El període Prehistòric.

PALEOLÍTIC.

Inferior. (Periodes abevillà i Atxelià.)

• Cronología.

• 2.500.000 - 100.000 a.C.

• Fossil Humà.

• Austrolopithecus.

• Homo Habilis.

• Homo erectus.

• Industries lítiques.

• (Res)

• Cultura de Codols.

• Bifaç.

• Cultura i mode de vida.

• (Res).

• Economía depredadora (caça).

• Organització social en clans.

• Geografía. (platges de costa Atlàntica i meseta).

• Est d'Àfrica.

• Est d'Àfrica.

• Atapuerca, Cueva Victória (Murcia), Venta Micena (Andalusia).

Mitjà. (Periode Musterià.)

• Cronología.

• 100.000 - 35.000 a.C.

• Fosil humà.

• Homo Sapiens de Neardental.

• Industries lítiques.

• Ascles.

• Varietat d'estris (raspadors, rascadors, burins...)

• Cultura i mode de vida.

• Ritus funeraris.

• Soterraments.

• Geografía.

• Banyoles. (Girona).

• Cova Negra (Xàtiva).

• Cueva del Piñar (Granada).

• Gibraltar.

Superior. (Periode Aurinyalà, solutrià i Magdalenià).

• Cronología.

• 35.000 - 10.000 a.C.

• Fosil humà.

• Homo Sapiens Sapiens de Cromanyó.

• Industries lítiques.

• Menys ascles, més ós i banyes.

• Arpons, puntes de fletxa, atzagaies, agulles, propulsors...

• Cultura i mode de vida.

• Pintura: al interior de les coves, representen grans animals de la fauna glacial de quaternari.

• Les figures no formen escenes. Efectes de volum i color, carácter realísta.

• Geografía.

• Altamira.

• Tito Bustillo.

• El castillo.

• El Pindal.

• ART MOBLE: Casi tot a Cantàbria excepte en la Cova del Parpalló. (Gandia).

MESOLÍTIC.(Cultura Epipaleolítica).

• Cronología.

• 10.000 - 5.000 a.C.

• Canvi climàtic: els animals caçats en el paleolític, emigren a Europa Central.

• Industries lítiques.

• Microlitisme.

• Cultura i mode de vida.

• Base econòmica: recolecció de moluscos, pesca i caça de petits animals.

• Pintura: ART LLEVANTÍ. Renaixement de la pintura rupestre.

• Apariexen en abrics naturals a l'aire lliure, representen escenes humanes, colors plans (roig i negre) i tendencia a estilizar les figures cada volta més fins arribar a l'art esquemàtic.

• Geografía.

• Conxeros d'Astúries.

• Cogul, Morella, Valltorta, Albarrací.

NEOLÍTIC. El primer Neolític.

• Cronología:

• 8.000 - 7.000 a.C.

• Habitaven l'Orient Mitjà

• Industries lítiques.

• Economía productora: Teixits i Ceràmica.

• Cultura i mode de vida.

• Deixa gradualment la caça i recolecció.

• Comença a conrear cereals i domesticar animals.

• Sedentarisme desemboca en constuccions de propietat individual i en els primers poblats.

• REVOLUCIÓ NEOLÍTICA: Agricultura, ramadería, la ceràmica, poliment de pedra i invenció del teler.

• Diferenciació social i especificació del treball.

• Ritus funeraris religiosos.

Neolític Peninsular.

• Cronología.

• 5.000 - 4.000 a.C.

• Cultura i mode de vida.

• Ceràmica Cardial (inscrupcions de petxines).

• Decoració.

• Ramadería en coves.

• Vivien en coves.

• Geografía.

• Arriben per la Mediterrània i s'assentaren en les serralades paraleles a les costes mediterrànies.

• Cova de l'Or.

Neolític Avançat.

• Cronología.

• 4.000 - 3.000 a.C.

• Cultura i mode de vida.

• Es substitueix la cultura de ceràmica cardial per la de cultura de sepulcres de fossa (soterramets individuals en necrópolis, que es componen de 50 tombes.)

• Prop de les necrópolis, estan els poblats, amb cabanyes circulars.

