1. Fitxa técnica del llibre:

Francesc Gisbert i Muñoz

N'hi ha 121 págines i 20 capítols.

Editorial tabarca llibres, 2003. Avda. Ausiàs March, 184. 46026 València.

Frances Gisbert i muñoz va nàixer a Alcoi el 1976. De ben menut, des que anava a ecola, ja li agradava dibuixar còmics i escriure històries d'aventures per als seus amics. Al'institut, va publicar els primers contes, Històries d'un institut, premi de Narrativa Juvenil Joan Fuster 1993 (revista Eines) I guantes coses ens passaran, Premi El Gos i la tortuga de Benidorm 1994 (dins l'antología collita verda de l'editorial 3i4).

Deprès es va llicenciar en Filologia Catalana per la universitat d'alacant i ès professor de lengua i literatura. Però com que a ell, el que li agrada ès escriure, de seguida que acabà els estudis va publicar dues novel-les per a jòvens: El secret de l'alquimista (Ed.Bromera, 2001) i El misteri de la lluna Negra (Ed. Tabarca, 200), Premi de Novel-la Ciutat de Torrent i Premi de la Crítica de les universitats valencianes al millor llibre juvenil (IIFV)

El 2002 va publicar una altra obra, també per a jòvens: El fantasma de la torre (Edicions del bullent), Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor. I ara, presenta aquesta novel-la, El somriure de l'esfinx (Ed. Tabarca, 2003)

El llibre parla d'una llegenda que hi havia a l'egipte i de la maldició d' una esfinx enterrada a la ciutat de Ra, la mateixa ciutat a la que el pare de Laura té que anar a fer una expedicó.

Era de nit, de sopte el timbre de la casa va sonar, i Laura va obrir la porta trobant-se a un home. El seu pare de seguida va apareixer, cosa inusual en él, i li va fer passar al seu despatx on estigueren parlant cerca de dues hores.

Quan arribá l'hora del sopar, laura que ja hi estava inquietada amb aquella misteriosa visita li va preguntar al seu pare quí era aquell home i qué volía. El seu pare no va poder enganyarla i li contestá que era un investigador de la fundació Lefault. Aquest home, Wiliams, li habia encomanat una expedició a l'Egipte, que el seu pare había aceptat amb molt interés.

Per a Laura aixó suponía estar a casa dels seus avis durant una temporada sense poder ver al seu pare.

Feia ja algun temps que el pare de Laura s'en habia anat quant un bon dia va rebre una carta on li deien que a petició del seu pare, si volía podía hi anar a Egipte per a visitr-ho i portar-se una acompanyant, tot aixó debía ser quant li donaren les vacances al col.legi.

Apart d'eixa carta amb els dos billets d'avió, habia rebut també un altre paquet, però aquest anava al nòm del seu pare, cosa que no li va importar a Laura per a obrir-lo.

Era un diari, escrit en Francés i molt antic, era d'un dibuixant anomenat Jean Philipe L'amartine, que anava en una expedició amb el general Napoleò a l'any 1798.

Per fí arribarèn les vacances i Laura amb la seua mitjor amiga Bea anaven a l'avió en direcció a Egipte.

En quant Laura va tindre un moment va seguir llegint el diari, que ho tenía un poquet oblidat desde feia algun temps.

Parlava d'una expedició encomanada per Napoleò. Començá el 20 de maig de 1798, partint del port de Toló, la gran expedicó.

Hi havia 200 vaixels que transportaven 35.000 homés, més de dos millers de cavalls, 1800 péces d'artilleria, tónes de pòlvora i milions de municions. Era el major dels exercits d'Europa.

Però no sols hi havia gent d'artilleria, sino que en aquesta expedició també hi havién homés de ciencia, com el professor Vivant Denòn, qui va propossar a L'amartine d'anar amd ells per el seus dibuixos, fins al matemátique Laplace i el geòmetre Gaspar Marge. Tots els anaven a l'antic Egipte.

Laura i Bea arribaren, i desprès de fer-les esperar i que per cuasi dos lladres li robarèn tot el que portavèn Wiliams va apareixer, era l'home que va estar aquella nit amb el seu pare.

Arribarèn a l'hotel, era molt lujos, van relajar-se un poquet prengueren un bany i Laura s'en recordá que todavía li quedava un tros per acabar de llegir el diari d Lamartine.

