ELS FONGS

La Micología

És la ciència que estudia els fongs. El coneixement dels fongs, o al menys la seva utilització, és molt antigua, tan antigua com el pa i el vi, en els que estan implicats fenomens de fermentació originats per fongs, o els ritus religiosos com fongs al.lucinogens dels indis mexicans i guatemalencs.

Fins la invenció del microscopi al segle XVI no es va poder conèixer bé els fongs. Es pot considerar com el "pare de la Micología" a Pier Antonio Micheli, que en el 1729 va escriure la obra "Nova Plantarum Genera".

Característiques dels fongs

• Organismes eucariotes (hi ha algunes excepcions).

• Portadores de espores.

• Sense pigments clorofíl.lics i per tant de nutrició heterótrofa.

• Reproducció em general sexual i asexual.

• Cos vegetatiu format, en general, per estructures ramificades i filamentoses.

• Paret cel.lular definida de quitina i/o cel.lulosa, pocs cops aussent.

• Inmóvils en la fase vegetativa, encara que pot haver-hi cèl.lules reproductores móvils.

• Organismes eucariotes:

• Eucariota: que posseeix un nucli veritable en el que l' ADN (Àcid desoxirribonuclei) està envoltat d' una membrana nuclear, oposada a procariota.

• Eucarpi: quant en el mateix tall són simultaneas les funcions vegetatives i reproductores, opostes a l' holocarpi

• Eustela: estela cilíndrica formada per costals vasculars anastomats.

• Portadores de espores:

• Escàbrit: amb rugositats.

• Escama interseminal: escama situada entre els fruits del receptacle de un capítul.

• Escapo: tall originari a partitr d' un bulb o rissoma desprovingut de fulles i que porta flors.

• Escapós: amb escap.

• Escariós: de consitencia mebranosa i seca, generalment translúcida.

• Esclerosit: estructura dura de resistencia a

• condicions desfavorables que germina en condicions

• favorables.

• Esclerosis de Claviceps purpurea

• Escotat:amb un tallat poc profund, generalment en dispoció apical.

• Escuamiforme: en forma d' escama.

• Escuamolós: recubert de petites escames, sinonim de lepidopte.

• Esféric: en forma d' esfera.

• Esferaciste: cel.lules esfériques de la trama de els basdicarps de Russulaceae.

• Espadice: inflorescencia en espiga simple o

• composta amb un fusell carnós y flors generalment

• petites, unisexuals i sense periante, i rodejades per

• una espata.

• Inflorescencia de Arum maculatum

• Espadiforme: en forma d' espassa.

• Espata: bràctea ample que envolta a una inflorescencia, pot ser monófila (una bràctea) o difila (dos bràcteas).

• Espatulada: oblong o ovalat apicalment a una base atenuada.

• Espermogina: estructura similar a un picnidi a on es produeixen espermacis.

• Espermaci: estructura unicel.lular semblant a una espora que es comporta com un gamet masculí.

• Espermacifor: hifa especialitzada en produir espermacis.

• Espermatització: tipus de reproducció sexual (plasmogamia) en la que

• s' uneixen un espermaci amb una estructura receptora.

• Espermatofit: vegetals que produeixen semilles.

• Espiga: inflorescencia racemosa en la qual les flors sentades es disposen a lo llarg d' un fusell erecte.

• Espigueta: unidad floral en la família Poaceae, consisten en dues peces bracteriformes que tanquen diverses flors.

• Espolón: prolongació allargada de la base de

• la corola o els pètals que sovint conté néctar.

• Flor espolonada de Centhranthus

• ruber

• Espolonat: amb espolen.

• Espora: unitat de diseminació de dimensions reduides.

• Esporangi: estructura en forma de sac que conté espores.

• Esporangiforo: hifa que porta un esporangi.

• Esporodoqui: estroma en forma de coixí recuberta de conidiofers.

• Esporofil: organ amb esporangis.

• Esporofor: cualsevol estructura portadora de espores.

