ELS VENJADORS VALENCIANS

1)Personatges:

-Jaume: Ell es el protagonista de la historia. Ell es fill i nét de llauradors, ell es una persona, que lluita per la llibertat.

-Francesc: Ell es el home que ajuda a Jaume a escapar dels soldats. Ell es una persona que lluita per la llibertat.

-Gutierrez: Ell es un sargento militar.

-Maria Lluïsa: Ella es la reina de Valencia.

-Godoy: Ell es l'amant de la reina Maria Lluisa.

-Leopold II: Ell va ser el rei de la ciutat de Valencia, però al morir ell, va putjar al tron el jove emperador Francesc.

-El rei Francesc I: Ell es el rei actual de Valencia, pero els “venjadors” el van poder destronar.

-Basset: Va ser un general molt recordat per els Valencians.

-Josep: Ell es el fill d'un comerciant que hanava sovint, per casa dels Senmenat.

-Carolina: Ella es un membre “ dels venjadors Valencians” i es la germana de Joseph. Ella es una xica molt bonoca amb el pel roig i rull.

-Caterina: Ella foma part de “els venjadors Valencians”.

-Miguel Saavedra: Ell es el tercer baró d'Albalat. El primer baro va ser el seu avi que havia estat ennoblit per Felip V. Ell era alt, prim, nervios de natural i era castella.

-Princep de palau: Aquest era el princep que manava de la comunitat Valenciana. Ell vivia en el palau a Madrit.

-Monforte: Ell es el nou capità general dels regnes de Valencia i Múrcia.

-El baro d'Albalat: Ell es el subordinat de Monforte i es una persona cruel i despiadada i que a mes tots els ciudadants del poble li tenen mania.

-Tomàs: Ell es el criat més antic de la casa on vivia Francesc.

-Àlfons: Ell es un membre “Dels venjadors Valencians”. Ell te un pare que es metge.

-Felipa Ruiz de Lihori: Ella es prometuda d'Albalat.

2).Resum del llibre:

Jaume era un home fill de pares llauradors, que després de vendre les seues terres en Álberic per conseguir un poc de diners marxa a València.

En aquells temps totes les persones que no tenien feina, pasaven obligadament a formar part de l'exercit del rei. Un dia Jaume anava caminant quant el van veure dos soldats del rei i li digueren que anara, en eixe moment Jaume amolla a correr i els soldats marxaren corrent darrere de ell, corrent, corrent, Jaume es va clavar en un carrer i de sopte va eixir una mà de dins d'una casa i li digue que entrara. Una vegada dins el home misterios el porta per pasadisos fins una altra casa, els soldats van derribar la porta, pero no els van poder trobar. Al cap d'un rato quant els soldats senavien anat Jaume es presenta al home i els dos es feren amics. Parlant, parlant, Jaume li va dir que ell no tenia treball, i inmediatament el seu nou amic que li deien Françesc li oferi un treball a Jaume i ell necessitat el va acceptar.

Parlant, parlant Francesc, li contá que feia uns set anys quant la seua penya tenia entre 15 i 20 anys i ell en tenia 17, es van manifestar davant de l'emperador, ells pensaven que nomes es manifestaren ells tota la gent s'alsaria per apollar-los, així que van anar on vivia l'emperador i es van maniferstar, pedint-li que llevara el rei que tenien en eixos monents en València. I així o va fer l'emperador i el poder que tenia el rei en deposita en el poble. La colla de Fransesc davant d'aques exit es van batejar en el nom “Dels venjadors”, una colla que encara existia, Jaume al sentir tot el que deia, va voler entrar en la colla, i així o va fer, Jaume va pasar a ser el primer venjador que no tenia estudits ni treball.

A l'endema Francesc va portar a Jaume cap a la casa que tenien que fer la cerimonia d'admicio. A Jaume no li feia gracia eixa casa, ja que va ser la casa la qual els soldats el van perseguir fins allí.

