TREBALL CURT 2: El rabino de Noah Gordon

Aquest text ens reflexa la vida d'una família jueva des que van haver de fugir de la seva terra natal impulsats pel fanatisme antisemita de la época fins que, ja en millors temps, l'avi Isaac es internat en una residència per gent gran a causa de desavinences amb el seu fill i la dona d'aquest.

Aquesta història la explica Isaac Rivkind al seu nét Michael durant les hores “mortes” que passaven en la botiga de comestibles de la qual és propietari:

Els pares d'Isaac (Mendel i Sonia) malgrat ser propietaris d'una ferreria de Kichinev, eren tant pobres com tots els seus veins jueus i, arran d'una pallisa donada als seus cosins per un grup de moldavos, van decidir estalviar diners per poder fugir de la ciutat. Logicament aquesta decisió els va convertir en més pobres encara. Poc a poc van anar recollint alguns diners però el ràpid augment de la família dificultava la fugida (Issac estava casat amb Itta i esperaven un fill i la germana d'Issac, Dora, també tenia edat de formar una família ). Finalment van decidir que Itta i Isaac es quedarien a Kichinev treballant en el negoci del seu pare i que, quan haguessin estalviat prou, marxarien a reunir-se amb els demés. Malauradament això no va passar mai perquè mente Isaac i Itta eren fora recollint llenya, el gueto jueu on vivien va ser destruit per grups embogits pel fanatisme i tota la seva família va morir.

Després de 7 dies de dol a casa de Salomon, el germà de Itta, van agafar els diners estalviats i els passaports i van sortir de la ciutat. El viatge fou dur, van haver de travessar la frontera entre Polonia i Alemania aconseguint-ho gràcies a unes noies que van prometre “favors” als soldats, van agafar un tren fins a Manheim i finalment van arribar a Rotterdam treballant en el vaixell d'un holandés.

Aquesta i altres històries explicava l'avi Isaac al seu nét que d'altra banda era el seu únic amic dins la família ja que, degut a la seva inflexibilitat en el cumpliment de les lleis jueves -com no permetre que ningú de la família mengés carn de porc ni mantega- la relació amb Dorothy (la seva jove) i fins i tot amb el seu fill Abe va anar-se refredant i tornant-se cada vegada més tensa. Finalment Abe i la seva dona van decidir que l'avi havia d'anar a viure en una residència jueva, amb gent de la seva edat. Evidentment Isaac va enfadar-se molt fins que al final va ressignar-se i va accedir amb relativa bona predisposició. Un cop lluny, Michael va enyorar-lo com un nét enyora a l'avi amb què ha compartit tantes coses.

La primera definició de xarxa social sorgí del treball de tres antropòlegs anglesos: J.A Barnes, E.Bott i J.C Mitchel en el qual van descriure les classes socials i les relacions de família i amistat d'un poble de pescadors de Noruega: “un conjunt de punts que es conecten a través de línies. Els punts d'una imatge són persones i a vegades grups i les línies indiquen les interaccions entre aquestes persones i/o els grups (Barnes, 1954). Les xarxes, per tant, indiquen persones i relacions. Mitchel en la seva obra “Social Networks in Urban Situation” (1969) defineix la xarxa social com “un conjunt específic de vincles entre un conjunt definit de persones amb la propietat que les característiques d'aquests vincles com un tot es poden utilitzar per interpretar la conducta social de les persones implicades”. Altres definicions interessants són les donades per Speck i Attneave (1982) “relacions humanes que tenen un impacte durader en la vida d'un individu” i Garbarino (1983) “conjunt de relacions interconectades entre un grup de persones que ofereixen uns patrons i un reforç contingent per afrontar les solucions de la vida qüotidiana”.

Durant els anys 70 va sorgir molta literatura que associava els problemes psiquiàtrics amb l'absència de llaços socials adeqüats o ruptura de les xarxes socials previament existents en les persones efectades. Aquest fet va portar a definir el recolzament social com “aquelles interaccions o relacions socials que ofereixen als individus assistència real o un sentiment de conexió a una persona o grup que es perceb com a volguda o estimada” (Hobfoll i Stoke, 1988). La majoria d'autors defineixen el recolzament social com la relació interpersonal en la qual s'ofereix o intercanvia ajuda de tipus material, emocional o instrumental, que produeix benestar al receptor.

Un cop realitzada aquesta petita introducció passo a analitzar el text que ens ocupa, començant per les característiques de les xarxes socials del personatge més emblemàtic de la història: l'avi Isaac. Així doncs Moxley (1989) diferencia entre característiques estructurals, interaccionals i característiques de recolzament de les xarxes socials (que incloc dins les interaccionals).