• Esporotol: tall que produeix espores, opostes a gametotall.

• Estilopodi: base del estil engrossada i

• persistent i moltes vegades nectarifera, propi de

• la família Apiaceae.

• Fruït de Daucus carota

• Estivació: sinonim de foliació.

• Estolón: brot lateral que enraiza i origina nous individus per propagació vegetativa, pot ser epigea o subterranea.

• Estolonifer: provist de estolons.

• Estomio: apertura del esporangi dels llits per on son lliurades les espores.

• Estriat: provist de estries, canals estrets i llargs.

• Estrigós: cubert de pels rigits i algo punxants i amb base bulbosa.

• Estrobiliforme: en forma de pinya.

• Estrobil: estructura en forma de pinya, generalment format per un conjunt de esporofiles i bracteas asociades dispostas en espirals apretades.

• Estrofiolar: relatiu al estrofil.

• Estrofil: escrecencia seminal que es forma a partir del funicle o del rafe junt amb un fil.

• Estroma: estructura somatica compacta en la

• que es formen fructificacions.

• estroma de Diatripe macowaina

• Esquizocarpi: friut sec e indhescent procedent

• d' un ovari pluricel.lular i sencarpio que en la

• maduressa es descomposa ne mericarpis.

• Fruït de Malva tournefortina

• Estambre: organ de la flor que porta els sacs policons, el conjunt forma el andreceo, corresponent al microsporifol.

• Estamidonal: relatiu a els estaminodios.

• Estaminodio: estambre esteril.

• Estandarte: pétal superior i, en general el de majors dimensions, en la corola de la família Fabaceace, sinonim de vexil.

• Estatospora: espora de respós ornamentada de les algues Chrysophyceae.

• Estela: sinonim de cilindre vascular central.

• Esterigma: apendix hifal que conté una basidiospora, un conidi o un esporangi.

• Estigma: part distal del carpel, receptiva i lloc de germinació de els grans de polen.

• Estil: prolongació del ovari al final del qual apareix l' estigma.

• Estilopodi: en la família Apiaceae, base del estil engrosada i nectarifera.

• Estlospora: picnidiospora allargada o baculada.

• Estip: peu de uhn basidicarp o ascocarp.

• Estipula: apendix foliar en la base del pecíolo, generalment apareixen per parelles.

• Estipulat: amb estipules.

• Nutrició heterótrofa:

• Helofit: acuatic anfibi, amb part sumergida i part aerea per damunt de l' aigua.

• Hemicriptofit: forma vital en que la planta passa l' època desfavorable en forma de roseta basal de fulles pegades al sòl.

• Hemiligula: en els capítuls, lígula amb menys de cinc dents.

• Hemiparàsit: parcialment paràsit, amb capacitat fotosintetica i arrels hausteras.

• Hemítrop: primordi seminal subjecte per el funicle cap a la mitad de manera que la línea que uneix el micropilo amb la calassa forma un angul recte amb el funicle.

• Hermafrodita: que presenta organs sexuals masculins i femenies a la vegada, en las flors amb andreaci i gineaci.

• Hesperiode: fruït procedent de un ovari supero, generalment de deu carpels i sincarpi, amb pericarpi aromatic i prim, mesocarpi esponjós i endocarpi membranos revestit de pels jugossos que constitueixen la part comestible, típic en el genere Citrus.

• Heterecia: necessitat de un fong de completar el seu cicle vital en més de un hoste.

• Heterobasidi: estat el que apareixen nuclis geneticament diferents en el mateix organisme.

• Heterociste: cel.lula diferenciada en las cianofitas implicada en la fixacció de nitrogen i formació de hormogenis.

• Heteroconto: amb flagels diferents en tamany o forma.

• Heteroico: rojas que requereixen dos hostes per a completar el seu cicle vital.

• Heteromer: estructura liquencia en la que se poden diferenciar capes o extrats.

• Heterosper: que presenta heterosporia.

• Heterosporia en els llits, amb dos tipus de espores, microspores i macrospores, oposades a homosporia.

• Heterotrico: forma de creiexement en la que apareixen filaments prostrats sobre el sustrat dels que surten filaments erectes.

• Heterotrofec: que s' alimenta a partir de materia organica ja sintetitzada, oposada de autotrofor.

• Quitina:

• Quercína: pertany al genere Quercus.

• Quilla: el conjunt dels petals més interns, amb forma de barqueta, que apareix en les flors de la família Fabaceae.

• Quitosomes: orgranul citoplasmatic que conté quitina sintetasa que interve en la sintesí de quitina.

• Quitina: poliscaridc constituit

• per unitats de glucosa i nitrogen,

• propi de la paret cel.lular de molts

• fongs i característic dels artropodes

• Cel·lulosa:

• Cèl·lula aneja: cada una de les cèl.lules que acompañen als tubs cribosos dels fusells vasculars de les nagiospermas i que s' originen en la mateixa cèl.lula mare.

• Cèl·lula subsidiaria: cada una de les cèl.lules oclusives dels estomes, denominades també cèl.lules adjuntes.

• Cèl.lulosa: carbihidrat que forma

• major part de les parets cel.lulars

• vegetals, els seus hierosils origina

• celobiosis i posteriorment glucosa.

• Cement polínic: substancia que uneix els grans de polen en les plantes entogames per la seva dispersió adjunta.

• Cenocarpi: fruït compost resultat de la concrescencia dels fruïts d' una inflorescencia. Sinonim de sorosis i sincarpi.

• Cenocit: sense parets que es separin dels nuclis en cèl.lules.

• Cenobi: associació de talofits que duren una sola generació (tots moren simultaneament a difèrencia de la colònia) i els elements descendeixen d' una mateixa cèl.lula mare.

• Centriol: organul cèl.lular constituit per nou unitats fibrials cada una constituida per tres microtibuls, asociat als flagels i usades mitotiques, tipiques de cèl.lules mòvils i animals.

• ELS FONGS

• La cèl.lula fúngica

• El nucli

• presenta una doble membrana amb els poros característics

• particularitats:

• Amb freqüencia la membrana nuclear no es desfà durant la mitosis ni la meiosis, l' aparell filiforme queda limitat al espai nuclear.

• La separació dels cromosomes en anafase es sovint asincronica.

• En la telofase la membrana nuclear s' estrangula i parteix completant-se les membranes resultants desprès de la metafase els cromosomes estan pegades a la membrana nuclear.

• Els cromosomes son freqüents petits i granulars, encara que poden ser filamentosos, sols en casos excepcionals estan lligades la divisió nuclear i la divisió citoplasmatica, no s' observa per tant una placa ecuatorial neta.

• Segons la dotació cromosomica les cèl.lules (hifes) són:

• Monocariotes, amb un sol nucli, generalment haploide, en alguns casos es diploide i s' utilitza el nom sincariotic.

• Dicariotes, amb dos nuclis, sempre haploides, resultants del proces de dicariotització, poden ser a la seva vegada:

- heterocariotes, amb almenys 2 nuclis geneticament diferents.

• homocariotiques, amb 2 o més nuclis geneticament semblants.

LA MITOSIS

Miceli: conjunt de hifes del tall de molts fongs.

Micobionte: component funginci dels liquens.

Microfil: fulla petita, sense vascularització o filament vascular simple, sense interstici foliar associat al traçat.

Micorrissa: unió simbiotica entre una planta superior amb les hifes de un fong.

Micorrissic: o micotrofic, que desarrolla microrrisses obligades si necessiten la micorrisses per a viure, o micotrofic facultatiu quan es pot prescindir de la micorrissa.

Microestibil: estribil masculí portador de microsporofils.

Micropil: apertura que deixa els tugments en els primordis seminals.

Microspora: espora que originara gametofits masculins, en les plantes amb flors estat uninucleat del gra de polen.

