Literatura Catalana 2n trimestre

NARCÍS OLLER:

“L'ESCANYAPOBRES”

2n batxilletat CCSS

27/1/2002L'escanyapobres

1.GUIÓ DE TREBALL

1.1

Romanticisme

- Interès per l'exotisme de terres llunyanes.

• Exaltació dels sentiments.

• Interès per la cultura popular i per la història medieval.

• Utilització de molts recursos expressius: metàfores, antítesis, hipèrboles...

• Llibertat artística, individualisme, imaginació i originalitat per part dels autors.

Realisme

• Voluntat de reflectir la realitat social i col·lectiva.

• Rebuig de la fantasia i descobriment de la realitat com a matèria literària.

• Rebuig pel que sigui ideal, màgic, mític o simbòlic.

• Reflex de la realitat quotidiana i coneguda per l'autor: fets contemporanis i geografia propera i concreta.

• Descripció objectiva de la realitat, sense concessions a la idealització ni a l'embelliment.

• Exclusió dels elements fantàstics, abstractes o decoratius, i preferència pel que és lleig, degenerat o miserable.

• Llenguatge viu i directe, amb mols col·loquialismes, locucions i frases fetes populars.

Naturalisme

• Tema de la influència del determinisme biològic (genètic, hereditari) i ambiental.

• Interès per que una novel·la sigui rigorosa, des d'un punt de vista científic.

• Base ideològica positivista: realitat verificable científicament.

• Exclusió dels elements fantàstics, abstractes o decoratius, i preferència pel que és lleig, degenerat o miserable.

1.2 Aquesta novel·la de Narcís Oller es una obra naturalista amb trets realistes. El marc escenogràfic de l'acció i el temps històric és un dels trets realistes, reflecteix el desenvolupament històric consegüent a la Revolució Industrial. L'autor intenta analitzar la realitat des del punt de vista social y moral.

Un del elements que posa de manifest el corrent naturalista, és el tema que es tracta en l'obra. El naturalisme, en l'obra, pretén cercar una causa científica a l'obsessió pels diners que pateix l'Oleguer. L'autor experimenta amb els personatges, els col·loca en determinades situacions i comprova com els seus actes s'expliquen per la llei de l'herència biològica i la pressió del medi on viu. Així, la determinació dels personatges és un altre dels elements naturalistes.

1.3 - Desaparició de l'Antic Règim

- Transformació agrària i revolució industrial

- Sorgiment del proletariat

A la fi del segle XVIII van aparèixer a la Gran Bretanya signes clars de canvi en l'àmbit de l'economia. Aquests canvis van afectar la producció agrícola i la producció industrial, però van sobrepassar molt el terreny limitat del sistema de producció i van provocar una transformació profunda de la societat. Així, els transports, la ciència, la política, l'organització de la societat, de la mentalitat van reflectir la transcendència d'aquests canvis. La magnitud i la celeritat relativa dels canvis han portat a considerar aquests canvis com una veritable revolució: la Revolució Industrial.

La temàtica econòmica domina la novel·la, que presenta com a rerefons l'impacte de la industrialització en el camp català. L'actitud reaccionària de l'escanyapobres serà un obstacle per al progrés. Els diners amagats no tenen lloc en el nou model econòmic sorgit de la Revolució Industrial, el capitalisme. L'avarícia es presenta com a defecte moral de l'individu. L'Oleguer no entén la nova realitat que li toca viure i es refugia en els seus diners en lloc d'invertir.

2. ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA

2.1 El primer i el segon capítol correspondrien a la introducció o plantejament de l'obra. En el primer capítol es situa la història externa en un Pratbell agrari i en el segon ens presenten els protagonistes l'entorn on viuen. A partir del tercer capítol ja podríem parlar del nus de la història. Aquest capítol el podem considerar de transició, on s'explica els motius que portaran l'Oleguer a canviar de residència i com això provocarà el desenllaç final. El capítol X i XI constitueixen el veritable desenllaç de la història, quan el protagonista es segrestat i finalment mor.

