Agraeixo la col·laboració en aquest treball al meu tutor, Lluís Rost Díaz, per dirigir-me el treball, ajudar-me amb la seva elaboració i aconseguir-me informació per poder realitzar el treball. També agraeixo la col·laboració d’aquelles persones per facilitar-me informació, en aquest cas a la Mª Antonia Serrabona, professora de Katsugen Yuki Seitai a Olot i Argelaguer, i a aquelles persones que m’han ajudat a respondre qüestionaris i ajudar-me en aconseguir tota mena d’informació que no es trobava en la web.

Des de l’antiguitat hi ha un equivalent al concepte energia vital en totes les cultures. Els grecs ho anomenaven Pneuma, els llatins Anima, el antics Hindús Prana, els hebreus Maná, els musulmans Barakka i els xinesos i japonesos Chi i Qi respectivament.

No obstant això no existeix una paraula concreta en occident que expressi la subtil naturalesa d’aquest concepte en tota la seva magnitud, i per això l’anomenem, per dir-ho d’alguna manera, Energia Vital.

Totes les antigues teories parlen del mateix, d’una energia que recorre dins el nostre organisme, s’acumula en certs punts del cos anomenats Xacres (segons la tradició índia), i la seva falta o excés produeix malalties, tant psíquiques com físiques.

Un cos sa seria aquell el qual l’energia flueix lliurement i en el qual l’individu està lliure de neurosi i emocions negatives com l’ira, la preocupació, la por i la tristesa. En base d’això per exemple, van néixer teràpies com el massatge energètic, el ioga, el tai chi-chi kung o l’acupuntura, aquesta última amb una llarga tradició d’èxits clínics en diversos tipus de dolències cròniques.

No es pot dir exactament d’on prové l’energia, perquè podríem dir que prové de l’univers, però l’univers com ha pogut generar tota aquesta energia? Per això els científics fan estudis i un d’ells és sobre aquesta. Einstein ja va referir algunes hipòtesis o fets certs sobre l’energia i el seu estudi quàntic. Tot està fet d’energia, la matèria existent i inexistent és energia, per tant, nosaltres ho som i en tenim.

No obstant això, nosaltres ens centrarem en l’estudi energètic des del nostre cos i tot el que li envolta.

Durant el llarg del temps la gent s’ha anat fent preguntes existencials d’on no trobaven respostes i per això varen començar a investigar, creure, practicar i observar. Per la part oriental se’n coneix molt el tema, especialment a la Xina; per la part occidental no gaire però també s’hi ha realitzat estudis fins avui en dia.

En la tradició oriental, l'energia vital recorre l'univers, forma part de tot ésser viu i permet que els organismes funcionin amb normalitat.

L’energia que transcorre per el nostre cos ha existit sempre, no obstant, no la vam descobrir fins l’any 3.000 abans de Crist. L’obra més antiga i clàssica que es coneix va aparèixer junt amb l’escriptura, és un Canon de Medicina Interna. Aquesta obra apareix dividida en dos parts i descriu el Yin i el Yang, els cinc moviments; parla d’òrgans i vísceres (Zang-fu), dels meridians i col·laterals, del Qi (energia) i de la sang (xue), també de causes, malalties, mètodes per diagnosticar, punts d’acupuntura i mètodes per introduir les agulles.

(Vegeu Annex I)

Una definició d’energia “Chi” és l’essència que nodreix la nostra vida i la de l’Univers.

Les diferents activitats de la Medicina Oriental ens ensenya a mantenir lliure el fluir de l’energia Chi. També pot actuar directament sobre el fluix de l’energia Chi independentment de les accions o voluntats del pacient.

Els coneixements de circulació d’energia dins del cos humà es remunta fa uns 3.000 anys. La medicina Xina de llavors va descobrir que l’energia circula per canals denominats meridians que flueixen com si fossin rius en tot el nostre cos.

Els antics savis consideraven que amb la meditació estàtica i la respiració era suficient per regular el Chi en la ment i el cos. Però després de segles, metges i físics xinesos arribaren a la conclusió que per augmentar la circulació energètica, a més de la meditació i la relaxació era necessari moure’s.

Van descobrir que la pau mental era tan important com el moviment del cos i que els moviments específics com els que es realitzen en el Tai Chi i Chi Kung podien arribar a augmentar l’energia vital en determinats òrgans.

Si la circulació del Chi no es correcta o es troba bloquejada es produeix un desequilibri enèrgic, si aquest desequilibri no es corregeix , inevitablement com el temps serà el causant d’alguna malaltia.

De la mateixa forma que el chi flueix per el nostre cos, també ho fa el nostre voltant, i també pot succeir quan entrem en un lloc i percebem que quelcom no va bé i sabem que en el lloc flueix una mala energia instintivament.

Per els savis xinesos de l’antiguitat, El Ying i el Yang neixen del Chi o “Wu Chi”, el Tao, el vapor original, i representaven mitjançant un perfecte cercle, un úter, un òvul sense fecundar.

Un cop fecundat (el Big Bang, el començament de l’univers), neix la primera expressió de vida, el “Tai Chi” o el Yin i el Yang, dos forces fundamentals de l’univers que interactuen i al anar creixent els seus camps d’energia divideixen el cercle en dues meitats, una Yin (negra) i l’altra Yang (blanca).

Cada costat es un moment del canvi, la transició de Yin a Yang és “la Creació” i la transició de Yang a Yin és “el Retorn”.

La representació del Yin i el Yang, significa dos forces independents en moviment equilibrat. Aquestes forces estan present en tot el que ens envolta.

El Yin és la part femenina, la terra, la lluna, la nit, l’ombra, la quietud, lo descendent, el movedís, el fred, lo tou.

El Yang és la part masculina, el cel, el sol, el dia, la llum, l’activitat, el moviment, lo ascendent, lo calent, lo dur.

El Yin (repòs) i el Yang (moviment) generen cicles constants de canvi en el que cadascú es converteix en l’altre, quan el Yin minva, apareix el Yang i viceversa (interacció).

Aquesta interacció genera emanacions d’energia que dona vida a tots els éssers. Podem veure aquesta interacció en la naturalesa en la forma de les 4 estacions. El Yang es reflexa en l’estiu i en Yin en la fredor de l’hivern.

En la representació moderna del Yin i el Yang, el punt negre dins la part blanca indica que en cada Yin existeix un Yang dins seu i viceversa.

El Yin i el Yang són relatius i no absoluts. Els mateixos Cel i Terra emergeixen del Yin i el Yang. El Yin i el Yang a la mateixa hora emergeixen del Moviment i la Quietud.

La teoria dels 5 comportaments de l’energia també coneguda com “Els Cinc Elements”, explica com es mou i es comporta l’energia i per tant, com es mou i es comporta tot l’univers.

El comportament denominat Fusta o Petit Yang té una dinàmica de creixement i desenvolupament, és una conducta generativa amb un moviment sempre ascendent.

El comportament denominat Foc o Gran Yang és expansiu, calent i ràpid, es mou cap a totes direccions perquè el seu moviment és centrífug.

La conducta anomenada Terra s’identifica per la seva estabilitat i equilibri, es caracteritza per un moviment estable d’ascens i descens.

El Metall o Petit Yin es contraposa al Gran Yang, ja que té un comportament que aglutina i condensa el seu moviment centrípet i tendeix sempre cap al interior.

L’aigua o Gran Yin és la mínima expressió conductora i no obstant això, tanca el màxim potencial. El comportament és fred, lent i actua amb moviment descendent. Es va batejar amb encert amb el nom d’Aigua per la seva semblança amb ella.

L’aigua adapta sempre qualsevol forma sense perdre mai la seva essència. Sempre flueix serpentejant, segueix el camí més fàcil i el que menys resistència li ofereix.

L’aigua sempre tendeix al equilibri i al repòs. En la quietud és transparent. La suau persistència del seu degoteig aconsegueix foradar la roca més dura i el seu vaivé aconsegueix modelar les asprors de les pedres. L’aigua segueix els principis de gravetat i al sentir-se atrapada s’eleva en busca d’una nova sortida. Si observem el fluir de l’aigua mai trobarem un error estètic: és gràcil en el rierol, elegant en l’onada, efímera en la rosada, lleugera en el núvol, imponent en el mar.

Fusta Foc Terra Metall Aigua

Cada element es relaciona amb algun òrgan, funció vital, òrgans sensorials, desequilibris energètics, personalitat, etc. que l’ésser humà pot tenir.

És un antic sistema mil·lenari de medicina originari de l'Índia. L'objectiu dels
procediments usats en el Ayurveda (ciència de la vida) és restaurar i mantenir l'equilibri
bàsic entre el cos, la ment i l'esperit, des d'una perspectiva integral del
subjecte i el seu entorn bàsic de desenvolupament, en la seva comunitat, el seu treball i la seva vida familiar.

Inclou múltiples procediments com el consell nutricional i sobre estils de vida, el
massatge, la teràpia d’herbes, el ioga, la meditació i altres utilitzats en un ampli espectre de símptomes i malalties.

_____________________________________________________________________

Vegeu Annex I per Tècniques o Teràpies Alternatives

Vegeu Annex II per Pedres Curatives

Vegeu Annex III per Coneixement Hindú: Els Xacres

A la part occidental, no s’hi practicava gaire les teràpies anteriorment esmentades, no obstant això, si que hi havia persones que tenien curiositat per l’energia que tenim.

Gràcies a aquestes curiositats es varen fer estudis, hipòtesis i invents per poder demostrar que aquesta energia que tenim existeix de veritat, també per demostrar les conseqüències que hi ha al tenir poca o molta d’aquesta i com la podem emprar.

Entre aquestes persones interessades en el tema energètic està Wilhelm Reich, Einstein (que va ajudar a Wilhelm Reich amb una part de l’estudi) i més endavant, avui en dia, hi ha fundacions, clíniques i especialistes que han seguir l’estudi de Wilhelm i segueixen treballant amb el tema energètic.

Wilhelm Reich va néixer al 1887 a Ucraïna, era fill d’una família jueva. Després de servir com a oficial en la primera guerra mundial, estudià medicina i biologia a Viena, i al principi dels anys vint es va convertir en un dels deixebles més destacats de Sigmund Freud, passant a ser un dels seus detractors un any després.

