Imagen, Audiovisuales y espectáculos


El perfum; Tom Tykwer

EL PERFUM (2006)

Del director Tom Tykwer. Adaptació de la novel·la de Patrick Süskind.

Jean-Baptiste Grenouille era un noi que des de que va néixer estava obsessionat amb les olors. Un perfumista li va ensenyar com fer els perfums, i li va explicar una llegenda d’un extraordinari perfum egipci que va perdurar milers d’anys. Això va fer que ell volgués fer un perfum semblant a aquell a partir de 13 dones amb una bellesa especial, a les quals havia extreure’n l’olor i matar-les. Per això va ser acusat d’assassí i condemnat a mort, però per al dia del judici com que ja tenia el perfum acabat, va utilitzar-lo per lliurar-se del càstig i fer sentir a la gent del seu voltant com si fossin al paradís durant uns instants. Després d’haver-ho fet, va adonar-se’n que per molt bo que fos aquell perfum, mai podria convertir-se en una persona que l’estimés o a qui estimar. Per tant va tirar-se’l per sobre, cosa que va portar a ser devorat per uns indigents, però que aquests ho van fer per pur amor.

Podem deduir que aquesta pel·lícula està orientada al segle XVIII per diferents elements. Per començar la vestimenta, caracteritzada amb l’estic recocó. Aquest es basa en que les dones vesteixin amb vestits de grans i amples faldilles i estretes cotilles, que remarcaven la figura, molt adornats i de colors vius; mentre que l’home vestís amb casaques llargues fins a la cuixa molt adornades i pantalons fins als genolls, amb mitges fins als peus. Les classes socials altes acostumaven a portar perruques rissades, majoritàriament blanques. Un altre element que fa deduir que es tracta del segle XVIII és el transport, que són les carrosses o seients coberts que les transportaven persones amb una o dos persones a dins. Es veu una diferencia social força gran, cosa que ajuda a identificar l’època. Un exemple on es pot veure clarament aquesta diferència és quan Jean-Baptiste va amb l’adobador i altres ajudants a la ciutat a fer uns encàrrecs i passen per un carrer que és ple de gent. Per una banda hi ha qui està al mercat venent, els criats (com son Jean-Baptiste i els ajudants), i els alts burgesos menjant ostres. També podríem fixar-nos en el pensament del poble, ja que en certa manera és contradictòria: ningú tolera als assassins (òbviament), però tothom va a mirar a la plaça del poble i a animar al botxí per a que mati al condemnat. Tothom vol matar a algú que hagi matat.

Aquesta pel·lícula s’orienta a París al segle XVIII, tot i que a la realitat té molt poques escenes gravades a França. La majoria van ser gravades a Espanya (Barcelona, Girona, Figueres, Besalú, Cantallops, Tamarit i Tortosa). Concretament, a la plaça on es fa el mercat de peix, on Jean-Baptiste neix i mor, és la Plaça de la Mercè de Barcelona; a la Plaça principal del Poble Espanyol és on Jean-Baptiste havia de ser executat, però ho canvia tot amb el seu perfum; a la Plaça Sant Felip Neri Jean-Baptiste descobreix que no pot retenir l’olor de la jove pèl-roja que venia prunes. També surt el laberint d’Horta, que és on juguen a l’amagatall la família d’ Antoine Richis.

