ELS CRIMS

D'OXFORD

4t A ESPA

Maig 2007

Camp de Comunicació

Llengua i Literatura Catalana

ÍNDEX

1. Introducció..................................................................................................3

2. Personatges principals

2.1 Guillermo..............................................................................................4

2.2 Arthur Seldom......................................................................................4

3. Personatges secundaris

3.1 Inspector Petersen..................................................................................6

3.2 Lorna......................................................................................................6

3.3 Beth........................................................................................................6

3.4 Mrs. Eagleton.........................................................................................7

3.5 Emily Bronson.......................................................................................7

3.6 Frank Kalman.........................................................................................8

3.7 Ralph Johnsn..........................................................................................8

3.8 Michael...................................................................................................9

3.9 Víctor Podorov.......................................................................................9

3.10 Ernest Clark..........................................................................................9

3.11 El músic del triangle.............................................................................9

3.12 Caitlin..................................................................................................10

3.13 Johnny i Sarah......................................................................................10

3.14 Tinent Sacks.........................................................................................10

3.15 Filla Petersen........................................................................................10

3.16 René Lavand.........................................................................................10

3.17 Andrew Wiles.......................................................................................10

3.18 La primera esposa d'Arthur Seldom.....................................................11

3.19 John i Sammy........................................................................................11

3.20 Periodista...............................................................................................11

3.21 Agent Wilki...........................................................................................11

3.22 Kim i Kurt..............................................................................................11

4. Argument........................................................................................................12

5 Conclusions / Opinió........................................................................................14

Introducció

Els crims d'Oxford és una novel.la policíaca de trama aparentment clàssica que amb el

seu sorprenent desenllaç es revela com un magistral acte de prestidigitació.

L'autor ens trasllada a l'Oxford universitari i, concretament a l'Institut de Matemàtica:

“ànima mater” de la lògica i la intel.ligència.

Si al principi de la narració el problema es redueix a resoldre una sèrie matemàtica i de

crims, Martínez pretèn després abarcar reflexions sobre les idees de Kant, Aristòtil, les

teories dels pitagòrics i els jocs de llenguatge de Wittgenstein, fins els famosos

teoremes de Gödel i Fermat. Tota aquesta trama combinada amb un alt grau de precisió

i eficàcia dóna com a resultat una novel.la indispensable pels amants de les intrigues i

els enigmes.

Personatges principals

Guillermo

Ës l'autor i narrador de la novel.la. En cap moment se'n diu el seu nom però a la

pàgina 49 escriu: “Vaig sentir que pronunciava el meu nom, amb un esforç

conmovedor, ensopegant amb la doble ela”, pel que he deduït que li deien pel seu

nom. Quan van ocórrer els esdeveniments aquest estudiant argentí tenia vint-i-dos

anys. S'havia acabat de graduar com a matemàtic a la Universitat de Buenos Aires

i la seva tesi de llicenciatura tingué per títol “Els espais de Bronson”.Viatjà a

Oxford amb una beca per una estada d'un any, amb el propòsit secret d'inclinarse

cap a la Lògica i assistir al famós seminari que dirigia Angus MacIntyre. Havia

abandonat el tennis el segon any d'universitat i al poc temps d'arribar tornà a

jugar-hi amb en Johnn, en Sammy i na Lorna.

Sempre va creure que faria una carrera d'humanitats però el que el va atreure fou

“la mena de veritat que enclouen els teoremes: atemporal, immortaL, suficient en

si mateixa, i absolutament democràtica”.

Arthur Seldom

Home alt de front ample i ulls petits transparents i enfonsats, amb una cicatriu

notòria a mentó.Tenia cinquanta-cinc anys i el seu aspecte era jovenívol.

Professor escocès, era considerat un dels quatre genis de la Lògica i una llegenda

entre els matemàtics. El seu teorema més famós era “La prolongació filosòfica de

les tesis de Gödel”. Tenia una gran varietat de treballs i el seu últim llibre, una

obra de divulgació sobre sèries lògiques estava exhaurit des de feia dos mesos.

D'aleshores ençà Seldom desaparagué del circuit de congresos.

El seu tutor d'estudis va ser Harry Eagleton, marit de Mrs. Eagleton, la primera

assassinada., i fou amic del fill d'aquests, Johnny, i la seva dona Sarah.

