Literatura


L'Escanyapobres; Narcís Oller


FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: L' Escanyapobres

Autor: Narcís Oller

Edicions 62, col·lecció El Cangur

Estudi introductori d'Alan Yates

L'AUTOR

Narcís Oller 1846-1930

Nascut a Valls, orfe de pare i educat en un ambient liberal, va estudiar Dret a Barcelona. Va començar a escriure en castellà fins que des de l'espectacle dels Jocs Florals l'any 1877, on van triunfar Verdaguer i Guimerá, va passar al català . A la seva obra podem destacar tres etapas:

La primera comença amb la seva obra Croquis del natural (1879), una recopilació de contes, i La papallona (1882), obra que va marcar el inici del naturalisme a Catalunya. Més tard va escriure L'escanyapobres (1884), que va ser mereixedor d'un premi dels Jocs Florals, Vilaniu (1885) i la seva obra més ambiciosa, La febre d'or (1890-1893). Va tenir una influència decisiva a la literatura catalana i colaborà en diferents revistes: La Renaixensa, La Il·lustració Catalana y L'Avenç.

La segona época (1893-1906) pertany al Modernisme i al segon naturalisme català. A aquesta época escriu una petita peça teatral, titulada La brusa (1899), una altra recopilació de contes i dues novel·les: La bogeria (1899), l' obra més naturalista de l' autor, i Pilar Prim (1906), una novela psicològica.

La tercera etapa comenta a Pilar Prim, i ja fins la seva mort. Les obres que va escriure a aquesta època van ser Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918), i Renyines d'enamorats (1926)

L'ÈPOCA

La Renaixença

Consisteix, en una presa colectiva de la consciència de cultura autònoma (que incloeix l'ús de l'idioma propi) i en un augment molt notable de la producció literària en català. De fet, la tornada a l'idioma propi i l'edificació d'una literatura nacional, sorgeixen com a conseqüència d'una voluntat d'afirmar la personalitat de Catalunya en el pla de la cultura.

La publicació del poema d'Aribau "La pàtria" (1833) ha estat considerat tradicionalment com l'origen de la Renaixença perquè evoca Catalunya, el seu paissatge i la llengua. Però la Renaixença és un moviment que esclata com a conseqüència d'un llarg procés de recuperació de la decadència literària i civil dels segles XVI i XVII

La consciència de la Renaixença, que va ser afavorida per la recuperació de la pròpia història i pel poder creixent de la burgesia liberal, progressà decisivament en la generació següent, més liberal i romàntica en els seus inicis, i que també va ser la primera que utilitzà la pròpìa llengua al servei d' una producció literària seriosa i perseverant.

La projecció popular de la Renaixença s'aconseguí, amb la restauració dels Jocs Florals (1859) de Barcelona. Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van ser els capdavanters dels Jocs Florals, dels quals sorgí, un nombre molt considerable d'autors, molt sovint dedicats gairebé exclusivament a la poesia.

RESUM

L'Oleguer era un home que treballava en un magatzem que ell mateix havia obert, a un petit poble anomenat Pratbell. Hi treballava sol, ja que era tan avar i mesquí que no volia pager ningú que l'ajudés. Al poble tenia molt poques simpaties i l'única casa que visitaba era la del notari Xirimac. Xirimac estava casat amb la Tuies, una dona increïblement vara i supina, i per la que ell tenia una adoració especial.

Un dia, el ferrocarril, símbol de modernitat, va arribar a Pratbell. Però els habitants recelaven d'aquesta innovació perquè no creien que els fes cap bé a ells. Un dels que estaven més en contra era el notari. Una tarda, passejant amb l'Oleguer, Xirimac li soggereix que es casi amb una dona estalviadora, com havia fet ell. L'Oleguer no en vol ni sentir a parlar. Aquella nit, estant ell al magatzem, un xiquet del carrer li crida “Escanyapobres!” Això el va ferir tant que va prendre la descició d'anar-se'n a la Coma, una masia, a viure.

Quan va arribar disposat a instalar-s'hi, la família que habitava la masia el va acollir amb por pel que deien d'ell. Però els primers dies ell va estar molt amable amb tothom i fins i tot es va enamorar de la filla del masover, la Cileta. Però el fet de que ell sabia que no seria correspost el va portar a tornar a contemplar el seu tresor més preciat: els diners, i va tornar a aperèixer el seu caràcter grollut i sorrut. Va vendre el cavavll de la família per un mul indomable, que va trencar dues costelles a l'Eloi, un dels mossos, quan es va acostar per darrera. Després d'això, tota la família el va fer fora de la Coma, i l'Eloi va jurar vengarse'n.

