1.- VARIABLES EXÒGENES I ENDÒGENES

En la major part d'ocasions per poder explicar o estudiar les causes que pot ocasionar un fenomen cal fer-ho a partir només d'alguns factors que siguin essencials i que ens interessin pel nostre estudi. Després caldrà comparar aquests factors amb la realitat. Això és el que anomenem model, és a dir, són formes per poder-nos aproximar a la realitat. Els factors amb els quals ens fixarem seran les variables del model.

Així per exemple, si volem dur a terme un estudi sobre un canvi polític en dues democràcies similars tenint en compte les interaccions entre govern i sindicats, podem tenir en compte la competència i monopoli sindical com a factors d'aquest model i que afecten a aquestes interaccions, és a dir, la fragmentació (competència) o no (monopoli) sindical pot afectar a la constitució de cadascuna de les democràcies.

Per altra banda, els resultats d'aquestes interaccions entre govern i sindicats poden donar lloc a diferents comportaments de govern, com per exemple cooperació o oposició.

D'acord amb aquests exemples, alhora de construir un model per tal de poder explicar i entendre el comportament dels individus s'utilitzen dos tipus de variables, per una banda les exògenes, que són variables independents i s'utilitzen per saber l'efecte que produeixen quan s'apliquen dins un model. Són les que nosaltres fixem per tal d'observar com afecten al nostre model. En el nostre cas serien la competència i monopoli sindical què pot afectar a les interaccions entre govern i sindicats.

En canvi, el resultat d'aquesta interacció, és a dir, la cooperació o oposició serien les variables dependents o endògenes d'aquest exemple. Per tant, les variables endògenes són la conseqüència de les variables exògenes. Quan s'aplica variables exògenes dins un model, aquest tindrà uns resultats o altres, i les variables exògenes seran aquests resultats.

2.- CONDICIÓ CETERIS PARIBUS

Atès que a la realitat es fa impossible estudiar tots els factors i causes que poden afectar a un determinat comportament dels individus, el que s'intenta és estudiar un comportament a partir dels factors o les causes que es creuen més adients, o les quines ens interessen més en el nostre estudi, sense tenir en compte la resta, són les hipòtesis de les què partim.

Així doncs, la condició ceteris paribus és el fet de mantenir constants tots els factors que afecten al model. Seguint l'exemple anterior on analitzàvem un estudi sobre un canvi polític en dues democràcies, només ens fixàvem en la interacció entre sindicats i govern per saber perquè havia succeït aquell canvi polític, per tant, no ens fixàvem ni si en els governs i havia majoria absoluta o si existien grups de pressió. Per tant, no teníem en compte la resta de factors.

Atès que no podem disposar de tota la informació, observem els aspectes que ens semblen més rellevants per explicar un determinat comportament, i ens remetem a l'expressió ceteris paribus, que vol dir, assumint que tota la resta permaneix constant.

3.- MODEL ESPACIAL

Atès que els diferents individus de la societat tenen diferents preferències individuals en relació a diferents qüestions, a l'hora d'escollir la persona que volen que els representi políticament, el que faran serà valorar totes les alternatives possibles a partir del programa que presenti cadascun dels candidats. Així valoraran cada proposta de cada candidat i escolliran el candidat amb més punts en comú amb els seus ideals. Dit d'una altra manera, el que faran serà agregar les preferències individuals i escollir la millor alternativa en relació amb la coincidència entre les seves preferències i les del candidat.

En aquest sentit, el model espacial és una eina per predir quina serà l'alternativa escollida, és una representació gràfica del model. El que es fa doncs, és ordenar les preferències en funció d'una o més variables (dimensions). Per exemple, en el cas d'una dimensió es distribuirien seguint una corba.

4.- RELACIÓ DE PREFERÈNCIA I RELACIÓ D'INDIFERÈNCIA

Davant una decisió tenim diferents possibilitats d'actuació i cadascuna d'aquestes possibilitats d'actuació ens dóna un resultat diferent, la relació entre aquests resultats és el que anomenem relació de preferència-indiferència. Així, l'individu ha de decidir i saber decidir si entre dos resultats possibles, A i B, prefereix A, prefereix B o si li són indiferents.

És a dir, quan la utilitat d'A és la mateixa que la de B és quan parlem d'indiferència, en canvi preferència seria quan la utilitat d'una (A) és més gran que la de l'altra (B), prefereixo la primera (en aquest cas A).

5.- MAJORÍES CÍCLIQUES

Considerem tres amics que volen decidir sobre que poden fer durant una calorosa tarda d'estiu i cadascun té diferents prioritats:

A: anar a la piscina (x)

B: jugar a bàsquet (y)

C: jugar a la consola (z)

a més, cadascun dels tres amics ordena les seves prioritats de manera que:

A: x>y>z; on A prefereix x a y i y a z

B: y>z>x; on B prefereix y a z i z a x

C: z>x>y; on C prefereix z a x i x a y

Els tres amics per decidir que faran decideixen fer votacions i l'opció que obtingui la majoria serà la vencedora.

