Índex

Maria Àngels Anglada i Abadal (Vic, 1930 - Figueres, 1999)

Va néixer a Vic, on va passar gran part de la seva infància. El seu pare era un advocat també nascut a Vic. Era la germana gran de quatre germans, i en la seva infància li va influenciar molt el constant contacte amb la família, aquest contacte amb la família li va influir molt, com bé es reflexa en diverses de les seves obres.

Durant la seva joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica a la Universitat central, actualment Universitat de Barcelona.

Al 1961 es tornà a traslladà, aquest cop destí l'Alt Empordà, més concretament a Figueres, on va viure fins la seva mort a l'abril del 1999. Al arribar a Figueres va voler dedicar-li especial atenció a la família i a les seves filles. Va treballar com a traductora de diversos textos de llatí i grec al català.

Els gèneres novel·lístics en que va treballar veren ser molts. Poesia, narrativa, crítica literària, assaig literari. També va escriure en diverses publicacions com, “Canigó”, “el Pont”, “Reduccions” i “9 País”. A Figueres també va exercir l'ofici de professora. També va ser membre de l' Associació d' Escriptors en llengua Catalana.

Les obres que més destaquen en la seva trajectòria són les següents:

Narrativa:

• 
  Les Closes (1979)

• No em dic Laura (1981)

• Viola d' Amore (1983)

• Artemísia (1989)

• La Daurada Parlèmia i altres contes (1991)

• L'Agent del rei (1991)

• El violí d' Auschwitz (1994)

• Quadern d' Aram (1997)

• Nit de 1991 (1999)

• L' Àngel (2000)

Traduccions:

• Les germanes de Safo: antologia de poetes hel.lenístiques (1983)

• Epigrames de Meleagre de Gadara (1993)

Prosa:

• Vic (1990)

• Figueres, ciutat de les idees (1999)

Narrativa infantil i juvenil:

• El bosc de vidre: un conte d'en Bernat (1986)

• La grua Estontola (1993)

• Nadal

• L'hipopòtam blau (1996)

• El Bruel de Castelló (1996)

• Relats de mitología I. Els Déus (1996)

• Relats de mitología II. Els herois (1996)

Assaig:

• Aproximació a la poesia de Salvador Espriu (1974)

• Memòries d'un pagès del segle XVIII (1978)

• El mirall de Narcís / el mite grec en els poetes catalans (1988)

• Paisatge amb poetes (1988)

• Carme Montoriol (1988)

• Paradís amb poetes (1993)

• 
  Retalls de a vida a Grècia i Roma (1997)

• Les dones de l'Odissea (1997)

Poesia:

• Díptic (1972)

• Kiparíssia (1981)

• Columnes d'hores (1965 - 1990)

• Arietta (1996)

Antologies poètiques col·lectives:

• Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX (1999)

Edicions de bibliòfil:

• L' ull amorós (1993)

• El mite d'Europa (1998)

Premis que ha rebut:

• Josep Pla 1978, per l'obra Les Closes

• Lletra d'Or 1985 per l'obra Sandàlies d'escuma

• Nacional de la Crítica 1985 per l'obra Sandàlies d'escuma

• Guardó-homenatge de l'Instituto Italiano di Cultura i Edicions Destino, 1989 per l'obra Paisatge amb poetes

• Prudenci Bertrana 1994 per l'obra El violí d'Auschwitz

• Octavi Pellissa de l'Editorial Empúries a projectes d'obres narratives pel recull de contes Nit de 1911

• Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Resum del Llibre

En Climent es troba en un concert a Cracòvia, i li crida l'atenció el violí d'una solista. La Regina i ell comencen una amistat. Llavors la Regina, a través de la Gerda, va fer-li arribar unes fotocòpies perquè entengués la història.

El Daniel, el protagonista d'aquest relat, acaba de sortir de la cel·la de càstig. Al treballar a la casa del comandant, té mes avantatges en vers als altres presos com ell. A la nit, quan es sentia sol, una amic se li va apropar i li va passar informació, la seva núvia i la seva cosina Regina estaven bé.