Microsporifol: esporifol que produeix microsporangis, en les plantes amb flors corresponents al sac polinic del estambre.

Midriatic: que produeix midriasis o dilatació de la pupila.

Mirmecofilia: fenomen de disperció de fruïts i/o semilles per medi de les formigues.

Mitosis: proces de dicisió d' una cèl.lula.

Mitriforme: en forma de mitra o gorro.

Mixambea: cèl.lula amboide en els mixomicets.

LA MEIOSIS

Medifix: subjecte per la seva part mitjana.

Megaestrobil: estrobil femení portador de megasporofilis.

Megasporingi: en els llits heteroaspers el esporangio que conté la megaspora o macrospora.

Megafil: fulla aplanada, grand vascularitzada, oposada a microfil.

Megasporangi: en els llits heteroaspers el esporangi que conté la megaspora o macrospora.

Meiosis: divisió cèl.lular doble en la que hi ha una reducció del numero de cromosomes a la mitad.

Meiospora: espora resultant de la meiosis, tipicament son els fongs zigosporas, ascopores o basdiospores.

Membranos: prim, traslucid i elastic.

Meristema: teixit amb capacitat de creiement.

Meristematic: propi o relatiu del merisistema.

Mericarpi: cada una de les unitats en les que es fragmenten un fruït esquizocarpi i que produeixen cada una de un carpel.

Mesocarpi: capa intermedia del pericarpi, entre el ectocarpi i el endocarpi, corresponent al mesofil de la fulla capelar.

Mesoic: o era secubdaria, de uns 180 millons de anys de duració i desarrollada fa una 240 anys millons d' anys, se separa en Tirasic, Jurasic i Cretaci.

Metabasidi: part del basidi on ocurreix la meiosis.

ELS FONGS

El tall

El tall dels fongs

Pot ser de tres tipus

1. estructura micel.lular, conjunt de hifes que forma un miceli.

2. cèl.lules levuriformes.

3. altres unides vegetatives (plasmodis, talls unicèl.lulars no gametades, etc.)

Cèl·lules levuriformes

Apareixen en la família Saccharomycetaceae (Endomycetals, Ascomycetes) i grups emparentats, ademés de en Deuteromycetes ( Blasidimycetidae) i Basidiomyceres (Ustilanginals: Sporobolomyces, Rhodotorula). Les llevadures són estudiades per la Zimologia.

Es caracteritzen per que

• predomina la gemació davant a la formació de hifeso constitueix la única forma de desenvolupament, i en aquest cas la gemació serà la forma de creixement i multiplicació.

• germinació de les espores similar a la dels fongs micelars (d' aqui la seva conexió sistematica)

• depenen de les condicions del medi o en cultius vells la forma levuriforme pot formar hifes

• se poden passar per un estat intermedi de pseudohifes amb estructures allargades i posteriorment apareixen hifes veritables amb septes.

• poden apareixer canvis de micelis hifals a talls levuiformes en certs fongs al canviar les condicions del medi.

• Fases de la gemació

• 1.comença amb la desintegració de la paret cèl.lular i forma un

• poro.

• 2. a través del poro surt part del protoplas de la cèl.lula mare amb

• un o més nuclis

• 3. la cèl.lula filla (gemma) creix fins a arribar al tamany aproximat

• de la cèl.lula maresense arribar a aplicar el poro.

• 4. separació per estretisme del itsme.

• Altres talls vegetatius

• Apareixen variïs:

• unitats unicèl.lulars no gemants i freqüentment despullades en Chytridiomycetes, Hipochytridiomycetes y Tricomycetes.

• talls plurinuclears despullats en fongs inferiors (plasmodis en mixomicets, Div. Gymnoycota).

• Reproducció dels fongs

• La reproducció dels fongs implica la formació de nous individuos que poseeixen totes les característiques de la espècie, poden ser de dos tipus, asexual i sexual.

