Historia
El periode Prehistòric
El període Prehistòric.
PALEOLÍTIC.
Inferior. (Periodes abevillà i Atxelià.)
-
Cronología.
-
2.500.000 - 100.000 a.C.
-
Fossil Humà.
-
Austrolopithecus.
-
Homo Habilis.
-
Homo erectus.
-
Industries lítiques.
-
(Res)
-
Cultura de Codols.
-
Bifaç.
-
Cultura i mode de vida.
-
(Res).
-
Economía depredadora (caça).
-
Organització social en clans.
-
Geografía. (platges de costa Atlàntica i meseta).
-
Est d'Àfrica.
-
Est d'Àfrica.
-
Atapuerca, Cueva Victória (Murcia), Venta Micena (Andalusia).
Mitjà. (Periode Musterià.)
-
Cronología.
-
100.000 - 35.000 a.C.
-
Fosil humà.
-
Homo Sapiens de Neardental.
-
Industries lítiques.
-
Ascles.
-
Varietat d'estris (raspadors, rascadors, burins...)
-
Cultura i mode de vida.
-
Ritus funeraris.
-
Soterraments.
-
Geografía.
-
Banyoles. (Girona).
-
Cova Negra (Xàtiva).
-
Cueva del Piñar (Granada).
-
Gibraltar.
Superior. (Periode Aurinyalà, solutrià i Magdalenià).
-
Cronología.
-
35.000 - 10.000 a.C.
-
Fosil humà.
-
Homo Sapiens Sapiens de Cromanyó.
-
Industries lítiques.
-
Menys ascles, més ós i banyes.
-
Arpons, puntes de fletxa, atzagaies, agulles, propulsors...
-
Cultura i mode de vida.
-
Pintura: al interior de les coves, representen grans animals de la fauna glacial de quaternari.
-
Les figures no formen escenes. Efectes de volum i color, carácter realísta.
-
Geografía.
-
Altamira.
-
Tito Bustillo.
-
El castillo.
-
El Pindal.
-
ART MOBLE: Casi tot a Cantàbria excepte en la Cova del Parpalló. (Gandia).
MESOLÍTIC.(Cultura Epipaleolítica).
-
Cronología.
-
10.000 - 5.000 a.C.
-
Canvi climàtic: els animals caçats en el paleolític, emigren a Europa Central.
-
Industries lítiques.
-
Microlitisme.
-
Cultura i mode de vida.
-
Base econòmica: recolecció de moluscos, pesca i caça de petits animals.
-
Pintura: ART LLEVANTÍ. Renaixement de la pintura rupestre.
-
Apariexen en abrics naturals a l'aire lliure, representen escenes humanes, colors plans (roig i negre) i tendencia a estilizar les figures cada volta més fins arribar a l'art esquemàtic.
-
Geografía.
-
Conxeros d'Astúries.
-
Cogul, Morella, Valltorta, Albarrací.
NEOLÍTIC. El primer Neolític.
-
Cronología:
-
8.000 - 7.000 a.C.
-
Habitaven l'Orient Mitjà
-
Industries lítiques.
-
Economía productora: Teixits i Ceràmica.
-
Cultura i mode de vida.
-
Deixa gradualment la caça i recolecció.
-
Comença a conrear cereals i domesticar animals.
-
Sedentarisme desemboca en constuccions de propietat individual i en els primers poblats.
-
REVOLUCIÓ NEOLÍTICA: Agricultura, ramadería, la ceràmica, poliment de pedra i invenció del teler.
-
Diferenciació social i especificació del treball.
-
Ritus funeraris religiosos.
Neolític Peninsular.
-
Cronología.
-
5.000 - 4.000 a.C.
-
Cultura i mode de vida.
-
Ceràmica Cardial (inscrupcions de petxines).
-
Decoració.
-
Ramadería en coves.
-
Vivien en coves.
-
Geografía.
-
Arriben per la Mediterrània i s'assentaren en les serralades paraleles a les costes mediterrànies.
-
Cova de l'Or.
Neolític Avançat.
-
Cronología.
-
4.000 - 3.000 a.C.
-
Cultura i mode de vida.
-
Es substitueix la cultura de ceràmica cardial per la de cultura de sepulcres de fossa (soterramets individuals en necrópolis, que es componen de 50 tombes.)