En aquest film podem distingir tres personatges principals. El protagonista, Jean-Baptiste Grenouille, un noi força peculiar el qual no sap comunicar-se amb els humans, ni expressar cap sentiment envers ells, només reacciona davant les olors. Sense ànims de ser un cregut, creu té el millor olfacte de París, perquè així és. Té dos objectius a la vida: el primer, aconseguir conservar l’olor per poder preservar la bellesa, i un cop ho aconsegueix, pretén crear el millor perfum del món. Un perfum que al olorar-lo creguis que ets al paradís, com el de la llegenda que li explica Baldini. També aconsegueix fer-lo, però com que se n’adona que per moltes emocions que puguin provocar aquest perfum, ell mai serà capaç d’estimar ni ser estimat, provoca la seva mort. Giuseppe Baldini és el perfumista que li ensenya a Jean-Baptiste una manera de preservar l’olor. És avariciós i egocèntric, i utilitza a Jean-Baptiste per a poder fer bons perfums i que creixi la seva popularitat, i així, la seva riquesa. Per això, un dels seus objectius és ser el millor perfumista. Després, un dels altres personatges importants és Antoine Richis, un home de classe alta. És el pare de la Laura, la noia que farà la nota número 13 del extraordinari perfum de Jean-Baptiste. A part de ric, és força intel·ligent, ja que intenta posar-se a la ment de Jean-Baptiste per poder trobar-lo. Tot i fer tots els esforços possibles per protegir la seva filla, Laura acaba sent assassinada. Per aquesta raó Antoine odia encara més a Jean-Baptiste, i el tortura per a saber el perquè de totes les morts. Finalment, acaba caient als peus de Jean-Baptiste per culpa dels efectes del seu perfum i el perdona.

En alguns moments de la pel·lícula apareix una veu en off per explicar el que passa al voltant del protagonista, o els seus sentiments i emocions. Exemples serien: les sobtades morts de la gent que ha tingut contacte amb Jean-Baptiste (la mare, la dona de l’orfenat, el seu amo a la bugaderia i Baldini), també s’aprecia al seu naixement, quan està camí de Grasse, a la cova on descobreix que ell no té cap olor i a la seva mort. Apart de la veu en off també s’utilitza una altra tècnica per a poder expressar millor a través de la pantalla les olors. Aquesta tècnica es basa en fer veure que la càmera és el nas de Jean-Baptiste, enfocant exactament el que s’està olorant. A part, en algunes ocasions, també enfoca únicament el nas de Jean-Baptiste per mostrar com olora, o enfoca la seva cara en general, per veure la reacció que fa al olorar alguna cosa. Altres maneres de representar les olors és la reacció de l’altra gent. Per exemple, al principi al mercat de peix, la gent tapant-se el nas per la pudor que desprenia aquell lloc, o quan Jean-Baptiste millora el perfum d’Amor i Psique i al olorar-lo Baldini es creu que està a un jardí florit amb una bella dona que li diu que l’estima.

Propostes a triar a partir de la pel·lícula El Perfum

En la pel·lícula El Perfum l’olor pren una gran importància, ja que tota la trama va en la seva relació. Això és perquè en la època en la que està orientada la pel·lícula (segle XVIII) hi havia moltes i molt fortes olors per culpa de la pobresa i la poca higiene que tenia la societat en aquells temps. Però ara tot això ha canviat, per la qual cosa l’olor ha perdut la importància que tenia llavors. Ara hi ha altres estímuls que podríem comparar en l’olor de fa tres segles. Pel meu parer, la vista i l’oïda d’ara seria l’equivalent a l’olfacte del segle XVIII. Jo opino que tenen tanta importància pel que és la comunicació. Ara ens guiem molt pel que veiem i escoltem, perquè ens transmeten emocions, cosa que no passa amb l’olfacte. Tu pots motivar-te mirant un cartell on hi ha anunciada una manifestació que t’interessa, o escoltant un himne o un discurs, en canvi no et pot passar lo mateix olorant, per exemple, una rosa. Pel que jo penso, avui en dia és tan important el que veiem i el que escoltem, que per això hi ha tanta gent obsessionada en vigilar que no es vegin segons quines imatges, o s’escoltin segons quins gravacions, perquè poden fer canviar la mentalitat d’una persona o reforçar la d’una altra. A més a més, gràcies al que veiem i escoltem podem crear la nostre realitat, cosa que no pots fer amb l’olfacte. Per això crec que la vista i l’oïda són el que seria l’olfacte en el seu temps tot i que al segle XVIII també fossin importants, però no tant com ara.




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar