EL VAILET DEL PA

La raó per escollir aquest text és molt senzilla, quan vam decidir fer el treball sobre l' obra de Narcís Oller, en gran part, va ser pel seu compromís social. Per això, vam buscar un comte per treballar més a fons que reflectís aquest compromís.

Després de llegir bona part dels seus comtes, vam optar per “El Vailet Del Pa” perquè d' una manera molt tendre, a la vegada que crua, mostrava aquesta inquietud de Narcís Oller. El fet de que els personatges principals fossin nens va ser un fet decisiu per la elecció de aquest comte, ja que mostra una clara desigualtat social, però reflectida en els nens, que és encara més crua. Ens va semblar una aposta arriscada i valenta, a la vegada que dura i real, per aquest motius van decidir escollir aquest comte.

Narcís Oller va néixer a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846 i va morir a Barcelona, el 26 de juliol de 1930. Orfe de pare, va ser educat pel seu oncle.

L' aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració d' un llenguatge adaptat a la narració, la tradició del qual en català es remuntava a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es considera Narcís Oller el patriarca de l'actual novel·lística de la literatura catalana.

Va fer alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual va experimentar amb temes que posteriorment inclouria en les novel·les.

De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica que va d'Honoré de Balzac a Émile Zola. Narcís Oller va adoptar el model realista i va intentar oferir una reproducció objectiva de la societat del seu temps. Tot i la falta de recursos i models narratius, va trobar l'estil personal i va incorporar una temàtica i una visió del món inèdites a la literatura catalana vuitcentista. Va superar els obstacles i les deficiències de la llengua de l'època. Malgrat produir per al sector més selecte de la població, va arribar a capes prou àmplies i es va convertir en un autor popular.

Émile Zola i el naturalisme són elements fonamentals per entendre la visió literària de Narcís Oller. Mentre bona part de la crítica contemporània de l'autor afirmava el seu naturalisme, d'altres com Gaziel el negaven en funció d'uns criteris de caire moral més que no pas estètic.

La personalitat artística d'Oller, en el seu vessant teòric, es va fonamentar en una concepció de l'art basada en els fets reals. Oller creia que la realitat només podia esdevenir obra d'art mitjançant la personalitat de l'artista. La seva manera d'escriure sobre conceptes com el "moralisme" o el "sentimentalisme" d'arrel romàntica l'individualitzen com a novel·lista.

Va deixar de banda els intents fets en castellà amb obres inacabades com El pintor Rubio (1867), a partir de la bona impressió que li van causar els Jocs Florals de 1877. Els seus relats Sor Sanxa i Isabel de Galceran van ser premiats en els Jocs del 1879 i en els del 1880, i aquell any va publicar l'aplec de narracions Croquis del natural, en la que es troba El Vailet del pa.

El tema que més va atreure Narcís Oller va ser el del fenomen d'ascensió social de la burgesia del segle XIX

En els anys immediatament posteriors a la seva darrera novel·la -Pilar Prim- entre el 1905 i el 1913, va traduir obres de teatre, sobretot per motius econòmics. Va incorporar a la literatura catalana una bona nòmina de dramaturgs estrangers.

En la darrera etapa vital es va retirar de l'escena pública i va centrar els esforços en la redacció de les Memòries literàries (1913-1918, amb afegitons de 1919 a 1922) on referma les pròpies conviccions, tant literàries com ètiques. L'edició en dotze volums de les seves Obres completes, entre 1928 i 1930, revisades i amb ortografia normalitzada, van representar el reajustament del panorama literari català i l'esperit de represa. Els últims anys, tot i sentir-se menystingut per la intel·lectualitat noucentista, se li van tributar un parell d'homenatges com a reconeixement d'una trajectòria important i imprescindible per entendre la narrativa actual de la literatura catalana.

El 1992, el director de cinema Gonzalo Herralde va fer una adaptació de la novel·la La febre d'or, amb guió de Guillem-Jordi Graells. La pel·lícula, en versió catalana i castellana, de 321 minuts de durada, coproduïda amb Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, per a una posterior explotació televisiva, va representar una de les produccions més importants del cinema català de l'última dècada del segle XX.