3.TÈCNICA NARRATIVA

3.1

3.2 Al primer capítol de la novel·la, trobem un narrador subjectiu, és crític i dubte de la honradesa de l'Oleguer. (pàg.83, pàg.85) Aquest narrador també és omniscient ja que intervé i fa una descripció (pàg.88)

3.3 Al capítol IX trobem un narrador més descriptiu i és omniscient. Aquí el punt de vista no és crític, és més objectiu.

3.4 Oller mostra en la novel·la únicament les característiques negatives de la realitat que mostra. És un realisme basat en la part negativa de l'obra. No utilitza adjectius positius en les descripcions que fa dels tres avars, ni en la del castell, símbol de l'esfondrament de l'Antic Règim.

La llengua en que està escrita la novel·la és una llengua fluïda, àgil. És una llengua que serveix a l'autor per a caracteritzar la parla dels personatges, que empren un registre col·loquial, diferent del registre emprat pel narrador. Els personatges utilitzen frases fetes, vulgarismes (munta, professons...), castellanismes (matxos, gastos, quartos...)

A vegades trobem un personatge caracteritzat per la seva manera de parlar, com el notari que utilitza algun llatinisme. Coma novel·la realista que és aquesta obra, s'intenta plasmar la realitat lingüística. 4. PERSONATGES

4.1 Els habitants de Pratbell especulen sobre el misteri que envolta la fortuna aconseguida per l'Oleguer. Això els porta a considerar el protagonista un home misteriós i ple de desconfiança. L'Oleguer transmet por i un sentiment de menyspreu per part dels habitant de la vila. Existeix un odi col·lectiu envers aquest home.

El narrador empra uns qualificatius per descriure l'Oleguer que mostren fins a quin punt el personatge humà s'acosta al regne animal: és cautelós com l'aranya, furó, gat, té un posat de mosca morta... Així el narrador representa la usura amb uns atributs físics que mostren la pèrdua d'humanitat i el conseqüent aïllament del protagonista.

Antigament els jueus eren els principals prestamistes de capital i posseïen grans fortunes. L'Oleguer és titllat de “jueu”, en aquest sentit, per la seva usura.

4.2 La Tuies i el Magí constitueixen un matrimoni on, encara que sembli el contrari, és la dona qui s'encarrega d'administrar la riquesa conjugal. El notari posseeix una gran fortuna i en la Tuies ha trobat el perfecte assessor i administrador per a la seva fortuna. La Tuies, per la seva banda, és molt similar a l'Oleguer; el seu vici pels diners i la por d'arruïnar-se l'ha portat a casar-se amb el Magí només pel seus propis interessos.

El notari manifesta un clar sentiment de protecció paternofilial envers l'Oleguer, que ha estat durant molts anys un company al que ha donat molts consells i ha ajudat a sortir-se'n moltes vegades.

4.3 Sembla que la parella formada per la Tuies i l'Oleguer era ja quasi bé anciana quan va esdevenir en matrimoni. L'Oleguer, ja vell, al veure's indefens enfront els canvis que pateix la societat, decideix unir-se en matrimoni amb la Tuies i compartir unir les seves fortunes.

Els dos tenen por d'arruinar-se i perdre les fortunes que han aconseguit a força d'estalviar durant tota la vida. La Tuies es mostra molt més segura de si mateixa i força autosuficient. Al contrari, l'Oleguer creu que trobarà en la Tuies la seguretat i la protecció que li manquen els seus diners. A més veurà augmentada la seva fortuna, ja que els seus diners quedaran complementats amb l'herència que la Tuies heretà del notari.

