacions sobre l'Oleguer que anava a reclamar els diners, o bé sobre els segrestadors que anaven a robar-li els diners. Pero res d'aixó no va passar, i al dia següent, la Tuies va surtir a mirar si tenia alguna carta de l'Oleguer, pero no n'hi havia cap. La Tuies, tota contenta, va exclamar: Tot és meu!!! I li va agafar un cobriment de cor.

Uns quanta mesos després, el poble estava en ple apogeu, gràcies a que molta gent havia col.locat la seva segona residència a Pratbell.

Un dia, mentre uns homes estaven inspeccionant les mines de carbó, van trobar un cadàver penjat: era l'Escanyapobres. Al final l'Eloi havia complert la seva amenaça. Pero com que l'Oleguer no era un home estimat a Pratbell, ningú va trobar-lo a faltar mai.

3.-Redacció

L'estructura és una estructura normal, composada per : plantejament, nus i desenllaç. El plantejament comença al principi de la obra, on ens descriu tot Pratbell, tots els personatges principals i tot. El nus arriba quan l'avar fuig espantat cap a la Coma, on fa vida de pagès. El nus acaba quan l'avar i la Tuies es casen, ja que a partir d'ara es començaran a sol.lucionar els problemes que s'havien plantejat fins ara. Llavors el desenllaç és a partir d'ara fins al final, ja que és aquí quan l'Eloi mata a l'Oleguer i la Tuies tè un cobriment de cor de la felicitat que li produiex recaptar els seus diners i els de l'Escanyapobres.

Aquesta novel.la té narrador omniscient, ja que el narrador coneix els personatges pero no apareix a la història. Sap totes les coses dels personatges (caràcter, costums…).

Narcís Oller ha creat aquests personatges a partir de ajuntar una part de caricatura, ja que exagera molt els defectes de les persones, pero tambè ha sabut retratar molt bé les facetes reals dels personatges, com l'avar estima els diners per sobre de tot i fa el que sigui per a aconseguir-los, com no es refia de ningú, com es baralla amb la gent per arribar a obtenir més beneficis…

Personatges principals:

L'Oleguer: És el personatge principal, és altot i ossut, però magre i cappetit. Té els cabells negres, sempre arranats, i també negres les nines dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec (que no té pel a la cara), té gruixudes celles i un nas llarg i cantellut. És una persona molt treballadora i estalviadora, però avara a la vegada.

Tuies: També és avara, té una caracterització semblant a la de l'Oleguer, és una gran estalviadora, qualitat que valoren tant el seu primer marit com l'últim. És ama de casa cosa que explica que sigui neta i ordenada.

Magí Xirinac: És el notari amic de l'escanyapobres i marit de la Tuies. És un personatge influenciat per la seva dona, com a conseqüència resulta l'últim del tercet avar. És un home amb ulleres, blaves, i bigoti de serrell, ja d'una edat considerable. És una peça bastant important de l'obra, la seva mort desencadena tota una sèrie de successos.

Eloi: L'antagonista de la història. És un noi fort i geperut fet per a treballar, que té poc seny. Les circumstàncies el perjudiquen i sempre troba l'Oleguer pare de tots els mals. Al llibre hi diu que és tan geperut físicament com moralment. És la representació de la força sense cap mena de cervell, la força bruta.

Personatges secundaris:

En Pere: És l'amo de la Coma. No es porta molt bé amb l'Oleguer, ja que des de la seva arribada no ha pagat cap tipus de compensació a la família per a la seva estada i manutenció. Al final acaba expulsant a l'Oleguer de la coma dient-li que vagi a escanyar a un altre pobre.

L'amo de les mines: En realitat és un personatge sobre el que es parla molt poc. Estafa a tots els treballadors de les mines i un bon dia marxa amb els diners de tots els treballadors.

La veu de Pratbell

A Pratbell es té molt mal considerat a l'Oleguer, ja que es creu que aquest va matar a un home ric només per els diners. La mateixa gent de Pratbell és qui posa el sobrenom d' “Escanyapobres” a l'Oleguer. Aquest ho coneix només per que un noi li diu, i això provoca que l'Oleguer marxi cap a la Coma. Un cop al castell, la gent segueix parlant malament d'ell, ja que s'escolten sorolls al castell i creuen que hi ha un fantasma. La gent de Pratbell no troba a faltar l'Escanyapobres, ni quan marxa a la Coma ni quan desapareix definitivament, ni tan sols quan es descobreix que el van penjar a les mines.

La veu dels miners

Els miners se senten estafats per la empresa que els hi va prometre treball i prosperitat, ja que només quatre mesos després d'obrir, l'amo de les mines marxa amb tots els diners i els deixa sense feina i sense diners.

Els mateixos obrers provoquen aldarulls amb els seus superiors ja que volen recuperar el que legítimament els hi correspon.

Elements naturalistes

Aquesta novel·la és considerada naturalista, ja que és fidel a la natura en tots els sentits. Narcís Oller descriu els caràcters de les persones o les situacions o ambients on es troben amb tota fidelitat a la natura, fins i tot en els sentits més foscos i menys agradables de cada cosa. Oller va ser reconegut per Émile Zola, el màxim representant del naturalisme a França, lloc on es considera que va néixer aquest moviment artístic.

L'Escanyapobres és, però, l'obra de Narcís Oller que més s'acosta a l'ideal Naturalista de totes les novel·les que va escriure.

Els símbols

La coma: La coma és la casa de pagès que té l'Oleguer al camp. La treballa en Pere i la seva família, fins que un bon dia l'Oleguer, que li havien dit Escanyapobres a la ciutat, es va traslladar a viure amb ells. Allà en un principi es mostra amable i fins i tot desitja casar-se, però després comença a donar instruccions a tothom i a portar-se malament amb la gent.

És el lloc on l'Escanyapobres es retira a pensar. Més tard, ja casat amb la Tuies, torna allà per a intentar aconseguir més diners per a mantenir la seva família. Jo crec que la Coma simbolitza també l'aïllament que busca l'Oleguer en la seva ment per a posar en ordre les idees i per a posar-se amb contacte amb altre gent, que, encara que no ho sembli, és una activitat necessària.

El castell: El castell és on l'Oleguer i la Tuies van a viure un cop casats. És molt gran i segons la meva opinió reflexa molt clarament com l'Oleguer no desitja cap possessió més que els diners, ja que tenint tot un castell, només ocupa una habitació petita de la primera planta, això si, on pot tenir controlats els diners, ja que els amaga al capçal del llit. També alimenta el seu gust per els diners, per que els amaga i cada dia els canvia d'amagatall. El castell també ajuda a crear un mite més gran sobre seu, ja que a la nit recorre tot el castell amb un llum per a canviar els sacs de diners de lloc.

La mina: És on es descobreix el cadàver de l'Escanyapobres. La mina dóna feina als obrers durant quatre mesos, però acabat aquest temps l'amo fuig amb els diners de tots els treballadors. Crec que la mina on mor l'Oleguer és una “recreació” de la seva vida, ja que mor sol, a la foscor i sense que cap persona es preocupi per ell.

Bibliografia

Oller, Narcís “L'escanyapobres” Edicions El Cangur

Biografia de l´autor: “Gran. Enciclopèdia. Catalana” CD-ROM

11