• Reproducció asexual: somatica o vegetativa, no hi ha unió de nuclis, de cèl.lules sexuals o de orgàns sexuals.

• Reproducció sexual: implica la unió de dos nuclis.

• Segons la implicació del tall en la reproducció sexual respecte a la formació de estructura u orgàns sexuals es distingueixen dos tipus de fongs:

• Holocarpis: el tall sencer es converteix en una estructura (orgàn) reproductiu. Les fases somatiques i reproductiva no coexisteigen.

• Eucarpis: els orgàns reproductors surgeigen unicament d' una porció del tall, la resta continua les seves activitats somatiques normals

• Reproducció asexual

• inclueix cualsevol mètode de propagació de nous individuos o producció de cèl.lules reproductores especialitzades (espores) sense intervenció de sexualitat.

• permet la producció de numerosos individuos.

• es sol repetir varies vegades en el cicle vital.

• Tipus de reproducció asexual:

• 1.Fragmentació del soma, cada fragment es transforma en un nou individuo, pot ser irregular o regular, la fragmentació regular dona lloc a dos tipus importants:

• artrospores: les hifes es descomponen en les cèl.lules que les formen i es comporten com espores.

• clamisopores: les hifes es fragmenten en les cèl.lules i es recubreixen la paret.

• 2.Fisió o escisió de cèl.lules somatiques per donar dues cèl.lules filles per constricció i formació d' una paret cèl.lular.

• 3.Gemmació de cèl.lules somatiques, formació de una petita evaginació (gemma), a la qual migra un nucli fill, cada gemma creix i es separa produint un nou individü.

• 4.Esporulació: producció de esporesque germinen originant un tub germinal que desarrollara el miceli. Són molt variables en forma, color, tamany i número de cèl.lules. Alguns fongs produeixen un sol tipus de espores, altres arriben a produïrne fins a 4 tipus diferents. Poden ser de dos tipus:

• esporangiosporas: espores produïdes en esporangis, els esporangis són estructures saciformes, en el que el seu contingut es converteix en la seva totalitat per segmentació en una o més espores que estàn rodejades per una paret esporal. Poden ser de dos tipus:

• · zoospores: mòvils, uniflagelades o biflagelades, amb flagels llisos o barbulats

• (amb mastigonemas).

• · aplanospores: inmòvils.

• conidis: (conidiospores) espores produïdes en el apis o costats de les hifes.

• Reproducció sexual

• Implica la unió de dos nuclis compatibles i se separen en les següents fases:

• 1.Plasmogamia: la unió de els dos protoplasts i la reunió de els dos nuclis en una cèl.lula

• 2.Cariogamia: unió de els dos nuclis, posterior a la plasmogagia.

• 3.Meiosis: pas del estat haploide, pot ser

• · cigótica (cicle haplobiotic-haploide)

• ·gametica (cicle haplobiotic-diploide)

• ·esporangial (cicle diplobiotic)

• Plasmogamia i cariogamia són casi simultaneas en els fongs primitius, pero estan separades en el temps i l' espai en els fongs més complejos, per lo qual les cèl.lules tene dos nuclis geneticament diferents (dicariotes i heterocariotes). Les hifes poden creixer duplicant els seus nuclis i mantenint la heterocariosis.

• Tipus de fongs segons la distribució dels sexes

• Monoics: amb orgàns masculins i femenins en el mateix tall, poden reproduir-se sexualment sols si son autocompatibles.

• Dioics: els orgàns sexuals estàn separats en individuos en individuoes diferents

• Sexualment indiferenciats: les estructures sexuals són morfòlogicament indistingibles.

• Compatibilitat dels fongs

• Se distingeixen diferents tipus de fongs segons la compatibilitat

• homotalics, són sexualment autofèrtils, poden reproduir-se per si mateixos.

• heterotalics, els talls són sexualment autoesterils, requereixen un altre tall de tipus diferents, poden ser de dos tipus:

• · biporals (unifactorials), els talls poden ser de dos tipus segons la

• compatibilitat, gens A1 i A2.