4.4 El notari patí un infart i morí a causa de les pressions a les que es va veure sotmès per vendre el castell. La Tuies el va pressionar per a que no invertís en aquell castell. Així, podem considerar la dona responsable de la mort del notari. Per altra banda no podem dir que l'Oleguer morís per culpa de la Tuies. Aquest patí les conseqüències de la seva avarícia i usura i finalment l'esdevení la mort. La Tuies en cap moment es considera culpable d'aquestes morts.

5. ANÀLISI DE L'OBRA

CAPÍTOL I

5.1 En el primer capítol es poden detectar dos punts de vista diferents. El narrador de la història és un, és un narrador una mica subjectiu ja que dona la seva opinió respecte dels personatges i coneix el que aquests pensen. L'altre punt de vista és el poble. L'Oleguer és vist des dels ulls del poble com un miserable estafador i usurer. El poble és molt crític amb ell i el coneixen amb el sobrenom d'Escanyapobres.

5.2 El notari encara que també podem considerar-lo com un usurer, la seva mentalitat s'ha adaptat als canvis econòmics que ha portat la Revolució Industrial. Mentre que la Tuies és com l'Oleguer, només pensen en estalviar i fer fortuna per viure millor de vells; el notari pensa en que invertir els diners és una bona inversió, detectem una mentalitat més propera al capitalisme. A tots dos els agrada massa els diners, però les seves diferències a l'hora de com administrar-lo acabaran portant al notari Magí a la mort.

CAPÍTOL II

5.3 La Revolució Industrial va suposar un canvi profund en la estructura econòmica de la societat. Ara les tècniques rurals havien quedat obsoletes i el treball al camp va començar a patir fortes crisi. Els pagesos que van veure com d'aquesta manera s'arruïnaven van haver d'emigrar cap a les ciutats, on trobarien feina a les noves indústries.

5.4 El ferrocarril era emprat pels burgesos que anaven a la ciutat a fer negocis. Els comerciants rics també hi anaven. El ferrocarril havia desbancat a la carretera com a via de comunicació i així ja ningú parava a Pratbell. L'Escanyapobres va viure aquest problema i el seu negoci de cereals en va patir les conseqüències.

5.5 El nom d'Escanyapobres apareix per primera vegada en el segon capítol. L'Oleguer es troba en el seu magatzem i una persona que passa per allà li crida amb aquest sobrenom, en to despectiu.

El sobrenom d'Escanyapobres apareix amb més freqüència durant la novel·la. Potser perquè sovint es narra la novel·la des d'un punt crític.

CAPÍTOL III

5.6 L'Oleguer descriu la Coma com un lloc fosc i trist. Quan parla de la Coma ho fa amb un to malenconiós i nostàlgic. A la Coma no coneixen molt a l'Oleguer i això li fa tenir confiança i decideix que allà pot refer la seva vida. L'Oleguer fuig de Pratbell cansat de les crítiques del poble. També tanca el magatzem perquè ja no li surt rentable i té molta por de perdre diners.

5.7 L'Oleguer intenta retenir la Cileta a la cambra, sent un fort desig sexual envers la noia. Durant la seva estància a la Coma, l'Oleguer es mostrarà en altres ocasions molt violent, deixant sortir el seu instint primari actuant com una bèstia. Trobem un altre capítol de violència en la mort del Magí, que mor a causa de les presions que pateix per part de la seva dona.

Al final de l'obra, l'Oleguer és segrestat suposadament per l'Eloi, i encara que no sorti reflectit a l'obra, la mort del protagonista segurament fou violenta i tràgica.

CAPÍTOL IV

5.8 L'Escanyapobres viu en llocs molt foscos i petits ja que té por de l'exterior i de ser robat. Encara que el castell fos gran, l'Oleguer va trobar un petit racó on amagar-se. A la Coma, encara que comptava amb la millor habitació, la va enfosquir per tal de trobar-se en l'ambient que a ell més li agradava.