6 d'agost

Les celebracions han durat poc, una setmana després de la victoria les va arribar la notícia que la flota de Nelson ha afonat tots els seus vaixells al port d'Abukir, Aixa no podríem tornar a la França.

2 de setembre

Han acampat prop d'un temple abandonat. El profesor Denon ha conseguit autorització per explorar i dibuixar unes ruïnes de què les havien parlat, desert endins. Les acompanyava un guía i nòmad.

Es troben a l'alt Egipte, caminat pel desert, aquest temple que busquen està semiocult en l'arena. Mentres el profesor Denon estava copiant unes inscripcions de unes columnes el reste de l'equip bibuixava. De camí al campament el profesor absort en eles seus pensaments no deixava de repetir Ra, Ra, la cuitat de Ra…

Laura i Bea s'anaren cap al restaurant de l'hotel on l'esperavèn Wiliams i el seu acompanyant víctor, un xicot de cabells rulls i rosso un poc tímid.

Laura començá a fer-li preguntes a Wiliams a cerca de l'exacavació que está fent el seu pare, Williams li va dir que es tractava de la ciutat de Ra.

Víctor com era egiptóleg va coemçar a contar-li-les la historia de eixa ciutat. Es tractava d'una ciutat construida a temps de l'imperi Nou, en la XIX dinastía, la dinastía de Ramsès i Aquenaton. Va ser edificada a un petit oasi del desert envoltat de muntanyes, cap a on es el sol, perquè és allà on comença el reialme d'Osiris i el viatge de l'ànima, el Ka, cap a l'alte món.

Aquesta ciutat era el centre religiós d'adoració de Ra, el dèu del Sol. Alguns faraons de les últimes dinastías fartos de veure com eren saquejades les tombes reials, van fer-se enterar allí.

Heròdot conta que l'emplaçament d'aquesta ciuta era secret, tan secret que ningú no hi podia aribar i si ho feia mai podria tornar-se'n viu, perque hi havia una maldició sobre ella, la maldició de l'Esfinx.

El sopar va acabar i Laura i Bea se'n retornaren a la habitaciò, Laura li conta a Bea que eixa ciutat era la mateixa de la que parlava el diari de Lamartine, un diari que habia rebut feia algú temps. Es possà el pijama i a llegir el diari.

2 de setembre

Han tornat al campament i s'en van paralizar quan van veure que estava desert! solo quedaven brases de fogueres apagades, on estaven tots?

Les va cridar l'atenció d'una foguera a punt d'apagar-se amb una llança al seu costat clavada a terra on hi havia una nota on deia que s'habien produït disturbis i s'habien d'anar, que no intentaren d'anar detràs d'ells perque hi habíen moltes llares i almenys en una setmana no podríen mandar a ningú a recollir-les, a més les habien deixat provisions.

El profesor Denon va començar a Parlar d'una ciutat al desert on podíen amagar-se, una cuitat a les muntanyes, un oasi, la cuitat de Ra.

Al dia següent, Bea, Víctor, Williams i Laura van anar a vore les pirámides, on van coneixer a un venedor de souvenirs, al que Laura va comprar un escarabat que l'home li habia oferit dien-le que era el animal sagrat pels egipcis, l'enviat de Ra, l'encarregat de protegir i guiar les ànimes en el seu viatge, i que a ella la protegiria.

Regresaren a l'hotel, Laura va seguir amb el diari.

4 de setembre

Arribaren a l'oasi, i es refugiaren detràs d'unes roques i una cova per a que ningú ho pueguran ver.

Cap a mitja matí un dels soldats va trobar una pedra, de granit blanc. A tos les va picar la curiositat i van començar a levantar-la, de primer trobarèn un cap, desprès un braç i per últim el cos de l'Esfinx. Una Esfinx amb cap humá i cos de xacal. Medía mès de deu braços d'alçada i vint de llargària. Tenía una expresió al rostre, com si somriera, era un somriure desasosegador i desconcertant, esfereïdor i inquietant. Portava un escut al pit, una má oberta i un escorpí amb la cua eréctil, amenaçant, i algunes inscripcions jeroglific¡ques que el profesor no va ser capaç de descifrar.

