L'Energia

Nuclear

Índex

• Que és la energia nuclear?

• Centrals nuclears.

• Residus nuclears.

• Risc de les centrals nuclears.

• Aplicacions de la radioactivitat en l'agricultura i la medicina.

• L'energia nuclear a Espanya.

• L'energia mundial.

• Conclusió

• Bibliografia

· Que és l'energia nuclear?

L'energia nuclear és aquella que resulta de l'aprofitament de la capacitat que tenen alguns isòtops de certs elements químics per a experimentar reaccions nuclears i emetre energia en la transformació.

Una reacció nuclear consisteix en la modificació de la composició del nucli àtomic d'un element,que muta i passa a ser altre element com a conseqüencia del procés. Aquest procés es dóna espontàniament entre alguns elements i en ocasions pot provocar mitjançant diferents tècniques.

· Centrals nuclears.

Una central nuclear és una instal·lació industrial empleada per a la generació d'energia elèctrica a partir d'energia nuclear, que es caracteritza per l'ocupació de materials fisionables que mitjançant reaccions nuclears proporcionen calor. Aquesta calor és emprat per un cicle termodinàmic convencional per a moure un alternador i produir energia elèctrica. Les centrals nuclears consten d'un o diversos reactors, que són contenidor (cridats habitualment atuells) en l'interior dels quals s'alberguen varetes o altres configuracions geomètriques de minerals amb algun element fisionable (és a dir, que pot fisionar-se en fòssil per reaccions nuclears), usualment urani, i en alguns combustibles també plutonio, generat a partir de l'activació de l'urani. En el procés de fissió radioactiva, s'establix una reacció que és sostinguda i moderada mitjançant l'ocupació d'elements auxiliars dependents del tipus de tecnologia emprada. Les instal·lacions nuclears són construccions molt complexes per la varietat de tecnologies industrials empleades i per l'elevada seguretat amb la qual se'ls dota.

L'energia nuclear es caracteritza per produir, a més d'una gran quantitat d'energia elèctrica, residus nuclears que cal albergar en dipòsits aïllats i controlats durant llarg temps. A canvi, no prodüix contaminació atmòsferica de gasos derivats de la combustió que produïxen l'efecte hivernacle, ni precisen l'ocupació de combustibles fòssils per a la seva operació. No obstant això, les emissions contaminants indirectes derivades de la seva pròpia construcció, de la fabricació del combustible i de la gestió posterior dels residus radioactius no són menyspreables. Algunes centrals nuclears a Espanya són:

* Santa María de Garoña, situada en Garoña (Burgos)

* Cofrentres, situada a València

* Trill, situada a Guadalajara

* Almaraz I, situada a Càceres.

· Residus nuclears.

Els residus radioactius són desfets que contenen elements químics radioactius que no tenen un propòsit pràctic. És freqüentment el subproducto d'un procés nuclear, com la fissió nuclear. El residu també pot generar-se durant el processament de combustible per als reactors o armes nuclears o en les aplicacions mèdiques com la radioteràpia o la medicina nuclear. Se solen classificar per motius de gestió en:

* Residus exempts: No posseïxen una radioactivitat que pugui resultar perillosa per a la salut de les persones o el medi ambient, en el present o per a les generacions futures. No general calor i poden utilitzar-se com materials convencionals.

* Residus de baixa activitat: Posseïxen radioactivitat gamma o beta en nivells mínims. Han d'emmagatzemar-se en emmagatzematges superficials. Tampoc general calor.

* Residus de mitja activitat: Posseïxen radioactivitat gamma o beta amb nivells superiors als residus de baixa activitat. Generen una petita part de calor i han d'emmagatzemar-se en emmagatzematges superficials.

* Residus d'alta activitat o alta vida mitjana : Tots aquells materials emissors de radioactivitat alfa i aquells materials emissors beta o gamma que superin els nivells imposats pels límits dels residus de mitja activitat. Aquests residus general una gran quantitat de calor. Han d'emmagatzemar-se en emmagatzematges geològics profunds (AGP).

· Risc de les centrals nuclears

L'origen del risc en les centrals nuclears es troba en la presència i possible escapi de les radiacions i productes radioactius produïts en el nucli del reactor. Per aquest motiu, la seguretat nuclear consisteix a dissenyar, construir i operar les centrals nuclears per a obtenir de forma segura la producció d'energia elèctrica, sense que això suposi un risc superior al tolerable per a la població i per als treballadors de la central. Donats els estrictes controls nacionals i internacionals en el disseny i operació de les centrals, els riscos nuclears són extraordinàriament baixos, a pesar dels accidents més rellevants, Three Mile Island (TMI) i Chernobil.

· Aplicacions de la radioactivitat en l'agricultura i la medicina.

Medicina

En el camp mèdic se solen utilitzar les irradiacions amb substàncies radioactives per a destruir teixits malignes, com els productors de càncer. L'acció del ràdio es deu als llamps que aquest emet en grans quantitats en el curs de les seves successives desintegracions. La seva ocupació és molt arriscat, ja que en els teixits poden fixar-se pequeñísimas quantitats que podrien produir lesions irreparables. Per això, es prefereix l'ocupació de la seva primer descendent, el radón, la vida mitja del qual és només de pocs dies i la seva acció contaminant molt menor que la del ràdio. En els últims temps es tendeix a substituir el ràdio per isòtops radioactius, ja que l'activitat d'aquests cessa aviat i disminuïx, per tant el perill de lesió. Els radioisótopos s'utilitzen en diagnòstics i en teràpia. El mercuri 197, per exemple, és un isòtop del mercuri i és radioactiu. Té molta utilitat per a radiografiar el cervell, on es concentra. El radiòleg, analitzant les plaques obtingudes des de diferents angles, proporciona al cirurgià la localització exacta dels tumors cerebrals. El radioisótopo del ferro 59, s'utilitza per a estudiar la formació de la sang. S'injecta en la medul·la òssia, on es formen les noves cèl·lules de la sang, el curs de la qual pot seguir-se mitjançant les radiacions que emet aquest radioisótopo.