Si primer s'enfronten els dos primers amics (A i B) prevaldrà l'opció y a la z, i per C guanyaria z; si enfrontem els dos segons amics (B i C) prevaldrà l'alternativa z a la x i en canvi per A guanyaria x; si enfrontem A i C venceria x a y i per B venceria y. És per això que ens trobem davant un sistema de majoria cíclica, on persones amb igual poder de decisió i on es decideix per la regla de la majoria, pot ser que no arribin a cap conclusió, això és el que anomenem paradoxa de la votació cíclica.

Els tres nens, en veure que no arriben a cap conclusió, hauran de deixar de votar sincerament i intentar posar-se d'acord si volen sortir d'aquesta situació. Per tant, en absència de cicles tots els membres tenen incentius de votar sincerament a diferència del que passa quan hi ha cicles.

6.- RACIONALITAT

Atès el concepte sobre preferències més amunt esmentat, entenem per racionalitat el fet que dins un ventall de diverses alternatives, un individu esculli la més preferida i per tant, que estigui en consonància amb la seva opció més desitjada.

Així doncs, davant un problema, un individu intentarà buscar les alternatives més adequades per tal de solucionar-lo; una vegada analitzades i comparades les diferents alternatives, l'individu escollirà l'alternativa que compleixi en major proporció les finalitats desitjades o que creu que el portarà a aconseguir el millor resultat, o el que és el mateix, intentarà maximitzar la seva utilitat.

Tanmateix, el problema en que es troba l'individu és la quantitat d'informació de la que disposi alhora de decidir, és a dir, l'individu escollirà l'opció de més utilitat després d'analitzar el problema amb la informació disponible.

A més, perquè es compleixi el fenomen de la racionalitat, per una banda, les diferents alternatives s'han de poder comparar entre elles per poder escollir la més desitjada o preferida, i per altra banda, hi ha d'haver una relació coherent entre les preferències, perquè si hem d'escollir entre tres alternatives: anar d'excursió, anar al cinema i jugar a bàsquet (les tres són activitats de lleure) i prefereixo anar d'excursió a anar al cinema i anar al cinema a jugar a bàsquet, és evident que també preferiré anar d'excursió a jugar a bàsquet. D'aquestes dues característiques en diem comparabilitat i transitivitat respectivament.

7.- CONJUNT GUANYADOR

Davant un procés de decisió parlarem de conjunt guanyador de l'opció preferida per la major part dels membres del grup. Per exemple, si cinc amics decideixen anar a esquiar i han de decidir l'hora d'aixecar-se al matí, hauran de decidir si s'aixecaran a la mateixa hora que la setmana passada o si hi ha una altra alternativa. I si aquesta alternativa surt més votada, la canviaran. Aquesta, serà l'alternativa on les preferències d'un grup siguin màximes a les d'un altre grup i al resultat de la votació anterior.

El conjunt guanyador és el qual la intersecció (entenen per intersecció els punts en comú entre dos conjunts) de les preferències de la coalició és màxima respecte les altres interseccions, serà doncs, la coalició que tingui el conjunt intersecció més gran.

8.- TEOREMA DE PLOTT

Atès que en la realitat s'han de prendre decisions en relació a més d'un tema, llavors s'ha de buscar un equilibri entre les preferències entre tots els individus en relació a aquests temes. Plott, el que diu és que aquest punt d'equilibri és possible trobar-lo sempre i quan els interessos d'uns quedin compensats amb els interessos dels altres (simetria).

Tanmateix, en la realitat donar-se unes compensacions exactes és gairebé impossible, pel que trobar aquest punt d'equilibri, també.

9.- PREFERÈNCIES NO SEPARABLES

En ocasions els individus, alhora de prendre una decisió poden estar condicionats per altres qüestions que també poden influir en aquesta decisió, això succeeix quan les preferències d'un individu sobre una qüestió afecten a les preferències sobre una altra qüestió. És a dir, quan cregui que una decisió sobre un tema pugui afectar a la decisió que després hagi de prendre sobre un altre tema.

Així, pot ser que un individu d'un nucli rural accepti pagar més alts els impostos (primera dimensió) perquè pensi que s'oferiran més serveis per part de les administracions públiques per aquestes zones (el nivell de descentralització, segona dimensió) i que aquests siguin més eficients, ja que ell creu que amb més serveis a les zones rurals els desavantatges respecte a les ciutats minvarien i els diners que ell pagarà de més estaran millor destinats.

10.- ALTERNATIVES INSTITUCIONALS AL CICLE DE LA MAJORIA

Atesa la fàcil possibilitat que s'obtinguin majories cícliques alhora de prendre una decisió (tal i com he comentat en la cinquena definició), amb l'existència d'eines que regulen els sistemes de votació s'aconsegueix una estabilitat en la votació que no podria existir sense les lleis i la resta de normativa. Cal dir també que serà el govern el quin en definitiva pugui decidir si canvia o no el sistema de votació.

Existeixen dues maneres d'actuar, la primera en la que algun membre inclòs en la votació tingui un cert poder sobre els altres que li permeti fixar l'ordre de les votacions, i la segona, és el votar les diferents qüestions per separat (una votació per cada dimensió del problema).

Per tant, és necessari que les institucions legislatives estableixin els mecanismes esmentats per evitar l'aparició de cicles i facilitar d'aquesta manera l'equilibri polític.