Literatura


El seños de los ladrones; Cornelia Funke

FITXA DEL LLIBRE

Autor:Cornelia Funke.

Títol:El senyor dels lladres.

Lloc d’edició: Barcelona.

Editorial: Columna

Any d’edició:2004

Nombre de pagines:402

Nombre de capituls: 58

Biografia de l’Autora

Després de graduar-se a l'escola Sta. Ursula Grammar a Dorsten, Funke va obtenir un títol d'educació teòrica a Hamburg. Tan mateix, ella de petita volia ser astronauta. Però el seu somni de veure les estrelles va acabar quan va veure que es necessitava entrenament militar. També volia convertir-se en pilot o viure amb els pells vermelles. Posteriorment, va treballar tres anys com a treballadora social per a nens desfavorits. Les històries d'aquests nens la van inspirar que escrivís i il·lustrarà les seves novel·les. Volia fer d'aquest món un lloc millor, ajudant a altres. Després d'acabar un curs d'il·lustració a la universitat d'Hamburg, va treballar com a dissenyadora de jocs de taula i il·lustradora de contes infantils. Necessitava escriure, dibuixar i dissenyar. Abans de traslladar-se als Estats Units, Funke treballar pel canal alemany ZDF, escrivint guions en el programa Siebenstein. El maig de 2005 es va traslladar d'Hamburg a Los Angeles al costat del seu marit, Rolf, i els seus fills, Ana (nascuda el 1990, que llegia tots els seus llibres abans de la publicació) i Ben (nascut el 1995). Els llibres de Cornelia Funke han estat traduïts en més de 30 idiomes.

Entre els seus llibres més coneguts hi ha els següents:

Cor de tinta (2004)
Sang de tinta (2005)
Mort de tinta (2008)

Hugo darrere d'una pista gelada (2002)

Hugo al castell del terror (2002)

Hugo atrapat en la mollera (2003)
Hugo i la columna de foc (2003)

Les gallines boges 1. Una colla genial (2005)
Les gallines boges 2. Un viatge amb sorpresa (2005)
Les gallines boges 3. Que ve la guineu! (2006)
Les gallines boges 4. El secret de la felicitat (2006)
Les gallines boges 5. Les gallines boges i l'amor (2007)

Quan el Pare Noel va caure del cel (2006)
Cornelia Funke compte contes (2005)
Apartat de Mississippí! (2005)
El drac de la llum de lluna (2005)
Emma i el geni blau (2005)
Jule i els pirates maldestres (2005)
Potilla i el lladre de barrets (2005)
El genet del drac (2004)
Igraín la valenta (2003)
El senyor dels lladres (2002)
Darrere de les finestres encantades (1993)
No hi ha galetes per els follets
Dues bruixetes salvatges
El Petit Home Llop
Zarpalanas, La millor mascota

En quina època i a quin lloc situaries el que has escrit?

A Venècia, pels mitjans i finals del segle XX.

Com és el llenguatge que utilitza?

Tot i ser una narració fa servir un llenguatge molt descriptiu, apareixen de tant en tant paraules en italià i no és ni molt col·loquial ni molt formal.

Quin tipus de Narrador fa servir?

Fa servir un narrador extern.

Argument de l’obra

Aquesta és la història d’uns nois que fugen de casa i se’n van a Venècia. Allà coneixen el Senyor dels Lladres. Un lladre que els dóna diners. Mentrestant la tia dels nois contracta un detectiu perquè els trobi.

El Senyor dels Lladres de tant en tant els hi portava un botí que l’anaven a vendre a Barbarrosa, un antiquari. Aquest en la seva última trobada li va donar un encàrrec per Scipio, el Senyor dels Lladres. Al sortir de la botiga Víctor, el detectiu, veu Prop, un dels nois, i els persegueix.

Un cop arribar a l’amagatall li van dir a Scipio allò de l’encàrrec; ell va acceptar. També Prop va explicar-li a Vespa el que els havia passat amb el detectiu i com a mesura els van tallar els cabells i tenyir.

A la plaça de St Marc, Víctor els va reconèixer. I els va tornar a seguir. Després Vespa se les va fer perquè tothom pensés que Víctor era un peredasta i la gent del voltant el van començar a pegar.

A Scipio li van dir què havia de fer a l’encàrrec i què havia de robar. Havia de robar l’ala d’un ocell o àngel. Encara ningú no ho tenia gaire clar.