• · tetrapolars (bifactorials), hi ha 4 tipus de tall (individuos), la compatibilitat

• es regula per dos parts de factors A1A2 i B1B2 en dos cromosomes

• diferents, sols es possible el cigot A1A2B1B2

• homotalics secundaris, en alguns fongs heterotalics biporals durant la formació de les espores actua un mecanisme per el que dos nuclis de tipo d' apareament oposats passen al interior de cada espora que al germinar dona un tall amb nuclis a! i A2 comportanse com homotalic.

• Tipus de cicles vitals

• 1. Haplobiotnic (monogènetic): sols hi ha un tipus de tall (haploide o diploide).

• 2. Diplonbiotnic (digenetic): un tall haploide alterna amb un tall dalpoide. Sols els Oomycetes presenten un miceli diploide i les gametes són haploides

• Els gametes

• Són els orgàns sexuals que produeixen cèl.lules diferencials amb un o més nuclis gametics.

• Poden ser de dos tipus:

• Isogametangis: morfològicament indistinguibles i produeixen isogametes també indistingibles.

• heterigametangis: morfològicament diferents i produeixen heterogametes, són de dos tipus:

• · anteridis, masculins.

• · oognois, femenins

• Clase Myxomycetes

• (Divisió Gimnomycota)

• Característiques generales

• Fase somàtica de vida lliure, acèl.lular i plurinucleada (plasmodi), que es comporta com una unitat, donant a la fi fructificacions.

• En condicions adequeades (aigua lliure) es formen cèl.lules flagelades (=cèl.lules juntes).

• Les espores es formen dins de un esporofer que presenta un periode (capa) que rodeja a les espores (endoespores), excepte en la subclasse Ceratiomyxomycetidae (exoespores).

• Considerats per alguns autors com animals (Micetozoos, per De Bary, 1887), ja presenta caracters intermedis entre animals i fongs.

• estructura i fisologia de caràcter animal (fase somàtica reptant cèl.lular, el plasmodi).

• espores amb pared cèl.lular ben diferenciada, en esporofors inmòvils.

• La gran majoria viuen en llocs frescos, sombrejats i humits: sobre fusta en descomposició de boscos o sobre la gespa en llocs aberts.

• Es coneixen unes 450 espècies de distribució cosmopolita.

• Alimentació: bacteris, protozoos i altres organismes petits.

• Classe Plasmodiophoromycetes

• Divisió Mastigomicota

• Característiques generals

• endoparàsits obligats de plantes, algues i fongs.

• provoquen hipertrofia del hoste, augmentant el tamany per desarrollament anormal de la cèl·lula i provoquen hiperplasia del hoste per multiplicació anormnal de les cèl·lules.

• En les plantes vasculars origina enclaustrament per destrucció de l' aparell vascular

• dues espècies tenen impòrtancia econòmica.

• fase somàtica plasmodi desarrollat dintre de les cèl·lules del hoste amb dos tipus de plasmodi.

• zoospores amb 2 flagels desiguals, anteriors (cistiques i esporanginals)

• en algunas fases vitals apareix un tipus de divisió nuclear especial, divisió cruciforme, la divisió es tancada, els cromosomes es disposen en un anell discontinüo en l' us alrededor del nucli, quant els cromosomes es mouen un anell de cromosomes va a parar a cada pol

• divisions cruciformes observades en zoosporangis en desarrollament i en plasmodis cistogenics abans de la formació de les cistes.

• divisió que pretent la formació de les cistes meiótiques.

• s' ha observat una fase acariótica en els plasmodis desprès de les divisiones cruciformes, el nucli no es tenyeix, se suposa que es la profase de les divisions no cruciformes.