Quan l'Oleguer arriba a Pratbell, el notari li diu que ara és posseidor d'un castell i que ell podria anar a guardar-lo, i així viure allà. Quan el van a veure se n'adonen de que és un casalot enorme, buit i destartalat que no serveix gairebé per res.En Xirimac va intentar convéncer a la seva dona d' anar a viure allà però ella no hi va estar d'acord. Finalment, van decidir posar-ho en venta.

A causa d'una forta discusió amb la Tuies, el notari mor uns dies després. La vídua no sembla per res afectada, i ni tan sols va deixar un vestit per poder tapar el mort, així que l'escrivent va decidir vestir-lo amb el seu propi vestit.

Amb la mort del notari l'Oleguer va quedar encara més aixafat. El seu únic consol era el castell: allà amagava els seus diners i el recorria en busca de tresors amagats. La Tuies vol fer-lo fora del castell, però davant les amanaces de l'Oleguer, s'ho repensa. Finalment l'Oleguer li proposa que es casi, i la dona li diu que ho ha pensar.

Així que es van casar, no perquè estiguessin enamorats sinó pels diners i per interesos econòmics. Van posar al seu servei una noia, que anomenaren la Coixeta, i es van traslladar al castell. Allà l'Oleguer li va fer prometre que si mai faltaba de casa i ella rebia una carta demanant-li diners que no donés res per res del món.

La parella pasava hores comptant una i altra vegada els seus diners, barallant-se per no res i tornat-se a reconciliar, però sense passar mai de la complicitat. Però la Coma no marxava tan bé com el castell, el massover i l'Oleguer tenien fortes discusions fins que un dia el massover l'amenaçà, i ell s'anà corrent cap al castell un altre cop. Pel camí va trobar l'Eloi, i aleshores l'Oleguer va tenir més por que mai i va tornar a dir-li a la Tuies que mai dongués res si l'atrapaven.

Passat un temps vingueren de Barcelona tres senyors que volien montar una explotació minera de carbó a Pratbell. Uns pocs es van apuntar com a inversors i finalment es va obrir l'explotació. Però un bon dia, l'organitzador es va veure envoltat en una estafada i va haver de tancar les mines de carbó.

Mentrestant, al castell tot seguia més o menys igual. Fisn que un dia, l'Oleguer no va tornar a la nit al castell. La Tuies i la Coixeta es van tancar dintre esperant-lo, la primera d'elles, lluny de preocupar-se, va pensar que si no tornava es podria quedar amb tot el que el seu marit tenia, tanta era l' avarícia d'aquella dona. Al dia següent van trobar una nota de L'oleguer que deia que estaba segrestat i que demanaven diners a canvi de la seva llibertat. La Tuies no va donar ni un cèntim, pensant en que així s'ho podria quedar tot ella. Al tercer dia, ja no es va saber res més de l'Oleguer, i, per fi, ella va respirar tranquila.

Vuit mesos després, el castell era enderrocat. Un grup d'enginyers va venir a poble per a tornar a obrir les mines i tornar els diners als accionistes. Feren destapar el pou i un d'ells va descobrir el cos de l' Oleguer penjat a un travesser, tot recargolat per la mort horrible que havia sofert.

PERSONATGES

L' Oleguer: És el personatge principal, un home meticulós, de moviments reposats però temperament nerviós, que comptava amb poques simpaties. Alt i magre, de cabells negres, eren també negres les nines dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, celles gruixudes i nas llarg i cantellut, el que més destacava del seu rostre era la boca, tirada endavant com la d'un furó. Vivia de manera mesquina perquè la seva major passió eren els diners i no en volia gastar ni un cèntim més del necesari. Això doncs era una persona estalviadora en excés, i també molt desconfiada.

La Tuies: dona mesquina i avara, de crueltat refinada i plena d'interesos econòmics. La seva única passió són els diners. És una persona sense sentiments que només busca el seu propi bé i poder estalviar tots els diners possibles.

Magí Xirinac: És notari, amic de l'escanyapobres i marit de la Tuies. És un personatge molt dominat per la seva dona, Aixa que té també fama d'avar. És un home amb ulleres, blaves, i bigoti de serrell, ja d'una edat considerable.

RECURSOS LITERARIS I LLENGUATGE

Utilitza moltes descripcions per a ambientar l'història i fer més fácil la comprensió del personatges i de les situacions. Això també li dóna molt de realisme, i més naturalitat en el tractament del tema.

Al llenguatge hi abunden els barbarismes, els castellanismes, i les frases fetes i refranys.




Descargar
Enviado por:Eärendil
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar