Tot comença quan el Ponyboy, sortint del cinema, ens introdueix el conflicte entre bandes que viu des de sempre. Ell pertany als greasers, nois pobres, que viuen al Est-side, s'identifiquen com a delinqüents juvenils, que roben a les gasolineres i es barallen amb els socs, els nois rics, del west-side, que semblen molt freds, que no senten res de res i que son enemics a mort dels greasers.
El Pony, viu amb els seus germans, el Soda i el Darry, ja que els seus pares van morir fa temps. Amb el Soda es porta molt be, ell va deixar els estudis i treballa en una gasolinera amb el Darry, que també va deixar els estudis, però per motius econòmics; Ell lluita perquè el seu germà petit acabi els estudis i no acabi treballant en dues feines com ha hagut de fer ell, però no es porten massa be. A la banda, a part del tres germans, hi ha el Johnny, el Dally, l'Steve i el Two-bit, el primer es un noi callat, al que tots estimen molt i que vull amb els seus pares, que el maltracten, i els altres dos son dels grans del grup. El Dally n'és el fort, el que mai te por de res, i al que mai se li discuteix res.
De cop, una colla de socs ataquen al Ponny i l'estan apallissant fins que arriben els seus amics, que casualment passaven per allà. Fa poc havien apallissat brutalment al Johnny i aquest havia quedat molt tocat.
Una nit, els dos petits (el Johnny i el Pony), van conèixer a una noia, la Cherry, una soc, però es van fer bons amics i es van explicar lo molt que patien cada una de les bandes, que els diners no arreglen res. De tornada cap a casa, mentre acompanyaven a la Cherry i a la seva amiga a casa amb el cotxe del Dally, es van trobar amb els chicots d'aquestes dues, elles van marxar amb ells, ja que anaven molt beguts i temien una baralla. Al arribar al barri, el Dally se'n va anar cap al bar de sempre i els dos nois es van quedar al solar estirats on es van adormir. Quan es van despertar, el Ponny va decidir tornar cap a casa, però al arribar tard, el seu germà Darry li va donar una bufetada després d'esbroncar-lo, el noi, espantat, va marxar corrents i va tornar al solar, on amb el seu amic van planejar d'escapar-se per fugir d'aquella miserable vida, però se'n van penedir de seguida, i al arribar al parc s'hi van asseure per pensar sobre tot el que havia passat. De sobte, van aparèixer els chicots de la Cherry i la seva amiga, anaven borratxos i van començar a barallar-se. Quan un d'ells tenia al Ponny amb el cap sota l'aigua de la font a punt de morir ofegat, el Johnny, li va clavar el ganivet (que duia des de la última baralla per poder-se defensar). A partir d'aquí, els dos nois van fugir cap al camp, allí s'amagaren en una església amb l'ajut del Dally que els proporcionà diners i una pistola. Quan ja va passar el perill, ell els va anar a buscar, però quan ja eren lluny de l'església, van veure com en sortia fum i van recular. Un cop allà es van adonar que a dins, rodejats de flames hi havia 7 nens atrapats. El Ponny hi va entrar i al seu darrera el Johnny, van treure tots els nens, però el Dally els va haver d'ajudar amb ells. Van acabar tots tres a l'hospital, el Johnny i el Dally, van sortir al cap de poc, i mentre el Ponny restava al hospital, es van lliurar juntament amb els seus amics i la resta de grups greasers a una baralla contra els socs, que tot i acabar malament, van guanyar. Al acabar, van tornar a l'hospital, on va morir el Johnny.
Estaven tots destrossats, sobretot el Dally. Al cap d'un parell de dies, quan el Ponny va despertar del xoc que li havia provocat la situació, el Dally va morir quan la policia, que el perseguia per haver robat, el va disparar (ell va treure una pistola, que no estava carregada, per tal de que el matessin) i va caure mort sota la llum d'un fanal. Els tres joves havien perdut en poc mes de 24 hores dos bons amics, i només es tenien els uns als altres, i es van adonar que havien de deixar les diferències entre ells i estimar-se i estar units. El Ponny, acaba reflexionant sobre el que el Johnny li va deixar escrit en una carta abans de morir, on deixa que no hi havia d'haver diferències entre la societat, i que s'han de saber valorar les petites coses i no créixer i endurir-se tant ràpid com estaven fent tots els nois pobres, del est-side.