• Classe Oomycetes

• Divisió Mastigomycota

• Característiques generals

• 1.zoospores biflagelades amb un flagel barbulat

• dirigit cap endavant i un altre llis cap

• endarrere (menys excepcions)

• 2. paret cèl.lular principalment de glucans

• encara que també amb cèl.lulosa, no hi ha

• quitina (hi ha ecepcions)

• 3. reproducció sexual per oogamia, per

• gametangiogamia (copulació-contacte

• gametangial)

• 4. meiosis gametangial: nuclis somátics

• diploides, cicle haplobiontic-diploide.

• Phytophtora infestants

• Fongs els quals el seu origen no es considera monofilétic junt amb la resta de Mastigomycota y Amastigomycota. Alguns autors pensan que derivan de l' ordre Siphonoclades.

• Classe Oomycetes

• Divisió Mastigomycota

• 1. zoospores biflagelades amb un flagel barbulat dirigit cap endavant i un altre llis cap endarrere (menys excepcions).

• 2. paret cèl.lular principalment de glucans encara que també amb cèl.lulosa, no hi ha quitina ( hi ha excepcions).

• 3. reproducció sexual per oogamia, per gametangiogamia (copulació-contactegametangial)

• 4. meiosis gametangial: nuclis somàtics diploides, cicle haplobiontic-diploide.

• Un fong molt característic en aquests casos i del grup dels Oomycetes es la Phytophtora infestants.

• Fongs els quals el seu origen no es considera monofilétic junt amb la resta de Mastygomycota y Amastigomicota. Alguns autors pensan que derivan de l' ordre Siphonoclades.

• Classe Zygomycetes

• Divisió Amastigomycota

• Característiques generals

• tall constituit per un miceli desarrollat de hifes cenocítiques, la majoria amb un miceli reduït i en alguns casos amb septes.

• reproducció sexual per esporangioespores, clamidospores o en alguns casos per gemació.

• reproducció sexual per gametangia amb la formació de un zigoesporangi que conté una zigoespora, en alguns casos no es coneix.

• nutrició: saprofits o paràsits, incluits patogens per a l' hombre

• importancia económica: fermentació d' aliments, extracció de enssimes i asossiació en microrrisses.

• especialitzacions:

• · dispersió de espores: 'escopeta fungica' de Pilobolus

• · germinació repentina i propulsió forçada de espores sexuals en

• Entomophthorals.

• · mecanismes de captura d' animals de Zoopagals.

• Classe Tricomycetes

• Divisió Amastigomycota

• Característiques generals

• fongs associats de forma obligada amb artropodes vius.

• habiten en l' intestí del hoste (excepte una espècie).

• units en el intestí posterior al revestiment quitinós mitjançant al órgan (cèl.lula) de fixació.

• miceli que no penetra en els teixits del hoste.

• absorbeixen nutrients del intestí, simbionts obligats o comensals, en el que els hostes poden beneficiar-se (mutualisme).

• no hi ha relacións molt especifiques entre Tricomyctes i els ostes, varies espècies poden compartir el mateix artropod.

• miceli de longitud limitada, pot presentar septació regula, molt característic, con una perforació típic: paret enxamplada de forma característica, abraçada al cantó de un tap arrodonit, no limitat per una membrana i opac als electrons.

• reproducció asexual mitjançant cèl.lules ameboides o esporangioespores.

• es produeixen tricospores (en un ordre), són esporangis exógens, dehiscents amb una sola esporangioespora uninucleada i amb un o varis apendixs filamentoses que serveixen per barrejar-se amb l' aliment del hoste i, estàn relacionats amb la permanencia del fong després de la muda del exoesquelet (transmissió passiva)

• reproducció sexual no confirmada, se observen zigoespores de forma de lent biconcàva després de la conjugació de diversos talls.

• zigoespores formada en el extrem de un zigoesporof, que es una branca hifal que parteix d' una de les dues cèl.lules conjugals o del tub de conjugació.

• Classe Protosteliomycetes

• Divisió Gimnomycota

• Característiques generals

• distribució cosmopolita

• tamany reduït

• no es coneix reproducció sexual

• presenten una fase assimiladora holozoica

• ingereixen aliment en forma de partícules sólides

• desprevinguts de parets

• talls constituits per: cèl.lules ameboides, cèl.lules ameboflagelades amb 1, 2, o variïs flagels.