Víctor se’n va anar a casa del Dottor Massimo perquè va deduir que el nens s’allotjaven al seu antic cinema l’STELLA. Scipio, que era el fill del Dottor Massimo, era un nen de casa bona que no necessitava robar. Resulta que els hi va trobar l’amagatall perquè l’antic cinema era del seu pare.

Un cop allà, Víctor va arribar, li donen una pallissa i el van tancar al lavabo. En Prop i en Víctor van tenir una petita conversa.

Van decidir anar a robar l’ala i van anar a inspeccionar la casa. De tornada a casa escorcollen l’amagatall de Victor. Els nois van estar parlant amb Víctor una bona estona.

La colla d’amics van anar a veure on vivia Scipio. Efectivament vivia allà.

Quan van tornar, van veure que Víctor s’havia escapat. Però els hi havia deixat una nota. Al veure allò van decidir que entrarien a robar a la casa la nit següent.

Van anar a robar. Es van trobar Scipio. I a Ida. Els havia descobert. No els va delatar, amb una condició: que els deixés anar amb ells a veure aquest Comte, el senyor de l’encàrrec. Els nois van acceptar.

La nit següent es van trobar amb el Comte. Van fer l’intercanvi i el van seguir. Un cop arribat en una illa de la llacuna, els van veure i els hi van disparar. Ningú va quedar ferit però van haver de marxar.

Un cop Scipio va arribar a casa, va veure que havien arrestat Vespa. I a Bo. No va saber què fer. Però es va pensar que era Víctor qui els havia delatat.

Els nois li van explicar tot a Víctor que els va convèncer que ell no els havia delatat. I gràcies a ell també es va adonar que els bitllets que havien cobrat per l’encàrrec eren falsos. Mentre estaven parlant van sentir la veu d’Esther al contestador que deia que ja tenia a Bo. Prop estava destrossat i els va deixar.

En Riccio i en Mosca van anar a demanar ajut a Ida. Li van explicar tot. Ida va organitzar tothom per millorar la situació. Riccio havia de trobar Prop, Mosca explicar-li tot a Scipio i ella mateixa i Víctor anirien a rescatar Vespa de l’orfenat.

Vespa estava molt trista a l’orfenat. No el suportava. Però va tenir la sort de Ida i Victor que es van presentar. Aquets feien veure que eran la tia i l’advocat de la tia de Vespa.

Prosper estava a la porta de l’hotel on s’estava Esther. Prop havia seguit tot el dia a Esther. Riccio li explica tot a Prop. I el convèncer per anar a casa d’ Ida amb tots. Un cop allà, van sopar tots plegats. Tothom estava content menys Prop. Normal no? Quan tothom es va adormir ell es va esmunyir fins a la barca de Ida. Alla hi va trobar Scipio que li deia d’ anar a la Isola Segreta. Amb molt de gust, hi va acceptar.

Un cop allà, van entrar furtivament saltant un mur. Un cop fet això, dos gossos molt enrabiats els van anar seguint i amenaçant. Fins que van veure una noia que els hi va dir que prou. Els gossos els hi va fer cas. En Prop i l’Scipio, li van explicar tot a la noia, l’engany, etc. Aquesta noia com a recompensa els va portar als cavallets que tenien el poder de fer adults els nens i, els adults, fer-los nens. Però el Comte dormia i no els podia rebre. Van haver de dormir a l’estable amb rates i amb els gossos vigilant a la porta. Els dos estaven molt preocupats.

Bo, per la seva banda, ja s’havia encarregat d’escapar-se i els Hertlib no el volen ni veure. Bo estava amagat al cinema quan Victor el va trobar. Li va explicar tot el que li va fer Esther i, com que no li agradava gaire estar amb ella, volia tornar amb en Prop. I així és com Víctor ho va fer: el va portar a casa d’Ida.

Victor els hi va explicar tot als nois. Ells els hi van explicar que Prop havia desaparegut. Tots es pensaven que Prop estava davant de l’hotel però no era així. Víctor es va quedar a dormir a casa d’ Ida.