• Base económica: agricultura.

• Estris de coure.

• Geografía. (en catalunya).

• San Quirze.

• Bóbila de Madurell.

ENEOLÍTIC.

Edad de Coure.

• Cronología:

• 3.000 - 2.000 a.C.

• Origen: Per la Mediterrània Oriental.

• Diferències Socials.

• Al interior està el Neolític.

• Apogeu de la Mediterrània.

• Primeres cultures Urbanes.

• Cultures i mode de vida.

• MEGALITISME.

• Dolmens.

• Menirs.

• Sepulcres de corredor.

• VAS CAMPANIFORME.

• 3.000 - 2.000 a.C.

• A Andalucia.

• Funció funerària.

• Relacionada amb el comerç del Caire.

• Economía basada en la agricultura i la ramadería.

Edad del Bronce.

• Cronología.

• 2.500 - 1.000 a.C.

• Origen.

• EL ARGAR. (Almería)

• “Urbana”: cases de pedra.

• Soterraments individuals.

• BALEAR. (Talaiótica)

• Influencies del Egeu: Constuccions ciclòpies.

• Talaiots.

• Navetes.

• Tauletes.

• CASTROS.

• Galicia.

• Poblats amb cases circulars.

• Relació amb el Nord-Atlàntic.

• Bretanya.

• França.

Els Pobles Pre-Romans.

POBLES INDOEUROPEUS.

• Procedència.

• Centre d'Europa (Alemania...)

• Arriben pels Pirineus -> Catalunya, Ebre, Navarra, Meseta.

• Característiques.

• Pobles heterogenis. -> Vacens, Celtes, Burbundis...

• Arrel llingüistica comú.

• Fluxe comú de migracions (XI - VI a.C.)

• Cultura dels camps d'urnes (HALLSTAT).

• Nova forma de soterrament.

• Cremació, dipositació en urnes caràmiques amb aixovar i soterrament en necrópolis.

• Coneixen el ferro.

LES COLONITZACIONS.

FENICIS.

• Evidencies de la seua presencia en el VIII a.C.

• Uns fenicis procedents de Tir fundaren Gadir al 1104 a.C.

• Intentaren, en pugna amb els grecs, monopolitzar el comerç dels metalls.

• Els comerciants canviaven productes de luxe (joies, teixits...) per metalls.

• Altres activitats eren entre altres, la elaboració del Garum, una salsa molt estimada en la Mediterrania.

• Ademés de establir contactes amb el sud, ho feren amb l'interior.

CARTAGINESOS.

• Al s.VI a.C., les ciutats fenicies van ser conquerides pels Assiris, amb Cartago com a Capital.

• Tenien el propósit de monopolitzar el comerç amb el sud de la peninsula i impedir als Grecs que entraren.

• Funden Ebussus i Baria.

• El control militar es cada volta més fort per la competència de Roma, donant a lloc a dos guerres púniques. Finalment Roma entra en la península.

• Al 218 a.C., 2ª Guerra púnica amb el principi de la romanització.

GRECS.

• Arriben a la península en VIII - VII a.C.

• Les primeres fundacions son Rhode i Mainake.

• Al s.VI a.C., la zona d'influéncia es limita a la costa Nord-Est.

• Massalia

• Emporion. Centre de comerç. Molt desenvolupada

• Desde el s.V a.C. després d'haver consolidad les seues relacions amb els indigenes, la antiga colonia va creixer tant que calgué traslladarla a terra ferma, on aparegué una ciutat de debó.

• Les relacions de Emporion amb els natius es basaven en la compra de cereals i la venda de manufactures.

EFECTES DE LES COLONITZACIONS.

• Les colonies gregues i púniques, afavorí un gran nivell de desenvolupament.

• Els contactes comercials afavoriren un avanç agrícola per la introducció de nous conreus.

• Al serctor artesanal, aparegueren noves técniques.

• Al sector miner, nous sectors productius:metalurgia,orfebreria...

• S'usava cada volta més la moneda. Canvi de economia d'autoabas- timent per un altra comercial i monetaria.

• Transformacions socio-polítiques.

ELS POBLES PRE-ROMANS.

IBERS.

• Ocupaven la mediterrània i andalusia.

• No constituien una unitat étnica ni política.

• La seua base económica era la agricultura.

• Activitats artesanals: ceràmica i teixits.

• El comerç estimulà l'acunyació de moneda propiai creació d'una ruta comercial, la via Heràclea.

• Habitaven en poblats o petites ciutats.

• Les cases eren d'una sola cambra, s'errengleraven en carrers i limitats per voraries.

• Arma característica: la falcata iberica.

• L'estructura de societat descansava damunts la tribu.

• No havien classes socials, pero havia una aristocracia guerrera que retenia el poder politic i económic; i un grup nombrós de agricultors, artesans i comerciants.

• La organització política era la monarquía, molt poderosa, i el seu poder estava controlat per la aristocràcia.

• També desenvoluparen la seua propia escriptura.

• Les divinitats eren d'origen mediterrani, la més destacada era la deesa de la fertilitat.

CELTES.

• Ocupaven centre, nord i oest de la peninsula.

• No formaven una unitat política.

• La seua base económica era la ramaderia i l'agricultura.

• Activitats artesanal: ceàmica, teixits i fabricació de estris de bronze o ferro.

• S'agrupaven en celules socials, gentilitates, formades per clans. Un grup de gentilitates componia la tribu.

• Havia una aristocràcia guerrera propietaria del bestiar i de les terres que els homens lliures treballaven.

• Parlaven un idioma indoeuropeu, pero es desoneix la escriptura.

• Les seues manifestacions artístiques més conegudes son les escultures dels animals i l'orfebreria dels castres.

La hispània Romana.

218 a.C. - 476 d.C.

LA CONQUESTA

PRIMER PERIODE.

• La intervenció de Roma es produeix per la ruptura del tractat de l'Ebre, quan Cartago ataca Sagunt que era una ciutat aliada de Roma.

• A partir de entonces, Roma fa tractats amb els pobles indigenes, es fa la presa de Cartagonova

• En la 2ª Guerra púnica es on es conquesta de la vall del Guadalquivir i Cadiz.

• Quan esta acaba, comença la explotació económica de la peninsula mitjançant impostos i la apropiació del estat de mines i terres.

• En 197 a.C. apareix la 1ª divisió provincial:

• Hispania Citerior: Vall Ebre, costa mediterrania.

• Hispania Ulterior: Vall del Guadalquivir.

SEGON PERIODE.

• La divisió provocà revoltes que serán reprimides durament.

• Esta represió provocà als territoris de Celtiberia i Lusitania continus enfrontaments entre legions i els indigenes, en forma de guerrilles.

TERCER PERIODE.

• 29-19 a.C. Campanyes contra cantabres i Asturs on participa l'emperador August.

• Hi hagué un triple motiu per a portarles a cab:

• La necessitat de mantindre tot el territori pacificat.

• Portar el limes a arees facilment defensables (rius, costes...)

• L'interés econòmic pels jaciments d'or de la zona. Esta area es mantindria dins de l'imperi gracies a la fundació de campaments militars permanents:

• Asturica Augusta (Astorga).

• Legió VII Gemina (Lleó).

LA ROMANITZACIÓ

INTEGRACIÓ D'HISPANIA AL MÓN ROMÀ.

1º. Incorporació territorial al imperi.

2º. Explotació econòmica de terres i homes.

3º. Adopció del mode de vida romà.

• Xarxa viaria (calçades)

• Llengua (llatí).

• Moneda i dret romà.

• Divisió en clases socials: Patricis, Plebeus i Esclaus.

• Millores agricoles: acequies, aqüeductes.

• Importància de la ciutat.

• Religió i cultura.

ECONOMÍA.

BASE AGRÍCOLA.

Causes del aument de producció.

• Noves tècniques de treball.

• Guaret

• Regadiu

• Animals de tir.

• Difusió de cultius.

• Olivera.

• Vid

• Blat

• Fruiters.

• Mà d'obra esclava i massiva.

• Extensió de les ciutats.

• Incorporació al circuit comercial romà.

Arees de cultiu.

• Blat.

• Bètica.

• Meseta.