Abans de traslladar-se definitivament a Estats units al 1939, Reich va col·laborar estretament amb Freud abocant el resultat del seu treball en dos llibres, La funció de l’orgasme, al 1927 i Anàlisi del caràcter, al 1957.

En la seva etapa europea es va especialitzar en sexologia i els fenòmens bioelèctrics associats. Va ser capaç de detectar l’existència de l’energia etèrica a la que va anomenar Orgón utilitzant un mesurador geiger per mesurar-la. Aquest doctor es va adonar en els seus experiments que alternant diferents capes de fibres orgàniques i fibres metàl·liques inorgàniques es creava un camp electromesurat de considerables dimensions.

Va comprovar que aquests camps fluïen molt positivament en la salut física i sociològica d’aquelles persones que obstaculitzen en ells.

Aquesta energia és l’equivalent occidental del Prana hindú o el Chi dels xinesos. Amb el nom de orgonomia denominà la nova disciplina que s’ocuparia de l’energia orgònica en els organismes vius, la Terra, l’atmosfera i l’espai.

La orgonomia és la ciència que tracta de l'energia orgònica còsmica (OR), l'energia primordial de tot el que viu, que està present en la naturalesa, des de la partícula més petita fins a l'univers de la nostra galàxia. 

Es tracta d'una energia primordial, pre-atòmica i pulsatoria, a partir de la qual evolucionen constantment la vida, la intel·ligència i les emocions humanes. 

La orgonomia abasta molts camps relacionats amb la vida i tot el que ens envolta, com per exemple la sexualitat, la bioenergia, la atmosfera i canvis climàtics, psicoanàlisis, antropologia i altres.

Eva Reich, filla de Wilhelm Reich, va seguir els estudis del seu pare i va convertir-se en psicoanalista, orgonomista, biòloga..., tot allò que el seu pare era.

Gràcies a ella, molts documents pertanyents al seu progenitor han sigut reconeguts per altres científics del món i avui en dia hi ha molts investigadors amb ideologies Reichianes.

Carles Frigola va néixer a Borrassà (Girona) el 1944, és psiquiatra, psicoanalísta i metge orgomista.

De jove se’n va anar a estudiar a Londres per començar els seus estudis de psiquiatria, allà és on va conèixer a Eva Reich, filla de Wilhelm Reich. Gràcies a ella, va poder accedir a treballs, llibres i notes que el científic va guardar i va firmar en el seu testament que no “sortissin a la llum” fins 50 anys després de la seva mort.

Frigola va llegir amb molta curiositat i determinació els estudis de Reich, llavors és quan el Dr. Frigola va decidir estudiar psicoanàlisi i orgonomia i continuar els estudis que va realitzar Wilhelm anys abans.

Amb el temps i havent estudiat ja les dos ciències esmentades, junt amb Eva Reich van fundar la primera fundació espanyola en honor al científic. La varen anomenar Fundació Wilhelm Reich, està a Creixell (Figueres) i encara existeix i hi duen a terme investigacions, tractaments i treballs reichians on intenten evolucionar cada dia per un futur millor.

Al llarg del temps i realitzant investigacions reichianes ha anat publicant llibres on explica tot sobre la investigació, les teories, les proves i les conclusions. Alguns d’ells són:
– “La Vida y la Obra de W. Reich”. Ed. Barcanova. Barcelona. 1981.
– “Los Angeles Caídos”. Ed. Kairos. Barcelona. 1989.
– “Revista de Ciencias Orgonómicas”. Ed. Obelisco. Barcelona. 1989.
– “Primeros Auxilios Emocionales”. Ed. Laertes. Barcelona. 2004

– “La Energía de la Vida”. Rev. Escuelas de Misterios. Vol. I, nº 1. 
– Barcelona. 1995.
– “Medicina Orgonómica: una apuesta de futuro”. Rev. Cuerpos y Mentes.
– Discovery Salud. Madrid. 1999.

– “The Reich Blood Test and Autofluorescence”. C. Frigola .The Journal of 
– Orgonomy. Vol. 25 (2 .1991).
– “Reich Influence on Spain”. C. Frigola .Energy and Character. Vol. 8 y 9. 
– 1977-78.
– “Neue Forschungsnotiz: Reichicher Bluttest ud Autofluoreszenz”. C. Frigola.
– Neue Forschungen Zur Orgonomie. J. Demeo y B. Senf. Ed. Zweitausendeins.
– Frankfurt. 1997.

“LA VIDA Y LA OBRA DE W. REICH”

Aquest llibre descriu l'aspecte biogràfic de Wilhelm Reich, tant com els seus descobriments científics. En la part cronològica s'enumeren, any rere any, els esdeveniments que van influir en la seva vida, les seves impressions descrites en els seus llibres i les teories implícites en els seus treballs clínics. Els capítols segueixen un ordre funcional: des de l'energia dels impulsos instintius i el naixement de l'anàlisi del caràcter dins del moviment psicoanalític, fins a l'aspecte sexe-polític en “Més enllà de Freud, més enllà de Marx”.

La part central del llibre es refereix a la pulsació biològica, la vegetoteràpia com el llenguatge de el “viu”, el descobriment dels bions, l'energia orgònica i les biopaties com a malalties de la vida. L'última part està dedicada al tema universal del “Assassinat de Crist” i el “Nou Capdavanter”, quan Reich es troba tant personal com socialment, enfront de la qüestió política del poder i el seu ancoratge bio-sexual.

Alexander Lowen (1910-2008) va ser metge i psicoterapeuta americà, conegut principalment per els seus estudis d’anàlisi bioenergètic.

Lowen va ser deixeble de Wilhelm Reich des del 1940 fins el 1952, i això va fer que es dediquès a la psicoteràpia i que més endavant fundés el International Institute for Bioenergetic Analysis.

LA BIOENERGÈTICA

“La bioenergètica és una forma de teràpia que combina el treball amb el cos i amb la ment, per ajudar a la gent a resoldre els seus problemes emocionals, i a comprendre millor el seu potencial per al plaer i el goig de viure. Una tesi fonamental de la bioenergètica és que cos i ment són fonamentalment idèntics: és a dir, la qual cosa
succeeix en la ment reflecteix el que està succeint en el cos i viceversa.” 
(Alexander i Leslie Lowen)

El cos és la unitat bàsica de la nostra vida, l'expressió de la nostra existència. Tot el que ens succeeix està emmagatzemat i reflectit en el nostre cos. El cos és per tant el reflex de la nostra història personal i interpersonal. Els trastorns emocionals o psicològics no es manifesten de forma aïllada sinó que repercuteixen en el cos, fixant-se a nivell muscular i produint blocs que impedeixen la lliure circulació d'energia, i com un cercle viciós, aquests bloquejos energètics afecten la nostra salut física, emocional i mental. 

“La nostra cuirassa o armadura ens ha insensibilitzat en unabona part tant pel dolorós com el plaent, i això fa que la nostra comunicació amb l'exterior i interior hi hagideteriorat, s'hagi transformat en una caricatura del seu potencial total. L'irònic és que ens podem passar així gairebétota una vida, creient que això és el màxim al que podem aspirar.”(Bioenergètica)

La bioenergètica, malgrat existir fa centenars d'anys, ve a tornar-se a descobrir al segle passat gràcies a Wilhelm Reich (18971957), deixeble de Freud. Mentre Freud analitzava a un pacient en un divan i li escoltava, Reich observava el seu cos en acció expressiva, és a dir radicalment somàtic. Finalment, en 1930, Reich va introduir el treball amb el cos en el procés terapèutic. Alexander Lowen va crear l'Anàlisi Bioenergètic, continuant el treball de Wilhelm Reich. En l'actualitat, la bioenergètica evoluciona gràcies a les aportacions de psicòlegs, psiquiatres, biòlegs i mèdics com Daniel Stern, John Bowlby, Stanley Keleman, Robert Lewis i John Pierrakos entre uns altres.

• Principis de la Teràpia Bioenergètica: 
  
  - Tota limitació en el moviment del cos és el resultat al seu torn d'una dificultat emocional el conflicte de la qual, no ha estat resolt. 
  - Tota restricció en la respiració natural redueix la vitalitat del cos, per tant aquestes restriccions no són voluntàries i es van desenvolupar per sobreviure en un medi ambient i cultural que nega els valors corporals. 
  
  

• Els exercicis de bioenergètica 
  
  Els exercicis de bioenergètica estan destinats a ajudar a la persona a entrar en contacte amb les seves tensions, i alliberar-les a través d'un moviment apropiat. Es fan en sessions de teràpia, en classes i a casa. Els qui els duen a terme refereixen un efecte positiu sobre la seva energia, el seu estat d'ànim i el seu treball.
  
  Aquests exercicis ajuden a augmentar l'estat vibratori del cos, assentar a la persona en les seves cames i en el seu cos, tornar mes profunda la respiració, aguditzar la percepció d'un mateix i ampliar l'acte d’expressivitat. 
  
  A més, poden millorar la figura corporal, augmentar els sentiments sexuals i promoure la confiança en un/a mateix/a.
  
  La bioenergètica és el camí vibrant feia la salut, i el camí feia la salut vibrant. La “salut vibrant” no es refereix solament a l'absència de malaltia, sinó a la condició d'estar plenament vius i vives.

A continuació desenvoluparé un seguit d’estudis que he anat fent al llarg del treball. Aquest tipus d’estudis són entrevistes fetes per mi o per altres persones a especialistes que anteriorment he esmentat o gràfiques sobre l’actual situació del tema.

Entrevista a Carles Frigola per Milena Llop

M.L.– No és molt corrent que un metge convencional professionalment dedicat a la psiquiatria i al psicoanàlisi combini el seu treball amb la investigació sobre l'energia orgònica... 

