Biología, Botánica, Genética y Zoología
El sòl i l'aigua a les Illes Balears
TREBALL DE NATURALS
El sòl i l'aigua a les Illes Balears
EL SÒL
LA VARIETAT DEL SÒL
El sòl de les nostres illes és un sòl jove. A les zones de major relleu predomina un sòl prim compost per pedres calcàries, dolomita i marga. Aquest sòl es troba a les serres de Tramuntana i de Llevant a Mallorca, i a zones muntanyoses a Eivissa.
El sòl més profund ocupa parts més planes de les illes, al peu de serres o conques, on trobam terrenys fèrtils. Son zones com es Raiguer, sa Pobla, Muro i es Pla de Sant Jordi, a Mallorca, i en zones mes baixes a la resta de les illes.
A la zona de Tramuntana, a Menorca abunden materials silicis. Trobam un sòl bru i castany amb abundant argila. Això passa a zones planes com Campos i el Pla de Mallorca, el Migjorn de Menorca o zones mes planes d'Eivissa.
El sòl menys evolucionat es troba a zones humides com s'Albufera d'Alcúdia o es Salobrar de Campos, a Mallorca; ses Salines, a Eivissa i Formentera; es Grau, a Menorca.
ELS USOS DEL SÒL
La superfície total d l'arxipèlag és de 500.000 hectàrees.
El principal ús del sòl és l'agrícola.
AMPLIACIÓ
La terra rossa, que també s'anomena call vermell en alguns indrets de Balears, és un sòl argilós, d'un color vermell viu, que se sol formar en països de clima càliden els quals s'alterna una estació seca amb una humida, com és el cas del clima mediterrani.
L'argila s'utilitza des de fa segles en la ceràmica i en materials de construcció.
L'AIGUA SUPERFICIAL
ELS TORRENTS
La irregularitat de les precipitacions fan que els cabals d'aigua no siguin permanents. Els torrents solen anar eixuts o amb escàs cabal durant gran part de l'any. Quan es produeixen les precipitacions intenses, els torrents poden augmentar espectacularment i s'arriben a produir desbordaments i inundacions, són les anomenades “torrentades”.
A balears no existeixen vertaders rius, encara que varen existir alguns cursos permanents d'aigua, com el riu de Santa Eulària a Eivissa.
EMBASSAMENTS I ZONES HUMIDES
Les masses d'aigua importants a les illes són els embassaments de Cúber i del Gorg Blau, a la serra de Tramuntana de Mallorca. Aporten una petita part d'aigua a Palma i a alguns municipis propers. La capacitat del Gorg Blau és de 7 milions de metres cúbics i el Cúber 6 milions de metres cúbics.
Al fons de grans badies de Mallorca podem trobar albuferes i maresmes, com l'Albufera d'Alcúdia. A Menorca, l'Albufera des Grau i a Eivissa i Formentera ses Salines. També existeixen llacunes com s'Estany Pudent i s'Estany des Peix. Tota aquesta aigua es troba salinitzada a causa de la proximitat amb la mar.
AMPLIACIÓ
La dessalació de l'aigua:
L' escassesa d'aigua ha impulsat la dessalació d l'aigua o salobre a les illes. Existeixen plantes dessaladores de gran capacitat a Mallorca, Eivissa i Formentera.
L'alt cost energètic d'aquest procediment i les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera són raons per preferir altres mesures de menor impacte com la millora de les conduccions i dels sistemes de regatge, depuració de l'aigua, etc.
L'AIGUA SUBTERRÀNIA
ELS AQÜÍFERS A LA NOSTRA COMUNITAT
A les Balears un 10% de l'aigua de precipitació s'infiltra al subsòl i passa a formar parts d'aqüífers. Aquesta aigua descendeix fins a arribar a una capa impermeable, sobre la qual s'acumula l'aigua i forma un aqüífer. De vegades els aqüífers es comuniquen entre sí.
En els aqüífers situats a prop de la costa, l'aigua del mar penetra i forma una falca per sota de l'aigua dolça, perquè aquesta és menys densa que la salada.
EL CARST A LA NOSTRA COMUNITAT
L' aigua superficial erosiona les roques calcàries a través del procés de carbonatació.
Sobre la superfície de les roques es formen reguerons, com a la serra de Tramuntana a Mallorca, on també existeixen profunds avencs, depresions i canons. Al sud i al Llevant de Mallorca l'aigua sobre les roques calcàries produeix barrancs i coves com les del Drac o les d'Artà.
AMPLIACIÓ
Quasi tota l'aigua dolça que s'empra a balears s'extreu dels aqüífers amb pous. Els problemes que afecten a l'aigua subterrània són: la sobreexplotació, la salinització i la contaminació.
Les coves del Drach:
En realitat, són quatre coves comunicades entre sí: la dels francesos, la d'en Lluís Salvador, la cova Blanca i la cova Negra.
És una cova prehistòrica i aquesta cova es va formar al període miocènic.
EL MODELAT DE LA COSTA
ELS PENYA-SEGATS
Podem trobar penya-segats rocosos de diferents altures.
Els de gran altura abunden a la costa nord i a la zona d'Artà, a Mallorca , a la costa de Tramuntana a Menorca, i a la major part de la costa eivissenca. També n'hi ha a Cabrera i a sa Dragonera.
Els d'altura mitjana o baixa estan a la zona sud i est de Mallorca, com Llucmajor i Santanyí; al Migjorn a Menorca, a la ona des Codolar a Eivissa o a la Mola de Formentera. De vegades apareixen petites badies amb el nom de cales.
LES COSTES BAIXES
A les nostres illes existeixen també zones de litoral baix i arenós, com platges, i de vegades amb dunes. Els trobam a Mallorca, a les badies de Palma i Alcúdia, com també a la platja des Trenc a Campos. A Menorca els podem trobar a Son Bou; a Eivissa a la platja des Figueral, o a la platja d'en Bossa; i a Formentera a les platges de Tramuntana i Migjorn.
Aquest litoral té una gran pressió de turisme que ha alterat el paisatge.
AMPLIACIÓ
La platja des Trenc:
Es troba al sud de Mallorca i és l'arenal verge més important de l'illa. És una platja de 3km de longitud. El Parlament de les Balears va declarar aquesta platja Área Natural d'Especial Interès al 1984.
Descargar
| Enviado por: | Empollonix |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.