“El Vailet del pa” és la història de una lluita de classes, és el reflex de les desigualtats socials que hi havia a les acaballes del segle XIX, amb l' inici de la economia capitalista. Aquest comte transcorre a la ciutat, és clarament d' àmbit urbà i mostra el món de les persones que habiten a una ciutat indeterminada.

Narcís Oller es serveix de dos nens per mostrar aquest món injust i classista que hi havia, bé encara hi és; una nena de quatre anys, de una classe social ben estant i acomodada, envoltada d' amor i comoditats, i un nen una mica més gran que ella, mancat de tot.

La nena, de la que no coneixem el nom, es lleva un matí qualsevol i el primer que troba és a la seva mare, que no escatima en abraçades i petons envers a la seva filla. Després d' aquest idíl·lic despertar, la nena l'explica a la mare un somni que ha tingut, en el que apareixen “serenos”, drapaires i el vailet del pa. Acte seguit truquen a la porta i la nena corre a obrir, és el vailet del pa, que cada matí porta el pa a casa de la família i coca per la nena. El xicot que porta el pa és un nen una mica més gran que la nena de la casa, però molt humil, no té res a veure amb la noieta, les seves robes són humils. Ella simbolitza la classe acomodada i ell la classe obrera.

Feia no gaire que es coneixien, però havia nascut una amistat entre ells, es feien regals i presents. La seva amistat havia anat creixent dia a dia, fins que arribar el dia en el que es situa el comte, aquell dia la noia fa entrar a casa seva al xicot, van anar al menjador, on jugaren amb el canari de la família. Després la nena va treure un munt de joguines, el vailet, sorprès, mirà totes aquelles joguines. La xicota va preguntà al xicot si ell no tenia joguines, el nen, trist, va respondre que no, que ell no tenia pares i que ningú li feia regals. Amb un sentiment de pena va marxar.

Quan es disposava a continuar la seva feina, es va adonar que l' hi havien pres la panera que havia deixat a la porta de la casa. Espantat per la possible represàlia del forner, va començar a plorar, ningú va parar atenció als plors del noi, excepte un altre noi que l' hi prengué una pilota i les bales que tenia com a única joguina. Desconsolat i destrossat, el vailet va encaminar el seus passos pels carrers de la ciutat.

Al matí següent, va portar el pa a casa de la nena un altre noi. El nou repartidor de pa, va dur el pa tres dies seguits fins que la xicota va preguntar pel Vailet del pa, ell va respondre que era un noi dolent i que no vindria més. La noia, només va dir que ell també havia de portar la coca, el nou jove va prometre porta coca cada matí i així serien amics. La nena va entrar a casa molt contenta.

“El Vailet del Pa” està estructurat per l' autor en quatre parts, a la primera trobem la presentació de personatge de la família (la nena i la mare) i de la situació social i econòmica d' aquesta família (són de classe social acomodada).

La segona part està emprada en presentar i descriure al nen (nen obrer, orfe, amb robes brutes i gastades), també és en la part en la que es troben per primer cop els dos nens (al conte, a la vida ja es coneixien). El noi entra per primera vegada a la casa de la noieta. El noi explica que no té família ni rep regals.

A la tercera part ha desaparegut la panera del vailet i ell plora desconsolat, no sap que fer ni on anar.

A l' última part el vailet del pa ha sigut acomiadat (encara que no s' explica) i ve un nou xicot a portà el pa. La nena li demana que porti coca cada matí i després de la resposta afirmativa del xicot, ella marxa contenta.

Aquestes són les quatre parts en les que està dividit el comte per part de Narcís Oller, però també es pot fer una altre partició, coincidint amb les tres parts clàssiques del contes, inici, nus i desenllaç. El inici, en la narració de Narcís Oller, coincideix amb la primera part en la que ve dividit el comte, es a dir, el punt I; en la qual es presenta, principalment, el personatge de la nena i la situació social. En el inici del comte, podem trobar el clímax de aquesta primera part, que seria quan trucar a la porta el Vailet del pa, ja que en aquest punt la història fa un gir. El nus compren el punt II i III de la narració, ja que és el moment en el que es desenvolupa la història, també aquí apareix un gir de la història o clímax, quan han robat la panera del Vailet, ja que, novament, el comte canvia de direcció cap a la seva resolució. Resolució que arriba en la IV part del comte, en la que la història té un desenllaç, aquest desenllaç ve donat per la presentació del nou noi que porta el pa i el acomiadament i desaparició del Vailet del pa.