C.F.– Abans de res li diré que sóc un científic naturista, és a dir, partidari de mètodes no agressius en el tractament de les diferents patologies que afligeixen a l'ésser humà. I encara que vaig començar com a metge rural - m'encanta la naturalesa- amb el temps les meves inquietuds van ser augmentant i vaig decidir estudiar les causes imperceptibles del sofriment humà. Pel que tenia dues opcions: seguir el camí de la metafísica o de la ciència. Em vaig decantar per la psiquiatria i posteriorment pel psicoanàlisi. Però més tard ho vaig fer també per l'energia orgònica i la medicina orgonòmica, fruit natural del meu creixement evolutiu. Perquè va anar el funcionalisme de les coses el que va fer que variés el meu enfocament de la professió. En el mitjà natural, cada arbre, cada planta, cada fruit té la seva pròpia evolució: no creix de cop. I assumir això va ser per mi com passar de la ciència a la consciència, alguna cosa que inevitablement em va portar de tornada als orígens, a descobrir que el meu sistema de supervivència depèn d'aquesta font de vida i que la seva vitalitat és també la meva. Aquesta és una realitat que forma part del codi genètic de la pròpia raça humana i viure d'esquena a ella és eludir la responsabilitat i faltar als principis fonamentals que regeix la nostra pròpia naturalesa.

M.L- No obstant això, tinc entès que va haver-hi un moment en el qual vostè es va oposar frontalment a la psiquiatria. Què va ser el que li va portar a això?
C.F.- És cert que durant un període de la meva vida em vaig fer “anti-psiquiatra”. No estava d'acord amb l'enfocament tradicional d'aquesta especialitat. Pensava que, com a mèdic, podria ajudar més a la gent i aconseguir millors resultats amb teràpies menys agressives que mitjançant els tractaments amb electroshocki els fàrmacs químics. La meva actitud anava més cap al descobriment de l'essència de l'ésser humà, del que amaga en els replegaments de la seva ànima i del que li porta a sofrir una situació d'inestabilitat mental, que atallar amb rapidesa els símptomes d'una esquizofrènia o d'una neurosi. Va ser a partir de llavors quan vaig començar a interessar-me per altres disciplines: la sociologia, la psicologia, l'antropologia, la fenomenologia,... fins a arribar a la orgonomia. 

M.L.- Va canviar llavors l'enfocament de les seves teràpies com a mèdic psicoanalista?
C.F.- Efectivament. Després de passar alguns anys estudiant a Londres en la Tavistock Clinic, vaig conèixer a la Dra. Eva Reich. Va ser el meu terapeuta i va resultar ser la filla de Wilhelm Reich. Els seus mètodes terapèutics eren diferents dels quals fins llavors havia conegut. Estava acostumat a fer teràpia psicoanalítica en el divan però Eva em va despullar física i emocionalment i en unes poques sessions va aconseguir posar-me enfront de mi mateix i al meu propi sofriment. Jo, fins llavors, no em coneixia. Vaig descobrir el meu cos, les meves emocions i la meva ment. No com alguna cosa separat sinó formant una unitat: l'essència superior o el “nucli” que habita en cada ésser humà. Tot això em va semblar extremadament revelador i em vaig interessar per les investigacions del seu pare en el camp de la orgonomia. Va ser llavors quan vaig connectar amb el Dr. Elsworth F. Baker.

M.L.- Pot explicar-me què és la orgonomia?

C.F.-La orgonomia és el llegat de W. Reich. La seva definició etimològica ve de les paraules organismusi orgasmus. Reich va descobrir que tot el que ens envolta està animat per la mateixa energia vital, a la qual ell va definir com orgó; qualsevol organisme viu posseeix certa quantitat d'ella. Doncs bé, la orgonomia és la ciència que estudia el comportament de l'energia de la Vida tant en l'ésser humà com en la Naturalesa. 

M.L.- Però en què consisteix la Medicina Orgonòmica i com actua?
C.F.-La Medicina Orgonòmica estudia el comportament de l'energia orgònica en l'ésser humà. M'explicaré: qualsevol organisme que es trobi en un estat de desorganització vital, en el qual les seves pulsacions no són harmòniques (tensió – carrega - descarrega - relaxació), es troba en situació de desequilibri. El resultat és la anorgonia o la neurosi. Prenguem com a exemple a un animal unicel·lular: una ameba. Si li donem estímuls nocius, si ho ataquem, es contreu i contreu fins a morir. En canvi, si li administrem oxigen li donem estímuls plaents s'expandeix i es reprodueix. Del que cal deduir que l'expansió i el plaer són índexs de salut igual que la contracció és signe de malaltia. Quan més expansiva és la naturalesa d'un ésser humà més sa és. Per aquest motiu les pulsacions vitals determinin la capacitat de lluita de l'individu per lliurar batalla a la malaltia. Per tant, la salut és la pulsació constant i universal de l'organisme, per la qual cosa la labor del metge orgonomista hauria de ser la de tractar de restablir l'harmonia de l'energia vital equilibrant qualsevol possible alteració. 

M.L.- Després l'energia orgònica no és sinó l'energia vital de la qual ja parlaven els nostres savis en l'antiguitat...

C.F.-Certament. Reich es va interessar per l'estudi de les diferents tradicions científiques i va trobar que a Occident es coneixien els valors terapèutics de l'energia vital, cridada segons els llocs de les més diverses maneres: de Prana, Chi o Energia Còsmica o la Hormone d'Aristòtil. I des de l'acupuntura fins a la imposició de mans amb el Reiki o el Shiatsu són moltes les teràpies que troben l'origen de les malalties en la patologia de l'expressió de l'energia vital. També Crist sanava a través de l'Energia de la Vida mitjançant la imposició de mans. L'Homeopatia o les Flors de Bach utilitzen els principis actius de les substàncies de l'energia vital de les plantes. En fi, tot això forma part d'una tradició ancestral que evoluciona a l'una de la consciència de l'ésser humà. El que Reich va fer va ser aplicar-ho al camp de la Medicina. Reich descobriria que l'energia orgònica s'expressa en la sexualitat, en els sentiments i en tot el que està viu per mitjà d'impulsos. Gràcies a la qual cosa la tècnica analítica del divan va evolucionar i va començar a utilitzar teràpies corporals tals com ensenyar-li al pacient a respirar, a expressar-se, a alliberar-se de les tensions i a mobilitzar les emocions entenent que aquesta energia està relacionada, no només amb l'organisme, sinó amb tot el que ens envolta: l'atmosfera, les estacions d'any, el creixement de les plantes, etc. I per poder valorar els seus nivells va crear aparells de mesurament. I no només això: també va explicar la manera de canalitzar i acumular l'energia. En suma, podríem dir que si Freud va tractar d'entendre com l'energia sexual (libido) modula la personalitat humana, Reich va anar més enllà en entendre que l'energia sexual orgonòmica és universal i còsmica. 

M.L.- I per què els seus descobriments van ser tan mal acollits, fins i tot rebutjats per la societat científica americana dels anys cinquanta? Perquè, de fet, va ser acusat de frau i empresonat. 

C.F.-Efectivament, les seves investigacions no van gaudir ni del suport ni del reconeixement de la comunitat científica perquè aquesta no era conscient de la importància dels seus descobriments. I per això va ser expulsat del col·lectiu mèdic morint a la presó en 1.957. Afortunadament, avui dia no es tanca a ningú per guarir amb Homeopatia encara que segueix havent-hi una gran incomprensió per part dels metges quant a la utilització de mètodes no convencionals. 

M.L.- Diu vostè que Reich va crear uns aparells que permetien acumular i canalitzar l'energia orgònica...

C.F.- Sí, principalment l'Acumulador d'Energia Orgònica, que és com una cabina feta de capes alternatives de matèria orgànica i inorgànica que té la particularitat de poder acumular en ell l'energia vital de la Naturalesa per aprofitar-la amb finalitats terapèutiques. I li asseguro que no és alguna cosa que pertanyi al món de la ciència ficció, és una experiència real i contrastada. 

M.L.- I de quina forma s'utilitza?

C.F.- El primer que haig de dir és que l'acumulador només funciona en llocs no contaminats d'energies electromagnètiques produïdes per l'home, lluny de fonts artificials de calor, fluorescents, televisors, ordinadors, aparells d'ona curta, rajos X, radars, etc. Dit això, afegiré que el que fa l'acumulador és emmagatzemar l'energia vital perquè aquesta pugui després ser absorbida pel pacient que s'introdueix en ell. En la clínica de Medicina Orgonòmica a Creixell disposem d'un acumulador bastant potent. La seva utilització és tan senzilla que el pacient es fa càrrec de la seva pròpia malaltia i és responsable de la seva teràpia. Nosaltres ens limitem a introduir-ho dins de l'acumulador, observar com se sent, la qual cosa percep i com li afecta la teràpia a tots els nivells mèdics. No és una experiència passiva en la qual el metge és l'únic que controla la situació.

M.L.- Es tracta llavors d'un distribuïdor de l'energia vital?

C.F.-És més que això ja que augmenta la càrrega energètica. Òbviament, hi ha persones que necessiten passar més temps en l'acumulador que unes altres. Per exemple, després d'un part o una llarga malaltia. 

M.L.- I quina classe de dolències poden tractar-se amb l'acumulador?

C.F.-Sigui el que sigui la seva patologia, tota malaltia afebleix l'organisme. Per tant, el primer que cal aconseguir és augmentar el nivell energètic del cos. A més, no es tracta només d'eliminar l'afecció sinó d'entendre el seu origen. 
Per exemple, quan arriba una persona amb una depressió severa, l'acumulador no li guareix sinó que li augmenta el seu nivell energètic i això fa que les sessions terapèutiques siguin molt més profitoses. Perquè el realment important és aconseguir que el pacient prengui consciència del perquè de la disminució de la seva energia durant el procés depressiu. Es tracta d'una autoregulació en la qual el metge i el pacient participen de forma molt activa. 

Tinc una pacient que sofreix d'un càncer de mama i que es va sotmetre a diverses sessions en l'Acumulador (ORAC) i comprovem que el seu organisme no acceptava la càrrega energètica. Sofria el que cridem “l'ansietat de plaure”. És a dir, no tolerava l'expansió del seu propi ésser. Es trobava en un estat de màxima contracció. El seu organisme, en plena foscor i hivern emocional, defugia la calor del sol i, per tant, de l'esperança i renovació de la vida. En aquest cas la teràpia havia d'enfocar-se d'una altra manera. Al cap de diverses sessions amb terapèutica orgonòmica en el divan aquesta persona es va enfrontar gradualment a la tendència autodestructiva del seu organisme i, d'aquesta manera, va començar a tolerar les sessions en l'Acumulador, va augmentar la seva força vital i ara és capaç de lluitar conscientment contra la seva pròpia patologia. 

M.L.- Com comprova els resultats terapèutics de l'acumulador?

C.F.-En primer lloc, no tracte al pacient parcialment sinó des de la totalitat psicosomàtica. Sigui el que sigui el motiu que li porta a la meva consulta, sempre faig una exploració física, psíquica i emocional. Em qüestiono sobre els aspectes de la seva vida, de la seva sexualitat, del seu estat emocional i, fins i tot, espiritual. Abans d'arribar al diagnòstic orgonòmic cal estudiar tot un seguit de factors. Després prenc una mostra de la seva sang i l'analitzo en viu; és a dir, abans de la seva coagulació. Després, amb l'ajuda d'un microscopi connectat a una pantalla de vídeo el pacient pot seguir cadascun dels passos del test i veure quin és el seu estat de salut a través de la seva sang, participant activament en la teràpia i no com un subjecte passiu a les mans del seu especialista. 
Bé, doncs les investigacions que hem dut a terme en el camp de la Medicina Orgonòmica indiquen que l'aura de les hematies d'una persona malalta presenta una fluorescència que va des del groc roent passant pel taronja. I també hem observat que els pacients que han consumit drogues o s'han sotmès a intenses radiacions o a quimioteràpia presenten un aura totalment esfilagarsat i el contorn dels seus hematies és borrós, havent-hi una gran quantitat de bions T negres, amb el que la sang té moltes dificultats de revitalitzar-se. En canvi, en les persones sanes l'aura és neta i els colors de la fluorescència natural tendeixen a anar del blau a l'indi o violeta. Després del Test Sanguini de Reich –que així es llepi aquesta anàlisi- la persona entra en l'acumulador per rebre les sessions. 

M.L.- I qui entra en l'acumulador aprecia algun canvi?

C.F.-Certament, perquè la càrrega orgònica produeix un augment de temperatura corporal i modifica el camp energètic, reorganitzant l'energia de l'organisme. Est és un fet comprovat, ja que si se li practiquen proves clíniques al pacient i altres anàlisis posteriors, es pot veure com la seva sang ha canviat de color en tenir els hematies més capital energètic, amb el que són capaços d'enfrontar-se de manera molt més efectiva als virus o altres patologies. Tenim múltiples casos de persones que s'han guarit gràcies a la teràpia orgonòmica. 

M.L.- Creu de bo de bo que acabarà sent majoritàriament acceptada la seva visió de la medicina?.

C.F.-En aquests moments la ciència mèdica té dos camins ben diferenciats. D'una banda, la tradició mecanicista, on es busca la solució de la malaltia en la patologia dels gens, en el sistema immunitari, en el genoma humà... D'altra banda, a la malaltia se li dóna un valor moral, filosòfic, espiritual, però hi ha una enorme proliferació d'ideologies o escoles diferents. Per exemple, avui existeixen ja més de tres-centes tècniques diferents de psicoteràpia. 

En suma, la medicina es va polaritzant des del mecanicisme al misticisme. Per la meva banda, penso que la Nova Medicina ha de ser funcional, combinant harmoniosament les dues tendències i excloent visions demagògiques. Ha de ser una medicina funcional.

M.L.- Sembla vostè molt crític amb les noves teràpies.

C.F.-Ho sóc. La persona té avui al seu abast centenars de teràpies per guarir-se de la seva dolència. I si és un gran avanç deixa de ser practico perquè cada terapeuta s'obstina a afirmar que el seu és el millor. Arriba un moment en què és com anar al supermercat, on un compra la teràpia al seu gust i al millor preu. Tinc un pacient que, decebut de la medicina convencional, va anar a visitar a un naturòpata i aquest li va receptar prop de quaranta pastilles al dia entre vitamines, proteïnes, llevats, oligoelements, etc. Això sí, tot molt natural... però produït en un laboratori quimico- farmacèutic. Perquè s'ha arribat a l'absurd de canviar els polifàrmacs, la bioquímica, per compostos anomenats “naturals” sense cap classe de control. 

Crec que el futur de la medicina radica a buscar la causa profunda de la malaltia i aplicar després la teràpia menys agressiva i més natural per a cada cas. El meu lema és “primun senar nocere”. Buscant l'equilibri. Perquè no podem pensar a guarir un càncer només amb pregàries, ni combatre-ho exclusivament amb teràpies agressives que no només eliminen a l'agent destructor sinó també tot la resta. Filipos de Cos (segle IV AC.) va dir que les malalties es guareixen amb remeis i no amb discursos. Freud diria que les malalties poden guarir-se també amb el discurs intern de l'inconscient. En canvi, el medico orgonomista enfoca la malaltia com una patologia que sofreix el ser íntegrament psicosomática. Les tres enfocaments poden ser perfectament complementaris. 

M.L.- I quin creu que és el futur del psicoanàlisi?

C.F.-El psicoanàlisi està sofrint una transformació deixant de ser un tractament exclusiu per a persones a les quals se'ls ha penjat l'etiqueta de “neuróticas” per passar a ser una teràpia d'autoconeixement. És a dir, un mitjà per ajudar a l'ésser humà a evolucionar, a conèixer-se a si mateix, recuperar la seva capacitat, el seu potencial. Carl Jung deia que “quan una situació interior no es fa conscient, esdevé en l'exterior”. Aquesta és la presa de consciència a la qual es refereix el psicoanàlisi modern. La “identificació projectiva” no és un mecanisme purament patològic sinó que tanca en si mateix un potencial que hem de tractar de descobrir. 

M.L.- No obstant això, la teràpia psicoanalítica sol crear una certa dependència mèdic-pacient...

C.F.-Un bon orgonomista ha d'ensenyar-li al seu pacient, des de la primera visita, a emancipar-se dels seus problemes i del seu metge: a ser independent. El que ocorre és que per a això necessita abans crear un lligam a partir de la qual la persona s'obre, se sincera, es va coneixent més a si mateixa. És un procés lent. A més, el pacient sol tenir una tendència passiva enfront de la teràpia i prefereix dependre dels medicaments i del seu metge. És poc inclinat a descobrir per si mateix el seu propi potencial energètic. Però una vegada els ha ajudat a mobilitzar la seva energia emocional es converteix en una persona autoregulada i buscarà els mecanismes apropiats per desenvolupar les facetes més positives de la seva personalitat a través del contacte amb la naturalesa, la seva pròpia i la de l'ecosistema. 

Al cap i a l'últim, la salut depèn sempre de nosaltres mateixos, d'aconseguir aquesta tan desitjada harmonia, de ser capaces de retrobar el sentit profund de l'existència en cadascuna de les formes de vida que ens envolten, des de l'infinitament petit a l'infinitament gran, sense excloure gens ni a ningú. 

Entrevista a M. Antònia Serrabona, mestra de Seitai i professora de Katsugen Yuki Seitai a Olot i Argelaguer, per Carol Lacalle.

Cada dia que passa les teràpies alternatives són cada cop més reconegudes arreu.

Moltes persones avui en dia les practiquen amb una finalitat, ja sigui per benestar, per passar el temps o per harmonitzar-se.

-Diga’m Antonia, des de quan tens coneixement d’aquestes teràpies?

Des de l'any 79. Va ser quan jo vaig començar a tenir el meu primer contacte. Vaig conèixer el Seitai

-En què estàs especialitzada?

Diplomada en Magisteri (pedagogia terapèutica) per la Universitat de Barcelona; Educadora Social; Mestra de Seitai per l’Escola Seitai Barcelona de Katsumi Mamine (1979); Mestra de Reiki. Estudis d’osteopatia i de psicoteràpia corporal. Actualment, en formació de Focusing

-Abans d’ensenyar vares practicar? Així doncs, què practicaves?

Vaig començar l'any 79 i ha estat un continu. Practicava ioga, després Seitai i la meva recerca m'ha portat a practicar diferents tècniques, meditació, ...

-Amb quina finalitat ho practicaves?

Al principi com a recerca personal. Millorar com a persona. Observar les pròpies actituds. Cerca el propi camí.

-Què et feia sentir?

Benestar. Més autenticitat. Aprendre, comprensió, consciència de mi mateixa i dels altres. Profunditat.

-És veritat que practicant alguna d’aquestes teràpies et “cura”? És a dir, si hi ha persones que van per dolors d’esquena, acaben curant-se d’aquell dolor?

Jo no parlo mai de curació. La realitat és que la persona pren consciència del seu propi estat i connecta amb el que no funciona. Això és una de les coses importants.

Quan tu atens a una persona i facilites que el seu cos (entenem per cos la unitat, físic, orgànic, psíquic) s'expressi o simplement atens aquesta zona o part del cos, millora.

Moltes de les malalties, molèsties, mal estar, depressions, etc .... tenen a veure amb un alt grau de tensió excessiva. Això vol dir que quan podem desfer aquest nus, aquest bloqueig, el mal desapareix. És clar que hi ha una atenció directa amb una comunicació mútua.

La meva manera de treballar és donar aquesta possibilitat d'expressar i mobilitzar l'energia estancada que ens atrapa. Aquesta societat dóna un valor excessiu a la intel·lectualitat i ens oblidem que som un tot, ens oblidem de com som, com funcionem, de la importància d'aquesta unitat. De fer les coses i viure en concordança amb el que som, el que sentim, el que volem com a motor de vida, i això ens porta molts problemes. Gràcies al fet que el cos ens diu ei! I es queixa i ens fa observar que alguna cosa no va bé.

Hem de viure amb més responsabilitat amb nosaltres mateixos i agrair quan el cos ens avisa (refredat, mal de cap, mal de panxa, ...) en definitiva ens està dient coses de nosaltres que no estem atenem. Aquesta és part de la feina que jo plantejo.

