Títol:El violí d'Auschwitz

Autora: Maria Angels Anglada

Editorial: COLUMNA JOVE

Any de publicació:1993

Els camps de concentració nazis són els camps de concentració que s'utilitzaren inicialment com a element dissuasiu a l'Alemanya nazi davant la possible oposició comunista la millor definició es la del terror, la tortura i la mort per a milions de persones què tingué lloc en el curs de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945).

En els camps de concentració els detinguts no havien tingut un judici legal, el seu període de reclusió és indeterminat i la direcció del camp de concentració exerceix un poder arbitrari i il·limitat. Encara que per aquesta finalitat s'han utilitzat diversos tipus d'instal·lacions, solen constar de barracons, tendes de campanya o blocs de 50 metres de longitud per 7-10 d'amplada, rodejats per torres de control i fortes reixes metàl·liques. Posseïen un gran espai lliure destinat a les continues crides per passar llista i a les execucions públiques. Els alemanys s'apropiaven de totes les possessions dels deportats sempre que els era possible. A Alemanya es van confiscar les contes bancàries i les propietats dels jueus, i el mobiliari dels pisos de famílies jueves de la França ocupada, Bèlgica i Països Baixos es van enviar a Alemanya per ser distribuït entre les cases dels quals havien estat bombardejades.

El transport de les víctimes als camps de concentració es feien en ferrocarril, i la SS. havia d'abonar al sistema ferroviari alemany el preu d'un bitllet d'anada de tercera classe per persona. Es carregaven mil persones en un vagó per així poder pagar la meitat de la tarifa per ser tarifa de grup. Els trens seguien horaris especials i els viatges solien ser molt llargs i els viatgers anaven en molt males condicions, per això abans d'arribar al camp de concentració moltes persones (normalment els malalts i la gent gran) morien durant el trajecte. Una vegada es trobaven allà se'ls cosia una peça triangular en el seu uniforme a ratlles amb una lletra que indicava la seva nacionalitat i un color que deia el seu motiu de reclusió:

• Vermell: polítics.

• Verd: dret comú.

• Negre: perillosos socials i gitanos

• Rosa: homosexuals.

• Violeta: sectaris de la bíblia i objectors de consciència.

Els jueus portaven una estrella groga o una bicolor formada per dos triangles, i un groc i l'altre indicador de la categoria. La fam produïda per la mala alimentació dels camps, feia que els reclusos quedessin esquelètics i facilitava l'aparició de malalties. El menú de Mauthausen consistia en:

• Matí: ¼ de litre de succedani de te.

• Migdia: ¾ de litre de sopa de rutabaga o col llombarda.

• Nit: 400 grams de pa i 30 grams de salsitxa.

Durant la Segona Guerra Mundial, la policia estava autoritzada per arrestar qualsevol persona i enviar-la a qualsevol camp de concentració per un període indefinit. La policia criminal, coneguda amb el nom de Kripo, va imposar l'arrest preventiu a delinqüents i a nombrosos grups anomenats asocials: gitanos, homosexuals, discapacitats, prostitutes i vagabunds.

La SS. gestionaven aquests camps amb una disciplina militar brutal.Els nazis van fer presoners entre 7 i 8 milions de persones (en la seva majoria jueus europeus) i els van repartir en 22 camps de concentració. Alguns van ser assassinats per grups d'afusellament, uns altres van morir de fam o com a resultat d'horribles experiments portats a terme per doctors i científics alemanys. La majoria van morir a les càmeres de gas. A principis de 1942, l'oficina central d'economia i administració de la S.S. van assolir el control operacional dels camps de concentració i els presoners van ser obligats a realitzar treballs forçats en la producció industrial. Els presoners treballaven fins a la mort en indústries químiques i d'armament. Aquells que ja no estaven en condicions de seguir treballant eren eliminats amb mètodes com la càmera de gas, l'afusellament o les injeccions letals. També s'utilitzaven els presoners per a suposats “experiments mèdics” que investigaven; Paludisme, Tifus, castració, Gangrena, esterilització, tot tipus de vacunes, etc...

Al 1945, quan les forces aliades van alliberar els camps, van trobar milers de cadàvers escampats sense enterrar. La majoria dels supervivents patien malalties o desnutrició.

Camp de concentració: És una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones.

Camp d'extermini:Un camp d'extermini és un camp de concentració que Hitler va transformar per matar les persones que hi havia empresonades.

Van formar els camps d'extermini perquè necessitaven policies lluitant a la guerra i no vigilant els presoners. I com que hi havia massa persones, les havien de matar sense que ningú s'embrutés les mans, o sigui, sense fer servir cap arma.

Per això feien servir les dutxes, i en comptes de sortir aigua sortia gas.

I així van matar milers de persones.

Camp de treball:

En els camps de concentració els detinguts no havien tingut un judici legal, el seu període de reclusió és indeterminat i la direcció del camp de concentració exerceix un poder arbitrari i il·limitat

N'hi ha uns 24.

La paraula extermini vol dir: destruir fins a l'últim, en els camps d'extermini mataven a totes les persones fins a la última.

La paraula genocidi significa: Extermini d'un poble o una ètnia.

L'extermini nazi va produir 18 millons de victimes del nazisme, però victimes no significa holocaus i genocidi sinó tots aquells que van estar en camps de concentració, recluits, separats de la societat, ect...

Fes el mateix amb la crònica del 15 de maig del 1945, quant els periodistes i membres del tribunal van visitar el camp de Dachau , encara ple de persones pendents de ser repatriades pels aliats.

Creus què té sentit que després de cinquanta anys d'aquests fets, Mª Àngels Anglada ens proposi una novel·la com aquesta? Busca informació sobre altres situacions en que s'hagin establert o existeixin genocidis que facin vigents les intencions de la nostra autora.

Considero que si que te sentit ja què la verdadera barbaritat no esta explicada i esta molt bé poder saber una de les milions d'històries que van passar escrites com si fossin amb primera persona, per poder imaginar-se , encara que mai no serà tan real com si ho haguéssim viscut , una de les pitjors tragèdies que ha patit la humanitat.

Altres genocidis recents podria ser durant la dictadura imposada per el general Franco.

Mercè Llauró Forés

3er ESO B La Salle

Curs07-08