Quan Prop i Scip es van despertar van anar a veure el Comte. Era un nen, això volia dir que els cavallets funcionaven. Scipio els va convèncer perquè els hi ensenyés els cavallets i si volien pujar-hi i tot. El Comte els hi va explicar que la idea de pagar amb diners falsos havia estat d’en Barbarosa. Per fi, després de caminar una mica, van veure els cavallets. Scipio va decidir pujar-hi, però Prop no s’atrevia. Prop veure els cavallets rodant va ser com si l’omplís un sentiment de falicitat facinant. Scipio s’havia convertit en adult. S’assemblava moltíssim al seu pare. Un cop tot, van sentir la veu de Barbarosa que tenia agafat pels cabells a la Comtessa. Volia saber el secret de tot però no es creia que fos allò el secret. Uns cavallets. Scipio s’estava afartant i, com s’assemblava molt al seu pare, ho va fer veure davant Barbarosa. Scipio el va enganyar ben enganyat. Barbarrosa va pujar als cavallets. En el lleó, que és el que feia rejovenir. Barbarossa s’havia convertit en un nen… El Barbarosa estava molt emprenyat. Després d’això tothom estava desconcentrat. Scip trobava estrany el seu cos. Com a càstig Barbarosa hauria de donar tots els seus diners al Comte.

El Barbarosa i Scipio cridaven molt l’atenció pels carrers. Renzo(el Comte) s’impacientava pel diner. En Barbarosa li va donar i en Renzo se’n va anar. Barbarrosa va anar a dormir a casa de l’Ida.

Al Campo Santha Margarita tothom estava buscant Prop però ningú el trobava. Un cop dins de casa van sentir veus a la cuina. Eren Prop i dos estranys. Vespa estava molt contenta de tornar a veure Prop. Cap del tres no podia dir res de què havia passat. Havien donat la seva paraula d’honor. En Prop va anar a veure el Bo. Ida i Prop van tenir una petits xerradeta, després de tot el que havia passat...

Entre tots van tenir una conversa sobre Scipio. Barbarosa era un desvergonyit. Tothom es reia de Barbarosa i li deien que el portarien a l’orfanat com no es comportés. Barbarosa anava provocant a tothom; per això, van considerar de donar-lo a Esther. I això és el que farien. Intentarien que Esther es quedés amb Barbarrosa.

Després del sopar tothom a dormir. Víctor a casa seva i Scipio ves a saber on. Dels nens ningú podia dormir. Tots van dir de buscar un nou amagatall però Bo es volia quedar amb Ida. Es van adormir parlant de Scipio.

L’endemà una foto de Scipio sortia a tots els diaris ( l’havia fet posar el Dottor Massimo) demanant ajuda pel seu fill. Ida va decidir enviar-li una postal perquè sabés que es trobava bé, que no es preocupés. Tamé van decidir trucar a Esther per veure si es volia quedar amb Barbarrosa. Ja li havien dit una mentida de les grosses a Esther perquè anés a la casa.

Esther es va presentar sola. La criada s’havia vestit de monja per fer-ho més real. Ida també s’havia disfressat. Barbarrosa també va començar el seu espectacle. Es veia que ho estava fent molt bé perquè la senyora Hertlib li tenia com una estima especial; per això va demanar a Ida si se’l podia endur a fer una excursió amb la qual cosa Ida va acceptar. Esther els hi estava insinuant a Victor i a Ida que es volia quedar amb el perit. Esther mimava molt a Barbarrosa però aquest no es queixava. Barbarrosa sabia que Esther trucaria a Ida per quedar-se’l.

Riccio i Mosca li van dir a Ida que els se n’anirien. Però Prop, Vespa i Bo es quedarien.

Tothom estava feliç, però que se n’ havia fet de Scipio? Víctor se’l va trobar al cap d’un temps davant de la botiga de Barbarosa.

Scipio no sabia què podia fer, no tenia res per fer millor dit. Ho trobava tot avorrit el que feien els grans. Però de cop i volta se li va acudir treballar per Víctor. Aquest el va acceptar amb un parell de condicions que Sccipio va acceptar de bon grat.

Scipio acaba sent un detectiu. Mosca i Riccio se les maneguen prou bé. Barrbarosa va acabar en un internat i tot prou bé. Prop, Bo, i Vespa viuen molt feliços a casa d’Ida.

Descripció dels personatges que hi intervenen

Prosper (Prop): És el germà gran de Bo. Té una pinta seriosa i els cabells foscos. Dotze anys. La seva mare li parlava molt de Venècia, així que, en fugir, decidí triar la mateixa. A Prop no li agradava gaire robar però a vegades ho havia hagut de fer.

