1.- Situació geogràfica

LO
S BOSQ

IMANOS

2.- Descripció

Existeixen encara uns 65.000 boiximans o san (boiximà és un terme holandés). Els san són un clar exemple de com la cultura actual destrueix formes de vida ancestrals sense permetre la llibertat d'elecció a aquests pobles, estan sent molt pressionats per a que abandonin les seves terres.

3.- Situació actual

Quan van arribar els holandesos al segle XVII van començar a fer-los fora de les seves terres, però no era la primera vegada, doncs ja estaven molt pressionats per molt pobles negres ramaders i pels hotentots (emparentats amb ells però ja ramaders i no recolectors). Aixi tant els hotentots com els bantús i els europeus han perseguit a aquest poble. El desert de Kalahari (Botwana) era el seu territori però han estat obligats a viure en els suburbis de les ciutats patint l'atur, l'alcoholisme, la delinqüència, etc. Molts han perdut la seva identitat, la seva llengua i el sentit de la vida.

4.- Territori i orígens

Els sans no han viscut sempre en una zona determinada d'Àfrica, sinó que o han fet en molts llocs aïllats, cosa que prova la seva antiguitat. Estepes seques i desertes són el seu lloc més comú, però en un principi van viure al Nord-Est de l'actual Sudàfrica. Relats històrics, restes arqueologiques, llengua, pintures rupestres i estris dels san, trobats a tot el llarg d'aquest territori així ho proven. Són semblant els tasmants i altres individus del Sud-Est d'Austràlia. Són diferents als pobles de raça negre i són anteriors a aquesta, representen els primers pobladors del continent, inclús existeixen proves genètiques d'això, és a dir, són els més semblants a la primera població d'homo sapiens que va existir. Molts dels estris que utilitzaven són de pedra i d'aspecte molt primitiu. Poseeixen martells llençadissos i cistelleria en espiral.

5.- Com viuen en l'actualitat

La cacera és essencial per ells, però també mengen formigues, llangardaixos, gripaus, abelles i saltamartins. L'adornament de la cara i del cos es fa amb cicatrius que representen cada tribu. S'organitzen en petits grups autònoms units per llaços de sang o matrimoni d'entre 20 a 100 individus. Poden visitar-se uns grups a altres individualment per veure algun familiar o en petites partides per a intercanvis comercials (menjar, pells, armes, etc.) per un breu espai de temps.

Un caçador pot perseguir els animals que ha ferit pels territoris veïns, però els ha de visitar i compartir amb ells la seva caça; si no podria ser atacat. No existeixen aliances permanents i podria haver una baralla que duraria vàries generacions.

Les famílies només s'agrupen durant l'estació seca al voltant d'un pou, i en l'estació de pluja es separen pel territori que posseeixen en comú i que heretaran els seus descendents (si els governs els deixen). Cada família obté el propi aliment. Les dones recullen arrels baies, cucs, insectes i animals petits (tortugues, gripaus, etc.), també s'encarreguen de recollir aigua i fusta pel foc. Quan el terra és dur utilitzen un pal per cavar. Els homes surten a caçar tots els dies i tornen per la tarda, a no ser que segueixin a un animal. Depenent de l'estació i de l'animal, canvien els mètodes de caça. Un home surt sor a caçar amb un fill o un altre familiar a qui ensenyi. Utilitzen l'arc i les fletxes.

6.- Bibliografia

Internet. Google. Els boiximans.

6