Recensió:

“Érase una vez la gimnasia”

Fitxa bibliogràfica

Andrea Imeroni y Rita Margaira (1997). Erase una vez la gimniasia -Una experiencia de actividad lúdico-motora en la escuela primaria-. Ed. Gedisa.

Situació de l'obra

Informació sobre l'autor

Tot i que no he trobat gaire informació sobre les autores d'aquest llibre, però pel poc que he vist, en dedueixo, que són dues professores italianes que en la recerca d'un ensenyament d'una educació física de qualitat, han volgut escriure les seves experiències i coneixements per tal de donar orientacions sobre l'aprenentatge, l'ensenyament i la pràctica d'aquesta matèria. Pel que sembla, Rita Margaira només ha escrit aquest llibre, al contrari d'Andrea Imeroni que és coautora d'altres publicacions.

Altra informació sobre l'autor

• Andrea Imeroni, Giuseppina Giorgi Troletti, Franco Vione. Gimnastica con gli anziani (NIS 1980).

• Imeroni, Bellero, Fabris, Ferrario, Guglielmino, Troletti. L'anziano, il corpo, il movimento (NIS, Roma 1983).

Informació de l'obra des de la perspectiva de la matèria que es treballa

He llegit aquest llibre per tal de conèixer noves idees sobre com ensenyar i treballar l'educació física dins i fora de l'aula, i també per acomplir les finalitats de l'assignatura d'Educació física i la seva didàctica.

Elements que aporta el text

L'educació física s'ha d'interessar tant per l'adquisició de coneixements, fets i destreses, com per les actituds d'aprenentatge, ha de crear un clima adequat per tal que tots els infants se sentin inclosos en les activitats, per això és important crear una atmosfera de seguretat i de confiança, i sobre tot una dedicació total als alumnes.

A l'hora d'explicar o de parlar amb els alumnes, és important crear una disposició que permeti la participació democràtica, la iniciativa i la discussió. Formar una rotllana és una manera molt natural de parlar entre les persones, i és una bona estratègia al gimnàs.

Les activitats s'han de plantejar tenint en compte les capacitats de tots els alumnes, i s'ha de donar temps de recuperació, s'ha de respectar el ritme personal i les possibilitats de cada infant.

És important, sobretot durant les primeres sessions, proposar jocs de coneixement, ja que ajuden a crear un ambient més distès i a agafar confiança tant amb els companys com amb el mestre.

La formació de l'individu està estretament relacionada amb la comunicació interpersonal, i és molt important establir vincles de socialització entre els infants.

Explicar, demostrar i corregir, afavoreixen un aprenentatge mecànic dels moviments. La intervenció del mestre no ha de ser de demostració i correcció dels moviments amb el propòsit d'entrenar campions, si no que ha d'afavorir el màxim de possibilitats individuals. Només animant els infants a descobrir totes les maneres de córrer, saltar, rodar, etc., serà possible l'aprenentatge.

És imprescindible promoure en l'infant la recerca motriu, i donar-li estímuls per tal que busqui ell sol, o amb els altres companys, els seus propis exercicis i jocs.

Els mestres, han d'afavorir l'aparició de propostes variades per tal d'integrar moviments, i a partir de la resposta motriu dels infants, proposarà modificacions que augmentin la dificultat, provocant, així, una millora de les pròpies capacitats de cada infant. Les activitats de moviment, són importants tant per motius higiènics com per a un creixement psicofísic equilibrat de l'infant.

L'ambient també és molt important i determinant, l'ambientació mitjançant la construcció d'aparells com cubs mòbils i lleugers, bancs, materials de goma-escuma, i la redistribució dels aparells convencionals existents en el gimnàs, permetrà concebre un ambient de gimnàs diferent. Els aparells del gimnàs, han de ser utilitzats de forma creativa per motivar els infants en el descobriment de moviments nous. És important que cada nen i nena experimenti inicialment els aparells sense interferència de ningú, per això cal, que en el gimnàs hi hagi un equip que permeti desenvolupar profitosament les activitats.

Per a la pràctica de l'educació física no cal estar sempre al gimnàs, sinó que el pati, les aules i els passadissos de l'escola, es poden utilitzar alternativament per a la realització d'activitats, així com també les zones properes al centre, com parcs, places o els propis carrers.

El mestre i la mestra han de transmetre tranquil·litat, estar massa nerviosos o ansiosos, provoca aquest mateix malestar en els infants i això pot ser una font d'accidents en el gimnàs.

És responsabilitat dels mestres mantenir el control de la classe, però no cal fer-ho autoritàriament, es pot aprofitar, per exemple, una situació de confusió inicial en la que els alumnes estan repartits pels aparells i/o en grups, per provocar l'aparició de regles com torns d'utilització dels aparells, etc., i així, sense imposicions, reconduir la classe i motivar els alumnes per que se sentin organitzadors de la seva pròpia tasca, i perquè entenguin que les regles són convencions indispensables per a la convivència.

Valoració personal

La lectura d'aquest llibre m'ha fet pensar sobre la manera d'ensenyar l'educació física, i crec que és una bona eina de treball a tenir en compte pels mestres, a l'hora de decidir com ensenyar als seus alumnes.

He après una nova manera d'introduir l'esport als infants, ensenyant-los a jugar, a crear les seves pròpies regles per aprendre a respectar-les, i a adequar aquestes a les exigències i necessitats de cada moment.

Amb aquesta lectura, també he pogut apreciar com el paper tradicional del mestre com a model pels alumnes, canvia per passar a ser un dinamitzador del grup, motivant i afavorint la participació de tots els infants, dins de les possibilitats de cadascun d'ells.

Ha estat una lectura interessant i amena, donada la varietat d'exemples pràctics, i també la similitud que he trobat amb les classes pràctiques que hem dut a terme durant tot el curs, que m'ha fet adquirir idees noves i referències que em poden ser molt útils en un futur com a mestra.

1