Es refugiaren a la coba i van encendre un foc, es dormiren peró de sopte van començar a sentir cruixits extranys, com lamentacions o plors d'algú, van descubrir que provenía de l'esfinx. El guia va dir que aixó era una advertencia per a que sortiren d'allí, i que no debía ser una altra cosa que la maldició de L'esfinx. Poc a poc forén víctimes d'una mort subita. A la matinada van escavar on trovaren l'esfinx i van trobar mes figures de Déus i una porta segellada amb la mateixa senyal que hi portava l'esfinx. I ahí era on acabava Lamartine de escriure.

Laura decideix que té que buscar a l'home que havia enviat el diari, perque el seu pare, al igual que ho va estra lamartine es trobava en perill de mort fent aquella expedició.

Laura es va des-fer de Williams, Bea i Víctor i aná a buscar a Abu Simbel, l'anticuari que havia mandat el diari. Arribá a l'anticuari i va veure a l'home, pero aquest li va dir que devia anar-se inmediatament, perque la estaven seguint, i que ell, ella i son pare corríen molt perill. La va sacar per una porta de darrere pero avant Laura va poder veure per la finestra als dos homes que havíen intentat robarl-es a l'aeroport, Laura va córrer cap a baig per les escaleres fins arribar al cárrer.

Quan arribá a l'hotel ja estaven tots esperant-la molt preocupats. Laura farta ja de tots els misteris, li va demanar a Williams que d'una bona volta li contaran tota la veritat i ella també les contá tota la historia del diari.

Wiliams li contá que l'excavació anava bé, fins que un dia van trobar una esfinx i que un pastor veí tenía una altra pero de dimensions més reduïdes a sa casa. Axí que el seu pare amb un traductor s'en van anar i ja no van saber res més de ells. Son pare va ser segrestat per una organització llamada Osiris, que demanavem a cambi, una suma de diners i que debíen deixar les excavacions.

Al día següent van cojir un tren que les portaría a la ciutat de Tebes. Laura i bea s'anaren del vagó on estaven amb Víctor i Williams a una part on les puguera donar un poc l'aire.

En una de les parades que feia aquell veïll tren, van comprar un periódic on van veure una foto seua, on deia que estaven segrestades.

Van atar cabos i es donaren comta que Williams les tenia segrestades sin que ellas es donaren comta, asi que l'única manera de sortir d'allí va ser saltant del tren.

Estigueren caminat en sentit contrari al del tren per les víes. Trobaren un pastor menjant al costat d'un foc, Laura li doná uns diners i va aconseguir que l'home les donara una mica de comida. Laura sense adonar-se comta va deixar el diari molt prop del foc i per cuasi es quema, pero per fortuna no va ser així i además va ver que les últimes págines del diari que avant estaven en blanc amb el calor del foc, anaven apareixent lletres, paraules, frases...

Agost de 1799

Lamartine había mort, i ara qui escrivía era el profesor Dénon. La seua aventura havia tocat fí.

El profesor i les últimes tres persones que havíen sobrevivit , van descobrir el perqué els seus amics havién mort, i no es tractava de cap maldició sino d'uns escorpions que sortíen de nit, entraven a la cova, i en quant algú es moguera mai tornaría a despertar-se.

Ells van lluitar contra ells escorpions, va ser una nit molt dura, però van a aconseuir surtir vius d'allí.

A la matina es van marchar tots de seguida, però el seu destí no era altre que la mort, algú els perseguía, herint-los de mort.

Bea i Laura trobarèn una parella de alemanys amb un cotxe que s'havién perdut, es montaren al cotxe i arribaren a un hotel. Però això no va ser el que esperaven, no era cap hotel sinò el campament d'Al-Serem i allí estaven Williams i Víctor.

Laura va deduïr que eren lladres de antiguitats i que volíen vendre totes les reliquies encontrades a l'excavació.

Les van encerrar i ells s'en van anar amb tot en els camions, però de sopte el camió que transportava l'esfinx va estrellar-se contra una duna i el xòfer i la gent que hi havia al camió van saltar del donat grits pavorosos.

Darrère de les dunes sortiren cuatre tot terrenys i van agafar alls lladres. Dos dels hómes van anar cap a on estaven Bea i Laura rompint la porta i aquel home no era altre que el pare de Laura, l'altre, era aquell que l'habia donat l'escarabat a Laura que resultá ser el sargent de la policía del Caire. Aquell escarabat portava un trasmisor amb el cual va poder saber on es que es trobaven a totes hores.