Al entarr en la casa al centre va veure una taula on hi havia deu pesones asegudes, totes vestides de negre i totes amb una mascara que els tapava mitja cara. Jaume es va aseure i quant estaven a punt de començar la cerimonia algú va trucar a la porta, tots es van sobresaltar i Fransesc va anar a obrir la porta, només la va oberir va apareixer Josep sobresaltat, es va tranquilitzar i els va contar que els soldats van elegir a sort els joves per a quinar i quant estaven elegint-los dos joves amollaren a correr i els soldats, intentaren agafar-los, i en eixe moment tot el poble sencer que estava davant es va liar a tirar pedrades i a cridar, fora els cartellans. Al sentir-lo es van vestir tots de gent pobra i van anar fins allí a manifestar-se davant les quintes. Mentrestant dins del fortí en una conversació de Miguel d'Albalat i Monforte, Monforte s'adona que havia clavat la pota i Miguel ho volia arreglar mitjansant la força del seu exercit contra el poble, sabent que els plats trencats els pagaria Monforte per clavar la pota. Parlant, parlant, Miguel s'en va eixir amb la seua i va traure el seu exercit al carrer.

En eixe moment Albalat va dir que si volien viure que marxaren antes de que els seus soldats dispararen. Al cap d'uns segons d'avero dit Albalat va ordenar a els seus soldats que comensaren a disparar contara tots, i així o van fer.

Davant del soroll dels dispars la gent comensa a correr desfavorida. Jaume mentres corria per allunyar-se va tropesar amb Carolina, inmediatament Jaume agafa a Carolina de la má i s'en hanaren els dos de la plaça. Una vegada protegits de la massa de gent que corria desfavorida,, Jaume porta a Carolina a una taverna a fer-se unes copes. En la taverna, Carolina li conta els seus problemes a Jaume i Jaume els escolta.

Després al eixir de la taverna Jaume va acompanyar a Carolina fins a s'ha casa. Al arribar a s'ha casa Jaume i Carolina van veure a Francesc i a Lluis que estaven molt nerviosos i van anar.

Palant, parlant, Francesc va proposar tornat a la casa que estaven anteriorment i va argumentar que els soldats a ells no els dirien res perquè els soldats buscaven a la gent que estava en la plaça i com ells anaven ben vestits no els dirien res, en eixe moment Jaume es queda mirant-se i Lluis amablement li dona un trage dels seus per a que els soldats no li digueren res.

Al arribar a la casa “Dels venjadors” es van esperar que vingueren tots i una vegada van estar tots Francesc va proposar fer una revolta amb armes, pero aquesta vegada tenien que ser mes, així que van buscar a un imprimidor per imprimír els follets que s'enviarien a tots els del poble i a tots els llauradors que vivien fora de les muralles signats amb el nom “Pep de l'Horta”, convidant-los a anar per a lluitar per València, exactament la revolta es tenia que fer el Diumenge següent despres de misa.

El Diumenge es va aglomerar els carrers de gent que venia de fora del poble que deia que venia per anar a misa, però les seues intencions eren ben diferents de les que deien portar.

El general al enterar-se de la multitud de gent que anava entrant va donar l'ordre de tancar la porta, i així es va fer, van tancar la porta però la gent anava aglomernt-se a l'altra part de la muralla. Al cap d'una instants comensaren a caure les primeres pedrades sobre la Ciudadella, ara tot depenia de la reacció que prenguera el general.

Desopte van eixír dos fileres de soldats del fortí que es dispossven a dissoldre la massa de gent que si havia format, però de sopte els ciudadants comensaren a defendres amb forques i altres utincilis. Durant la guerra Jaume i Francesc mes que lluitar el que feien era buscar a la jove Carolina. Al trobar-la Jaume ana cap a ella i quant estava al seu costat un soldat punxa a Francesc en el muscle i Francesc li dispara amb una pistola, Jaume al vore la ecena va hanar sigilosament per darrere del soldat i li pega amb una branca. Francesc ferit li mana a un dels venjadors que senduguera a Jaume i així o va fer. Mentrestant desde el fortí Albalat va poder reconeixer a Francesc i a Carolina.