Pel que fa referència al temps, es podria dir que és indefinit, ja que en cap moment ens diu l' autor a quina és la data en la que es situa el comte, encara que pel context social i històric, es podria ubica a les acaballes del segle XIX, amb el pas de una societat pre-capitalistes a una nova societat, la capitalista. Situat a una ciutat indeterminada, marcada pels canvis socials i econòmics que varen porta la revolució industrial i el nou ascens de una nova economia, economia capitalista. La ciutat queda associada al progrés econòmic i social. L' espai principal en el que té lloc el conte és la casa de la nena, una casa amb comoditats i luxes. Tant la ciutat com la casa, són clarament realista, ja que reflecteixen a la perfecció la forma de viure de la classe burgesa del moment.

El punt de vista narratiu de “El Vailet del Pa” és extern, ja que el narrador no és un personatge del conte, només pot observa la acció des de fora, no com un personatge més de la història, a més a més, narra amb pronoms de tercera persona i no amb primera persona, com faria un narrador intern. També caldria ampliar aquest comentari, dient que el narrador del comte és un narrador omniscient perquè la seva visió és total i coneix els pensaments i sensacions dels personatges, a més, donar opinions. Però aquest narrador no abusa de la seva omnisciència i es limita a donar breus pinzellades de sentiments i sensacions. Serveixi com a exemple aquest fragment:

“Ni ell mateix sabia on anava: el desig d' un desenllaç o un altre l' encaminaven cap a la botiga de son amo...”

C. Identificació i descripció del tema principal del text.

El tema principal a “El Vailet del Pa” és, sense cap mena de dubte, la contraposició entre la classe burgesa i la classe obrera.

Per argumentar aquesta afirmació, farem referència al propi text. En la història de l' autor de Valls hi ha dos personatges principals, el Vailet del pa i la nena. Aquesta nena clarament simbolitza la classe burgesa i el Vailet del pa la classe obrera. La nena està il·lusionada amb les visites del noi, ell porta la coca, el pa, es canvien presents... però realment allò que ella vol del xicot no és més que els seus serveis i la seva companyia, és a dir, aprofitar-se d' ell, com feia la burgesia al poble obrer. Com a mostrar d' això, podem observa la reacció de la nena quan el nou noi que porta el pa diu que no vindrà més el Vailet del pa, en realitat a la nena allò que l' hi espanta no és no veure mai més al nen, si no, que no tingui coca cada matí, per això al escoltar del nou nen que tindrà aquesta coca ella es posa contenta i no fa cap més referència al Vailet del pa.

Aquesta temàtica preocupa a l' autor, ja que podem trobar aquesta contraposició a altres comtes de Narcís Oller, com es pot veure a la seva antologia de contes “Croquis del natural (1879)”, obra a la que pertany “El vailet del pa”.

D. Determinació i anàlisis de l' estructura del text (estructura interna o de sentit).

E. Observacions generals sobre els personatges, l' estil i el llenguatge de l' obra i altres aspectes que no hagin quedat recollits en els apartats anteriors (p.ex.: possible simbolisme del conte; relació amb d' altres contes del mateix autor, etc)

Respecte a la llengua i estil, d' una banda hi ha una textura superficial que és natural i, fins a cert punt, invisible, perquè, al nivell primari de la intel·lecció d' un teixit verbal, els seus objectes són precisament la naturalitat i una mena de transparència. El llenguatge del comte construït amb el patró realista del XIX cultivava la sobrietat i un aspecte "natural, senzill, expressiu i modest", això ens obliga a reconèixer l'esforç que pressuposava una tal consecució dins les condicions anormals de la llengua literària col·lectiva (i especialment la llengua narrativa) amb què treballa Narcís Oller. D' altra banda, però, ens adonem que l'esforç estilístic opera igualment en un nivell més pregon, on harmonitza amb l'estilització de la composició total. En aquest pla es tracta d'una deformació, conscient i controlada, del llenguatge narratiu (perceptible en la distribució i la variació de registres descriptius i actius, en les el·lipsis i supressions, i, sobretot, en l'ús dinàmic de la paraula parlada, diversament reportada: diàleg normal o fragmentat, que genera el ritme enèrgic i el disseny compacte, la substantivitat mateixa de la ficció.