Laura: Es la protagonista de la historia. Es una xica joveneta, molt aventurera, desperta, intel-liegent. Té grans coneixments de llengües, estudia al col-egi, i amb la seua mijor amiga, bea, van anar a
Egipto per a descobrir un secret molt bé guardat desde feia moles anys, tot aixo es debéis a que va rebre un diari i ahí es on comença la seua aventura.

Lamartine: Es un xic jove que viu a França l'any 1798. Li van proposar una expedició a l'Egipte, era la mitjor expedició que feia a tota Europa. Quí se la va proposar va ser el seu porfessor de la universitat, ell estava fent la carrera de Lleis i matriculat també a l'asignatura d'Història antiga. Però a ell aixó li agradava gens, a ell el que li agradava era dibuixar, va ser per aixó que el profesor Denon li va proposar aquella aventura.

Bea: Es la mitjor amiga de Laura, la que li va acampanyar a Egipte. Té la mateixa edad que Laura, i es un poquet atarantada.

Williams: Es l'encaregat de l'expedició en la que participa el pare de Laura. Es un home anglés britànic polit i particular tenía un aire rodamòns.. Té acerca d'uns 35 anys.Fou el lladre d'antiguitats i qui va segrestar a Laura i Bea.

Víctor: Acompanyant de Williams. Un xicot de cabells rulls i rossos, un poc tímid i atarantat. Llicenciat en història antita. També formaba part de l'expedició. Tendría un par de anys més que laura i Bea.

Professor Denon: Es el professor de Lamartine, trabaixa a la universitat donant clases d'Història antiga. Va anar a l'expedicó de Egipte, i fou qui va descubrir la ciutat de Ra.

Pare de Laura: Es un arqueòleg, trabaixa a la universitat, ès el pare de Laura, i la organització Lamartine li va escollir a ell per a que fora a una excavació a l'Egipte.

Ambientació geográfica: La historia va transcòrrer a L'egipte.

Històrica: Hi ha un parale-lisme, una hitòria es a l'any 1798, es de la que parla el diari de Lamartine i l'altra es a l'època actual.

Social: Es una societat alta.

Introducció: Del capítol 1(Una entrevista molt prometedora) fins al 3 (El començament de la gran expedició)

Nus: Del capítol 3, fins al 18 (L'última sorpresa)

Dessenllaç: Del capítol 18 al 20 (La llegenda)

Figures retóriques:

Metáfora: Crit de gat degollat (pág 9 linea 1)

Com trossos de vidrio (pág 44 linea 4)

Un cap d'albercoc (pág 51 linea 2)

Barbarismes: Gentleman (pág 58 linea 11)

Mom petit institute (pág 42 línea 20)

Jeep (pág 99 línea 16)

Cites: La història d'Egipte ha de ser per a tu, mestra, i servir-te d'exmple. On els humans callen, parlen les pedres.(pág 57 línea 1, 2 i 3)

Signes de puntuació: Utilitza molts punts i aparts per a distinguir quan Laura termina de llegir el diari.

Presencia de l'emisor i del receptor: N'hi han dos emisors; laura i lamartine, i tembé dos recpetors, Laura quan llegisc el diari i els lectors del llibre.

Es un llibre molt interesant, fácil de llegir.La història de Egipto es molt atractiva i misteriosa perque oculta molts secrets. En el llibre tracta la història en distintes èpoques de uns d'eixes misteris “La ciutat de Ra”Primer amb l'expedició de Napoleó, i después amb el pare de Laura i per últim, laura i la seua mitjor amiga per a salvar al seu pare, també es veuen involucrades en eixe misteri. Tot el narra el autor, de manera ágil i poc a poc aconseguiex involucrar-nos per a llegar a descobir el misteri.

1) Bleda—Tonta: Persona curta d'enteniment o massa crèdula

2) Desmenjat—Hipócrita: Fingir inapetència d'allò que vertaderament es desitja.

3) Embuts—Enrredos

4) Burxar—Hurgar: Insistir excessivament, quasi molestant.

5) Enlairar—Alzar: Aixecar, elevar

6) S'afartà---Cansar: Atipar amb excés.