Va conèixer la mare de Beth, Sarah, quan aquesta començà a estudiar física i ja era

la xicota de Johnny. En aquella època anaven sempre a jugar a bitlles i a nedar tots

tres plegats.Ès, potser aleshores, quan hi va haver alguna cosa més que amistat

entre Seldom i Sarah. El 25 de juny de 1967, quan es dirigien a Clovelly a passar-

hi el cap de setmana varen tenir un accident de cotxe on van morir la seva esposa i

els seus amics inseparables. Ell, l'únic supervivent, va viure al Radcliffe Hospital

dos anys sencers i després va haver de tornar-hi cada setmana durant tot un altre

any. Ès allà, durant la seva convalescència, on va conèixer na Lorna que li va

deixar bona part de les seves novel.les policíaques.

Visitava totes les tardes al Radcliffe un pacient del segon pis: Frank Kalman.

Na Beth li deia “oncle Arthur”, i el fet de rebre una nota seva dient: “He

fet una cosa terrible. Si us plau, si us plau, necessito que m'ajudis, papa” fou el

motiu que el dugué a protegir-la i amagar el crim en una sèrie de crims (sense

assassinats),acompanyats d'una sèrie lògica.

Personatges secundaris

3.1 Inspector Petersen

Inspector de Scotland Yard. Era un home alt, prim, canut i de mirada penetrant.

Tenia els pòmuls esmolats i un aire tranquil però resolut d'autoritat.Era minuciós,

exhaustiu i implacable. Era difícil de saber si era exemplarment modest, o més

aviat la mena de persona que s'estima més no deixar saber res de si mateixa per

esbrinar-ho tot dels altres. D'ençà dels assassinats no dormia i la filla el trobà

algunes vegades despert a la matinada tractant de llegir llibres de matemàtiques.

Lorna

Companya preferida de dobles (tennis) del narrador que tenia uns cops de fons

segurs i elegants. Infermera irlandesa de la sala de Raigs X del Radcliffe Hospital,

de cabells rogencs flamejants, ulls verds lluminosos i seductors i cames llargues

bronzejades. Era propietària d'un Volvo vermell i tenia un gat anomenat Sir

Thomas.Vivia en un apartament, un poc desordenat, a la part alta (segon pis) d'un

gran casalot victorià. La llibreria de la seva petita sala era plena de novel.les

policíaques i al dormitori, sobre la tauleta, tenia el llibre de Seldom sobre les sèries

lògiques, furiosament subratllat, amb anotacions illegibles als marges. Era una noia

amb molta passio pels crims. Va fer l'amor amb el narrador un parell de vegades.

Beth

Noia alta i prima de cara angulosa i ulls intrigants d'un color blau fosc. Tenia la

pell seca, colrada i tibant com si haguès estat massa exposada a l'aire lliure. Això li

donava un aspecte saludable, alhora que feia témer que aviat es marciria. Tenia 28

anys i tocava el violoncel a l'orquestra de cambra del Sheldonian Theatre.

Tenia els dits llargs, amb ungles curtes i meticuloses i el polze era prim i molt petit

perquè encara se'l xuclava a la nit. Envejava al narrador per fer l'efecte de ser

lliure. Detestava tocar el violoncel, que des de feia molt de temps no significava res

per a ella, i odiava haver d'encarregar-se tothora d'una invàlida: la seva àvia Mrs.

Eagleton, per això la va matar i com a única familiar directe d'ella era hereva d'una

“modesta fortuna”. Era filla de Johnny i Sarah.

Mrs. Eagleton

Vídua de Mr Eagleton, antic professor d'Emily Bronson. Anciana amable i discreta

d'ulls brillants i moviments vivaços, amb els cabells blancs i flonjos, pentinats en

cura en una orla cap a dalt. Era invàlida, usava una cadireta amb motor i sempre

duia una manta als peus. Havia estat una de les moltes dones que durant la guerra

ajudà Alan Turing a desxifrar els codis nazis de la màquina Enigma. Va ser allí on

va conèixer Mr. Eagleton. Tenia una pensió per herois de guerra. Jugava a

l'scrabble sempre que podia. Lluitava des de feia temps amb un càncer, i l'havien

ingressat diverses vegades al Radcliffe Hospital. Però el resultat de les darreres

anàlisis indicaren una remissió parcial. Era l'avia de na Beth que d'ençà que era

una nena se'n va fer càrrec d'ella perquè els seus pares moriren en un accident.

El primer dimecres de maig de 1993, és trobada assassinada a casa seva pel

narrador i Seldom. Era la primera víctima.

Emily Bronson

Directora del narrador. Era professora de St. Anne's. Li havia suggerit al seu

alumne que s'allotjàs a casa de Mrs. Eagleton. Tenia uns 50 anys i físicament era

diminuta amb els cabells molt llisos i blancs, subjectes sobre les orelles amb

passadors, com els d'una col.legiala. Els seus ulls eren d'un blau celeste esmorteït,

gairebé blanquinós. Tenia un aspecte mongívol i una mica tímid. Era modesta tot i

que de vegades podia mostrar un humor agut i incisiu. Anava a l'Institut amb una

bicicleta massa gran per a ella.