-En el cas que una persona amb algun símptoma de dolor practiqui teràpies sense medicar-se i a la llarga aquell dolor desaparegui mentre les segueixi practicant, què creus que hagi pogut alleujar o fer desaparèixer aquell dolor?

Abans de res l'atenció i la cura cap a ella, és clar l'alliberament de l'energia estancada que és el mal que pateix i acompanyar el moviment psíquic que apareix, que sorgeix a partir d'aquesta consciència i el tema

-Per tant, es pot dir que el bon ús de l’energia que tenim és curativa. Creus que si deixéssim de medicar-nos tots i empréssim bé l’ús de la nostra energia a través de les teràpies podríem tenir sempre una bona salut sense malalties?

Falta consciència i crec que indiscutiblement el bon ús del nostre cos, de la nostra energia ens evitaria moltes coses que en definitiva no són problema.

Jo mai diré una persona que no es mediqui, és una responsabilitat de cadascú però si la orientaré perquè prengui consciència de la seva vida, l'ús del seu cos. La acompanyaré en aquest procés i en la cura d'un mateix.

-Durant tots aquests anys que portes exercint que és el que més t’ha sorprès ?

El registre que té el cos. Tot queda impregnat. Ens falta aquesta atenció plena en nosaltres mateixos. És sorprenent.

-Fas entrevistes o estàs subscrita a alguna revista d’interès on la gent pugui informar-se o saber qui ets?

M'han fet alguna entrevista a Integral, ecoespai. Algun programa de ràdio. He participat en una ponència escriure un article que s'ha publicat en un llibre de recull de les ponències.

De fet no sóc molt de fer entrevistes. La veritat és que no estic molt posada en el meu màrqueting.

-Coneix molta gent la teràpia que exerceixes? Quina diferència hi ha amb altra teràpia, com per exemple?

La coneix molta gent, però fins ara ha estat molt tancada; ha estat més d'elit diria jo. Persones concretes i sobretot des del boca a boca.

Crec que la diferència és el retrobament amb el teu jo espontani. El Katsugen que és la pràctica on cada persona connecta amb el seu propi estat natural i que a partir d'aquí es mobilitza teu cos, la teva energia

-Quin són els teus objectius conforme el teu treball? És a dir, després d’especialitzar-te en aquesta teràpia, què vols obtenir respecte a tu o als demés?

Atendre des de l'atenció plena, orientar per millorar la qualitat de vida.

Respecte. Responsabilitat. Autenticitat. Viure des d'un mateix. Viure en harmonia, amb un mateix, en l'entorn, en les relacions personals

Entrevista a Yves Requena per Beatriz Calvo

La pràctica és la clau de la perfecció en tot art, i això és el que ve fent Yves Requena des dels seus temps d'estudiant, quan va descobrir el Qi Gong: practicar ensenyant. Doctor en medicina i *acupuntor, ha sintetitzat o alquimitzat en la seva vida el millor de la medicina occidental amb la medicina tradicional xinesa per la qual se sent fascinat. Professor de la Facultat de Medicina de Marsella i director pedagògic dels Instituts Internacional i Europeu de Qi Gong, que va fundar fa més de 20 anys, recorre el món formant professors de Qi Gong, una disciplina energètica sorgida de les entranyes d'una cultura mil·lenària.

Beatriz Calvo: Què és el Qi Gong i en què consisteix la seva pràctica?

Yves Requena: El Qi Gong és l'art corporal tradicional més antic de la Xina. Forma part del conjunt de la Medicina Tradicional Xina, juntament amb l'Acupuntura, la Moxibustión, el massatge Tui Na, la dietètica i la farmacopea. La seva pràctica està basada en tres principis: La regulació o control del Sheng (cos físic); la regulació o control del Qi (energia) i la regulació o control del Shen (esperit).

Beatriz Calvo: Quin és el seu origen?

Yves Requena: El seu origen es remunta al voltant de 3,000 a 4,000 anys. Des del principi dels temps està associat a una estratègia per optimitzar la salut, per al desenvolupament espiritual i també constitueix una part obligatòria en la pràctica de les arts marcials doncs augmenta els seus resultats. Després ha anat adaptant-se com a eina terapèutica per la seva comprovada utilitat.

Beatriz Calvo: Quins són els fonaments d'aquest treball corporal?

Yves Requena: Els fonaments del treball en Qi Gong consisteixen a controlar l'energia (Qi) que circula per tot el cos, que és el que manipulen els acupuntors amb les seves agulles. Controlar i enfortir aquesta energia és possible gràcies al Qi Gong: per aconseguir aquests resultats el practicant és convidat a moure's de forma lenta i conscient, a respirar de manera sincronitzada amb el moviment i a concentrar-se sobre una part del seu cos per mobilitzar i condensar l'energia o el Qi en aquesta part, sigui el baix ventre, les mans, el pit, la coronilla, etc.

Beatriz Calvo: Quins són els principals beneficis terapèutics de la pràctica continuada?

Yves Requena: Els principals beneficis de la pràctica del Qi Gong són un estat de benestar i de relaxació instantània, que pot durar diverses hores després de la sessió, i aquest estat pot esdevenir permanent si la pràctica és regular. A més es millora la concentració, el somni es fa més profund i reparador, i hi ha una millorança de la salut en general. És a dir aquests moviments lents fan que la nostra salut es recuperi en el seu conjunt però també i, amb notable eficàcia, que es recuperi de problemes específics. És més, ens obren l'esperit a una nova percepció del món menys bolcada sobre nosaltres mateixos, i ens permet desenvolupar una serenitat a tota prova.

Beatriz Calvo: Hi ha estudis mèdics que certifiquin els beneficis terapèutics de la pràctica continuada?

Yves Requena: Existeix més de 10.000 estudis específics sobre el Qi Gong, molts dels quals exploren els efectes terapèutics, com pot ser el va augmentar de la immunitat, doncs desenvolupa una força interior que ens capacita per crear resistència contra les infeccions i per a l'acció. O sobre com regula el sistema nerviós central i la resta dels sistemes orgànics, o com facilita un funcionament harmoniós dels òrgans i regula per exemple el colesterol, la hipertensió arterial, la disminució de l'estrès o la millorança de la depressió. A Suïssa i Alemanya la seguretat social cobreix les sessions de Qi Gong impartides per quinesioterapeutes i heilpraktikers.

Beatriz Calvo: En els seus llibres sempre relata casos reals de curació, pot assenyalar-nos algun especialment?

Yves Requena: Els casos d'acte curació mitjançant el Qi Gong són nombrosos. Dos dels meus alumnes s'han guarit de poli artritis reumatoide, un altre ha reduït les seqüeles d'una paràlisi d'origen accidental. Sense explicar els casos d'hipertensió o de depressió que s'han millorat mitjançant la practica del Qi Gong.

Beatriz Calvo: Què és “la supra-salut”? Només l'estil Wu Dang confereix aquesta supra-salut o els altres estils de Qi Gong també?

Yves Requena: He anomenat i definit l'estat de “supra-salut”, com un estat al que es pot arribar a qualsevol edat, després d'una pràctica més menys llarga, però sempre regular, de Qi Gong; una mitja hora al dia almenys. No s'obté solament per la pràctica de l'estil Wu Dang Qi Gong sinó amb tots els Qi Gong, sempre que es practiquin amb regularitat.
Aquest estat defineix l'estat òptim de salut i les possibilitats físiques i psíquiques que hi ha en un ésser humà. L'estat de supra-salut es manifesta interiorment per una transformació de l'ànim i una sensació extraordinària de benestar. És com si un recuperés un “capital de joventut” que ja hagués malgastat o que no hagués sabut conservar.

Beatriz Calvo: Pot haver-hi efectes secundaris amb la practica del Qi Gong?

Yves Requena: No hi ha efectes secundaris provocats per la pràctica del Qi Gong si un sap aplicar bé la tècnica i si un no es força, a costa del que sigui, per obtenir percepcions extrasensorials.
La pràctica del Qi Gong està inscrita en la filosofia taoista del Wu Wei: “deixar que les coses succeeixin naturalment”.

Beatriz Calvo: A demés de la dimensió terapèutica es pot treballar una dimensió espiritual amb aquest art?

Yves Requena: El Qi Gong té una dimensió espiritual tan gran, que forma part de l'entrenament obligatori dels monjos taoistes en els temples. El Qi Gong sorgeix del Taoisme. El viatge espiritual del Qi Gong és comparable al del Ioga i en despertar dels xacres i de la Kundalini. En el Tao, parlem d'alquímia interna, de transformació de l'energia sexual (Jing) en obertura de la consciència (Shen). Tres llocs del cos, i no set com en el ioga, serveixen per a aquesta transmutació. Però sense dedicar-se amb deliberació a la pràctica de l'alquímia interna, la sola pràctica regular del Qi Gong procura una transformació espiritual de l'Ésser.

Beatriz Calvo: Quins són les condicions més importants perquè la pràctica de Qi Gong sigui eficaç?

Yves Requena: Encara que no existeixen condicions especials per a una pràctica eficaç del Qi Gong, podem donar alguns consells:

1. És millor practicar al matí, amb el estómac buit.

2. És preferible establir primer una calma del cos, de la respiració i de l'esperit.

3. És recomanat somriure lleugerament durant la pràctica.

Beatriz Calvo: Vostè forma professors a Espanya, és una professió de futur?

Yves Requena: Formo professors de Qi Gong a França des de fa 21 anys, i a Espanya des de fa 20 anys: Sant Sebastià, Madrid, Barcelona, Cadis, i pròximament València i Sevilla (2010-2011).

Des de fa 20 anys, la professió de Qi Gong no deixa d'atreure noves persones, i al mateix temps el Qi Gong s'ha convertit en una professió en expansió, omple de potencial per al futur. En classes col·lectives o en classes particulars, com el Ioga o el Tai Chi, en privat o en clubs, o en associacions, en coaching, en psicoteràpia corporal, en l'educació a l'escola, en l'institut, dins les pensions, cases de majors, hospitals.
Actualment a França els avanços mèdics més importants del Qi Gong, podem trobar-los aplicant-se en els centres de majors i en l'acompanyament en cures amb les persones afectades del càncer.

