1. DOCUMENTACIÓ

1.1 Catalogació

- Nom: El pensador

- Escultor: Auguste Rodin

- Cronologia: 1880 - 1900

- Moviment artístic: Impressionisme

- Localització original: Anava destinat a estar al centre en unes portes anomenades “Portes del Infern”.

- Localització actual: Museu Rodin, a París

1.2 Elements materials i tècnics

- Material utilitzat: bronze

- Tècniques: fosa i cera perduda

- Formes: Exempta

- Tipologia: sedent

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Descripció: És un home nu amb actitud pesant, medieval. Assegut sobre d’una roca amb la mà esquerra descansant al genoll de la cama esquerra. El cos està girat. És una figura corpulenta, robusta, amb una gran musculatura, molt marcada perquè està en tensió. L’acció de pensar afecta a tot el cos. És una escultura amb una gran fortalesa i energia interior que es manifesta a l’exterior. La bellesa estava a l’interior i s’havia d’expressar. L’expressió de la cara és de concentració, reflexió, ... Les mans i els peus són molt grans, no estan proporcionades amb el cos. Les superfícies de l’obra són rugoses i ondulades.

- Volum: Tancat. Superfícies corbes i diagonals.

- Composició: Tancada, equilibrada, asimètrica i dinàmica. Hi ha una línia diagonal que va des del cap fins al peu esquerre. Les cames i els braços formen una X. La disposició dels braços i les cames formen plans angulars. I el perfil és a ziga-zaga (Z). I podem emmarcar l’escultura en un oval.

- Llum: És la gran protagonista. Perquè hi ha contrast amb unes parts més polides i unes altres de menys polides, més rugoses. I tota la superfície està ondulada i els músculs marcats. I a les formes enfonsades s’acumulen les ombres i a les sortides es reflecteix la llum (clar-obscur).

- Moviment: L’acció de pensar, en la qual hi participa tot el cos.

- Temps: Indefinit, durant l’acció de pensar.

- Proporció: Proporcionada excepte els peus i les mans.

- Espai: La porta del infern.

- Estil: L’obra pertany a l’escultura impressionista pels forts jocs lumínics. El model és regular. De superfícies ondulades. Hi ha contrast entre les superfícies polides i les rugoses. Rodin és simbolista pel significat de les seves obres i expressionista per la deformació d’algunes parts del cos de les escultures. És francès, un dels més importants del S. XIX d’escultura. Se centrava amb la figura humana realista però amb molta fortalesa interior.

3. INTERPRETACIÓ

- Tema: L’estàtua d’El Pensador, que havia de ser situada encapçalant la Porta de l’Infern, és un homenatge al poeta Dante. Fa referència al destí de la humanitat.

- Iconografia: El pensador és un home en actitud de pensar, tot i que en un primer moment volgués ser la representació de Dante destinada a la Porta de l’Infer, la qual s’inspirava en l’infern de La Divina Comèdia del mateix poeta.

- Iconologia: Per alguns és la imatge de l’home que executa un acte de rebel·lió interior per tal d’elevar-se sobre la vida animal i que dóna llum al primer pensament.

- Client: Govern francès, pel Museu d’Arts Decoratives que no es va arribar a acabar.

- Destí: Independentment de les portes es va exposar en escaiola a Copenhage. Després a París en el Saló del 1904. Es va col·locar molt a prop del Panteó. El 1923 al Museu de Rodet, al jardí.

- Funció: Símbol de l’home, també de la democràcia, la república i la igualtat.

- Context històric: Durant la III República Francesa. Quan l’artista encara era jove i no tenia prestigi.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

És un dels escultors més importants del S.XIX i de la història de l’escultura. Hi ha diversos originals. Utilitza com a obra acabada fragments del cos humà. És important per la tècnica que utilitza, rugosa, per la forma i l’energia interior de les seves escultures.