Frank Kalman

Continuador dels treballs de Wittgenstein. No era un lògic professional, mai no va

ser un matemàtic de papers i cogressos. Quan li detectaren el càncer del llenyataire

volgué provar en ell mateix un experiment i es va autolessionar amb una pistola de

claus. Estava ingressat al Radcliffe i tan sols era un crani amb uns quants cabells

grisencs i llisos perquè el cos s'havia consumit sota el llençol. Seldom el visitava

cada tarda. El pacient que hi havia al llit del seu costat fou la segona víctima.

Ralph Johnson

Pare de Caitlin, la nena que necessitava un trasplantament de pulmó. Tenia la barba

una mica crescuda, la mirada llunyana i els ulls envermellits com si no hagués

dormit en molt de temps. La seva veu era ronca i tenia la vehemència d'un

autodidacte. Desprenia un baf acre i penetrant de la transpiració de la camisa

arrugada. Tenia el to de veu impotent i angoixat. No surtia de l'hospital des de feia

tres mesos i llegia tot el que tenia alguna relació amb trasplantaments. L'últim

llibre era “Dels Pitagòrics a Jesús”. Des que li van negar per segona vegada un

pulmó per a la seva filla va començar a concebre les primeres idees per a matar als

10 nens de l'equip de bàsquet d'una escola de nens amb la síndrome de Down.

Michael

Company de Beth a l'orquestra i també sentimental encara que estava casat. Tenia

la cara alegre i ingènua amb les galtes vermelles. Era molt alt i corpulent, però hi

havia una certa blanesa en les seves faccions. Un floc llarg i llis de cabells rossos li

queia sobre el front, i el moviment que feia de tirar-se'l amb dos dits endarrere era

un tic que repetia contínuament. L'assassinat de la velleta el deixà aterrit.

Víctor Podorov

Company rus de despatx del narrador. Era estudiant de doctorat de la petita ciutat

russa on s'organitzà un congrés dirigit per Seldom. Allà el conegué i li dugué els

seus treballs sobre el Teorema de Fermat, però Seldom estava massa enfeinat per

llegir-los. Wiles, alumne de Seldom, els va llegir, corregir i publicar.

Ernest Clark

El pacient del llit contigu al de Frank Kalman. Home vell de més de 90 anys que

estava en coma connectat a un respirador artificial des de feia anys. No tenia cap

família. Va participar a la II Guerra Mundial. Atribuiren la seva mort a causes

naturals però un puntet al braç, com la marca que deixa una injecció, va fer

investigar més profundament la seva mort. Era la segona víctima.

El músic del triangle

Vell percussionista de l'orquestra, que en el concert a Blenheim Palace va caure

mort degut a una aturada respiratòria. El seu metge, el doctor Sanders, l'havia

operat feia uns anys d'un enfisema pulmonar i amb prou feines s'explicà com

pogué aguantar-se dret amb la seva reduïda capacitat respiratòria. 3a víctima.

Caitlin

Nena ingressada al Radcliffe que necessita un trasplantament de pulmó.

Amb l'accident dels 10 nens n'hi troben un de compatible.

3.13 Johnny i Sarah

Pares de Beth. El primer era fill únic de Mr. i Mrs. Eagleton. Varen morir

juntament amb la dona de Seldom en un accident quan Beth era una nena. Sarah

estava una mica enamorada en secret de Seldom perquè a casa seva sempre estava

pendent de les seves visites.

Tinent Sacks

Tinent de Scotland Yard. Investigador i ajudant de l'inspector Petersen. Després de

la 1a mort tenia la tasca de vigilar les persones que poguessin acostar-se a Seldom.

Filla Petersen

Al.lota rossa de somriure cordial. Per distreure el seu pare de la feina, el va dur per

primera vegada al concert de Blenheim Palace.

3.15 René Lavand

Mag. Als 10 anys patí un accident que el deixà manc.Tenia el nas ganxut, el bigoti

negre i els cabells llisos i blancs.La mà gran i ossuda tenia taques de vellesa

Andrew Wiles

Antic alumne de Seldom. Demostrà la conjectura de Shimura-Taniyama i aquell

any, 1993, provà l'últim teorema de Fermat a Cambridge.

