Emile Durkheim El Suicidio

Primer de tot hauriem de fer una petita introducció amb una breu definició de què és el que entenem per suïcidi.

Podriem definir el suicidi com l'acte en el que una persona es treu la vida a si mateixa.Cal però anar més enllà perquè tot i que aquesta és una primera definició de suïcidi en la que no entrarem en les divisions entre les diferents tipologies que establí Durkhiem, cal profunditzar una mica més.Així doncs podem definir el suïcidi com el conjunt d'accions que realitza la victima sabent que el desenllaç final d'aquest conjunt d'accions produïrà directament o indirecte la seva pròpia mort.És a dir perquè una mort es consideri suïcidi és indispensable que la mort es produeixi en ple coneixement de causa.Seguint aquesta definició si una persona adulta ingereix oli de motor (el qual el conduirà a una mort dolorosa) se suposa que és coneixedor de l'alta toxicitat d'aquest producte i per tant aquesta persona està duent a terme una acció que sap que el conduirà cap a la mort i per tant es pot considerar un suïcidi.Però, què passaria si aquest mateix oli tòxic l'ingerís un nadó?Doncs tot i que l'oli seria el mateix i el conduiria igualment cap a una mort segura, aquest segon cas no es pot considerar suïcidi perquè aquest nadó no té l'experiència suficient per saber el que és bò i el que no ho és i per tant la finalitat de la seva acció no és la de causar-se la mort i conseqüentment no es podrà considerar com un suïcidi perquè el nadó no té el coneixement que l'ingerir l'oli li produïrà la mort.

Pot un animal suïcidar-se? Tot i que hi ha casos en que animals, com per exemple l'escorpí, es causen la mort a si mateixos, seguint la definició que abans hem donat, no podem calificar-ho de suïcidi ja que els animals no son racionals i per tant no poden ser conscients que l'acte que realitzen els pugui conduïr a la mort.De totes maneres nosaltres no entrarem en aquest debat ja que no és un camp que ens pertoqui sinó que aquest seria un estudi per la biologia o la zoologia i no pas per la sociologia.

Emile Durkheim no es proposa estudiar el suïcidi com un acte individual ja que això seria funció de la psicologia sinó que el seu propòsit és l'estudi del suïcidi com a conjunt.Durkheim s'adona que si observem el conjunt de suïcidis d'una societat determinada en un període determinat obtindrem una estreta relació entre la gran majoria de suïcidis i per tant podrem estudiar el conjunt de suïcidis com a una unitat ja que molts d'ells presentaràn característiques similars.Per tant l'objectiu de Durkheim serà establir aquestes relacions entre els diferents suïcidis i establir-ne la naturalesa social.És a dir, el que Durkheim intenta demostrar és que un acte que a priori és una decisió individual té una relació directa amb la societat i el moment en que es viu.Per tant direm que cada societat té un perfil de suïcidis diferent de les altres i aquest alhora depèn del moment històric en que es troba cada societat.

Com ja s'ha dit anteriorment l'objectiu del sociòleg no és observar el suïcidi com un fenòmen individual sinó que el seu objectiu és observar-lo com a fenòmen col·lectiu i és en aquesta direcció que Durkheim estructura la seva obra tot i que també és necessari entendre el suïcidi com a acte individual per poder-lo entendre com a fenòmen social.És en la primera part del llibre anomenada Los factores extrasociales en la que Durkheim fa esment d'aquests suïcidis no relacionats amb fenòmens socials.El primer capítol (dels 4 que componen aquesta primera part) és el que parla del suïcidi en estats psicopàtics, per tant és un suïcidi que es dóna en persones desequilibrades mentalment per tant tot i que en aquest suïcidi pugui haver-hi alguna influència social (o potser s'escauria més dir microsocial, l'entorn, etc) és bàsicament producte d'un pensament d'autolisis és a dir una pulsió de mort (Thanatos) i per tant camp de la psicologia.Els següents tres capítols de la primera part són la raça i l'herència, els factors còsmics i finalment la imitació.Igual que en el primer cas, en aquests tres apartats també hi podem arribar a trobar una certa relació en determinats elements socials però igual que en el cas anterior no podem establir una relació directe entre tots els suïcidis de manera que aquests estableixin el perfil de suïcidis sinó que s'estudia el conjunt de suïcidis individuals que poden tenir alguna relació entre sí de tipus psicològic o biològic però no sociològic.

En la següent part del llibre és en la que Durkheim tracta ja el suïcidi més des del punt de vista sociològic i és on n'estableix tres categories de suïcidi: a) suïcidi altruïsta.Aquest tipus de suïcidi es dóna en situacions en les que el suïcida sap que ho fa en benefici del grup.Seria el cas, per exemple, d'un soldat que ha de fer una acció que el portarà a una mort segura ( per exemple, aguantar una granada amb la mà, etc) però que la seva mort salvarà la vida dels altres soldats.És a dir, aquest soldat és conscient que la consecuència de la seva acció el durà a la mort (per tant és un suïcidi) però alhora sap que la seva mort serà un benefici pel col·lectiu.Per tant aquest tipus de suïcidi es dóna en casos d'integració social “excessiva” b)suïcidi egoista.Aquest es dóna quan un individuo vol fugir de la societat com a conseqüència d'una insuficient integració social.c)suïcidi anòmic.Aquest tipus es dóna en casos en períodes en que hi ha hagut fets socialment traumàtics com pugui ser una guerra, una greu crisi econòmica,etc.El suïcidi anòmic és causa d'un estat que s'anomena anomia i que és conseqüència del trencament de la solidaritat social, però aquesta relació (molt important per entendre aquest tipus de suïcidis) s'explicarà més endavant.

Metodològicament Durkheim empra un mètode completament científic.Durkheim parteix d'un gran nombre de dades de suïcidis de les quals n'observa alguna possible coincidència amb d'altres dades o en troba algun fet peculiar que li crida l'atenció.A partir d'aquestes suposicions, i mitjançant les dades, Durkheim desarrolla la seva tesis respaldant-se sempre amb les dades que, en forma d'estadística, li són indispensables per demostrar el seu postulat.

Durkheim és un dels pares (per no dir “el pare”) de la sociologia ja que, a part de ser un dels pioners,va desenvolupar una metodologia definida i sistemàtica.Entre moltes altres característiques podem destacar-en l'estudi dels fets socials (maneres d'obrar i pensar externes al individuo) com a “coses”.Aquesta tendència és el que s'anomena organicisme.Del fet social se'n deriva el grup i d'aquest la solidaritat social (la falta d'aquesta deriva cap a l'anomia i per tant si es trenca aquesta solidaritat social i augmenta l'anomia apareixen suicidis de tipus anòmic).La solidaritat social pot ser mecànica (basada en les relacions de parentesc i d'amistat) i és típica de les societats primitives, o bé pot ser orgànica (basada en la divisió del treball) i típica de les societats modernes.

-El suicidio-

-Pàgina 1-