• Tamany: és el número de persones que composen la xarxa social d'una persona. Aquest petit fragment del text no ens permet determinar cap número exacte però deixa entreveure que la xarxa social de l'avi és bastant reduida: a nivell íntim trobem el nét Michael (“el lazo entre Michael y su zaydeh se hizo más fuerte a primeros de otoño, cuando ...”) i la resta de família està formada per 3 membres més: la seva néta Ruth, el seu fill Abe i la

seva jove Dorothy. Altres membres de la xarxa social, encara que més llunyans, podrien ser familiars que no viuen amb ell, veins i clients de la botiga.

Si comparem la xarxa social de l'avi en l'actualitat i quan era jove trobarem diferències significatives pel que fa al tamany ja que llavors comptava amb el recolzament dels seus pares, la seva dona Itta, la seva germana Dora... que vivien amb ell i podria ser que considerés com a vincles intims. D'altra banda també hi havia les relacions d'amistat, relacions de companyerisme com les establertes amb els camperols o amb l'holandés que accedeix a traslladar-lo en el seu vaixell, relacions de veinatge, clients de la ferreria, relacions de família com amb el seu cunyat Solomon etc. Igualment trobem més varietat de composició i una densitat que, malgrat era alta, no ho era tant com la xarxa actual.

Aquestes dades són força proximes a la realitat ja que s'ha vist que els primers treballs sobre recolzament social en la vellesa apuntaven que les xarxes socials dels avis eren més petites que les de la població general, i especificament que aquestes s'anaven reduint a partir dels 70 anys (Kahn, 1979). Això pot ser degut a processos de deteriorament biològic (Satarino i Syne, 1981); pèrdues de familiars i amics (Jacobs i Ostelfelde, 1977) i al descens de l'activitat social, especialment a l'activitat relacionada amb el treball (Palmore, 1971) Igualment estudis de Antonucci i Akiyama (1987) han demostrat que familiars, amics i veins són considerats les fonts més importants en la provisió de recolzament per la gent gran. Posteriorment Antonucci i jackson (1990) van comprobar que els avis recorren al recolzament familiar per superar les crisis vitals i que els amics afavoreixen la integració social. En aquest cas, doncs, el fet de mantenir la botiga malgrat no necessiti els diners evita en cert grau el deteriorament de xarxa social de l'avi ja que li proporciona un major tamany, una composició més variada, una densitat una mica més baixa i fins i tot millora la dispersió de la xarxa ja que és a la botiga on explica les històries al seu nét i per tant és un espai que facilita el contacte entre els dos. També és una manera de mantenir cert grau d'integració social dins el barri.

• Composició: és el número de diferents tipus de persones en la xarxa: número de familiars, amics, veins, companys etc.

Ens trobem que la composició de la xarxa de l'avi és poc variada, reduint-se principalment a familiars. També veins i clients de la botiga. Això comporta poca flexibilitat de rols.

• Densitat: és el grau d'interconexió que tenen els membres de la xarxa entre sí, independentment de la persona de referència.

La densitat de la xarxa social és alta ja que els seus membres estan fortament

interconexionats (formen part de la mateixa familia o del mateix barri, tenen coses en comú com la religió... per tant és deuen conèixer) Aquest és un factor que podria ser positiu perquè representa un potencial de recolzament important però en el cas que ens ocupa exerceix una funció de control i impedeix el canvi de rols socials. Per exemple si l'avi es relacionés amb gent d'altres zones que no coneguessin la seva actitud inflexible davant la conducta religiosa (i també el seu rol) podria modificar-la en cas de creure-ho convenient i fins i tot acceptar algunes accions “desviades” . En una xarxa social tant densa com la seva això resulta molt difícil perquè s'ha de comportar segons el rol adquirit.

• Dispersió: nivells de relació en termes de temps i espai. Reflexa la facilitat de contacte amb els membres de la xarxa i ens indica la disponibilitat de recolzament.

Pel que fa al temps i a l'espai podem considerar que hi ha certa facilitat de contacte amb els membres de la xarxa ja que viuen físicament pròxims a l'avi i aquest disposa de temps per relacionar-s'hi. Aquesta característica canviarà molt quan l'avi sigui ingressat a la residència ja que tots els membres de la seva xarxa social restaran lluny d'ell. En l'any 1990 Heller ja va apuntar que aquests tipus de trasllats modifiquen i alteren l'accès als tipus de vincles i de recolzament de manera diferencial.

Pel que fa a les característiques interaccionals remarco les següents:

• Contingut transaccional: intercanvi d'ajuda material, emocional, instrumental entre la persona i els membres de la seva xarxa.