Al cap d'una estona es van reunir tots “els venjadors” a la casa, clar tots menys Francesc que ferit estava en casa reposant. Mentrestant al carrer encara es sentien tirs i soldats lluitant, pero de sopte va sonar la trompeta que anunciava la retirada de les tropes cap al fotí. Al mateix temps en el fortí, va haver una forta dicussió entre Albalat i Monfote, perquè Monforte volia que parara la matansa i Albart es negava a ordenar que pararen, però com Monforte havia parlar amb la cort sobre la seua decició i la cort l'apollava, Albalat enfadat va tindre que aceptar que tocaren els tropeters la retitada, però Albart va acusar a Monforte de traïció perquè Monforte ja havia redactat l'ordre de l'anulitat de les lleves, i deia que eixa era l'unica manera de que els revolucionaris es calmaren.

Al cap d'una estona Alfons marxa al mercat per a buscar als seus amics perque lí contaren el que anava passant i al tornar va vindre cridant i amb una nota amb la mà, tots desconcertats li van pedír que la llirguera i així o va fer, la nota deia que es suprimien les lleves. Després de la bona noticia tots es posaren a opinar sobre el que tenien que fer ara, parlat, van decidir a anar a preguntar-li a Francesc el que tenien que fer ara, però quant estaven arribant es van vore a tota la famìlia de Francesc vestida de plebeus i el sirvent Tomas va anar corrent per informar-los que havien vingut uns soldats i s'el havien endut pres.

En eixe mateix moment “Els venjadors” convocaren a tots els seus members per a decidr i planificar una nova tactica per tal de lliberar a Francesc.

Mentrestant al fortí Monforte li pedia explicacions a Albalat de perque havien detingut a un jove de bona familia, cosa que ell no ho autoritza en ningún moment. Quant anaven a tornar a discutir va entrar la persona de confiança de Monforte dient-li que havia arribat una nota de la cort dient que ell deixava de ser el que manava, en eixe moment Monforte radiava de rabia, però Albalat radiava de alegria.

Mentrestan a casa dels Semnat, el pare de Francesc li preguntava a Jaume que si ell podía dir-li algo que poguera ajudar a traure-lo de la presó que o diguera, perque no es tractava de una denuncia, sino de la vida del seu fill Francesc i Jaume atemorit per el que podia passar liu conta tot.

Al fortí les coses es veien d'una altra manera perque Albalat prenia el poder fíns que vinguera el sustitut de Monforte. Pero Monforte abans de anarsen li digue a Albalat que tot el que estava fent o pagaria algun dia davant de la cort, però aquestes paraules no li afectaren a Albalat que es despedi de ell amb una sonrisa burlona.

El primer que va fer Albalat va ser deixar lliures a tots els presoners del carabós, a tots meny a Francesc que va dir que seria penjat a la vora del riu, i va dir que tots els que es revelaren, pararien igual que ell.

Al poc de temps “Els venjadors” es separaven perque tenien por a les represalies contra ells si feien algo i així o van fer tots, van acceplar les noves lleves que els havien posat.

Jaume destruit perque no podia fer res ana a la casa on es reunien “Els venjadors”, alli ja no hi havia ningú, de sopte Jaume sentí que algú baixava les escales i es posa en guardia, però al cap dun moment va veure el rostre de Carolina que tambe estava desfeta de plorar, alli estageren els dos i Carolina li digue a Jaume els seus pares la obligaven a hanar-sen de València i que ella no podia fer res, inmediatament després de haver dit aixó es posa a plorar i eixí corrent. Jaume desesperat tambe de plorar es queda allí pensant un pla per traure a Francesc en menys de tres dies de la presó.

Per una part Carolina tenia el seu pla que era casar-se amb Albalat perque creia que de eixa manera ell deixaria lliure a Francesc.

Per altra banda Jaume havia organitzat un pla la nit anteriori es dirigi cap a casa de Alfonso per a que li donara una empolla de una substancia que dorguera a tot aquell que la beguera, i així o va fer, i li dona una empolla de les que utilitzava sonpare per a adormir.

A l'endema Carolina es presentadavant d'Albalat dient-li que s'ho havia pensat bé i que volia casar-se amb ell, però amb una condicio, que lliurara a Francesc de la mort i el perdonara, i Albalat li contesta que ella com sabía que ell encara estava darrere de la mà de ella.