• Vall del Ebre.

• Vinya.

• Bètica.

• Vall del Ebre.

• Lli.

• Llevant.

• Nord-Oest.

• Civada.

• Cartagena.

• Espart.

• Sud-est.

• Fruiters i hortalices.

RAMADERÍA.

• Ovina:

• Meseta

• Bètica.

• Bovina:

• Bètica.

• Cavall:

• Lusitània

• Meseta.

PESCA.

• Garum.

PRODUCTES TINTORIS.

LA PROPIETAT DE LA TERRA.

• En un primer moment les terres eren del estat “Ager Publicus”.

• Pero algunes terres eren tornades als seus antics propietaris sino, donades a soldats, aristocràcia romana, colons o indigenes.

Tamany de la propietat per arees.

• Meseta i Nord: terres indigenes.

• Comunal

• Aristocràcia indigena.

• Est de Lusitania.

• Explotacions mitjanes.

• Explotacións urbanes.

• Arrendataris.

• Aparcers.

• Esclaus.

• La producció es dirigeix al consum urbà.

• Bètica.

• Latifundis ------------- Polítics, patricis (romans).

• Mitjanes propietats ---- Oligarquía.

• Producció -------------- Vid, olivera i blat. Mà d'obra esclava per exportació.

LES MINES.

• Eren propietat del estat.

• Les explotacions estaven en mans de companyies privades. Sols quan eren mines d'or, plata o pertanyien al emperador, s'explotaven directament sota el control de funcionaris.

• Els treballs miners eren realitzats per esclaus, pero també hi havia treballadors lliures.

Arees mineres.

• NORD. (Asturies i Lleó)

• Or, Plata i Estany.

• BÉTICA. (Huelva)

• Mercuri, Coure, Estany.

• CARTAGENA.

• Plata, Plom.

VIES DE COMUNICACIÓ.

Terrestres: Calçades.

• Objectius:

• Comerç

• Desplaçament del exercit

• Enllaçar ciutats.

• Forma:

• PRINCIPALS

· Via Augusta: Costa Mediterrània amb el Sud.

· Via de la Plata: Bètica amb el Nord-oest a través d'Emerita.

• SECUNDARIES

• Equipament:

• Pavimentades

• Clavegueres

• Ponts.

Ports.

• Gades (Cadiz)

• Cartago-nova.

• Ampuries.

Rius.

• Tots els grans.

ADMINISTRACIÓ ROMANA.

Objetius.

• Mantindre el ordre.

• Recaptar impostos.

• Explotar les riqueses.

Divisions territorials.

1ª. Desde 218-27 a.C. Feta per August.

• Dividia a Espanya en:

• Citerior.

• Ulterior.

2ª. Desde 27 a.C. - 293 d.C.

• Dividia a Espanya en:

• Tarraconensis: Baix el domini de un delegat imperial.

• Lusitania: igual que T.

• Bètica: Baix el domini d'un Pretó.

3ª. Desde 293 - 476.

• Dividia a Espanya en:

• Tarraconensis.

• Cartaginensis.

• Gallaecia.

• Lusitania.

• Balearica.

REGIM MUNICIPAL.

• La ciutat era la unitat politico-administrativa bàsica

• Comprenia el nucli urbà i els rurals que l'envolten.

• La major part dels 6 milions d'habitants de la hispania romana vivien en la ciutat.

• Les ciutats tenien condicions juridiques diferents segons la actuació de la ciutat al moment de la conquesta.

LES CIUTATS.

• Estipendiaries.

• Feren resistència als Romans, per això pagaven grans impostos.

• Lliures.

• Colonies fundades per Roma, subjectes a menys impostos que les estipendiaries.

• Federades.

• Havien signat una aliança amb Roma, o la havien ajudat en la conquesta. Els ciutadans eren considerats romans i pagaven pocs impostos.

• Al s.I d.C. Vespacià concedí el dret llatí a totes les ciutats.

• Al 218 d.C. Caracala concedí la ciutadania romana a tots els subdits del imperi, açò aportà una unificació als règims municipals. Estes serien:

INSTITUCIONS MUNICIPALS. Elegides pels comicis (Ciutadans lliures)

• CONSELL. (Curia)

• Decurions.