Les relacions que estableix l'avi amb la seva família li proporcionen recolzament material o béns materials (menjar, casa...etc) i recolzament instrumental - entès com informació i orientació en la resolució dels problemes- (s'encarreguen de cercar-li una residència adeqüada etc). No li proporcionen ajuda socioemocional (expressions d'afecte i atencions positives) degut a la mala relació que manté amb la família. Unicament podem considerar que aporta aquest tipus de recolzament de manera recíproca (característica de direccionalitat entesa com el grau en què la ajuda es donada o rebuda per la persona) la relació que manté amb el seu nét.

Hem de tenir present que moltes vegades s'atribueix al concepte de xarxa social la funció de recolzament amb efectes positius, anomenant-les xarxes de recolzament social i “assumint que tots els vincles de les xarxes són positius i que totes les xarxes són sistemes de recolzament” (Wellman, 1981). Malgrat la principal funció de les xarxes sigui aquesta,

també poden exercir altres funcions com la identitat i el control social, la pressió, facilitació (Hammer, 1981). D'altra banda poden no ser proveidores de recolzament sinò de tensions i conflictes, tal com veiem en el cas que ens ocupa.

• Durada: extensió en el temps de les relacions de la persona amb la seva xarxa social. Indica estabilitat en les relacions

El fet de tractar-se de vincles famíliars i de veinatge comporta una alta estabilitat en les relacions.

• Intensitat: força amb la qual és percebut el vincle

Tant l'avi com el nét perceben el seu vincle com intens com es pot veure al llarg de tot el text, quan parlen de la seva relació “se sentó en el borde de la cama y le acarició la cabeza con una mano...”

Finalment dir que el sistema d'ajuda analitzat en aquest text és un sistema d'ajuda natural o informal. Les xarxes socials constitueixen el principal sistema de recolzament natural de les persones i per tant el primer que es recorre en cas de necessitar ajuda, mentre que els serveis i programes (tant d'ajuda natural organitzada com associacions, grups de suport.. com d'ajuda professional) constitueixen el sistema de recolzament formal, complementari i especialitzat.

Mirant en globalitat les característiques de la xarxa social de l'avi Isaac tinc la sensació que el seu recolzament social és molt pobre. Donada la importància de les xarxes socials per la prevenció de problemes, per l'afrontament d'esdeveniments vitals i pel benestar en general podem considerar que una xarxa social tant reduida és un factor de risc. I si ens centrem en una época en la qual és relativament fàcil perdre la parella, els germans o els amics, jubilar-se del treball, perdre facultats com la memòria, reduir el número d'activitats...en definitiva patir un conjunt d'esdeveniments estressants per la persona, la importància del recolzament social augmenta. La societat actual ha afegit un factor estressant més als que ja existien i és el fet de traslladar als avis a les residències geriàtriques. Així de sobte l'avi es troba immers en un món estrany, on els objectes li són desconeguts, ha de adaptar els seus horaris als de la comunitat, relacionar-se amb desconeguts, perdre la pròpia intimitat, perdre els vincles amb els membres de la seva xarxa i establir-ne de nous...etc. Si és realment necessari ingressar els avis en aquests centres penso que caldria afavorir el manteniment dels antics vincles (no programar un

horari de visita amb els familiars i amics sinò que aquests puguin venir sempre que vulguin, intentar que dos persones que previament a l'ingrés mantenien una relació la puguin continuar a dins del centre per exemple posant-los en habitacions properes...) i si convé la creació de noves relacions (activitats recreatives on es reuneixin amb altres persones de dins i de fora del seu entorn, vincles amb el personal i per tant aquest no pot canviar cada dos per tres, millorar les habilitats socials etc.). També caldria que, tant en els centres com fora d'ells, el personal professional tingui en compte que moltes situacions problemàtiques de les persones poden ser resoltes per elles mateixes ja sigui intervenint sobre les seves capacitats i autonomia ja sigui amb ajuda de les seves xarxes naturals. Treballant, des del sistema de recolzament formal, els sistemes d'ajuda informal natural i organitzada podrem incidir en els processos de resolució de la persona necessitada d'ajuda. No volem crear gent necessitada dels serveis professionals sinò persones actives i capaces de solucionar els seus propis problemes en la mesura del que sigui possible.

BIBLIOGRAFIA

“Redes sociales: Un concepto con importantes implicaciones en la intervención comunitaria” Intervención psicosocial, 1993. Vol. II, Nº 4. Pàgs. 69-85

“Estructura y características de los recursos naturales de apoyo social en los ancianos andaluces” Intervención psicosocial , 1995. Vol. IV, Nº 11. Pàgs. 47-63

1

1