Respecte als personatges, caldria destacar sobre manera el paper de la nena i el Vailet del pa. La nena, com ja ha sigut explicar, simbolitza la burgesia i la classe acomodada, no té cap mancança (té amor, una llar càlida i plena de comoditats, joguines...), en un principi, és una nena encantadora, plena d' il·lusions i alegria. Però aquest personatge no és tancat, és a dir, evoluciona amb la història, al final del comte ens adonen que no és tan encantadora com sembla, ja que ens adonem quines era la veritable relació amb el Vailet del pa, encara que ella no ho sapiguès. El personatge del Vailet del pa també és un símbol, el noi simbolitza la classe obrera, els treballadors, a aquells que no han tingut tanta fortuna a la vida. És un personatge que no té res, no té família ni amor, per no tenir no té ni joguines, únicament té un treball que perdrà. La seva forma de vestir ja ens indica a quin extracte social pertany. Encara que al principi de la història sembli un noi dur i segur de si mateix veiem que en realitat no és més que un nen i que necessita amor i joguines, necessita una infantesa com tothom, en alguns moments podem veure com flaqueja. No és més que una víctima del sistema, que ja al segle XIX fallava.

La resta de personatges no són un altra cosa que secundaris, com la mare, el pare (que només surt una vegada), la minyona o el nou noi que porta el pa. De tots ells, només dos tenen certa importància, són la mare i el nou xicot que porta el pa; la mare simbolitza la tendresa i la situació ben estant de la nena, dit d' un altre manera, la forma de viure de la classe burgesa; per altre banda, el nou jove que porta el pa és el destí de la classe popular, que no era un altre que el de servir a la classe dominant.

Com ja ha quedat palès al comentari, el simbolisme del comte està lligat a la lluita de classes i a la mostra de la realitat del moment històric on es situa la història. Realisme i crítica social mostrada a bona part de les obres de Narcís Oller, com “La Bogeria”, “L' Escanya pobres” o “Croquis del natural”, d' on em estret aquest comte. Menció especial mereix la metàfora del canari pel seu simbolisme, l' ocell és un reflex de la societat del moment, una joguina preciosa engabiada a mans d'una nena capritxosa, el canari salta dintre de la seva presó sense poder escapar del seu destí, com el Vailet del pa; a més, el fet de que el comte acabi fent una referència al canari no és casual, ja que l' autor vol recordar-nos que la classe popular continua oprimida pels burgesos i el nou xicot del pa serà un nou canari en mans del seus captors.

Com a conclusió, caldria parlar del realisme de “El Vailet del pa” , és un comte tremendament realista, ja que mostra quina era la vida de dos nens a la segona meitat del segle XIX. Com ara, hi havia nens que ho tenien tot i nens que no hi tenien res, i Narcís Oller ho reflecteix a la perfecció, això sí, d' una manera poètica i elegant.

La lluita social està reflectida d' una forma tant real que fa posa els pels de punta, per la seva cruesa i tendresa a la vegada. El fet que la història estigui protagonitzada per nens fa que la sensació al llegir el comte sigui encara més esgarrifosa, perquè tenim una imatge dels infants que no es correspon amb la realitat del comte, modestament, penso que és un gran encert la utilització de nens.

També destaquem la impressionant actualitat del text, ja que si canviéssim el temps del comte i el situéssim a la actualitat, òbviament adaptant el context, no perdria la seva validesa. El que ens explica “El Vailet del pa” , encara que sembli molt llunya, passa a l' actualitat a molts països del mont, i més a prop del que pensem.

Transcrit tal i com surt al comte