-
Prop de les necrópolis, estan els poblats, amb cabanyes circulars.
-
Base económica: agricultura.
-
Estris de coure.
-
Geografía. (en catalunya).
-
San Quirze.
-
Bóbila de Madurell.
ENEOLÍTIC.
Edad de Coure.
-
Cronología:
-
3.000 - 2.000 a.C.
-
Origen: Per la Mediterrània Oriental.
-
Diferències Socials.
-
Al interior està el Neolític.
-
Apogeu de la Mediterrània.
-
Primeres cultures Urbanes.
-
Cultures i mode de vida.
-
MEGALITISME.
-
Dolmens.
-
Menirs.
-
Sepulcres de corredor.
-
VAS CAMPANIFORME.
-
3.000 - 2.000 a.C.
-
A Andalucia.
-
Funció funerària.
-
Relacionada amb el comerç del Caire.
-
Economía basada en la agricultura i la ramadería.
Edad del Bronce.
-
Cronología.
-
2.500 - 1.000 a.C.
-
Origen.
-
EL ARGAR. (Almería)
-
“Urbana”: cases de pedra.
-
Soterraments individuals.
-
BALEAR. (Talaiótica)
-
Influencies del Egeu: Constuccions ciclòpies.
-
Talaiots.
-
Navetes.
-
Tauletes.
-
CASTROS.
-
Galicia.
-
Poblats amb cases circulars.
-
Relació amb el Nord-Atlàntic.
-
Bretanya.
-
França.
Els Pobles Pre-Romans.
POBLES INDOEUROPEUS.
-
Procedència.
-
Centre d'Europa (Alemania...)
-
Arriben pels Pirineus -> Catalunya, Ebre, Navarra, Meseta.
-
Característiques.
-
Pobles heterogenis. -> Vacens, Celtes, Burbundis...
-
Arrel llingüistica comú.
-
Fluxe comú de migracions (XI - VI a.C.)
-
Cultura dels camps d'urnes (HALLSTAT).
-
Nova forma de soterrament.
-
Cremació, dipositació en urnes caràmiques amb aixovar i soterrament en necrópolis.
-
Coneixen el ferro.
LES COLONITZACIONS.
FENICIS.
-
Evidencies de la seua presencia en el VIII a.C.
-
Uns fenicis procedents de Tir fundaren Gadir al 1104 a.C.
-
Intentaren, en pugna amb els grecs, monopolitzar el comerç dels metalls.
-
Els comerciants canviaven productes de luxe (joies, teixits...) per metalls.
-
Altres activitats eren entre altres, la elaboració del Garum, una salsa molt estimada en la Mediterrania.
-
Ademés de establir contactes amb el sud, ho feren amb l'interior.
CARTAGINESOS.
-
Al s.VI a.C., les ciutats fenicies van ser conquerides pels Assiris, amb Cartago com a Capital.
-
Tenien el propósit de monopolitzar el comerç amb el sud de la peninsula i impedir als Grecs que entraren.
-
Funden Ebussus i Baria.
-
El control militar es cada volta més fort per la competència de Roma, donant a lloc a dos guerres púniques. Finalment Roma entra en la península.
-
Al 218 a.C., 2ª Guerra púnica amb el principi de la romanització.
GRECS.
-
Arriben a la península en VIII - VII a.C.
-
Les primeres fundacions son Rhode i Mainake.
-
Al s.VI a.C., la zona d'influéncia es limita a la costa Nord-Est.
-
Massalia
-
Emporion. Centre de comerç. Molt desenvolupada
-
Desde el s.V a.C. després d'haver consolidad les seues relacions amb els indigenes, la antiga colonia va creixer tant que calgué traslladarla a terra ferma, on aparegué una ciutat de debó.
-
Les relacions de Emporion amb els natius es basaven en la compra de cereals i la venda de manufactures.
EFECTES DE LES COLONITZACIONS.
-
Les colonies gregues i púniques, afavorí un gran nivell de desenvolupament.
-
Els contactes comercials afavoriren un avanç agrícola per la introducció de nous conreus.
-
Al serctor artesanal, aparegueren noves técniques.
-
Al sector miner, nous sectors productius:metalurgia,orfebreria...
-
S'usava cada volta més la moneda. Canvi de economia d'autoabas- timent per un altra comercial i monetaria.
-
Transformacions socio-polítiques.