3.18 La primera esposa d'Arthur Seldom

Era de Buenos Aires. Treballava de restauradora al museu Ashmolean,en el gran

fris assiri “El rei Nissam, guerrer infinit”. Va morir a l'accident de cotxe amb els

seus amics Sarah i Johnny.

3.19 John i Sammy

Companys de Tennis del narrador. El primer és fotògraf, nord-americà i té un bon

joc de xarxa. El segon és biòleg, canadenc, quasi albí, animós i infatigable.

3.20 Periodista

Cronista de l'Oxfod Times. Home llargarut amb rínxols grisos.

3.21 Agent Wilki

Enviat per Petersen a recuperar la nota enviada a Seldom al Merton College.

Kim i Kurt

La primera, és la nova assistent de la secretaria de l'Institut de Matemàtica.

El segon és el vigilant d'aquest Institut. Tenia la seva cambreta sota l'escala.

Conclusions / Opinió

Ens trobam davant una novel.la d'estil directa per la presència de diàlegs sobretot entre

Seldom i el narrador. El punt de vista narratiu es de “narrador testimoni perquè l'autor

utilitza la primera persona per uns fets dels que en va ser testimoni. L'espai narratiu o

on té lloc l'acció és a Oxford. El temps narratiu extern o quan ocorren els

esdeveniments és l'estiu de 1993, i el temps narratiu intern o manera de contar la

història és retrospectiva perquè comença “Ara que han passat els anys (...) m'ha arribat

des d'Escòcia (...) la trista notícia de la mort de'n Seldom”, i després continua que

explicarà “la veritat sobre els esdeveniments”. També ho reflecteix en el capítol 18:

“Guardo encara un exemplar de l'Oxford Times d'aquell dilluns”, i també a la pàgina

142, quan diu: “...ara me n'adono, hauria pogut penetrar (...) al fons del seu

pensament”. La categoria gramatical predominant són els verbs, carácterística que

indica acció dinàmica, i el temps verbal utilitzat per l'autor/narrador és el passat.

He destacat només dos personatges principals perquè és en ells dos en qui recau el

major pes de l'acció. Els restats personatges que intervenen en la història són secundaris

perquè estan entrellaçats amb els personatges pincipals, no tenen tant protagonisme i

intervenen en capítols aïllats. Dins aquest bloc he inclòs els personatges anomenats

“microscòpics”: són els que tan sols són citats dins la novel.la o creuen alguna frase

amb els protagonistes.

La novel.la denota la influència en Martínez de Sir Arthur Conan Doyle, que va ser, a

la literatura, amb el seu personatge Sherlock Holmes, el primer en emprar la criptografia

per a desxifrar enigmes per a resoldre crims. Oxford fou el bresol d'aquest escriptor,

que esdevingué paradigma d'aquest tipus de novel.la. Crec que Martínez, com a bon

matemàtic, ha triat aquest escenari, i en concret l'Institut de Matemàtiques, per a

desenvolupar l'argument, pel fet també de tractar-se d'un lloc on la lògica i la

intel.ligència sobresurten per excel.lència.

La primera part de la novel.la és misteriosa i intrigant amb la primera mort associada a

un símbol i l'aparició de la sèrie lògica que Seldom planteja a l'estudiant com a un

desafiament intelectual. Al capítol 7 el suspens és interromput: la lectura ja no és tan

fàcil i ràpida perquè està plena de tecnicismes matemàtics; hi ha certs diàlegs que he

hagut de llegir diverses vegades perquè m'han resultat un poc complicats els

raonaments lògics i filosòfics. A l'última part, els aconteixements tornen a recuperar

l'agilitat del principi, fins a arribar a resoldre primer la sèrie de símbols, seguit del

tancament del cas per part de l'inspector Petersen, després del fatal accident, i acabant

amb el que he trobat que és un final sorprenent: l'explicació de la veritat des

esdeveniments que anuncia l'estudiant a la cinquena línia només començar la novel.la.

He pogut apreciar la passió que transmet l'escriptor per les matemàtiques, la lògica i la

filosofia, i una petita projecció biogràfica del mateix Martínez: el narrador-protagonista

és un jove matemàtic argentí becat a Oxford (tal com ell).

Al llarg de la lectura m'ha cridat l'atenció el petit degoteig de paraules anglosaxones

que crec que són típiques de la parla argentina i que per tant a la traducció s'han

mantingut talment: fellow, college (10), close papers (44), dona (51), court (70), bed

and breakfast (89), copycat (103), punting (108), politeness (111), glide (180).