• MAGISTRAT. Clases altes.

• Duumviris.

• Edils.

TIPUS DE CIUTATS.

• Antigues colonies: Fenicies, Gregues, Cartagineses.

• Antigues Ciutats Indígenes.

• Colonies Romanes.

• Colons italians indigenes.

• Soldats.

• Antics campaments.

• Lleó.

• Astorga.

• Lugo.

• Concentracions Indigenes.

DIVISIÓ SOCIAL.

• LLIURES.

• CIUTADANS ROMANS. Al 212 d.C. tot l'imperi.

· Senatorial. !

· Equestre. Cavallers

· Pecurions. ~!!

· Peble. !

• CIUTADANS LLATINS. Menys drets que els ciutadans romans.

• PELEGRÍ. Menys drets encara.

• ESCLAUS.

• Sense drets.

• Eren esclaus perque eren prisioners de guerra o l'heredaven.

LA CULTURA ROMANA.

• Afectà sobre tot a les arees més romanizades, sobre tot la bètica i lusitània.

• També als grups socials que estaven més aprop dels interesos Romans: funcionaris, terratinents...

Manifestacions més importants.

LLENGUA.

• El llatí substitueix a les llengues indigenes, sobre tot per la obligació de redactar en llatí els documents oficials.

• Es parlava en llatí vulgar i l'introduiren en la peninsula soldats i comerciants.

RELIGIÓ.

• Com que Roma era molt tolerant amb les religions i els cultes indigenes, es mantingueren.

• La religió romana oficial, culte al emperador, va conviure amb elles i entraren a Hispania.

• A partir del s.III d.C. les comunitats cristianes anirien sustituint la religió oficial.

DRET.

• Hispania tingué les primeres bases jurídiques escrites que regularen les relacions polítiques i cotidianes.

EDUCACIÓ.

• En mans privades.

• A voltes el estudiant anava a Roma a fer la carrera política.

L'ART ROMÀ.

• Es continuador del Grec, pero afegeix alguns elements orientals: l'arc.

• Dona als edificis una funcionalitat pràctica.

• La escultura romana, va ser important captar el retrat amb fidelitat.

• Les manifestacions més importants van ser l'escultura i el mosaic.

OBRES PÚBLIQUES.

• Aqüeductes.

• Teatres.

• Anfiteatres.

• Muralles.

• Ponts

• Monuments conmemoratius.

• Monuments Religiosos.

El baix Imperi Romà.

La crisi del s.III.

• Esta etàpa es considera de transició entre el món romà i el feudal.

• Una de les principals transformacions va ser la substitució del treball esclau pel colonat.

• COLONAT: Contracte entre el coló i el propietari. El coló es presta i no ix de les terrs del senyor i a canvi reb protecció.

• Substitució de la ciutat per la vila.

• Substitució de la moneda pel trueque.

• A Hispània els efectes es poden vore en:

• Enfrontaments de la exportació.

• Ruina de algunes ciutats.

CAUSES.

• Per la gran extensió territorial que dificultava el control.

• Els gastos.

• El poder del exercit que es colocà al s.III per damunt de la llei i donà lloc a una situació de inestabilitat política de colps d'estat, donats pels militars que posarien al emperador.

• Revoltes dins del estat.

CONSEQÜENCIES.

• Moltes viles es quedaren reduiren i tancades dins de muralles per evitar invasions.

• Guerres civils entre generals per evitar sucessionismes.

• Guerres de frontera.

• Destrucció de ciutats.

• Aparició de grans propietats on fugien els antics oligarques.

• Mor Teodosi i van ser proclamats emperadors els seus dos fills, i es divideix l'imperi. L'Orient ho portava bé tot, pero el d'Occident no podia sostenir el enorme aparell administratiu.

• Revoltes camperoles.

• Invasions dels primers pobles bàrbars.

• Perdua de credibilitat de la religió oficial front al cristianisme. Les noves families senatorials eren cristianes.

• La artesania sols es venia al interior i sols l'oli, vi, cavalls, llana i minerals s'exportaven.