ELS POBLES PRE-ROMANS.
IBERS.
-
Ocupaven la mediterrània i andalusia.
-
No constituien una unitat étnica ni política.
-
La seua base económica era la agricultura.
-
Activitats artesanals: ceràmica i teixits.
-
El comerç estimulà l'acunyació de moneda propiai creació d'una ruta comercial, la via Heràclea.
-
Habitaven en poblats o petites ciutats.
-
Les cases eren d'una sola cambra, s'errengleraven en carrers i limitats per voraries.
-
Arma característica: la falcata iberica.
-
L'estructura de societat descansava damunts la tribu.
-
No havien classes socials, pero havia una aristocracia guerrera que retenia el poder politic i económic; i un grup nombrós de agricultors, artesans i comerciants.
-
La organització política era la monarquía, molt poderosa, i el seu poder estava controlat per la aristocràcia.
-
També desenvoluparen la seua propia escriptura.
-
Les divinitats eren d'origen mediterrani, la més destacada era la deesa de la fertilitat.
CELTES.
-
Ocupaven centre, nord i oest de la peninsula.
-
No formaven una unitat política.
-
La seua base económica era la ramaderia i l'agricultura.
-
Activitats artesanal: ceàmica, teixits i fabricació de estris de bronze o ferro.
-
S'agrupaven en celules socials, gentilitates, formades per clans. Un grup de gentilitates componia la tribu.
-
Havia una aristocràcia guerrera propietaria del bestiar i de les terres que els homens lliures treballaven.
-
Parlaven un idioma indoeuropeu, pero es desoneix la escriptura.
-
Les seues manifestacions artístiques més conegudes son les escultures dels animals i l'orfebreria dels castres.
La hispània Romana.
218 a.C. - 476 d.C.
LA CONQUESTA
PRIMER PERIODE.
-
La intervenció de Roma es produeix per la ruptura del tractat de l'Ebre, quan Cartago ataca Sagunt que era una ciutat aliada de Roma.
-
A partir de entonces, Roma fa tractats amb els pobles indigenes, es fa la presa de Cartagonova
-
En la 2ª Guerra púnica es on es conquesta de la vall del Guadalquivir i Cadiz.
-
Quan esta acaba, comença la explotació económica de la peninsula mitjançant impostos i la apropiació del estat de mines i terres.
-
En 197 a.C. apareix la 1ª divisió provincial:
-
Hispania Citerior: Vall Ebre, costa mediterrania.
-
Hispania Ulterior: Vall del Guadalquivir.
SEGON PERIODE.
-
La divisió provocà revoltes que serán reprimides durament.
-
Esta represió provocà als territoris de Celtiberia i Lusitania continus enfrontaments entre legions i els indigenes, en forma de guerrilles.
TERCER PERIODE.
-
29-19 a.C. Campanyes contra cantabres i Asturs on participa l'emperador August.
-
Hi hagué un triple motiu per a portarles a cab:
-
La necessitat de mantindre tot el territori pacificat.
-
Portar el limes a arees facilment defensables (rius, costes...)
-
L'interés econòmic pels jaciments d'or de la zona. Esta area es mantindria dins de l'imperi gracies a la fundació de campaments militars permanents:
-
Asturica Augusta (Astorga).
-
Legió VII Gemina (Lleó).
LA ROMANITZACIÓ
INTEGRACIÓ D'HISPANIA AL MÓN ROMÀ.
1º. Incorporació territorial al imperi.
2º. Explotació econòmica de terres i homes.
3º. Adopció del mode de vida romà.
-
Xarxa viaria (calçades)
-
Llengua (llatí).
-
Moneda i dret romà.
-
Divisió en clases socials: Patricis, Plebeus i Esclaus.
-
Millores agricoles: acequies, aqüeductes.
-
Importància de la ciutat.
-
Religió i cultura.
ECONOMÍA.
BASE AGRÍCOLA.
Causes del aument de producció.
-
Noves tècniques de treball.
-
Guaret
-
Regadiu
-
Animals de tir.
-
Difusió de cultius.
-
Olivera.
-
Vid
-
Blat
-
Fruiters.
-
Mà d'obra esclava i massiva.
-
Extensió de les ciutats.
-
Incorporació al circuit comercial romà.
Arees de cultiu.
-
Blat.
-
Bètica.
-
Meseta.