M'han captivat les petites històries o contes que hi ha dins la novel.la perquè a a

mesura que avançava en la seva lectura, em submergia dins aquell “mon”. Són:

el conte de l'escriptor italià Dino Buzzati (70-73); la història de la vida i consumpció

de Frank Kalman (76-81); la de Mr Jules Amberes (113); la del metge Howard Green

(122-123); la de William Burke (155); les històries del mag argentí René Lavand (176);

el cas de Mrs. Crawford (185-188); i la història del rei Nissam guerrer infinit (209-211).

A destacar una frase transcendental: “L'home no és més que la sèrie dels seus actes”.

4. Argument

Un jove estudiant argentí viatja a Oxford amb una beca per a estudiar Lògica.

La seva tutora Emily Bronson li recomana que s'allogi a casa de Mrs. Eagleton,

una velleta simpàtica que viu amb la seva néta Beth. Als pocs dies comença a

jugar a tennis amb tres companys més, entre ells la Lorna per qui té especial

interès. Un dia, quan tornava a casa, es troba davant la porta de la seva llogatera

amb un senyor que anava a visitar la seva amiga Mrs. Eagleton. Era el professor

Arthur Seldom i quan entren es troben amblèscenari del que sembla in assassinat.

La velleta havia estat ofegada amb un coixí. Comencen les investigacions per part

de l'inspector Petersen i la sospitosa és Beth perrò Seldom diu haver rebut aquella

tarda un missatge citant aquell domicili amb una hora concreta, les tres de la tarda,

i un cercle dibuixat. Aquí Seldom i l'estudiant comencen la seva amistat i van fent

suposicions filosòfiques sobre teories matemàtiques per descobrir l'assassí.

Seldom duu a l'estudiant a conèixer un amic seu, Fran Kalman que està agonitzant

a l'hospital. L'amistat entre Lorna i l'estudiant es fa més ferma i comencen a

flirtejar. Uns dies després a la porta del despatx de Seldom, el jove troba un altre

missatge amb el nom de l'hospital, una hora i un altre dibuix: dos parèntesi un

enfront de l'altre. El professor i ell pensen que el pròxim ha estat Frank però, en

realitat, es tracta del pacient del llit del seu costat, i que li troben una punxada

d'agulla a un braç com si li haguessin injectat algún verí. Les investigacions

apunten a un assassí en sèrie, que empra una sèrie lògica de símbols adreçats a

Seldom, com si d'un desafiament es tractàs. Un dia, en visitar Lorna a l'hospital on

fa feina, el jova s'assabenta dels pocs dies de vida que li queden a una nena que

espera el transplantament d'un pulmó que no arriba, i també coneix al seu pare:

un home impotent i desesperat.

Després de diverses hipòtesis, apareix el que sembla un altre assassinat amb un

altre símbol associat: un triangle. És el músic del triangle que toca a la mateixa

orquestra en què toca Beth. Però a diferència dels altres dos, sembla ser una mort

natural. El perfil psiquiàtric que Petersen ensenya a Seldom no els ajuden gens a

aclarir els crims, anomenats “imperceptibles”, i l'inspector demana al professor el

següent símbol per a la resolució de la sèrie lògica. Però vet aquí que succeeix un

fet esgarrifós: un autobús cau per un precipici, anomenat “el triangle cec”, i no ha

ha cap supervivent dels deu nens amb la síndrome de Down que hi viatjaven. Poc

abans de que succeís, a l'hospital havien rebut una telefonada anunciant: “El quart

de la sèrie és el Tetraktys. Deu punts al triangle cec”. El conductor era el pare de

la nena que esperava el transplantament del pulmó. Petersen ja tenia el culpable de

totes les morts: matà a Mrs. Eagleton, que coneixia per haver coincidit a l'hospital

quan ella anava a fer-se les revisions oncològiques. Simulà haver mort el pacient

del llit contigu al de Frank. I com que figurava a la llista del concert on va morir el

percussionista, Petersen també el culpà de la seva mort. Aquestes tres morts les

havia comès, segons l'inspector, per dur a terme l'accident i assegurar-se així

un pulmó per a la seva filla: “És difícil saber fins on arribaria un per el seu fill”,

havia dit Petersen.

De sobte l'estudiant ho va veure, allò que Seldom volia que veiés des del principi,

i el va anar a buscar perquè li expliqués tot. Seldom li exposà la veritat: el dia que

es trobaren davant la casa de Mrs Eagleton, havia rebut un missatge de Beth

explicant-li el que havia fet i va decidir d'amagar aquell crim en una sèrie de

suposats crims associats a uns símbols que ell anava deixant. Així va fer veure

assassinats que no ho eren. Però el darrer fou una coincidència: el pare de la nena

sabia la continuació de la sèrie i allò li donà una possibilitat per al seu pla.