7) Piuladissa—Gorgogeo: Conjunt de piulets; acte de piular molt.

8) Fetge—hígado: Òrgan glandulós que ocupa l'hipocondri dret estenent-se per l'epigastri fins a l'hipocondri esquerre, i que segrega la bilis i causa canvis importants en algunes substàncies contingudes en la sang que hi passa;

9) Queixals—Muelas: Dent molar; cadascuna de les dents més robustes, planes per damunt i situades a la part lateral de la boca, que serveixen per a moldre els aliments.

10) Esguitós—Aspero: Bròfec, repelenc, aspre.

11) Cuirasses- Posar cuiro

12) Flancs—Flanco: Costat; cadascuna de les dues parts laterals (d'una persona, animal o cosa qualsevol)

13) Cullerot--Orgulloso: Anar molt empinat, ple d'orgull.

14) Bromera—Espuma: Escuma.

15) Barnús—Albornoz: Peça d'abric llarga, amb mànegues, especialment el que es posen sobre el vestit de bany abans de ficar-se a l'aigua o després de sortir-ne.

16) Atés—Llegar: Arribar

17) Llenca—Lonja: Tros llarg i estret.

18) Endinsar—Introducir: Posar endins.

19) Enlluernadora—Deslumbradora.

20) Esmolada—Afiladura: Acte d'esmolar.

30) Escalfa—Calentable: Que es pot escalfar.

31) Flegmàtic—Flacmático: Propi de la flegmasia.

32) Atarantat—Aturdido: Esmaperdut, privat del lliure exercici de les facultats anímiques per la intensitat d'una impressió sensitiva o sentimental.

33) Boira—Niebla: Vapor més o menys dens, espargit per l'atmosfera i que enterboleix la transparència de l'aire

34) Esbombar—Propagar: Estendre una notícia, una veu.

35) Encaterinada—Encarinyada: Prendre-le afecte a algú

36) Resclosit --Avahado: Excessivament tancat, alterat per falta de ventilació

37) Gola—Garganta: Part anterior del coll; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.

38) Templaris—Temporal: Pertanyent a les temples

39) Bácul—Báculo: Bastó de metall preciós que els prelats duen com a símbol d'autoritat pastoral.

40) Albercoc—Mastuerzo: Bajà, poc-seny, irreflexiu.

41) Relliscada—Resbalar: Acció de caure en falta, en pecat

42) Eixuta—Sequía: Temps molt eixut; gran escassesa de pluja.

43) Estrényer—Apretar: Oprimir; exercir pressió tot al voltant o en costats diferents d'alguna cosa

45) Animes—Alma

46) Cicerone—Cicerone: El qui mostra als forasters les antiguitats, monuments o altres coses notables d'una població

47) Rodamóns-- Insecte volador

48) Corcat—Carcomido: Destruït o deteriorat pels corcs

49) Argüir—Acusar: Recriminar, retreure a algú les coses que fa malament.

50) Arronsa—A la deriva.

51) Quincalla—Quincalla: Objectes metàl·lics de poc valor.

52) Amartellava—Martilleava: Copejar amb martell.

53) Defallir—Morir: Deixar d'existir; esser mort

54) Gairell--De lado: obliquament, de costat

55) Reticent—Reticiente: Que parla amb reticència o que implica reticència

56) Brutícia—Porquería: Cosa bruta, o conjunt de coses brutes

57) Xampurrejar-Chapurrear: Parlar un llenguatge barrejat de dues o més llengües

58) Estralls--Estragos
59) Fondalada—Hondonada: Clotada; porció de terra fonda

60) Engolar—Tragar: Fer passar per la gola; enviar-se, engolir

61) Rogle—Pergamino: Full de paper, pergamí.

62) Esmunyir—Deslizarse: Anar-se'n d'amagat, com insensiblement, o burlant la força que s'hi oposa.

63) Cuquet—Curiositat

64) Parismònia --Sense ferle cas.

• Página 1: Ídex

• Página 2: Fitxa técnica del llibre

• Localització de L'autor

• Tema

• Argument

• Págines 3, 4, 5 i 6: Argument

• Página 6: Personatges

• Página 7: Ambientació geogràfica, històrica i social.

• Estructura

• Recurs expresius i l'estill

• Crítica raonada del llibre

• Vocabulari

• Página 8:Vocabulari