-
Vall del Ebre.
-
Vinya.
-
Bètica.
-
Vall del Ebre.
-
Lli.
-
Llevant.
-
Nord-Oest.
-
Civada.
-
Cartagena.
-
Espart.
-
Sud-est.
-
Fruiters i hortalices.
RAMADERÍA.
-
Ovina:
-
Meseta
-
Bètica.
-
Bovina:
-
Bètica.
-
Cavall:
-
Lusitània
-
Meseta.
PESCA.
-
Garum.
PRODUCTES TINTORIS.
LA PROPIETAT DE LA TERRA.
-
En un primer moment les terres eren del estat “Ager Publicus”.
-
Pero algunes terres eren tornades als seus antics propietaris sino, donades a soldats, aristocràcia romana, colons o indigenes.
Tamany de la propietat per arees.
-
Meseta i Nord: terres indigenes.
-
Comunal
-
Aristocràcia indigena.
-
Est de Lusitania.
-
Explotacions mitjanes.
-
Explotacións urbanes.
-
Arrendataris.
-
Aparcers.
-
Esclaus.
-
La producció es dirigeix al consum urbà.
-
Bètica.
-
Latifundis ------------- Polítics, patricis (romans).
-
Mitjanes propietats ---- Oligarquía.
-
Producció -------------- Vid, olivera i blat. Mà d'obra esclava per exportació.
LES MINES.
-
Eren propietat del estat.
-
Les explotacions estaven en mans de companyies privades. Sols quan eren mines d'or, plata o pertanyien al emperador, s'explotaven directament sota el control de funcionaris.
-
Els treballs miners eren realitzats per esclaus, pero també hi havia treballadors lliures.
Arees mineres.
-
NORD. (Asturies i Lleó)
-
Or, Plata i Estany.
-
BÉTICA. (Huelva)
-
Mercuri, Coure, Estany.
-
CARTAGENA.
-
Plata, Plom.
VIES DE COMUNICACIÓ.
Terrestres: Calçades.
-
Objectius:
-
Comerç
-
Desplaçament del exercit
-
Enllaçar ciutats.
-
Forma:
-
PRINCIPALS
· Via Augusta: Costa Mediterrània amb el Sud.
· Via de la Plata: Bètica amb el Nord-oest a través d'Emerita.
-
SECUNDARIES
-
Equipament:
-
Pavimentades
-
Clavegueres
-
Ponts.
Ports.
-
Gades (Cadiz)
-
Cartago-nova.
-
Ampuries.
Rius.
-
Tots els grans.
ADMINISTRACIÓ ROMANA.
Objetius.
-
Mantindre el ordre.
-
Recaptar impostos.
-
Explotar les riqueses.
Divisions territorials.
1ª. Desde 218-27 a.C. Feta per August.
-
Dividia a Espanya en:
-
Citerior.
-
Ulterior.
2ª. Desde 27 a.C. - 293 d.C.
-
Dividia a Espanya en:
-
Tarraconensis: Baix el domini de un delegat imperial.
-
Lusitania: igual que T.
-
Bètica: Baix el domini d'un Pretó.
3ª. Desde 293 - 476.
-
Dividia a Espanya en:
-
Tarraconensis.
-
Cartaginensis.
-
Gallaecia.
-
Lusitania.
-
Balearica.
REGIM MUNICIPAL.
-
La ciutat era la unitat politico-administrativa bàsica
-
Comprenia el nucli urbà i els rurals que l'envolten.
-
La major part dels 6 milions d'habitants de la hispania romana vivien en la ciutat.
-
Les ciutats tenien condicions juridiques diferents segons la actuació de la ciutat al moment de la conquesta.
LES CIUTATS.
-
Estipendiaries.
-
Feren resistència als Romans, per això pagaven grans impostos.
-
Lliures.
-
Colonies fundades per Roma, subjectes a menys impostos que les estipendiaries.
-
Federades.
-
Havien signat una aliança amb Roma, o la havien ajudat en la conquesta. Els ciutadans eren considerats romans i pagaven pocs impostos.
-
Al s.I d.C. Vespacià concedí el dret llatí a totes les ciutats.
-
Al 218 d.C. Caracala concedí la ciutadania romana a tots els subdits del imperi, açò aportà una unificació als règims municipals. Estes serien:
INSTITUCIONS MUNICIPALS. Elegides pels comicis (Ciutadans lliures)
-
CONSELL. (Curia)
-
Decurions.