Bonefazius (Bo): En Bo, per contrari del seu germà Prop, era ros, petit, cara rodona i amb un somriure generós i innocent. Cinc anys. Li encantaven les històries sobre Venècia que els explicava la seva mare. Molt àgil. Bo, això de robar, s’ho prenia com un joc. Ell quan camina casi sempre va fent bots i cabrioles. No li agrada gens ni mica Esther com a mare; diu que fa pudor de pintura tòxica.

Victor Getz:Viu vora un canal al barri de sant Polo. Víctor a vegades somiava que les ones engolien la casa i tota Venècia. Víctor era detectiu. Li encantaven les disfresses. No era gaire alt i era un xic gros. No tenia gaire bona memòria amb els números de telèfon però sí per les cares. Fill únic. Fa uns quinze anys que viu a Venècia. El groc és el seu color de la mala sort. Quan era mes petit era rosadet i molt rodó.

Max Hartlieb: Un pèl desconfiat. Té cara de pocs amics. És molt alt, com a mínim sobrepassa dos caps a en Víctor. Sobre el nas té una cremada feta pel sol i té els ulls petits i apagats. Tiet matern de Prop i Bo.

Esther Hartileb: Un pèl desconfiada. Parla anglès i italià. És rossa, d’un color cendra, i amb els cabells sempre enganxosos de laca, malhumorada, sempre enutjada. Nas punxegut i una boca que no sembla gaire acostumada a riure. Tieta materna de Prop i Bo. No era gaire amiga de la seva germana. Té un nas molt gran

Barbarrosa: És panxarrut, té ulls com de porc. És molt astut i desvergonyit. És la persona que els compra els objectes robats als nens. Es dedica a vendre records barats als turistes i a traficar peces de gran valor.

Scipio (Senyor dels lladres): Dona diners a la colla de la casa de les estrelles de tant en tant. És molt estricte. Ningú, entre els nens, sap on dorm. No li agrada gens ni mica que el segueixin. Scipio és prim i té els cabells molt negres i llargs i sovint se’ls recull amb una trena. És una mica més alt que Prop i un pèl més baix que Mosca. Sempre duia botes de taló alt. La seva família és molt rica. Viu a Fontaneda Bollani 223. Al final del llibre s’acaba fent detectiu i es canvia el nom de Scipio Massimo per Scipio Fortunato.

Mosca: ÉS el més gran i fort de tots els nens del grup. Té la pell molt fosca i els cabells cresposos. Ronca molt. Al final del llibre troba feina com a pescador.

Riccio: Es bastant prim i baixet. Deu tenir uns dotze anys. Té uns cabells castanys tan hirsuts que la gent li comença a dir Riccio l’eriçó. A ell ja l’havia perseguit algun cop, en Víctor. Sovint dorm inquiet. Li té molt d’afecte a Scipio. Se’n podria dir que és un incondicional de Scipio. Fuma. Li encanten els gelats.

Vespa: És una noia prima, amb els cabells castanys recollits en una trena fina. No li agrada que l’anomenessin de cap altra manera que no fos Vespa. Feia veure que era la cosina de Prop i Bo.

Dottor Massimo: És l’antic propietari de l’STELLA, actual amagatall de Prop i Bo. És molt ric i una mica desagradable. Només té els cinemes per diversió. Viu a Fontaneda Bollani 223. És el pare de Scipio ( els senyor dels lladres).

Ida Spavento: Treballa de fotògrafa i viu sola. És rossa. Gran fumadora i molt amable.

Criada de Ida:És una dona grassa. Té molt males puces. És fàcil d’enrredar. Sap cuinar molt bé.

Opinió personal

A mi el llibre m’ha agradat molt. M’ha agradat més ara que quan tenia set anys. Jo crec que és perquè ara l’he entès més. Trobo que l’autora descriu molt bé els personatges. Jo, a mida que llegia, m’anava imaginant els personatges com si els tingués al davant. Trobo que també descriu a la perfecció els paisatges.

És un llibre molt bo per llegir a la nostra edat. No se’t fa pas llarg, es llegeix bastant ràpid quan li agafes el fil. Tot et queda molt clar. Per molt que hi hagi molts personatges, no és en cap moment enrevessat. Trobo que l’autora s’explica molt bé.





Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar