EL PERFUM

Context Històric

L'acció de la novel·la es desenvolupa a França al s.XVIII, segle de la revolució industrial a Anglaterra i segle en el qual neix el moviment cultural anomenat “il·lustració”, el qual deia que la raó humana podia combatre la ignorància i construir un mon millor.

Resum

El perfum descriu la vida d'un home anomenat Jean-Baptiste Grenouille, nascut a França el 1738 al mercat de Montmatre. La seva mare el volia abandonar però la gent del mercat, en sentir els crits del bebè va fer que la condemnessin a la forca. Grenouille posseïa dues característiques que el feien únic: tenia el do de recordar absolutament totes les olors, però ell no en feia en cap lloc del cos. Això va fer que cap Dida el volgués i que l'esglesia el portés a viure amb Madame Gaillard, on va descobrir el seu do.

Quan va fer vuit anys va ser venut a Grimal, un adobador de pells i Madame Gaillard va morir assesinada. Grimal aviat el considerà un noi molt útil. Als dotze anys, un dia lliure per a Grenouille va anar al carrer a olorar coses noves i va descobrir l'olor d'una noia pèl-roja d'uns tretze anys que netejava prunes. S'apropà i l'escanyà per poder aspirar la seva olor. Però un cop morta va deixar d'emetre olor i va decidir que volia aprendre a conservar les olors.

Giuseppe Baldini era un perfumer italià, el qual les coses no li anaven massa bé, perquè estava fent-se vell, i el seu nas ja no era el mateix que abans.

Un dia, aparegué Grenouille amb un encàrrec que portava a Baldini de part de Grimal, cosa que Grenouille aprofità per demanar-li ser el seu aprenent.

Grenouille li proposà a Baldini que el deixi crear un dels perfums que ell deia que dominava, ja que al seu cap

n'hi havia milers, i ho va aconseguir, deixant bocabadat al vell Baldini. Al dia següent, Baldini comprà Grenouille a Grimal, el qual acceptà ràpidament perquè desconeixia el do que tenia el seu ajudant.

Des de aquell dia Grenouille passà uns quants anys fabricant perfums per Baldini, el qual es feu ric i famós

arreu de tota França, i mentrestant, ell aprenia el negoci de la perfumeria. Aprengué com s'extreien les olors

de les flors i dels olis, per mitjà d'un alambí, l'evaporació de l'aigua i la destil·lació. Però aquest mètode no servia amb tots els objectes, per tant necessitava quelcom més.

Grenouille marxà de París per buscar altres mètodes d'extreure aromes, però durant el seu camí s'anà allunyant cada vegada més de les persones i es refugià en una cova durant set anys, només pensant i recordant flaires, sobretot la de aquella noia pèl-roja. Però una nit decidí que tenia que seguir caminant fins a trobar l'olor que ell feia.

En arribà a Pierrefort, el marquès Taillade-Espinasse el va rebre amb els braços oberts, el rentà i li donà roba neta. Grenouille va se utilitzat com a conillet d'índies, però tingué l'oportunitat de fabricar−se un perfum propi, amb l'olor que fan les persones. Des de aquell dia ningú no tingué por d'ell, i llavors Grenouille decidí que crearia un perfum diví, amb les millor flaires del mon que tenia al seu cap.

Seguí caminant fins arribar a Grasse, on hi havia els millors perfumers del mon. Allà trobà de nou una olor molt semblant a la d'aquella noia que va matar a París, però aquesta noia era molt més espectacular, i pensà que aquesta era l'olor que volia que fes el seu perfum. Però descobrí que aquella noia encara no era adulta, i la seva flaire no estava desenvolupada del tot, que encara li quedaven dos anys perquè ho estigués del tot. Aquella noia es deia Laure, filla del conegut Antonie Richis, el Segon Cònsul. Richis.

Llavors es va instal·lar a la ciutat, va trobar feina com a segon oficial en una perfumeria. Treballava per a Madame Arnulfil, una viuda que vivia amb Druot, el primer oficial. Aprengué una nova tècnica per extraure'n les olors a tota mena d'objectes, fins i tots a éssers vius.

Grenouille va començar a experimentar amb noies sobre com quedar-se la seva olor. Un cop ho va aconseguir va començar a matar a noies verges per a quedar-se'n la olor.

Richis s'adonà que aquells assassinats eren de noies verges i pensà que la seva filla estava en perill, o sigui que feu les maletes i s'anà de la ciutat.

Pensà que així despistaria l'assassí i evitaria que la seva filla morís. Però Grenouille, en veure que la seva peça central que li calia per crear el seu perfum no hi era, sortí de la ciutat i

seguí el seu rastre. Aviat descobrí que es dirigien a Napoule, un poble a la vora del mar.

Quan pare i filla es van dormir Grenouille pujà fins l'habitació de Laure i la matà per poder treure-li i es tornà cap a Grasse a treballar en el perfum. Però la policia començà a investigar i aviat descobriren a Grenouille, el qual admetí els crims i no digué res més. Va ser condemnat a morir en una creu a la plaça del poble.

El dia que el condemnaren a mort, estava tot el poble a la plaça, tothom volia veure l'assassí de les noies. El portaren en un carruatge, i quan Grenouille sortí, tothom es sentí molt estrany. El seu perfum va fer que tots els presents l'adoressin com a un angel, i començaren a fer l'amor els uns amb els altres.

Llavors Grenouille s'adonà que la gent només l'adorava per la seva olor, però no per com era d'extraordinari, i tornà al mercat de Montmatre de nit per a tirar-se per a sobre tot el perfum i fer que els rodamons presents l'adoressin fins al punt de menjar-se'l. Literalment.

Característiques

• Les característiques principals de la novel·la son:

• Està dividida en quatre parts:

• La primera va desde la infància fins a la mort de Baldini i la seva partida cap a París.

• La segona part passa a París, on aprén la técnica del flourage i continua cap a Grasse.

• A la tercera part coneix a Laure i la mata com a la resta de noies.

• La quarta i última part mostra el seu suïcidi a París.

• El narrador es omniscient, i parla en tercera persona

• Tots els personatges de l'entorn del protagonista acaven morint un cop han realitzat la seva funció, excepte Madame Arnulfil i Druot. (La seva mare mor en parir-lo, Gaillard i Grimal moren en vendre'l i Baldini mor un cop li ha ensenyat la professió de perfumista, etc...).

• Ell no té cap olor