Aquesta part de l’estudi pràctic l’he realitzat a través d’un qüestionari obert dirigit a persones del meu entorn de diferents edats del qual cada pregunta correspon a un gràfic.

Qüestionari:

• Entre quina edat et situes?

• Què creus que és l’energia vital? Si saps el que és, digues tot el que sàpigues d’ella.

• Coneixes algunes teràpies o mètodes en què es treballi amb energia? Com les teràpies alternatives.

• Saps si es practiquen molt?

• Ets practicant? Si no ho ets, t’agradaria practicar alguna? Quina?

• Has sentit quelcom? Què?

• Quines sensacions has desenvolupat?

• Per què en practiques? En cas que es practiqués per alguna malaltia o dolor digues si t’ha servit per quelcom.

• Podem aplicar l’energia sobre qualsevol cosa?

• Creus que és millor practicar amb aquestes teràpies en comptes de medicar-se? Perquè?

Gràfica 1. Coneixement i no coneixement del tema “Energia Vital” en diferents edats.

La gent a partir de la majoria d’edat comença a tenir més informació o coneixement sobre l’energia que exercim i tenen curiositat per practicar alguna teràpia. L’edat aproximada de coneixement del tema és dels divuit fins els quaranta. La gent amb menys o més edat d’aquesta no en coneix gaire.

Gràfica 2. Coneixement de les diferents teràpies alternatives.

El qüestionari, al ser obert, cada persona interrogada ha anomenat més d’una teràpia que coneix, per això al fer els càlculs estadístics supera el 100%.

Gràfica 3. Practicants habituals les teràpies anomenades anteriorment

A partir de la gent amb coneixement sobre l’energia hi ha el 79% que practica habitualment, mentre que el 21% restant amb coneixements, no.

Gràfica 4. Dels No Practicants anteriors, quins han practicat algun cop i quins no.

Del 21% de gent que no en practica habitualment, el 64% no n’ha practicat mai però diuen haver sentit curiositat per practicar-n’hi, l’altre 36% n’ha practicat algun cop com a taller escolar o per provar.

Gràfica 5. Creus que és millor fer teràpies alternatives que medicar-se?

El 28.57% dels qüestionats han contestat que no ho saben o que les dos coses són bones, ja que creuen que per el càncer es necessiten medicaments, no teràpies alternatives.

D’altra banda, el 21.43% neguen que pugui curar, que tan sols pot ajudar a desestressar-te i aconseguir la pau interior i connectar amb el teu jo. I per últim, el 50% de qüestionats han afirmat que són millors les teràpies alternatives ja que no tenen efectes secundaris i creuen amb la possibilitat de la seva cura a través de la seva pràctica habitual.

Gràfica 6. Gràfica feta per El País l’any 2011 segons els centres de teràpies naturals en les diferents comunitats autònomes d’Espanya l’any 2008.

Taula 1. Teràpies naturals més sol·licitades en diferents països. Taula feta per El País l’any 2011.

A l’estiu vaig fer una classe de Chi-Kung per iniciar-me en alguna de les teràpies que havia de buscar informació per el treball i encara que m’esforcés per sentir quelcom, no sentia res. I és que no tothom sent amb qualsevol tècnica o teràpia. Per això vaig deixar d’anar a les classes. Més tard, introduint-me més dins del treball vaig visitar a Argelaguer la Mª Antònia Serrabona, professora de Katsugen Yuki Seitai i em va fer una sessió només per a mi sola.

És impressionant com només el contacte de dos cossos sense tocar-se pot crear una espècie de camp energètic i que amb aquest sentis una calor que et penetra dins el cos i et fa sentir sensacions que no es poden descriure bé, perquè l’única manera que algú et comprengui és també faci la classe i que senti el mateix que tu.

En el meu cas vaig sentir aquesta calor que penetrava dins meu i en algun moment que va fer imposició de mans a l’esquena vaig sentir que subjectava alguna cosa a les mans sense que ella em toques. Són sensacions rares i poc creïbles, per això dic que perquè algú m’entengui ha de fer-ho i llavors m’entendrà.

(Vegeu Annex V per veure fotografies de la sessió a Argelaguer.)

El treball en sí, no ha sigut gens fàcil per a mi, per començar és un treball força general, llavors he hagut de buscar per el principal, què és l’energia i llavors anar buscant relacions entre elles per poder-ho explicar i que sigui més entenedor. Per altra part he tingut molts problemes amb el treball al passar-ho en net. En el sentit que, al ser molt general, és molt extens, i el treball no entrava sencer dins les trenta pàgines demanades, per tant he hagut de treure molta teoria necessària per poder entendre la part pràctica del treball i posar-la en els annexos. He fet un canvi radical en el sentit de l’ordre i l’estructura del treball perquè entrés bé i s’entengués.

D’altra banda, aquest treball també m’ha ajudat molt a obrir més la ment i a entendre, actuar i sentir de manera diferent. També comprendre que nosaltres mateixos som la clau i la resposta a totes aquelles preguntes i la solució als nostres problemes. Bé, no puc dir que està científicament demostrat però la meva percepció del treball és arribar a un estat més pur i sa cuidant-nos i aplicant els nostres coneixements terapèutics naturals per millorar la nostra salut. D’aquesta manera, no necessitaríem prendre tants medicaments amb efectes secundaris i qui sap, potser ens puguem curar de qualsevol malaltia només connectant amb el nostre interior i fent servir una eina natural i poderosa que mantenim, la nostra energia interior.

Medicina Xina Tradicional: Tècniques o Teràpies Alternatives

L’energia vital es pot canalitzar o podem fer d’ella un bon ús sabent-la dominar de diferent maneres.

El chi-kung, tai-chi, yoga, reiki, acupuntura, etc. són algunes tècniques que es fan servir per poder desbloquejar les acumulacions d’aquesta en diversos llocs del nostre organisme.

Comprèn una gran diversitat de tècniques habitualment relacionades amb la medicina
tradicional xinesa i el ioga, que inclouen exercicis respiratoris i exercicis físics. Es
practica, generalment, amb objectius orientats al manteniment de la salut, però també
es pot prescriure amb objectius terapèutics (reducció de l'estrès, millorar la circulació
sanguínia o la immunitat, tractar diferents alteracions). Aquest sistema d'exercicis persegueix l'equilibri del flux de l'energia vital (Qi) a través dels meridians de l'acupuntura. Així, el Qi-Gong és un component de la medicina xinesa tradicional que combina el moviment, la meditació i la regulació de la respiració per ampliar el flux de Qi en el cos, millorar la circulació sanguínia i afermar la funció immune.

Els caràcters xinesos de Tai Chi Chuan es poden traduir com la “Única Força Suprema”.

La noció del “l’últim suprem” s’associa sovint amb el concepte xinès del Yin i el Yang, la idea de un pot veure una dualitat dinàmica en totes les coses.

El ioga es refereix a una tradicional disciplina física i mental que es va originar en l’Índia. La paraula s’associa amb pràctiques de meditació en l’hinduisme i el budisme.

Segons els seus practicants, el ioga atorga com a resultat:

• La unió de l’ànima individual amb Déu, entre els quals tenen una postura religiosa de tipus devocional.

• La percepció que el jo és espiritual i no material, entre els quals tenen una postura espiritualista.

• El benestar físic i mental, entre els quals tenen una postura racionalista (atea o agnòstica).

El Reiki (poder espiritual, atmosfera misteriosa) és una pràctica pseudocientífica considerada com a medicina complementària i alternativa (CAM), que tracta d’aconseguir la curació o equilibri del pacient a través de la imposició de les mans del practicant, canalitzant certa suposada “energia vital universal”. Les proves clíniques realitzades no han trobat cap efecte positiu més enllà del placebo. No obstant això, en l’actualitat s’usa el reiki com a teràpia en alguns hospitals i clíniques, encara que no es tinguin proves de la seva efectivitat el reiki no és considerat una religió perls seus seguidors, però, en mancar la base científica, pot ser considerat com una creença.

L’acupuntura és una tècnica de medicina tradicional xinesa que tracta de la inserció i manipulació d’agulles en el cos amb l’objectiu de restaurar la salut i el benestar en el pacient. Les agulles es col·loquen segons el Yin i el Yang per equilibrar el Chi acumulat en diferents parts del nostre cos.

El Shiatsu és una pràctica mil·lenària procedent de Japó que consisteix en l'aplicació d'una pressió manual ferma amb els dits polzes i els palmells de les mans realitzada sobre els punts d'acupuntura, per equilibrar la circulació de l'energia del cos (Qi o Chi), amb l'objecte d'alleujar el dolor i la malaltia i mantenir la salut. Les seves arrels teòriques i pràctiques provenen de la filosofia i de les antigues tradicions orientals de curació, i en la concepció holística de la vida i la salut basada en elles.

L'objectiu del shiatsu és estimular i recolzar els processos naturals d’autocuració, de benestar i creixement personal, i mantenir la salut, buscant l'equilibri del sistema energètic de la persona.

El sotai és un tractament d'origen japonès basat en els coneixements de la medicina
tradicional xinesa i japonesa, combinats amb estudis i experiències de la medicina
occidental per a la sincronització muscular i articular. El seu objectiu és afavorir l'equilibri corporal d'una manera suau i d'acord amb la nostra naturalesa. És una tècnica de moviments actius del receptor, amb resistència de neutralització per part de l'especialista de sotai.

La meditació és un procediment de concentració mental que empra diferents tècniques
per limitar els estímuls externs i relaxar el cos i la ment. És un terme general que
inclou un ampli rang de pràctiques i tècniques. La meditació implica un procés
d'entrenament per al control del nivell d'atenció i l'estat de consciència, limitant l'efecte
dels estímuls exteriors i focalitzant l'atenció en un punt, paraula o objecte de manera que
es genera una sensació d'harmonia i integració de cos i ment i un estat
de relaxació i alleujament.

El Feng shui és una forma de geomancia desenvolupada a Xina. Originalment era una forma de coneixement que estudiava els canvis que ocorren en la naturalesa, el clima i els astres. Els orígens del Feng Shui varien segons les fonts. D’una banda pren la simbologia de l’I Ching (llibre dels canvis), per altre banda, incorpora els cinc elements (Wi Xing).