Pero Jaume tambè va iniciar el seu pla, va anar disfrasat de criat boix amb aliments que deia que eren per al senyor i amb dos botelles de vi que anteriorment havia mesclat amb el producte que servia per a fer dormir. Els guardians de la preso al vore les botelles de vi s'hen begueren una i caigueren arredonita al piso, en eixe moment Jaume li agarra les claus de les celdes i comensa a cridar a Francesc per a lliberar-lo.

Però el pla de Carolina no li havia eixit res bé perque Albalat li va dir que no volia casar-se amb ella perque ell ya tenia posada la fexa de la seua boda, entonces Carolina s'arma de valor i comensa a insultar-lo amb tot el que sabia.

Pero a Jaume li hana mes bé, perque havia aconseguit traure a Francesc de la preso amb les claus dels centellers, que havia deixat dormint.

Albart després de la conversa que havia tingut amb Carolina va anar per a refregar-liu als morros a Francesc, pero cuant va arribar a la presó i es va vore al guardies dormint, s'alvorota i va posar a xillar.

Afortunadament per a Jaume i Francesc els havia eixit molt millor, ja estaven en la plaça i seguien allunant-se, Francesc es deia que en el moment que pasaren la plaça ja estarien salvats, però al final quant estaven a punt de girar la cantonada Albalat els va veure i va traure la seua pistola per a disparar-los, ell sabia que si entraven en els carrerons ja no els trobarien i estarien salvats. Peró tan mala sort van tindre que una bala es clava en l'esquena de Francesc deixant-lo tirat al terra, en eixe moment Jaume es va girar i va tornar a auxiliar-lo, però ja era masa tard domes havia pogut dir que segueren felisos, mentrestant Albalat torna a apuntar i quant hanava a disparar Carolina el tira a terra, deixant temps per a que Jaume marxara.

Cinc anys després

Al cap de cinc anys Jaume vivia i treballava a casa del seu amo, en Alzira.

Un dia de festa Jaume va marxar a Valencia, i va anar a la casa on feien les seues reunions “els venjadors”, Jaume pensava que estaria tot ple de pols i tot brut, pero al entrar o va vore tot ben net i a mes pulit, als pocs minuts Jaume es va enterar de que els pares de Francesc havien mort i Jaume es preguntava que qui seria el heredeu de la fortuna dels Semnat.

Mentrestant als carrers s'avien organitzat milicies i masses de gent que plantaven cara als soldats, en uns dies tot es va descontrolar, mentrestant, Jaume buscava al traïdot d'Albalat, encara que ell no eixia, perque sabia que si algú el senyalara, el seu cos quedaria transpasat per una forca, però Jaume el buscava, perque volia venjar-se de la mort del seu amic Fracesc.

Buscant, buscant, va tropesar amb Carolina, i van estar parlant una bona estona, Carolina li digue a Jaume que la fortuna dels Semnat, havia pasat a ella, i que per aixó mantenia la casa dels venjadors neta. Parlant, parlant, Jaume i Carolina es van besar.

Buscant, buscant, van reconeíxer a Albalat disfrasat de criat, pero abans de que li digueren que es detenguera Albalt olvida la seua coixera i la seua gepa, s'adresa i comensa a correr, Jaume i Carolina comensaren a correr darrere de ell. Albalat va tindre tant mala sort que es va quedar acorralat en un carrer sense eixida i Jaume el va atrapar, en eixe moment Albalat es posa a suplicar-los pietat a Carolina i a Jaume, quan en un despist Albalat s'escapa, però al canto un cidada el va reconeíxer i una gran massa de gent el mata a ganivetades.

Jaume i Carolina perplejats per la brutal mort de Albalat, es donaren de nou un bes per sellar l'esperança de que un dia València fora mes lliure.

FIN

3.)Opinió del llibre.

Ha següt un llibre molt divertit i entretengut, encara que el final que ha tingut, aguera pogut ser una miqueta mes suau, i en ves de mata-lo que el tancaren a la presò per exemple.

“ Els venjadors

Valencians”

(Jordi Querol)