• Classe Basidiomycetes

• Divisió Amastigomycota

• Característiques generals

• miceli de hifes ben desarrollat, septades

• produeixen basidioespores en basidis, unicèl.lularsm haploides o a vegades binucleats

• les basidioespores són el resultat de plasmogamia, cariogamia i meiosis, 4 basidioespores, homologues a ascoespores

• Importancia

• patogens, rojes (Uredinals) i tissons (Ustilanginals)

• destructors de fusta

• valosos per establir micorrisses

• comestibles (xampinyons...)

• el seu origen es pensa que és a partir de ascomicets.

• Classe Deuteromycetes

• Divisió Amastigomycota

• Característiques generals

• miceli amb hifes septades

• sols es coneix la reproducció per conidis, careixen de fase sexual o fase perfecta

• les seves fases conídiques (fases imperfectes) s' assemblen a les dels ascomicetsi, probablement són ascomicets que: han perdut la fase ascogena (fase perfecta o sexual) o, no s' han trobat la fase ascogena.

• en alguns pocs casos s' ha descubert que són basidiomicets

• presenten el fenomen de la paresexualitat, intercanvi genétic sense reproducció sexual

• unes 15.000 espécies, la majoria terrestres , alguns acúatics

• gran importancia económica per la seva patogenia o aplicació industrial (antibióstics)

• Estructures somàtiques

• cèl.lules levuriformes, Blasomycetidae

• miceli de hifes septades amb septes porades simples, ramificades, cèl.lules en general plurinucleades

• a vegades s' agreguen es esclerosis

• ELS BOLETS: fongs comestibles

• Els bolets són un aliment molt apreciat, bé com a complement d' alguns menjars, bé com a plat únic. El seu sabor i textura fan que aquests fongs siguin molt buscats. Però, a banda de les seves virtuds culinàries, anar a buscar bolets resulta sovint una experència molt divertida. cada cop són més les persones que, durant els mesos que dura la temporada, remouen els boscos catalans per aconseguir bolets.

• Però, alhora, l' afluència massiva als boscos ha impactat en el fràgil ecosistema natural. Algunes persones, sovint sense pretendre-ho, danyen el medi ambient.

• Malauradament, cada any, quan arriba la temporada de bolets, es produeixen intoxicacions. La majoria de les mortals són degudes a la farina broda, (Amanita Phalloides). Ara fa uns anys es van notificar 31 intoxicacions per bolets tòxics; tres d' aquests van ser hospitalitzats. Això demostra lo poc que va informada la gent a buscar bolets. Aquí unes quantes recomanacions:

• Informar-se bé sobre les espècies per no pendre' n a casa dels que són incomestibles o tòxics.

• Colliu només els bolets que conegueu, si dupteu deixeu-lo.

• Talleu-los, no els arranqueu, procureu no fer malbé el medi ambient.

• Vigileu-ne l' estat, si els veieu que tenen petits bonys o s' estan descompossan, no els agafeu.

• No els posseu en bosses de plàtic, les bosses de plàtic apart de tardar molt en descompondres i fer malbé el medi ambient, crea una atmosfera que fa que els bolets es fassin malbé abans.

• Consumiu-los un cop cuits, perque es recomanable com també ho és possar-los a la nevera si no s' han de consumir aviat.

• Característiques dels fongs

• Organismes eucariotes (hi ha algunes excepcions).

• Portadores de espores.

• Sense pigments clorofíl.lics i per tant de nutrició heterótrofa.

• Reproducció em general sexual i asexual.

• Cos vegetatiu format, en general, per estructures ramificades i filamentoses.

• Paret cel.lular definida de quitina i/o cel.lulosa, pocs cops aussent.

• Inmóvils en la fase vegetativa, encara que pot haver-hi cèl.lules reproductores móvils.