El seitai és una activitat cultural a l'entorn de la vida i la salut. És un mètode d'educació corporal que centra la pràctica en l'observació de la manifestació del moviment espontani i en la capacitat del cos d'autoregular-se. Pot ser traduït com "el cos que es regula per ell mateix".

Pedres Curatives

Després de milers d'anys en els quals s'ha utilitzat les pedres per guarir s'ha arribat a la conclusió que es pot utilitzar gran varietat de pedres per a multitud de símptomes per exemple:

El quars fumat en el plànol emocional o espiritual és usat com una manera d'aconseguir relaxar-se. Elimina tensions, i ajuda a combatre l'estrès diari. És per això que si la persona sofreix maldecaps o d'esquena ocasionats per les tensions produïdes per l'estrès és molt recomanable aquest tipus de pedra.

Un altre tipus de pedra que es podria emprar per a persones que pateixen d'insomni seria la Galaxita la qual afavoreix el somni, augmentant la possibilitat de recordar-los.

Calma el pols i la circulació, afavorint la funció dels ronyons.

Massatge amb pedres

Encara que aquest tipus de massatges s'ha posat ara de moda, ja era conegut pels romans els quals després d'un bon bany d'aigua calenta es tombaven en una pedra de marbre freda per alleujar els dolors d'esquena i relaxar-se.

En altres parts del món també utilitzaven teràpies amb pedres per exemple la dinastia Shang en la Xina, els monjos japonesos utilitzaven les pedres per afavorir el dejuni, i les índies d’amèrica quan tenien la menstruació es col·locaven en el ventre pedres calentes per alleujar els dolors.

En l'actualitat un dels massatges més coneguts és el massatge que es realitza amb pedres calentes. La roca basàltica transmet a l'organisme energia i calor, amb això es relaxa el cos, s'elimina la tensió, flueix l'energia, i s'il·lumina i s'oxigena la pell.

Les pedres i els xacres

En teràpies en les quals l'objectiu és el d'obrir els xacras són utilitzades diferents pedres per a cadascun d’ells:

- Per al primer xacra el nom del qual en és Muladhara les pedres que s'utilitzen per obrir-ho són l'Imant, Rubí, Granat i Sanguina.

- Per al segon, el Svadhisthana, les pedres que s'utilitzen són la Cornalina, feldspat i el coral.
- Per al tercer, conegut com Manipura, les pedres que s'utilitzen són l'Ámbar, el Topaci i el quars.

- Per al quart, l’Anahata, les pedres que s'utilitzen en aquest xacra són l’Esmeralda, Jade i el Quars Rosa.

- Per al cinquè, conegut com Visuddha, les pedres amb les quals es treballa aquest xacra són Turquesa, Aiguamarina i Celestita.

- Per al sisè xacra, conegut amb el nom de Ajna, les pedres que s'utilitzen per –lo són el Lapislazuli i el Safir.

- I per al setè i últim xacra, el Sahasrara, les pedres que s'utilitzen són el Diamant i l'Ametista.

Per tant les pedres tot i ser éssers inerts, com són matèria i tota matèria és energia, ens ajuden a equilibrar-nos millorant la quantitat d’energia que es necessita acumulada en cada xacra sense la necessitat de haver fet res més nosaltres.

Coneixement Hindú: Els Xacres

Els xacres, una paraula que va néixer en l'índia i ve del sànscrit, significa roda, o disc, es descriu com un remolí que gira.

Els xacres, no devem imaginar que són sinònims de cap estructura del cos físic, si no que se superposa a ell, són centres de canalització de l'energia vital. Segons diferents pràctiques, filosofies o cultures, en la seva utilització, usen gran nombre de xacres. Encara que en occident és comú usar solament set, ja que són els principals per harmonitzar el cos.

Els set xacres corresponen a la part més espiritual del nostre ésser, de la qual, tenim noció a través dels nostres pensaments i sentiments. En conjunt modelen la consciència i permeten conèixer-nos millor, en el mental, en el corporal i en l'espiritual.
Estan inseparablement relacionats, un bloqueig en el funcionament de qualsevol d'ells pot afectar en el funcionament dels quals li precedeixen o dels quals li segueixen.
La configuració del xacra es forma en major mesura per la repetició de les nostres pautes en la vida quotidiana. Es diu que al món físic aquests representarien a les glàndules del nostre cos.

Originàriament els es vinculaven a una deïtat femenina anomenada Kundalini.

Descrita com una serp que dorm, enrotllada tres voltes i mitjana al voltant del primer xacra a la base de l'espina dorsal. En la tradició hindú aquesta deessa desperta i comença a pujar xacra a xacra fins aconseguir la corona per sobre de crani. Quan ha pujat es diu que la persona ha aconseguit el despertar (la il·luminació).

Muladhara(1)
És el primer xacra, el del cos físic, conegut amb el nom Muladhara, (que significa arrel, fonament) està situant a la base de la columna vertebral prop del còccix. Aquest xacra es relaciona directament amb l'element terra i amb aquest element simbolitza, els peus, la pell, els ossos de tot el cos, el cabell, el cos, la matèria en si.

Està relacionat amb l'acte afirmació, la força, la vitalitat, la confiança en un mateix, la sexualitat, la supervivència, els diners, la realitat, de materialitzar la vida.

Aquest centre ens obre perquè puguem viatjar al nostre interior amb la finalitat de descobrir els fonaments de les nostres creences bàsiques, està relacionat amb l'intestí i les glàndules suprarenals.

Generalment els nens fins als set anys es regeixen seguint l'impuls del primer centre, que representa el recer. El color predominant, és el vermell. El seu sentit, l'olfacte. La força activa principal, és la gravetat.

Svadhisthana(2)
El segon xacra, té a veure amb el cos emocional, el seu nom en sànscrit és Svdhisthana (que significa, dolçor, lloc on habita el ser). Es localitza en la part baixa de l'abdomen a quatre dits per sota del melic. És el centre d'energia de les entranyes.
Està relacionat amb l'element aigua, amb això es relaciona la sang, el greix, el semen, l'orina, saliva i fluids limfàtics del cos. Tres quartes parts de la terra són aigua, igual que tres quartes parts de l'ésser humà també són aigua. Aquest centre està en plena relació amb la lluna i per tant amb les nostres relacions. El seu potencial principal és el temor, la ira, i la violència.

Si una persona es queda estancada en el segon xacra llavors les condicions per harmonitzar el seu cos amb tot el relacionat amb l'amor, l'amistat, la compassió, no podran mai crear-se.

S'encarrega també de distribuir l'energia, aquesta també relacionat amb l'impuls de vida, el moviment intens, la intimitat, la força sexual, el gaudi de viure, l'erotisme.
El segon centre d'energia obre l'arxiu de les nostres creences. Tant pel que fa a la creativitat i a la sexualitat. Regula a si mateixos les digestions, els sucs gàstrics, el sistema urinari, ovaris, pròstata, testicles, i està regit per les glàndules gònades.
El nen entre els 8 i 14 anys generalment actua des del segon xacra d'energia. Satisfetes les seves necessitats d'aliment i abric desperta la imaginació, evolucionant a una consciència nova, descobrint el seu propi cos físic.

El color predominant d'aquest xacra, és el taronja. El seu sentit, és el gust. La seva força activa principal, l'atracció dels oposats.

Manipura(3)
El tercer xacra, pertany al cos astral el seu nom en sànscrit és Manipura (que significa gemma *lustrosa). El dubte i la confiança són les seves dues formes.
Quan el dubte es transforma, arriba la confiança.

Guarda correspondència amb l'element foc i la seva finalitat és la transformació.
Està literalment relacionat, amb l'expressió emocional, amb el poder, la voluntat, amb la possibilitat de connectar amb l'aspecte positiu de la vida i de les coses. Desperta la imaginació en empènyer la força creadora.

Aquesta situat, entre el melic i el plexe solar damunt del estómac aproximadament, allí on conflueixen els sistemes respiratori i digestiu, aquest centre també es diu cervell abdominal.
És un important centre nerviós generador de l'impuls i del moviment.
Té a veure amb la capacitat de digerir en el més ampli sentit de la paraula. No solament la digestió correcta dels aliments, sinó també digerir els processos de canvi, situacions i etapes de la vida.

Entre els catorze i 21 anys la persona està regida per aquest centre que li impulsa a formar la seva pròpia identitat i a desenvolupar la seva identitat com a individu.
El seu color predominant, és el groc. El seu sentit, és la vista. La seva força activa principal és la combustió.

El plexe solar és com un gran magatzem d'energia, en realitat és el sol del cos i del sistema nerviós. Quan aquest sol brilla amb tota intensitat, ens omplim de força i de vitalitat.

Anahata(4)
La cambra xacra correspon al cos mental, el seu nom en sànscrit és Anahata (que significa intacte).

Aquesta localitzat a l'altura del cor físic i el plexe solar aproximadament.
Des d'aquest centre emana la compassió, permetent la compressió del per què i del perquè, d'allò que percebem.

L'element que ho regeix és l'aire. L'aire provoca el moviment encarregant-se el quart xacra d'expandir l'energia en totes l'adreces, tant cap als centres inferiors, com a superiors.
Els òrgans que ho regeixen són els pulmons i el cor.
Dels 21 als 28 anys la persona està influenciada per la cambra xacra. La glàndula estafo està directament relacionada amb el cor i controla l'energia vital del cos.
Aquesta glàndula, es troba a l'altura de l'estèrnum en el mitjà del pit. S'encarrega d'harmonitzar i d'equilibrar la salut. Es relaciona amb l'afecte, l'amor, i els vincles.
Obrir les portes del cor, ens permet alliberar l'amor reprimit en les cuirasses, i desenvolupar en nosaltres la capacitat de donar i de rebre.
L'amor no solament significa donar a uns altres, al mateix temps significa donar-nos amor a nosaltres mateixos. És molt important trobar l'equilibri entre el que fem pels altres, i el que fem per a nosaltres mateixos. Devem per tant aprendre a donar, i a rebre, ja que si solament donem i no rebem ens desequilibrem.
L'aspecte predomina't d'aquest xacra, és aconseguir l'equilibri entre els tres centre que hi ha per sobre del cor i els tres que hi ha per sota.
El color que es relaciona amb ell és el verd. El seu sentit és el tacte. La força principal activa és l'equilibri.

