EL TEATRE DE POSTGUERRA

Van sorgir diverses tendències que experimentaven noves propostes, amb les quals també es volia superar la difícil situació de les lletres catalanes.

Tendències

TEATRE DE COMPROMÍS

Joan Oliver → intenta reflectir la realitat del moment fent una crítica dels costums de la burgesia i els seus valors.

Salvador Espriu → recorre als mites clàssics i bíblics per denunciar la dictadura franquista i les seves injustícies.

[ CAL AMPLIAR AQUESTS AUTORS AMB EL QUE TENIU AL LLIBRE, p.200]

TEATRE D'AVANTGUARDA

Poesia escènica i altres propostes de recuperació del gènere teatral. És el cas de Joan Brossa → l'obra teatral es basa en l'experimentació. Brossa anomena <<poesia escènica>> la posada en escena dels seus poemes, en què potencia les possibilitats estètiques del teatre.

[És una variació del teatre de l'absurd]

TEATRE EXISTENCIALISTA

Després de la Segona Guerra Mundial, a França es va produir un canvi radical en la concepció de l'art, que començà a mostrar una preocupació profunda pel sentit de l'existència de l'ésser humà. És l'anomenat Existencialisme.

L'autor Jean Paul-Sastre n'és un bon referent.

A Catalunya hi tenim:

• Josep Palau i Fabre. Don Joan als inferns, en què es presenta un personatge en una situació límit

• Josep Maria Espinàs. És perillós fer-se esperar.

• Baltasar Porcel. Els condemnats

TEATRE DE L'ABSURD

Va entrar a Catalunya gràcies a les representacions de Eugène Ionesco i Samuel Beckett.

En aquestes obres apareixen personatges sense psicologia, incapaços de comunicar-se. S'hi esdevé poca acció localitzada en espais inconcrets.

Teatre caracteritzar per:

• Rebuig de la lògica aristotèlica com a principi formal, és a dir, desapareix:

• la relació causa-efecte i

• l'esquema tradicional: exposició, nus i desenllaç

• Rebuig de la idea que el teatre no és sinó paraula. Hi té tanta importància la paraula com la llum, els objectes, la mímica, el vestuari].

• Rebuig del psicologisme tradicional. Els personatges no s'expliquen per la seva psicologia perquè, senzillament, els personatges del teatre de l'absurd no s'expliquen.

• L'absurd del teatre de l'absurd. Si el desenvolupament del teatre de l'absurd no és del tot racional és perquè la situació de l'ésser humà en el món tampoc obeeix la raó.

El 1957, Manuel de Pedrolo va escriure Cruma, una obra que presenta dos personatges que intenten prendre mides de les parets d'una cambra per donar un sentit científic a tot l'univers. Però la cinta mètrica que fan servir no té nombres, o sigui, que no poden donar cap sentit absolut a res.