• Els Visigots irrompen Italia i desatesa la frontera del Rin, diversos pobles bàrbars invadeixen Hispania.

Primer estat hispànic unificat independent:

EL REGNE VISIGOT.

• Els Visigots ompliren el buit del Imperi d'Occident amb el regne de Tolosa.

• Els Visigots entraren en la península i a causa de guerres internes, els bizantins s'instalaren al sud de la peninsula.

• Atanagild va ser el Rei dels Visigots amb Toledo com a Capital.

• Al morir, Leovigil el suplanta i crea un autèntic Estat.

LA UNIFICACIÓ.

TERRITORIAL. PER LEOVIGILD.

• S'arracona als Vascos.

• S'anexiona el regne dels sueus.

• Contenciona als francs.

• Lent procés de expulsió dels bizantins.

JURÍDICA. PER LEOVIGID I RECESVINT.

• Leovigild imposa els mateixos judges per a hispano-romans i visigots.

• Recesvint implanta la Liber iudiciorum, un remodelatje i fusió dels codis jurídics.

• També s'admitien matrimonis entre gots i hispano-romans.

RELIGIOSA. PER RECARED I.

• Leovigild tractà d'imposar el cristianisme com a religió de l'Estat, pero no tenia seguidors.

• El fill de Leovigild, Recared I, en el tercer concili de Toledo, abjuraren el arrianisme i admitiren com a religió oficial el catolicisme.

L'APARELL ESTATAL.

MONARCA.

• Anomenat Rex Gothorum.

• Era el cap militar i monarca territorial.

• Exercia el poder amb l'ajuda d'organs de gestió i d'assesorament radicats a la cort.

ORGANS DE GESTIÓ.

• OFFICIUM.

• conte dels escribans, dels estables, del tresor.

• AULA REGIA.

• Consell assesor del rei.

• CONCILIS.

• Asamblees mixtes, carácter religiós i civil, sempre someses al poder reial.

• Cada provincia era regentada per un Dux i els territoris en que es dividia el regentaven Comptes.

LA CAIGUDA DEL REGNE VISIGÒTIC.

CAUSES.

• El concepte d'estat de Leovigild i Recared no va ser entés pel sector germanic de la població.

• El fet de no saber resoldre el conflicte entre el principi hereditari o electiu de la monarquia visigòtica, ocasionà lluites per accedir a la corona.

• Les terres públiques servien també per premiar fidelitats.

• La economía va entrar en una profunda crisi.

• La agricultura va passar de tindre un paper fonamental a tindre un paper únic, per el aillament de l'Europa occidental que el comerç exterior de la qual anava ofegatse a mesura que l'Islam guanyava terreny a Orient i a l'Africa.

• El poder cada volta més gran de l'aristocracia de la terra.

• Revoltes.

• Resistència de pagar els impostos.

• Bipolarització dels bàndols polítics.

CONSEQÜENCIES.

• Vítiza imposa a Roderic com a succesor i este es l'ultim rei hispano-got, ja que va pedre en l'intent de para la invasió musulmana a la batalla de Guadalete.

• Després oposaren poca resistència, ja que els hispano-gots estimaren més que desapareguera el estat visigòtic i pactar amb els musulmans per conservar els seus béns i rang convertintse al Islam.

• Una minoria va fugir cap a terres càntabres o Galies durant el s.VIII.

LA CULTURA DEL REGNE HISPANO-VISIGOTIC.

• Es parla de renaixement visigòtic perque es va donar una clara situació d'auge en relació amb la depressió cultural hispànica del segle V i VI.

• La producció literària estava constituida per vides de sants, escrits moralitzants...

• De l'arquitectura hispano-visigòtica només s'han conservat poques petites esglesies en medis rurals.

• Apareixen influencies nord-africanes.

• L'estructura de les esglesies respon a concepcions típicament hispano-romanes tardanes.

• La decoració es una derivació d'elements romans i bizantins imitats amb gran imperícia.

• L'activitat artísctica més tipica hispano-gòtica es l'orfebreria que presenta pocs elements estètics germànics, i que pot qualificarse pel seu disseny i la seua decoració, com a hispano-bizantina.