5.9 Aquests elements corresponen a un ambient amb un toc de romanticisme. El poble creu que el castell està ocupat per fantasmes, quan en realitat qui organitza el remor que se sent per la nit, és l'Oleguer . Aquests tres elements giren al voltant de l'Oleguer. Aquest infon misteri al poble, ningú coneix d'on ve i sospiten d'ell per la manera com va adquirir el magatzem.

CAPÍTOL V

5.10 La Tuies és una dona dominat i amb caràcter. Encara que la fortuna sigui del notari, és ella qui administra la riquesa i li diu al marit que n'ha de fer amb els diners, d'alguna manera, podríem dir que la Tuies domina al seu marit. Així, serà ella qui li provocarà la mort d'una manera violenta. En canvi, en l'escena de la discussió de la Cileta i l'Oleguer, s'aprecia com és l'home qui domina la dona. Aquesta és el prototip de dona de l'època, la dona que s'encarregava de les feines de la casa, i que sovint era humiliada pels homes.

5.11 La compra del castell pel notari provoca en la Tuies una reacció molt violenta. El Magí creu que s'han d'adaptar a la nova situació econòmica, mentre que la Tuies no creu en la compra d'immobiliaris, ella només pensa en estalviar i en no arruïnar-se. El notari rebrà fortes pressions per part de la seva dona per vendre's el castell. El notari no suportarà aquesta situació i morirà d'un atac de cor.

5.12 La Tuies es la representació activa, ja que ella sempre busca tenir-ne més. Aquesta dona no era rica, però la seva cobdícia pels diners la van dur a casar-se amb el notari. Quan aquest mor, veu en l'Oleguer l'home ideal per a compartir la fortuna. L'Oleguer, per la seva banda, a causa de la seva avarícia i la seva por a ser robat, vivia miserablement en un cau, sense cercar nous propòsits en la vida.

La Tuies serà l'única supervivent de la història, i és aprofitant-se dels homes com ha aconseguit quedar-se amb tota la fortuna.

CAPÍTOL VI

5.13 L'Eloi era un mosso que feina les feines més dures a la Coma. Més tard anirà a la mina ha fer de peó, és un del miserables de la nova classe proletària. L'Eloi simbolitza representa la concepció violenta del proletariat, capaç d'esclatar en rauxes de violència venjativa.

5.14 L'Oleguer representa la inadaptació total al nou sistema econòmic imperant a l'època. Ell només vol reunir diners i no emprar-los en res. És l'antítesi al capitalisme ja que no produeix res, encara tenint un negoci, i no consumeix productes manufacturats.

CAPÍTOL VIII

5.15 “El castell doncs, era una bassa d'oli: tots tres hi havia ensopegat. Llàstima que la Coma no marxés també així! Quan tota la contrada prometia una collita que dava bo de veure, allò estava derrotat, derrotat.!”

La Coma és la plasmació de la decadència rural. La mala administració que en fa l'Oleguer de les terres no li dona cap benefici. El castell, en un primer moment, el notari l'havia adquirit per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil. Tot se'n va anar a norris quan el castell el van ocupar els altres dos avars.

5.16 A la nit, els dos avars disfrutaven comptat els diners i els feien formar part del seu joc eròtic. Però, per altra banda, els dos desconfiaven de l'altre i això els feia sortir l'odi que duien a dins. Aquesta passió que tenen els dos aporta una dimensió global de l'avarícia.

CAPITOL X

5.17 En aquest capítol es fa un salt de vuit mesos. S'explica com el triomf del capitalisme industrial ja és present a Pratbell. En el capítol anterior, l'Oleguer ha de treballar les terres de la Coma perquè no té prou diners per viure al castell, que és la representació de la crisi.

5.18

CAPITOL XI

5.19 Narcís Oller s'estalvia les descripcions de la violenta mort de l'Oleguer a mans de l'Eloi. La descripció no abunda en l'obra. Cal remarcar que l'única vestimenta que es descriu és la del notari, sobretot de l'armilla, que serà una peça clau en la identificació del cadàver que es trobarà a la mina.

1