-
MAGISTRAT. Clases altes.
-
Duumviris.
-
Edils.
TIPUS DE CIUTATS.
-
Antigues colonies: Fenicies, Gregues, Cartagineses.
-
Antigues Ciutats Indígenes.
-
Colonies Romanes.
-
Colons italians indigenes.
-
Soldats.
-
Antics campaments.
-
Lleó.
-
Astorga.
-
Lugo.
-
Concentracions Indigenes.
DIVISIÓ SOCIAL.
-
LLIURES.
-
CIUTADANS ROMANS. Al 212 d.C. tot l'imperi.
· Senatorial. !
· Equestre. Cavallers
· Pecurions. ~!!
· Peble. !
-
CIUTADANS LLATINS. Menys drets que els ciutadans romans.
-
PELEGRÍ. Menys drets encara.
-
ESCLAUS.
-
Sense drets.
-
Eren esclaus perque eren prisioners de guerra o l'heredaven.
LA CULTURA ROMANA.
-
Afectà sobre tot a les arees més romanizades, sobre tot la bètica i lusitània.
-
També als grups socials que estaven més aprop dels interesos Romans: funcionaris, terratinents...
Manifestacions més importants.
LLENGUA.
-
El llatí substitueix a les llengues indigenes, sobre tot per la obligació de redactar en llatí els documents oficials.
-
Es parlava en llatí vulgar i l'introduiren en la peninsula soldats i comerciants.
RELIGIÓ.
-
Com que Roma era molt tolerant amb les religions i els cultes indigenes, es mantingueren.
-
La religió romana oficial, culte al emperador, va conviure amb elles i entraren a Hispania.
-
A partir del s.III d.C. les comunitats cristianes anirien sustituint la religió oficial.
DRET.
-
Hispania tingué les primeres bases jurídiques escrites que regularen les relacions polítiques i cotidianes.
EDUCACIÓ.
-
En mans privades.
-
A voltes el estudiant anava a Roma a fer la carrera política.
L'ART ROMÀ.
-
Es continuador del Grec, pero afegeix alguns elements orientals: l'arc.
-
Dona als edificis una funcionalitat pràctica.
-
La escultura romana, va ser important captar el retrat amb fidelitat.
-
Les manifestacions més importants van ser l'escultura i el mosaic.
OBRES PÚBLIQUES.
-
Aqüeductes.
-
Teatres.
-
Anfiteatres.
-
Muralles.
-
Ponts
-
Monuments conmemoratius.
-
Monuments Religiosos.
El baix Imperi Romà.
La crisi del s.III.
-
Esta etàpa es considera de transició entre el món romà i el feudal.
-
Una de les principals transformacions va ser la substitució del treball esclau pel colonat.
-
COLONAT: Contracte entre el coló i el propietari. El coló es presta i no ix de les terrs del senyor i a canvi reb protecció.
-
Substitució de la ciutat per la vila.
-
Substitució de la moneda pel trueque.
-
A Hispània els efectes es poden vore en:
-
Enfrontaments de la exportació.
-
Ruina de algunes ciutats.
CAUSES.
-
Per la gran extensió territorial que dificultava el control.
-
Els gastos.
-
El poder del exercit que es colocà al s.III per damunt de la llei i donà lloc a una situació de inestabilitat política de colps d'estat, donats pels militars que posarien al emperador.
-
Revoltes dins del estat.
CONSEQÜENCIES.
-
Moltes viles es quedaren reduiren i tancades dins de muralles per evitar invasions.
-
Guerres civils entre generals per evitar sucessionismes.
-
Guerres de frontera.
-
Destrucció de ciutats.
-
Aparició de grans propietats on fugien els antics oligarques.
-
Mor Teodosi i van ser proclamats emperadors els seus dos fills, i es divideix l'imperi. L'Orient ho portava bé tot, pero el d'Occident no podia sostenir el enorme aparell administratiu.
-
Revoltes camperoles.
-
Invasions dels primers pobles bàrbars.
-
Perdua de credibilitat de la religió oficial front al cristianisme. Les noves families senatorials eren cristianes.
-
La artesania sols es venia al interior i sols l'oli, vi, cavalls, llana i minerals s'exportaven.