Visuddha(5)
El cinquè xacra és el Visuddha que significa purificació, està localitzat en la gola i obre les portes a l'expressió vocal, mitjançant la qual podem comunicar-nos i expressar-nos. També ens obre a l'intel·lecte i a l'aprenentatge.

Actua sobre les glàndules tiroides, paratiroide, i pulmons.

Alleuja els trastorns del llenguatge, harmonitza pensaments, i sentiments.
Facilita els canvis, deixar-se anar i afluixar-se. Ens ajuda a confiar en el fluir de la vida, i de l'existència.

El cinquè xacra correspon al cos espiritual, en aquest xacra no existeix la dualitat, s'equilibren l'energia masculina i la femenina.

Aquesta simbolitzat per una lluna creixent, representant el so còsmic, totalment pur.
La gola és on s’emet el so, per així, després expandir-se per tot el cos, tant a nivell intern com a extern.

El seu color predomina't és el blau brillant. El seu sentit l'audició. L'element és el so. La seva força activa principal és la vibració simpàtica.

Ajna(6)
El sisè xacra, és el cos còsmic. El seu nom en sànscrit és Ajna que significa percepció, visió il·limitada.

Està situat entre els ulls, és el que observa sense jutjar i suggereix el desenvolupament de l'atenció, activa el tercer ull. Estimulant l'habilitat de veure mes allà, així com amb els nostres ulls, podem veure el passat i el present, en sensibilitzar aquest centre ens permet desenvolupar la nostra intuïció.

El seu color predomina't, el blau fosc. Aquest centre d'energia es relaciona amb la glàndula pituïtària. El seu element és la llum en la seva funció intervenen, la vista i la inducció. El desenvolupament de la visualització, és la capacitat per recuperar, crear, i projectar imatges sobre la pantalla mental.

Sahasrara(7)
El setè xacra, és anomenat Sahasrara que significa multiplicat per mil. Està en la corona del crani, en la part superior, en el plexe cerebral. El símbol d'aquest xacra, és la flor de lotus, és la il·luminació. És com una antena que ens posa en connexió amb nivells superiors de consciència i energia, permetent-nos elevar-nos a la consciència que som part d'un tot.

Representa a les estructures conscients i inconscients dels nostres pensaments i sistemes de creences. L'element predominant és el pensament. La seva funció és la d'entendre, comprendre, així com els anteriors, corresponen en haver de, parlar, expressar, actuar, o sentir.
En relaxació podem aconseguir, una harmonització energètica per mitjà de la respiració, concentració, i visualització, dels diferents centres energètics.

Aquest centre d'energia es relaciona amb la glàndula pineal. El color predominant és el violeta i significa mil pètals.

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7)

Occident: Més sobre Wilhelm Reich

• Tractament Reichià

• Descobriments de Wilhelm Reich

• El Generador d’Orgó o Cloudbuster

Des que Reich va fer els seus estudis i el varen tancar a la presó per la incomprensió de la ciència i els innovadors experiments, teories i invents que va anar creant al llarg de la seva vida, la gent ha començat a reconèixer-lo amb el pas dels anys i la seva mort. Així doncs, persones avui en dia que exerceixen com a psicòlegs, psicoanalistes, biòlegs, orgonomistes... i que són d’Espanya. Treballen a la Escuela Española de Terapia Reichiana (ES.TE.R).

• Assistència clínica

S’encarreguen del tractament dels trastorns psicopatològics, sexuals i psicosomàtics a través d'una terapèutica focal (Psicoteràpia Breu Caracteroanalítica) o profunda (Vegetoteràpia Caracteroanalítica individual i en grup/ Orgoteràpia). Aplicades quan el cas ho requereixi, en combinació amb altres eines convergents (audiopsicofonologia, acupuntura, dieta, homeopatia i acumulador de Orgó entre altres). Tot això definit prèviament amb el Diagnòstic Diferencial Estructural (D.I.D.I.) per Psicoterapeutas-orgoterapeutas qualificats, que en col·laboració amb altres especialistes intenten ajudar a recuperar l'alegria de viure (potència orgàstica), l'equilibri neurovegetatiu, la capacitat de sentir i sentir-se (de contacte) i de creixement personal, perquè la persona sigui més propietària de la seva vida i subjecte de la història.

• Prevenció

Atenció individual, grupal i familiar (segons els casos), durant l'embaràs, infància i adolescència, per prevenir el disturbi funcional-energètic i psicopatològic, i la formació de la cuirassa caracterològica, fomentant el procés de maduració en llibertat i el desenvolupament de les capacitats individuals segons els principis de l’autoregulació de Reich i de Neill, per orgoterapeutes especialitzats i orgomistes en col·laboració amb altres professionals de la salut.

• Investigació

Revisió i actualització científica d'hipòtesis i experiments sobre biogènesis, sobre l'aplicació de la orgomia al camp de l'ecologia, de la desertització i de la meteorologia; estudis de camp sobre infància i autoregulació; avaluacions clíniques... Per membres de l'ES.TE.R en col·laboració amb altres especialistes en aquestes matèries.

1923-1934Teoria de l'Orgasme i tècnica de l'Anàlisi del Caràcter. 
1928-1934Bloqueig respiratori i cuirassa muscular. 
1923-1934Autoregulació econòmic sexual del flux natural primari, distingit de fluxos secundaris, pervertits. 
1930-1934El rol de la irracionalitat i de l'economia sexual humana en l'origen dels dictadors de totes les ideologies polítiques. 
1934El reflex d'orgasme. 
1935-1936La naturalesa bioelèctrica de la sexualitat i l'angoixa. 
1936-1939Vesícules d'energia orgònica (bions). 
1936-1939Origen de la cèl·lula del càncer a partir de teixit animal desintegrat, i l'organització de protozous a partir de pastura i floridura desintegrada en bions. 
1937Bacils-T en sarcoma. 
1939Descobriment de la bioenergia (energia orgó) en bions de paquets de sorra (SAPA). 
1940Descobriment de l'energia Orgó en l'atmosfera. 
1940Invenció de l'Acumulador d'Energia Orgònica. 
1944Invenció del Mesurador de Camp d'Energia Orgònica. 
1940-1945Teràpia orgònica experimental de la biopatia del càncer. 
1945Investigació experimental de la biogènesis primària (Experiment XX). 
1945Mètode de Funcionalisme Orgonòmic. 
1947La Plaga emocional de l'home com una malaltia de l'equilibri bioenergètic. 
1949-1950Equacions orgonomètriques. 
1951Hipòtesi de superimposició còsmica de dos corrents d'energia orgònica com la base d'huracans i formació de galàxies. 
1947-1951Efectes de radiació anti-nuclear de l'energia orgònica. 
1951-1952Descobriment del DOR (Deadly Orgone Energy – Energia Orgònica Mortal) i identificació de les seves propietats, incloent una toxicitat específica (malestar DOR). 
1951-1954Identificació de Melanor, Orite, Brownite, Orene; i passos inicials cap a la química pre-atòmica. 
1952-1955Ús del potencial orgonòmic “revertit” en la remoció de DOR de l'atmosfera en el cloudbustingi control del clima. 
1954-1955Teoria de formació dels deserts en la naturalesa i en l'home (la Plaga Emocional) i demostració de reversibilitat (Operació de orgó al desert, Ea i el DOR-Buster metge). 
1954-1955Teoria de la malaltia basada en l'acumulació de DOR en els teixits. 
1950-1957Equacions de gravetat i anti-gravetat. 
1951-1957Desenvolupament i aplicació pràctica de la Psiquiatria Social.

______________________________________________________________________

* Els descobriments assenyalats en blau són importants per el treball ja que tenen a veure amb aquest. Algun d’ells els explicaré més endavant.

Wilhelm Reich va crear el Cloudbuster amb la intenció de crear Orgó (Energia Vital còsmica primària), ja que va descobrir que les les persones en tenen i alliberen molta part d’aquesta sobretot en l’acte sexual, durant l’orgasme.

Aquest Generador està format per:

- 6 tubs de Coure de 35 mm de diàmetre per 2 m d’alt.

- 6 puntes de Quars de 2 cm de base per 4 cm d’alt.

-25 litres de Resina

-Catalitzador i Cobalt

-Motlle per la base inferior i superior del Generador

-Taps d’unió per els tubs de la base

-Unions per lligar tubs de la base de 50 cm d’alt amb els d’1’50 metres

-Llimalla (encenall) de ferro o alumini

Un cop fet, Reich va anar a un descampat del sud d’Estats Units o no plovia gairebé mai i va fer una oferta a la família que vivia en aquell descampat i necessitava pluja per les seves terres; fer ploure a canvi de diners. La gent no s’ho creia, però el Dr. Reich els hi va dir molt convençut que en 24 hores, plouria.

Va venir la FDA d’estats units (policies), una periodista i un cura. Tots estaven esperant al efecte que produiria la màquina amb el poc convenciment de que fes ploure. No obstant això, va ploure al matí del dia següent i la policia va anar amb una ordre judicial i van detenir al Doctor per fer investigacions d’aquest calibre. Un cop detingut, van destruir tots els seus invents i van cremar tots els seus llibre. Amb la sort que Wilhelm firmés en el testament que els seus llibres originals guardats en un lloc segur no es donessin a conéixer fins 50 anys més tard de la seva mort, és a dir, el 2007. Ja que considerava que per aquesta data l’home ja estaria preparat per les seves investigacions.

Fotografies de la sessió a Argelaguer amb Mª Antònia Serrabona

FRIGOLA, Carles. “La medicina orgonòmica: El caràcter sa i autoregulat”, dins GiroSalut, núm. 17, 2012, p.6.

MARTORELL, David. “Shiatsu”, dins GiroSalut, núm 17, 2012, p.51.

SOLER, Carolina. “Entrevista a en Paulí Boada”, dins GiroSalut, núm 17, 2012, p.5.