Agricultura

En l'agricultura, vam destacar 3 camps a tractar:

Control de plagues: Se sap que alguns insectes poden ser molt perjudicials tant per a la qualitat i productivitat de cert tipus de collites, com per a la salut humana. En moltes regions del planeta encara se'ls combat amb l'ajuda de gran varietat de productes químics, molts d'ells qüestionats o prohibits pels efectes nocius que produïxen en l'organisme humà. No obstant això, amb la tecnologia nuclear és possible aplicar la cridada "Tècnica dels Insectes Estèrils (TIE)", que consisteix a subministrar altes emissions de radiació a un cert grup d'insectes mascles mantinguts en laboratori. Després els mascles estèrils es deixen en llibertat per a facilitar la seva apareamiento amb els insectes femella. No es produïx, per tant, la necessària descendència.

Mutacions: La irradiació aplicada a llavors, després d'importants i rigorosos estudis, permet canviar la informació genètica de certes varietats de plantes i vegetals de consum humà. L'objectiu de la tècnica, és l'obtenció de noves varietats d'espècies amb característiques particulars que permetin l'augment de la seva resistència i productivitat.

Conservació d'aliments: En el món moren cada any milers de persones com producte de la fam, per tant, cada vegada existeix major preocupació per procurar un adequat emmagatzematge i manutenció dels aliments. Les radiacions són utilitzades en molts països per a augmentar el període de conservació de molts aliments. És important assenyalar, que la tècnica d'irradiació no genera efectes secundaris en la salut humana, sent capaç de reduir en forma considerable el nombre d'organismes i microorganismes presents en variats aliments de consum massiu.

• L'energia nuclear a Espanya.

El desenvolupament de la tecnologia nuclear a Espanya a partir de 1917 té tres fases: la primera, de presa de contacte; la segona, d'introducció a les aplicacions de generació elèctrica, representada per la construcció de les tres primeres centrals nuclears del programa (Zorita, Garariona i Valdellós I); i la tercera relativa al desenvolupament d'una indústria nuclear moderna. Els resultats obtinguts en el terreny industrial han estat tan favorables, que es pot dir que no tenen precedent en cap altra activitat econòmica en la història d'Espanya. No obstant això el ràpid desenvolupament ha sofert la paralització de diversos projectes nuclears en els últims anys, conseqüència d'un descens important en les previsions del creixement de la demanda elèctrica.

• L'energia mundial.

Si observem la tendència dels països més avançats, només dos països econòmicament punters (Japó i França) segueixen apostant per aquesta font d'energia. Per contra 6 països de la UE no la usen. Entre aquests estan Dinamarca que a més de posseir la renda per. cápita més alta de la Comunitat produïx l'energia més barata, i Itàlia que consumeix 1,5 vegades l'energia del nostre país i que va tancar les seves centrals en 1987 després d'un referèndum nuclear. No són casos únics, Àustria i Noruega tampoc tenen nuclears i igual ocorre amb països similars al nostre com Austràlia i Nova Zelanda.

Els restants països avançats oscil·len entre programes de tancament accelerat de les seves instal·lacions com és el cas de Suècia, o per concloure els projectes molt avançats i esperar que les centrals acabin el seu procés, però sense iniciar noves plantes (Espanya).

La major incertesa es dóna en països on existeix una font d'energia nuclear. D'alt valor simbòlic són els casos d'EUA i el Regne Unit;

en el primer no se sol·licita la contractació de cap planta nuclear des de 1979 i el nombre de projectes abandonats (110) igual al de les quals funcionen.

En el segon cas, Regne Unit, la privatització del sector elèctric va fer concebre esperances als “pronucleares”, però que es van veure frustrades ràpidament quan els nous propietaris es van negar a fer-se càrrec de les centrals nuclears existents i van fer públic el seu desig de no construir cap nova.

· Conclusió

Conclusió En definitiva l'energia nuclear és el futur. És un tipus d'energia que dóna molts avantatges en diferents camps que ens pertoquen realment i l'últim que li falta és indagar i estudiar més sobre ella, per a poder eliminar o transformar els seus residus. Produïx més energia que les altres fonts d'energia alternatives (mareomotriz, solar, eòlica, etc.) per tant, és la més avantatjosa per a nosaltres quan hàgim de substituir el petroli i altres fonts d'energia agotables.

A mi m'agrada l'energia nuclear. =)

· Bibliografía

http://www.monografias.com/trabajos/enuclear/enuclear.shtml

http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_nuclear

http://www.geocities.com/paraisonuclear/

http://nuclear.iespana.es/index1.htm

http://www.mityc.es/Nuclear/Seccion/EnergiaNuclear/

http://agrarias.tripod.com/tecnicas_nucleares.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Residuo_radiactivo

http://www.tecnun.es/Asignaturas/Ecologia/Hipertexto/13Residu/100Resid.htm

http://www.nodo50.org/panc/Res.htm

http://www.enerclub.es/frontEnerclubAction.do?action=viewCategory&id=1089&categoryName=Nuclear

http://www.mflor.mx/materias/temas/eatomica/eatomica.htm