-
Els Visigots irrompen Italia i desatesa la frontera del Rin, diversos pobles bàrbars invadeixen Hispania.
Primer estat hispànic unificat independent:
EL REGNE VISIGOT.
-
Els Visigots ompliren el buit del Imperi d'Occident amb el regne de Tolosa.
-
Els Visigots entraren en la península i a causa de guerres internes, els bizantins s'instalaren al sud de la peninsula.
-
Atanagild va ser el Rei dels Visigots amb Toledo com a Capital.
-
Al morir, Leovigil el suplanta i crea un autèntic Estat.
LA UNIFICACIÓ.
TERRITORIAL. PER LEOVIGILD.
-
S'arracona als Vascos.
-
S'anexiona el regne dels sueus.
-
Contenciona als francs.
-
Lent procés de expulsió dels bizantins.
JURÍDICA. PER LEOVIGID I RECESVINT.
-
Leovigild imposa els mateixos judges per a hispano-romans i visigots.
-
Recesvint implanta la Liber iudiciorum, un remodelatje i fusió dels codis jurídics.
-
També s'admitien matrimonis entre gots i hispano-romans.
RELIGIOSA. PER RECARED I.
-
Leovigild tractà d'imposar el cristianisme com a religió de l'Estat, pero no tenia seguidors.
-
El fill de Leovigild, Recared I, en el tercer concili de Toledo, abjuraren el arrianisme i admitiren com a religió oficial el catolicisme.
L'APARELL ESTATAL.
MONARCA.
-
Anomenat Rex Gothorum.
-
Era el cap militar i monarca territorial.
-
Exercia el poder amb l'ajuda d'organs de gestió i d'assesorament radicats a la cort.
ORGANS DE GESTIÓ.
-
OFFICIUM.
-
conte dels escribans, dels estables, del tresor.
-
AULA REGIA.
-
Consell assesor del rei.
-
CONCILIS.
-
Asamblees mixtes, carácter religiós i civil, sempre someses al poder reial.
-
Cada provincia era regentada per un Dux i els territoris en que es dividia el regentaven Comptes.
LA CAIGUDA DEL REGNE VISIGÒTIC.
CAUSES.
-
El concepte d'estat de Leovigild i Recared no va ser entés pel sector germanic de la població.
-
El fet de no saber resoldre el conflicte entre el principi hereditari o electiu de la monarquia visigòtica, ocasionà lluites per accedir a la corona.
-
Les terres públiques servien també per premiar fidelitats.
-
La economía va entrar en una profunda crisi.
-
La agricultura va passar de tindre un paper fonamental a tindre un paper únic, per el aillament de l'Europa occidental que el comerç exterior de la qual anava ofegatse a mesura que l'Islam guanyava terreny a Orient i a l'Africa.
-
El poder cada volta més gran de l'aristocracia de la terra.
-
Revoltes.
-
Resistència de pagar els impostos.
-
Bipolarització dels bàndols polítics.
CONSEQÜENCIES.
-
Vítiza imposa a Roderic com a succesor i este es l'ultim rei hispano-got, ja que va pedre en l'intent de para la invasió musulmana a la batalla de Guadalete.
-
Després oposaren poca resistència, ja que els hispano-gots estimaren més que desapareguera el estat visigòtic i pactar amb els musulmans per conservar els seus béns i rang convertintse al Islam.
-
Una minoria va fugir cap a terres càntabres o Galies durant el s.VIII.
LA CULTURA DEL REGNE HISPANO-VISIGOTIC.
-
Es parla de renaixement visigòtic perque es va donar una clara situació d'auge en relació amb la depressió cultural hispànica del segle V i VI.
-
La producció literària estava constituida per vides de sants, escrits moralitzants...
-
De l'arquitectura hispano-visigòtica només s'han conservat poques petites esglesies en medis rurals.
-
Apareixen influencies nord-africanes.
-
L'estructura de les esglesies respon a concepcions típicament hispano-romanes tardanes.
-
La decoració es una derivació d'elements romans i bizantins imitats amb gran imperícia.
-
L'activitat artísctica més tipica hispano-gòtica es l'orfebreria que presenta pocs elements estètics germànics, i que pot qualificarse pel seu disseny i la seua decoració, com a hispano-bizantina.
Descargar
Enviado por: | Ivens Huertas |
Idioma: | catalán |
País: | España |