Una nit, el comandant va organitzar una festa amb músics en directe. Un d'aquells músics era Bronislaw, que sense tenir cap culpa va tocar malament el seu violí ja espatllat. En Daniel, que era el luthier, es va oferir per arreglar el violí. Va treballar durant tota la nit fins que el resultat va ser aprovat per Herr Sturmbannführer. Al dia següent, el músic explicà els experiments que Rasher feia amb els presos.

En Daniel està construint sense parar el violí que li va encarregar el comandant, el millor violí del món. Per aquesta tasca, el comandant li ha proporcionat tot i el millor material que necessita, però no sap quant temps té per acabar-lo. Un dia el comandant i Rasher, visiten a en Daniel sense cap conseqüència.

Al camp de concentració, de mentres, es realitza una tria per separar els presos malalts dels sans, als malalts els assassinaran o els portaran a un altre camp d'extermini per que els aniquilin.

Lo pròxim que farien seria vestir bé a alguns presoners, rentar-los, per fotografiar-los somrient, semblant estar feliços i que estiguessin allà per pròpia voluntat. Entre aquests presos també s'hi trobava en Daniel. Més tard arribaran camions plens de gent per a omplir els buits dels malalts assassinats.

En Daniel per fi acaba el violí, molt cansat però. Ha acabat la feina però no sap si dins del termini, i per tant no te idea de qui pertany ara, si del comandant o de Rasher. Sembla que ha guanyat el comandant, i que ara a ell li donen la possibilitat d'abandonar el camp dels Tres Rius.

El Climent s'assabenta que en Daniel ha sobreviscut a la barbàrie del Nazis i de l'Holocaust i que la Regina és la seva filla adoptiva.

Informació sobre l'època Nazi

Breu història de l'holocaust Nazi

L'holocaust Nazi va ser la aniquilació sistemàtica i burocràtica de sis milions de jueus per part del règim Nazi i els seus col·laboradors com un acte d'estat central durant la Segona Guerra Mundial. El 1933, aproximadament nou milions de jueus vivien als 21 països d'Europa que serien ocupats per Alemanya durant la guerra. Per el 1945 dos de cada tres jueus europeus havien estat assassinats. Encara que els jueus eren les víctimes principals, més de 250.000 gitanos també varen resultar víctimes del genocidi Nazi.

Quan la tirania Nazi va començar a espargir-se per Europa, de 1933 a 1945, milions de persones innocents varen ser perseguides i assassinades. Més de tres milions de presoners de guerra Soviètics varen ser també assassinats debut a la seva nacionalitat. Els Polacs van ser enviats a realitzar treballs forçats, i com a resultat, gairebé dos milions van morir.

Els camps de concentració estan estretament relacionats amb l'Holocaust Nazi i segueixen com el símbol del règim Nazi. Els primers camps de concentració van ser creats poc desprès de que els Nazis arribessin al poder el gener del 1933; aquests varen continuar com una base del règim Nazi fins el vuit de maig de 1945, quan la guerra, i el règim Nazi varen acabar.

Els events de l'Holocaust varen succeir en dues fases principals de la qual només exposarem una d'elles:

De 1933 al 1939:

Una vegada obtingut el poder, Hitler es va mobilitzar ràpidament per posar fi a la democràcia Alemanya. Forces de seguretat especial, com la Policia Especial de l'Estat (la Gestapo), els Storm Troopers (S.A.), i la Policia de Seguretat (S.S.) varen assasiar i arrestar als líders dels partits polítcs opositors (comunistes, socialistes i lliberals).

També al 1933, els Nazis varen començar a posar en pràctica la seva ideologia racial. Van començar a treure idees que eren populars a Alemanya així com en altres nacions occidentals abans dels 30s, i els Nazis varen començar a creure en la “superioritat racial” dels Alemanys, i van començar a suggerir que hi hauria una lluita per sobreviure entre ells i les “races inferiors”. Ells veien en els jueus, gitanos i en els descapacitats una amenaça biològica seria en contra de la puressa de la “Raça (Aira) Germana”, que ells anomenaven “la raça mestra”.

Personatges que encapçalen els capítols

Dante Alighieri (Florència, 1265 - Ràvena, 1321)

Poeta italià de família burgesa güelfa. Una de les seves rimeres obres va ser La Vita Nuova. Va ser membre del concell de cent. Algunes de les seves obres són: El Banquet, El Cançoner, Rime Petrosa, La Vita nuova, La Divina Comèdia, etc...

En el capítol 2 del violí diu: “E vinc en lloc on tota llum és morta”

Andreu Febrer (Vic, 1375 - Vic, 1444)

Poeta català escrivent de cancelleria. El 1438 va escriure una poesia que narrava una creuada contra els moros en la que ell va participar. Es conserven 15 poesies líriques. Va traduir La Divina Comèdia, i és important ja que va ser la primera vegada que es va traduir del Florentí al Català.

Salm 106

Càntic religiós dels antics hebreus. Existeix un llibre anomenat Llibre dels Salms que és un llibre que conté 150 himnes de cants religiosos hebreus. De caràcter litúrgic, penitenciari i culte.

Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982)

Poeta, novel·lista, traductor i dramaturg. Es va haver d'exiliar a causa de la Guerra Civil Espanyola. Entre les seves obre destaca la novel·la Crist de 200.000 braços (1968) i el recull poètic Ecce homo (1968).

En el capítol 4 diu el següent:

“Qui gosa riure de les valls florides?

Freneu, freneu als cavalls enardits!

...

Per graons de silenci van pujant crits de mare

i el daurat gos de l'alba vol sucre de llurs ossos.

Però ells romanen allà baix!”

Marià Manent (Barcelona, 1884 - Barcelona, 1988)

Poeta, traductor, crític literari i autor de llibres de memòries. Va fer derivar la seva poesia cap el simbolisme i la “poesia pura”. Té especial interès el seu Dietari, redactat entre 1918 i 1981.

Al capítol 6 fa referència a ell amb aquesta cita:

“El sofriment s'assembla a un gran espai:

recordar no podria

com començà, ni si hi ha hagut

sense ell només un dia”

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)

És conegut com el príncep dels poetes catalans. Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Licenciat en dret i en Filosofia i Lletres. Va fer llibres poètics com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí, Els fruits saborosos, ... En el violí es cita dient el següent:

“Un temps, lahvè, no fou la meva nit opresa

ni jo tirat de sobte a cap estrany camí”

Virgili (Andes 70 aC. - Brindes 19 a.C)

“Talment com als boscos, pel primer fred de la tardor endutes cauen moltes fulles”

Opinió Personal del Llibre

Al llegir el llibre “El violí d'Auschwitz” ha passat per diferents estats emocionals. He patit amb escenes cruels, m'he emocionat amb escenes tendres, m'he esgarrifat amb escenes tenebroses i m'he fastiguejat de viure en un món on només 69 anys enrere succeïen aquests fets tant tenebrosos.

Aquest llibre m'ha ajudat a entendre millor moltes coses, m'ha ajudat a ser més tolerant amb els demés, i m'ha ajudat a veure d'una manera més propera els nostres companys jueus, gitanos, i totes les races que els Nazis creien inferiors.

Aquest llibre el qualifico d'excel·lent. Està escrit amb una total delicadesa vers el tema que s'està tractant, i de la mateixa manera fent veure al món actual la crueltat d'algunes persones.

Des d'aquí, i sense arribar molt lluny a causa de la mare naturalesa, vull fer-li arribar a la autora la meva màxima felicitació per aquest llibre. El tema i l'argument ha estat totalment encertat per el meu gust. Molt ben redactat i estructurat.

També felicitar l'escola, especialment a l'àrea de llengües per la tria d'aquest llibre. Ha estat totalment encertat i crec que cap dels meus companys ha resultat GENS pesat al llegir-lo, és més, ha resultat molt interessant per fer-nos descobrir més coses del passat del món en que vivim.

Una vegada més, felicitats a la autora i a l'escola.

Bibliografia

• El violí d' Auschwitz, Maria Àngels Anglada. Edit: Columna (1998)

• Pàgines d'internet:

• Enciclopèdies multimèdia:

• Enciclopèdies i diccionaris “tradicionals”: